Sureda, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRITICA ». REVISTA PE CMRONA • • NÜM. 226 S I T Í M B H L - OCTUBRE 2004 * • Ifiyil yi 
Bibliotoca 
esdevé un modus m'cndi fins a 
cert pun t desconnectat de 
Tactivitat científica: més enllà 
de !a memòr ia preceptiva. 
hom no invesug-arà més si cl 
p r o m o t o r no té in terès a 
p;ig.ir Ull u l t e r io r t reball 
històric, que llavors per raons 
òbvies l ' a rqueòleg po t no 
estar en situació d'assumir 
partienlannent. Una situació, 
com tantes d'altres, que a la 
llarga caldria ajustar en aquest 
pais nostre. 
Però, torneni -ho a dir, 
l'estudi que ressenyem és la 
prova palpable que aquesta 
perfecció és possible. Sorto-
sament no és pas l'únic cas, 
però sí dels darrers que han 
aparegu t . D i r í e m , 
col·loquialment, que a Sant 
Joan de Lloret s'hi han trobat 
el pa i la gana: a davant de 
tot, un Ajuntament conscient 
de la seva responsabilitat de 
cara al patrimoni 1 !a societat 
civil; un jaciment de propor-
cions i complexitat abasta-
bles, coses que deternniïen 
un marge t e m p o r a l i un 
volum de treball adequats: 
un fons d o c u m e n t a t ric i 
accessible; i. destacadament, 
uns autors amb tremp i capa-
citat. Joan Llinàs, Jordi Meri-
no i Caniie Mt)ntaIbàM, pro-
fessionals de l'arqueologia de 
llarga i notòria e-xperiència, 
són dels q u e , malgrat les 
múltiples circumstàncies més 
o menys favorables, cont i -
nuen pensant que no hi hau-
ria d'haver cap cop de pic 
sense les seves corresponents 
galerades. 1 quan això és pos-
sible s'hi tiren de cap de ta 
millor manera, com ja han 
demostrat en altres ocasions. 
Joan Ulnaa I n>l 
EM» Mallorqu) I Garcia 
Juritl Marina 1 Serra 
C M M AlMWMn I MoitUMi 
^ 
El castell de 
Sant Joan de Lloret 
k 
Per completar el treball que 
el castell es mere ix han 
comptat amb ta col·laboració 
d'Elvis Mallorquí, vast i con-
solidat c o n e i x e d o r de la 
d o c u m e n t a c i ó g i ron ina . 
L'impecable conjunció de les 
fonts arqueològiques i docu-
mentals, pertcctament lliga-
des i alhora pertcctament dis-
tintes en un volum que ta 
híMior a la neccssàna interdis-
eiplinarietat del coneixenieiit 
històric, és la que permet 
e x t r e u r e el màx im suc a 
aquest petit castell fins fa poc 
mig abandonat. Això demos-
tra que un element com el 
castell Uoretenc, sense ser .i 
priori una gran esperança del 
patrimoni nacional, pot esde-
venir un estudi de cas de 
notab le rel levància per al 
món de la recerca en general 
i un equipament patrimonia! 
ben cons i s ten t pe r al seu 
municipi en concret, quan 
s'hi aboquen prou presència 
d'ànim i la professionalitat i 
els recursos necessaris . 
L'ajunt.iment, els autors i tots 
nosal t res p o d e m es t a r -ne 
legítimament sati,sfets. 
Marc Sureda 
Els comtats 
gironins* per f i 
Hivrusos AUTdHS. 
Catalunya Carolíngia, 
volum V. 
Els comtats de Girona, 
Besalú, Empúries i Peralada, 
2 vol. Institut d'L·.'.tuJis (.•.H.il.iii'. 
li-irn-liina, 21M1.1. 
Qitalsevol que hagi treballat 
mínimament el període alt-
medieval a les comarques 
g i ronines (i arreu, de fet) 
sabrà donar la importància 
que es mereixen a les com-
parativament poques fonts 
escrites que ens n'han per-
vingut, en relació a les tan 
variades i riques sèries de 
q u è se sol disposar per a 
investigar a partir de la baixa 
edat mit jana. Q u e aquest 
nombre de documents sigui 
limitat, però, no vol pas dir 
que no presenti una gran 
riquesa ni una considerable 
p r o b 1 emàt ica : la r iquesa , 
segons com si us plau per 
torça, ja que en un d'aquests 
documents els historiadors 
han de llegir-hi el que. en 
altres c o n t e x t o s , es t roba 
desp lega t en m o l t e s més 
t o n t s ; i la p r o b l e m à t i c a , 
generada sobre to t per les 
vicissituds de conservació 
(originals, trasllats, còpies en 
cartularís , regests d 'època 
niodenia, e tc ) , a vegades de 
manera fragmentària, i -difi-
cultat n o t a b l e - en arxius 
diferents, dels més accessi-
bles (ACX;) als més allunyats 
(Bib l io teca N a c i o n a l de 
Paris), i encara sovint sense 
aparent lògica de distribució. 
Per tot això, ens hem de 
tVlicitar q u e , malgra t les 
CATAIJJNVA CAROLlN{;iA 
KLS COMTATS 
DF. OlKONA, BES AMI, 
KMPITR1K8 1 PFRAi.AriA 
vicissituds i la dilatació tem-
poral que vénen a ser segell 
de la Catalunya Carolíngia, 
continuï viu aquest projecte 
nacional d'edició de les fonts 
escrites anteriors a l'any KHHI 
segons l 'antiga divis ió en 
comtats; projecte que premià 
els comtats de Pallars i Riba-
gorça el 19S5, els d'Osona i 
Manresa cl 1 W> i ara {2(KI3). 
per (i, els de l'àrea gircïnina: 
(ürona . Besalú, Empúries i 
Peralada. C e r t que mol t s 
d'aquests documents -gaire-
bé tots— havien estat publi-
cats anteriorment en iniciati-
ves diverses, cosa que es deu. 
com comentàvem, a les dit'e-
rents circumstàncies de con-
servació dels textos. Així. 
amb la publicació del Carto-
ral de C^arlemany a càrrec de 
Josep M. Marquès (19'í3) i 
de la Col·lecció Oiplomàtica 
de la Seu de Cirona a càrrec 
de Ramon Marti (1W7), la 
l·undació Noguera posava a 
l 'abast dels es tudiosos les 
dues sèries medievals més 
importants i venerables dels 
esmentats comtats. Però no 
hi havia tots els documents a 
tot arreu, ni tan sols entre 
tots dos conjunts els feien 
tots. ja que algtins no es con-
93 I672I * . P^viSTA DE G I R O N A •* NÚM. 22ÍÍ SI TI.MIJHI; - OCTUHHI; 2004 CRÍTICA 
NoLLA, J.M.; PATINO, C : SAGRERA, J.; 
Vivo, D. La Vil·la romana i el 
jaciment aitmedieval de Sant 
Pere de Montfullà (Bescanó, et 
Gironès). Girona: Universitat de 
Girona, 2003. 88 p. 
OuvAS, Begona, Els millors racons de 
la Catalunya Nord: 40 rutes per 
recórrer la Catalunya Nord en 
automòbil. Barcelona: RACC Club 
/ Edicions 62,2003.191 p. 
ORRI I PERICM, ÜU(S. Passejant per la 
memòria. Història d'un gironí. 
Girona: CCG. 2004.140 p. 
ORS, Eugeni d' [edició i presentació 
de Xavier Pla). Glosari 1910-
1911. Barcelona: Quaderns 
Crema, 2003. 862 p. 
RAGES JOSDÀ, Vicenç [text); PUIG, Jordi 
[fotògraf]. El Baix Empordà. La 
Bisbal d'Empordà; Consell 
Comarcal del Baix Empordà, 
2003.291 p. 
PUIG, Irene de; GÓMEZ, Manuela. 
Pèbili. Vic/Girona/Barcelona: 
Eumo / Universitat / Grup IREF, 
2003. 36 p. 
PuiGVERT I SOLÀ, Joaquim M. Josep 
Danès i Torras: una biografia 
professional. Olot; Ajuntament, 
2003.142 p. 
PuiGVERT. Joaquim M. [ed.]; MONJAS, 
Uuís; SOLA, Xavier; PEBEA, Euge-
ni. Les Visites pastorals: dels 
orígens medievals a l'època 
contemporània. Girona: CCG. 
2003.302 p. 
Pujot CRUEÍLS. Adrià. Quin Déu enamo-
ra. Girona: CCG, 2004.128 p. 
PUJOL, Enric [coord.}. L'Exili català 
del 1936-39: un baianç. Giro-
na, Centre d'Estudis Històrics i 
Socials, 2003.238 p. 
QUINTANA, Àngel [et al.]. La construc-
ció del públic dels primers 
espectacles cinematogràfics. 
Girona: Ajuntament, 2003 . 
224 p. 
QUINTANA, Àngel. Fàbulas de lo ws/-
ble: el cine como creador de 
realidades. Barcelona: El Acan-
tilado, 2003.312 p. 
- Olivier Assayas: líneas de fuga. 
Gijón: Festival de Cine de Gijón, 
2003, 216 p. 
serven al Carloral i d'altres 
no són estrictament relatius a 
la seu ep i scopa l . La seva 
publicació unitària, per tant, 
és un l l a r g a m e n t espera t 
motiu de celebració entre els 
es tud iosos de qua lsevol 
aspecte del món aitmedieval 
a casa nostra. 
Per raons pràctiques (si 
lio vo leu , pe r comodi t a t ) 
hau r í em pre tè r i t que s'hi 
inclogl·iés la transcripció tieis 
documents que ja aparegiie-
ren en el v o l u m II de la 
col·lecció (Els diploiiicí caroïm-
^is a Catalunya), la primera 
c o m p i l a c i ó de R a m o n 
d'Abadal (1952), que costa 
una mica més de consultar i 
encara més de posseir. Fora 
d'aquesta preferència subjec-
tiva, cal destacar les moltes 
virtuts objectives de la publi-
cació; l'extensa teina de reco-
p i lac ió , la curosa ed i c ió , 
l'excel·lent comentari i classi-
ficació, el detallat estudi de 
l'antroponiniia (on, sigui dit 
de passada, es proposen uns 
criteris unitaris d'ús que hom 
veurà SI s ' ap l iquen d 'ara 
e n d a v a n t ) . Des t aca r í em 
encara un aspecte que en.s ha 
sorprès agradablement: la lec-
tura descaradament històrica 
que es fa de la col · lecció. 
Hem sentit criticar a vegades, 
creiem que sense cap mena 
de fonament, el fet que es 
publiquin de manera pretesa-
ment "asèptica» els conjunts 
de d o c u m e n t a c i ó , c o m si 
això volgués dir que, en fer-
ho, no s'ha dut a terme cap 
esforç d'interpretació històri-
ca. Si això ja no era cert ni 
en l'època de Pere de Marca 
(il·lustre exemple del fet con-
trari), menys ho és encara en 
aquest cas, en què els autors, 
prescindint de la materialitat 
dels supor t s , han sabut 
incloure els fets més reculats 
con t ingu t s en d o c u m e n t s 
que es redactaren en anys 
poster iors . Així, gràcies a 
aquest esforç, acos tumats 
com estàvem a pen.sar que els 
d o c u m e n t s més antics del 
conjunt eren els de 812 (doc. 
2 i 3), descobrim com la lec-
tura atenta d"alguns altres de 
més tardans ens p e r m e t 
detectar fets situables vers 
l'any HDO (doc. 1). És doncs 
b e 11 palès q 11 f h t) m nt) 
només s'ha dedicat a publicar 
una pulcra edició, sinó que 
sobretot s'ha preocupat de fer 
ben no tò r i a la d i m e n s i ó 
d'aquests documents com a 
font històrica. 
Marc Sureda 
Entre Narcís 
i Penèiope 
F-oi.i'i i i l io in 1', rnintesc. 
M. Àngels Anglada. 
Passió per la memòria. 
l'òrllL, •.^|•l^•^UlW)^tk•^,|l.l XX . 2lHI,l 
31)2 pàgines. 
Aquest es cl símbol que troba 
l'escriptora per referir-se a l.i 
nostra literatura. La imatge 
d'unes lletres qnc. de vega-
des, pequen d'un narcisisme 
ofegant i que. d'altres, inten-
ten des t ru i r allò q u e han 
assolit per començar de nou 
en un procés cíclic sens fi. 
Anglada no rebutja res. Vol 
Anglada 
conjuminar tots els esforços, 
cadascuna de les visions per 
crear una cultura polièdrica i 
d'al · luvió. Es especialment 
interessant la seva admiració 
per l'assagista i poeta Joan 
Fuster, a qui emplaça entre 
els grans de les nostres lletres, 
l a biografia de Foguet. tot i 
ser cronològica, s'assembla 
més a una crònica amena dels 
tennes recurrents a la vida de 
l'escriptora. Els 22 capítols es 
basteixen amb una llengua 
senzil la , d i rec ta . C~om li 
hagués agradat a ella. Un tre-
ball que no és una biografia a 
l'ús ni un estudi aprotimdit 
de l'obra, però sí un treball 
divulgador. 
Malgrat la presènc ia 
constant dels clàssics, trobem 
una au to ra c o m p r o m e s a 
(se'ns diu: «no pot deixar 
d ' obse rva r a m b es tupor i 
ràbia les injustícies que es 
cometen arreu del món»). 
Foguet pren com a nexe vital 
l'ideari polític, centrat en la 
política social, l'independen-
cismc i la visió dels Països 
Catalans com a concepte cul-
tural. Un idean que es fusió-


Els comtats gironins, per fi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert