Colls i Comas, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA •* * . R E V I S T A i>H C"liiiiiNA-*• N O M , 226 si-ri-.MHHL - OC.TUBHL 2004 • • 1673193 
na en una ploma tjuo dins la 
negra nit franquista conrea 
una llengua maltractada, que 
és assídua de la nova premsa 
coïn 1:1 Aíii/ Diari, El 9 País. 
després Hom Nova (on va 
afermar una secció literària 
de luxe) o HI 9 Nou, on creà 
opinió a través del seguiment 
dols nous autors i la presència 
a publicacions culturals com 
licvisid tic Cirona. Però també 
umb el suport de la causa 
ecologis ta als a iguamol ls 
empordanesos. Una autora 
d'arrels clàssiques, compro-
mesa i contrària a la violèn-
cia. Li p reocupava tant la 
pèrdua de la memòria coni la 
denúncia de la barbàrie, un 
dels ròssecs del segle XX. 
Moisès de Pablo 
^ 
Els hisendats 
gironins a través 
de les seves 
genealogies 
(.•.^ H( lA, K R M R I 1 i.\UM . l·iTf (l'd.) 
127 genealogies de Fernan-
do Viader. La memòria fami» 
iiar dels propietaris gironins. 
tXXi i^ aiiiuLis (tiil·luiiL·i,.! d'Històn,! 
Rund). Girona. 21M)4- 286 pàpricv 
N o lli ha d u b t e q u e la 
genealogia és una disciplina 
q u e interessa i q u e té im 
nombre important d'aficio-
nats . N o m é s cal q u e ens 
a t ansem a qualse \ 'o l dels 
arxius històrics de casa nos-
tra per a d o n a r - n o s de la 
qtiantitat de persones que 
dediquen temps i esforços a 
la confecció del seu propi 
arbre genealògic. I és que, 
des de sempre , la recerca 
dels orígens, el coneixement 
dels avantpassats i la recons-
t r u c c i ó de les v ic iss i tuds 
familiars han sigut qüestions 
que han esrimulat la curiosi-
tat i la vocació investigadiïra 
de molta gent. En ocasions, 
però, allò que ha comeni,"at 
com una recerca concreta i 
pun tua l sobre una família 
d e t e r m i n a d a s'ha acaba t 
c o n v e r t i n t en un t rebal l 
d'àmplies proporcions, amb 
unes potencialitats que van 
molt més enllà de la simple 
història familiar. 
Aquest és el cas de les 
genealogies que, al llarg de 
dècades de treball, ha con-
feccionat Fernando Viader, 
hereu d'una de les nissagues 
de propietaris més impor-
t.uits de les comarques giro-
nines i histonador de voca-
ció. Els seus primers passos 
en el món de la genealogia 
els donà estudiant la seva 
tamilia; amb el temps. però. 
l ' i n t e r è s per la resta de 
famíl ies q u e b i h a v i e n 
entroncat i les facilitats per 
accedir a molts dels arxius 
privats i parroquials de les 
nostres comarques el porta-
ren a elaborar gairebé qua-
t r e - cen t e s genea logies de 
pr<ipietaris rurals de la regió 
de ( í i r o n a . Fins a v u i , la 
major par t h a v i e n r o m à s 
manuscri tes . per bé que a 
l 'abast dels inves t igadors ; 
ara, gràcies a aquest llibre, 
publicat dins de la Bibliote-
ca d 'His tò r ia K u r a l . se 'n 
posa nu nombre importatu 
(127) a disposició del públic 
en general. 
127 MHUUOMU M riMIANBO VIAMB 
L ' e d i c i ó d ' u n l l ib re 
d'arbres genealògics com el 
que p r e sen t em c o m p o r t a 
certes dificultats tècniques 
no sempre fàcils de resol-
dre. En aquest cas. però. cal 
reconèixer als seus editors el 
magnífic resultat fuial. tant 
pel que ta a la claredat en el 
format de les genealogies 
- q u e en facilita molt la lec-
tura- com el del llibre en el 
seu c o n j u n t . A més ens 
h e m de f'elicitar por la 
inclusió, en forma de notes 
al peu. de part de les infor-
macions recollides per Via-
der sobre molts dels indivi-
d u s q u e a p a r e i x e n .11 s 
arbres; sens dubte, suposen 
un va lo r afegit p e r a les 
genealogies editades i un.i 
p rova més - s i c a l - de la 
magnitud de la tasca realit-
zada pel seu autor. 
Les 127 genealogies de 
Fernando Viader van prece-
dides per un excel·lent estu-
di i n t r o d u c t o r i d e R o s a 
Congost i Pere Gifre dividit 
en dues parts, cadascima de 
les quals c o n s t i t u e i x una 
proposta particular d'aproxi-
mació al contingut del lli-
bre. En la primera trobem 
una d e m o s t r a c i ó de la 
importància que poden a m -
bar a tenir les genealogies 
t r a d i c i o n a l s c o m a fo n t 
d o c u m e n t a l per als nous 
estudis de demografia histò-
rica, especialment quan dis-
p o s e m de c o n j u n t s tan 
nombrosos i sòlids com et 
que tenim al davant. En la 
segona es destaca el fet que 
la re la t iva h o m o g e n e ï t a t 
social, històrica i geogràfica 
de les flimilies representades 
a les genealogies de Fernan-
do Viader les converteix en 
una eina imprescindible a 
l 'hora d'estudiar el procés 
de diferenciació social page-
sa que culminà amb l'apari-
ció dels hisendats. Un gnip 
social, aquest, integrat per 
famílies que compartien un 
passat remença i que. en el 
transcurs dels segles XVIII i 
XIX. aconseguiren imposar 
els seu domini social en el 
món rural gironí gràcies a la 
seva condició de grans pro-
pietàries de terra. 
En definitiva, doncs, ens 
trobem davant d'un treball 
que, per raons òbvjes, mte-
94 l^ >74l *• REVISTA DE G I R O N A •» NÚM. 22(Í SETEMBRE - OCTUBRE 2004 «- CRÍTICA 
RABASSEDAS. Ramon. Els termlters. 
Girona: CCG. 2004. 272 p. 
SALA, Maria. La cuenca de la Torde-
ra. Barcelona; Milenio, 2004. 
157 p. 
SflPENA I AZNAR, Carles, Els ermitans. 
Girona: Diputació, 2004. 96 p. 
SERRADELL. Àngel. Memòries de //u/-
ta. Girona. CCG, 2004. 210 p. 
SiaiLS. Àlex [et al.]. Joar) M. de Ribot 
i de Batlle. Girona: Col·legi 
d'Arquitectes de Catalunya, 
2004. 109 p. 
SOLANA SOLANA, Miquel. La gent de 
Palafrugell: població i migració 
del segle XVal segle XX. Girona: 
Ajunta ment/Diputació, 2004. 
124 p. 
TARRÉS. Josep. Et poema de Pas-
qua. Girona: Diputació, 2004. 
103 p. 
TERMES, Josep; COLOMINES, Agustí. 
Patriotes I resistents. Barcelo-
na: Base. 2004.378 p. 
TREMOLEDA, Joaquim; MINOBIS, Pep; 
M1NO8IS, Berto. La Garrotxa 
d'Empordà: Lladó-Cabane-
lles. Girona: Diputació, 2004. 
153 p. 
VEHI, Montserrat jet al.\. Itinerari 
geològic per Caldes de Ma/ai'e-
lla. Girona: Urtiversitat de Giro-
na, 2004. 34 p. 
ViADEH I GUSTÀ, Fernando. 127gene-
alogies de Fernando Viader La 
memòria familiar deis propieta-
ris gironins. Girona: CCG, 
2004, 286 p, 
ViLADiu, Pau; SALA, David, Miànigues. 
Girona: Diputació / Caixa de 
Girona, 2004. 96 p, 
ViNYAs I COMAS, Joan. Memòries d'un 
gironí. Una visió de la premsa 
de Girona. Girona: Col·legi de 
Periodistes de Catalunya / 
Diputació, 2004. 2n vol. de la 
col·lecció Papers de Comunica-
ció. 207 p. 
VIOLANT, Ramona. El món màgic de 
les fades. Sant Vicenç de Cas-
tellet: El Farell, 2004,123 p. 
ressa als descendents de les 
fàniilies que hi apareixen i als 
genea log i s tes en genera l , 
però també i sobretot als his-
toriadors del món rural giro-
ní i català, per als quals de 
ben segur que s'acabarà con-
vertint en una obra de con-
sulta i referència obligades. 
Ara només cal que la tenaci-
tat i la i l · lusió q u e han 
pemiès fer realitat aquest pn-
mer lliurament tinguin con-
tinuïtat i que, algun dia no 
massa llunyà, podem disposar 
de l ' ed ic ió de la resta de 
genealogies elaborades per 
Fernando Viader. 
Josep Colls I Comas 
Reivindicació d'un 
intel·lectual catòlic 
t lAHHIHlS 1 l'l·l(,'i, ]o,lll 
Josep Maria Capdevila. 
Ideari i poètica. 
I'\ililit .liiiiii' dí' l'Abadu (lo Monisf-
rrjt. 2U(Ú. 
552 pàgines, 
J o a n C a r r e r e s i Pera ens 
p r o p o s a u n a c o s t a m e n t 
seriós i honest a la figura de 
Josep Maria Capdevila, És 
seriós pe rquè l 'o rdre a m b 
q u è ens p r e s e n t a la seva 
biografia, el seu ideari , la 
seva poètica i els seus estu-
dis i llibres és pedagògic , 
clar: pe rquè el t rac tament 
no és gens frívol, sinó que 
es capbussa en les arrels de! 
seu pensament, el relaciona 
a m b el c o n t e x t cul tural i 
ens en mostra tota la seva 
)osep Maria Capdevila 
Ideari i poètica 
l·iinUnpIqnt d* I « • « • # 
c o m p l e x i t a t , c o m p l e x i t a t 
equiparable a la de Tèpoca 
en què va viure Capdevila. 
És hones t p e r q u è sempre 
deixa que sigui el mateix 
Capdevila qui expressi amb 
les seves p a r a u l e s el seu 
p e n s a m e n t , m e n t r e q u e 
Joan Car re re s es l imita a 
escollir aquestes paraules i 
f e r - n e a lguna v a l o r a c i ó 
assenyada. 
Sovint, quan es reivindi-
ca un personatge que no és 
una primera figura, es ten-
deix a l'exageració, a il·lumi-
nar amb un excés de vats les 
zones més prometedores i es 
pa.ssa de puntetes en d'altres 
aspectes menys clars. N o és 
aquest el cas d'aquest llibre. 
Potser sí que exagera una 
mica quan compara l'estada 
d'en Capdevila a la clínica de 
Banyoles amb el Goethe de 
Weimar i el Misfral a Malla-
na, no tant per la situació 
física i l 'actitud d 'agitador 
cu l tu ra l , s inó p e r la 
importància dels personatges 
comparats; potser sí es nota 
una mica, ai llarg de tota 
l'obra, l'admiració que sent 
l'autor pel seu mestre Cap-
devi la , p e r q u è Car re re s i 
Pera fou deixeble de Capde-
vila. Però ni aquests ni altres 
minúsculs detalls valoratius 
no i m p e d e i x e n que el to 
genera l del l l ibre respir i 
honestedat. 
Precisament l'honestedat 
va ser una de les virtuts de 
Capdevila, una honestedat 
d'arrels cristianes i progressis-
tes (és clar que en Capdevila 
era conservador, però la seva 
capac i ta t , c o n t í n u a m e n t 
demostrada en el llibre, per 
al diàleg, per a l'actitud sin-
c e r a m e n t d e m o c r à t i c a , 
l'allunyaven d'un cristianis-
me dogmàt ic , profeixista). 
Aquesta honestedat i la cons-
c iènc ia cr í t ica q u e d u u 
implícita la seva resposta li 
varen portar més d'una ten-
sió, que ens explica pertècta-
ment Carreres i Pera; ten-
sions dins l 'ambient catala-
nista del m o m e n t (mai es 
posa en dubte la catalanitat 
de pedra picada de Capdevi-
la), tensions dins l 'ambient 
intel·lectLial cristià dels anys 
de la Kepública (el seu pas 
per 1:1 Malí. la defensa de la 
R e p ú b l i c a davant sectors 
catòlics, la defensa del catoli-
cisme davant sectors republi-
cans, l'equilibri valent i mai 
prou ben considerat), ten-
sions familiars (l'exili sense la 
família, el desig de tenir-los a 
prop però poder mantenir-
los amb dignitat, per tanc ni 
pot tomar ni els pot fer anar 
a Colòmbia; la mort del seu 
fill gran), tensions, en defini-
tiva, representatives d 'unes 
generacions de catòlics que 
es varen trobar entre l'espasa 
de la revolució anarquista i 
l'anticlericalisme estructural 


Els hisendats gironins a través de les seves genealogies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert