Font i Massot, M. Rosa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fuus DE LA REVISTA ^ *- REVISTA DE ÜIRONA •* NÚM. 22b SETEMBRE - OCTUBRE 2004 • I687I 107 
Fulls a Revista 
Sumari 
Diàleg amb ta nit sota 
els auspicis del vent 
M. ROSAFONTIMASSOT 
Recull 
AGUSTINA REIXACH 
Evocació 
ALBERT CAROL 
«Joloo'entre els llibres 
GUILLEM MOLLA 
Marques de biblioteca 
JOSEP-MARIATERRICABRAS 
Sílvia Martínez, il lustra-
dora d'aquests Fulls, va néi-
xer a Madrid l'any 1964, 
però viu 8 Amer des de fa 
molts anys. La seva tomiació 
artística és bàsicament auto-
didacta, L'any 1995. però, 
va assistir a un curs de seri-
grafia artística impartit pel 
pnafessor Antonio Marcos ia 
un de dibuix naturalista 
impartit pel professor Cartes 
Puche a El Cortalet. Ha expo-
sat al Centre Cultural 
d'Andorra la Vella, a la Rra 
de Sant Uuc d'Olot, a la Mos-
tra d'Artistes d'Amer i en 
diverses galeries i centres 
d'art de les comarques giro-
nines -Amer. Girona. Olot, 
Espinavessa- i de Barcelona. 
Ha assajat també treballs 
d'esmalt sobre ceràmica, 
il·lustració, estampació i pin-
tura sobre roba. 
Diàleg amb la nit 
sota els auspicis del vent 
M. RosaFontiMassot 
Bl l'cni és iitii! íàmiím d'aicr. Talla èl carrer amh una ala de vidre i dihuixa rius de nacre sobre l'aí/alt. 
Les Jidicí embadalides s'ctijïh'ti a la sei'a <^nypa í /i(i,'(/f ti7 enllà. Pitilcn de verd eh núvols i eí pen^tiaí 
dels planetes. Des d'aqui me les miro: són els botons que el uent ha cosit a l'armilla de l'umvers. 
io8 f68Kl f' REVISTA DE GIRONA •» NÚM. 226 SFTEMBBE - ocrruBRE 2004 FULLS DE IA REVISTA 
—Que saltin pel carrer els cotxes, les sabates, els ulls dels 
nens desemparats, que s'escoli l'aigua del riu pels reixats de 
les clavegueres i rebenti l'asfalt, que cantin les zebres, les 
guineus, i repiquin els cavalls amb les crineres, que s'esfon-
dri el campanar i els arcs torals i la nau òrfena del temple. 
Que els llibres s'estalonin quan viatgis pels ceLs sense color 
i que t'acompanyi l'ombra en el teu errar etern per les por-
tes de l'alba. 
Nit — Els aties de la terra transcriuen vents antics, 
enclouen rius, muntanyes, i fruiten a l'escapi^a de rutes 
remoroses. A les ribes de marbre, es dibuixa el silenci dels 
pins i de Uorers. Perfora l'unicorn el ventre dels turons i 
l'aiguatge retalla les parpelles del foc. Les flames s'han 
endut els alfabets innúmers: només queda el cel sargit al 
temps perible d'aquest teu univers. 
-Jo hi traço noves rutes d'oasis i cingleres per si algun 
dia em cnda la llum nova del vent. L'he vist com enfilava 
les fulles a la gropa, com enllustrava els astres cecs, les 
pedres, i s'enduia el crepuscle a les selves del mar. 
No l'has escoltat mai aquest vent de les hores, ni t'has 
agemolit al seu pes furient. 
Què busques entre els núvols, què encalces entre els ors? 
Nit — Tinto l'escorça de la llum i gemiino entre el fang, 
hi planto solituds i reneixo entre els còdols. Em sé eterna 
en el vent que tu percaces. Als meus ulls, no duc arbres ni 
guspires de foc: són conquilles d'asfalt, esplugues negres. 
Quan esfi-illis el riu amb les ales del vent, les ombres 
immutables de l'or crepuscular esventraran el dia: els amet-
llers perdran la flor, els motors torceran les rutes, s'estimba-
ran pels cingles tots els cossos proscrits. No flairaràs la 
menta ni llegiràs poemes amb la boca marcada. 
Els murs del teu exili tracen veus de naufi^gi: no hi ha 
cap porta a l'alba, només somnis balmats. 
-Em queda la remor del veler i de l'aurora, del temps 
que sap les flames dels astres siderals, dels trens que s'estalo-
nen a les torres de vidre, de les aigües manyagues que fei-
xen el sorral. Em queden els ulls grisos dels retaules que 
apregonen silencis, em queden jocs esquerps amb música 
de salze i els cims inquietants de fontanes nevades. 
Nit - No temis res: els alfabets del mar transcriuen la 
meva ombra, hi solquen les empremtes amb tinta negra i 
sang. Enfila't al tnnquet i vessa al banc de proa la punta de 
les flames, la carn balba dels astres. 
No temis res: el vol del gallardet percudeix l'aire, ale-
gen en la fosca els brams dels peixos, boniegen en les ones 
els blancalls. Jo t'he ungit amb el rimie del mar: a la peli, 
t'hi he gravat la música de l'aigua i nacres de petxuies a 
l'iris dels teus ulls. 
—No són pas els meus ulls els qui naveguen al veire de 
la mar, sinó tes paraules que tu m'has dictat: «Sóc en tu, 
sóc en l'altre, sóc la polpa ratada del teu mur, no et parlo 
en llengua estranya ni et marco els llavis amb la brasa d'un 
estigma. He alçat ta meva casa al desert del teu regne, he 
vist aletejar les boires gerdes en l'hivern encorbat. He udo-
lat en el cor del rec i de l'aljub, i el meu clam s'ha esvaït a 
la gropa del vent. 
»A1 tombant de la llum, et convido a habitar-me». 
Nil - Envia la carta i no et torbis. Al sobre, pinta-hi 
arabescos i lletres de còdexs i marca les As amb cal·ligrafia 
de monjo benedictí. Penja-hi estels que refacin les rutes 
antigues i segella-hi un tros del teu mar argentat i un cava-
llet de nas elefantí. No t'oblidis d'escriure-hi el carrer i el 
número infinit de l'univers: aquesta gran peixera on nave-
guen els astres. A dins, amb paper verjurat, dibuixa-hi les 
lletres: parla'm del cel per on desfilen pastors i guàrdies i 
FuLis DE lA REVISTA •% • REVISTA DE G I R O N A • • NÚM. 22f) SETEMBRE - OCTUBKE 2004 • [6Syl 109 
profetes, parla'm dels somnis en torres mil·lenàries per on 
pugen els trens amb vagons farcits de llum que aboquen a 
les cambres tancades, parla'm del teu-meu carrer per on 
vola el rossinyol sense bec, per on s'enfila l'escarabat de 
closca vemiella. per on passeja Fèlix ressuscitat, regurgitant 
sempre la mateixa pregunta: «Ets tu, la nit, ets tu?». 
Envia-la sense remitent: sentiria basarda si llegís el meu 
nom al revers de la carta. 
—«Sóc jo, la nit!», cridaves vora els emis. I jo només sen-
tia el bram de salvatgines entre blavors de cel i valls esquer-
pes. A l'arrel dels bladars, els èlitres de! vent desteixien salta-
martins d'espart, esfulLiven el rostre de les ombres. ^Per què 
vas cavalcar fins al mirall del dia, i vas abandonar el foc. els 
tamarius, els fonolls sedejants, i amb quatre lletres d'aigua 
vas brodar aquesta carta, l'elixir del silenci? 
Si tu ets la nit, parla'm de veus secretes, de rutes igno-
rades, d'ulls de fang. Allunya't de l'areny i modula cl meu 
somni. Un dia vaig donnir dins la teva barcassa: no em 
deixis en el port de llum flairosa i porta'm a la cleda on jeu 
el vent: ell m'ha ungit amb ales i al cami de romeu sembra 
cristalls perquè el teu cos flamegi, i jo hi pugui ancorar. 
Nit - Vora el fil de les ones, ^qui ets tu, que delegues la 
veu dels clandestins: de l'home mort com a espantall de 
gvierra. de la caní revenuda a les margcres, dels qui han 
caigut com fi.Ules espectrals al fondal de! silenci? Fer què 
t'has oblidat de la veu submarina, dels avencs estel·lan, de 
les coves abruptes on reposava cl vent? Al port que t'arre-
cera, no hi ha trossos de vidre ni ocells crepusculan»: només 
tendes de pins i barques avarades i, al solell dels turons, 
uUastres que han florit amb el groc de l'aurora. 
Qui ets tu? I qui sou vosaltres? 
- C o m un cos balmat a l'ombra dels farells, som troncs i 
brancs ressecs que arrosseguen errívols la sal iridescent i el 
plany de mans i fòssils tjue han embogit la mar. 
Jo cerco el meu recer entre alfabets perduts, en àlbums 
esquinçats, en codicils secrets; m'agemoleixo entre les 
dunes i serpentejo pels vorals de l'aigua. Cavalco amb cl 
vent fins als astres flotants, m'esbalço cingle avall i emmu-
rallo amb les ales la vinya i el samient. Si em fitig arbre 
d'onada i veu de mar, i onibrejo amb els meus dits els pins. 
Ics barques, me'n faràs un retret? 
Nit - Els teus ulls criden la claror: no l'ombra ni l'udol, 
ni aquest foc desmaiat que en mi floreix. Al meu volt sols 
hi ha avencs sense teieres i cledes invisibles de roques 
unglejades, de mars d'herba. Cap torb no s'hi revincla, cap 
fressa l'emmuralla, cap espuma de llum hi obre una balma. 
Cada branc de corall és un espectre, cada gra de l'areny és 
un peix mort, cada cinta de l'alga, un fil de fum. Hi he 
plantat missatgers: coneixen el llenguatge dels nubis. dels 
hebreus, cavalquen cavallets de nas elefantí i graven les pet-
xines amb agulles de glai;. Vine amb mi dins l'avenc: de 
què tens por? 
- N o cerco pas les ombres del teu regne ni esfiïllo els 
fars que enclous amb els teus dits. Deixa'm fijgir del bram 
que et gronxa, allunya els missatgers del meu portal. En 
alberes de llum femienta cl vent i surto del desert, descalça, 
cap al temple. *Jo sóc en tu», em dirà la flama de l'oracle. 
«Sega la corda de la nit, els alfabets reposen al teu port i el 
vent escampa l'or a les portes de l'alba». 
M.RosafontiMassot 


Diàleg amb la nit sota els auspicis del vent

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert