Sapena, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

92 l55''^ l * REVISTA DE GIRONA •* NÚM. 23H sL·TL·MHkt - ociUBHI-. ÍOOCI ^ CRÍTICA 
FUERTES MATEU, Màrius [et al.]. 100 
anys de la Salle Girona 
{1905-2005). Girona: La 
Salle, 2006. 232 p. 
GARDELU, Maria Àngels [textos|; 
GILI, Francina [dibuixos]. Eí 
pastor i la sirena. Figueres: 
Brau Edicions, 2005. 
GftRDELLA, Maria Àngels [textos); 
RIUS, Roser [dibuixos]. Llegen-
da de la marededéu de Núria. 
Figueres: Brau Edicions, 
2006, 
GEL, Carles. Pirineos catalanes: 63 
ascensíones. Los granóes 
macizos y regiones de esie a 
oeste. Madrid: Ediciones Des-
nivel, 2006, 310 p. 
GuiNftRT, Pau; SABADÍ, Marc. Dos en 
un burro: Per Catalunya en 
carro. Figueres: Brau Edicions, 
2006. 151 p. 
HARPUR, Patrick [traducció de Fer-
nando Almansa Salomó], Et 
Atego de los filósofos: Una his-
toria de ia imagif]aclón. Giro-
na; Atlanta, 2006. 459 p. 
HEHMÀNDEZ SÀ>ÍCHEÍ:, Carles. Estranys 
i Cia. Figueres/ Parets del 
Vallès / Granollers: Brau Edi-
cions / Ajuntament, 2006. 
URA, Sergi, kia ruta pirenaica: HRP. 
Del Cantàbrica al Mediterràneo 
en 40 etapas. Madrid: Edicio-
nes Desnivel. 2006,329 p, 
MARTÍNEZ IJÍNEZ, Fernando, El Iren 
més llarg: De Moscou a Vladi-
vostolí en el Transsiberià. 
Figueres: Brau Edicions, 2006, 
MArMÍ, Josep; Ros, Josep; TUHHO, 
Xavier, Refugiats de la Guerra 
Civil a les comarques del 
Gironès i el Pla de l'Estany 
(1936-1939). Barcelona: 
Publicacions de l'Abadia de 
Montserrat, 2006,250 p, 
MuNTANÉ, Miquel-Uuís. La seducció 
dels rius. Vilobí d'Onyar: Aba-
dia Editors, 2006,81 p. 
NOGUERA I MASSA, Antoni. Ot>ra dis-
persa del romànic gironí. 
Besalú: Amics de Besalú i el 
seu Comtat. 2006. 
PAIROLÍ, Miquel. Exploracions: Notes 
i converses de literatura. Giro-
na: CCG Edicions, 2006.217 p. 
PI DE CABANYES, Oriol, L'Empordà, el 
melic delmón. Barcelona: L'Esfe-
ra dels Uibres. 2006,425 p. 
menes historiogràtlcs prou 
diferents, En el nostre cas. 
Marquès dóna àmplia infor-
mació sobre les estructures 
episcopals, el clergat, l'art 
de la d iòces i , el c o n t e x t 
h i s t ò r i c . En general, tots 
els volums de la col·lecció 
tenen un esquema similar: 
s'hi presenten les diverses 
etapes històriques des de la 
cons t i tuc ió de la diòcesi , 
amb diversos apèndixs que 
inclouen els respectius epis-
copologis, la llista de conci-
lis p r o v i n c i a l s i s í n o d e s 
c e l e b r a t s , els d o c u m e n t s 
mès importants, taules cro-
n o l ò g i q u e s i el s an to r a l 
propi, a part de la bibliogra-
fia principal. N o se'ns esca-
pa l ' opo r tun i t a t d 'aquesta 
obra , d 'abast estatal i pe r 
t a n t d ' u n a d i fus ió p r o u 
àmplia per donar a conèixer 
la idiosincràsia de l'Església 
c a t a l ana , d a v a n t el cai re 
conservador t espanytilista 
que L'stà p r enen t la C o n -
ferència Episcopal, Això no 
s 'aconsegueix, però, sense 
algunes - p r o u importants , 
al meu parer- concessions a 
la t r a d u c c i ó e s p a n y o l a , 
s o b r e t o t p e l q u e fa als 
an t ropònims catalans - p e r 
e x e m p l e , el bisbe «Jaiinc 
C a m p r o d o n » - . Pe r al tra 
banda, hi p o d e m trobar a 
faltar la inclus ió d 'a lguns 
mapes amb les var iac ions 
que han expe r imen ta t els 
límits diocesans al llarg de la 
història. 
En definitiva, els g i ro -
ni[is ja ten im a disposició 
una bona síntesi de ta nostra 
història diocesana. Les 245 
pàgines dedicades a la diòcesi 
de Girona reflecteixen l'estat 
actual de les invesrigacions i 
són, des d'ara, una obra de 
referència indispensable per 
conèixer el marc de desen-
volupament d'una de les ins-
titucions que ha tingut més 
intluència en la nostra terra 
com és l'Església. 
Jordi Bohigas i Maynegre 
^ 
Civilitat, 
amb fe o sense 
Sl líkl". · \ 1 SlNA, liMII 
Els dies més grans. 
Propostes i textos 
per a un cerimonial civil. 
Ürau Ecbciom (aiiib la coliabciració 
de h lïipuUció de Girona). 
Figueres, 2006. 
291 pàgines. 
El C o d i Civil L'Hs dóna a 
conèixer de quina manera 
els c iu tadans i c iutadanes 
ens r e l a c i o n e m o p o d e m 
fer-ho, i de quina manera 
l ' evolució de les men ta l i -
tats, les maneres de viure i 
els canvis socials es reconei-
xen legalment, 
Les t r a n s f o r m a c i o n s 
d e m o c r à t i q u e s o p e r a d e s 
d 'ençà de la Trans ic ió , la 
secularització, l 'exercici de 
la llibertat de creences, les 
noves formes de sociabili-
tat i tantes altres causes fan 
q u e , a l 'hora de ce lebrar 
els seus ritus de pas, moltes 
persones optin per alterna-
tives diferents a les confes-
sionals. 
La c e l e b r a c i ó púb l i ca 
més generalitzada és la del 
matrimoni, l'autorització de 
la qua l es va rese rvar en 
p r inc ip i als j u t g e s , L 'any 
1994, però, la facultat es va 
estendre als alcaldes i regi-
dors. La nova competència 
local va s u p o s a r to t u n 
revulsiu pel que implicava 
d ' i d e n t i t a t , p r o x i m i t a t i 
fac i l i t a t . A les t e r r e s de 
G i r o n a , el munic ipa l i sme 
s 'ha es força t p e r p r e s t a r 
aques t servei púb l i c a m b 
d i g n i t a t i s ens ib i l i t a t . A 
l ' A j u n t a m e n t de Sal t , 
l'alcalde Salvador Sunyer i 
el cap de p r o t o c o l J o s e p 
Maria Oliveras, amb el seu 
estil, varen saber crear un 
segell de qualitat que es va 
estendre arreu. 
La bibliografia catalana 
disposava de dos títols dedi-
cats al cerimonial civil: l'any 
1995 la l^ipulació de Girona 
va publicar Manual de IÍJÍÍI-
iiiviUi ch'iL·, amb te.xt i selec-
ció literària d 'Antoni Puig-
verd, 1 el 21H)1 C C G Edi-
cions acollí a la col · lecció 
Quaderns de les 7 Sivelles 
Propostes per a una litúrgia 
funerària laica, d e Fe r ran 
Lorente i Jordi Vilamitjana. 
CRÍTICA *• REVISTA DE^  GIRONA •» NI'IM. 2.iS st'i I;MHRI: - o c i iriiin- 200fí • I557I 93 
Ar,i cal atcgir-lii un nou 
au to r , J o a n Surroca , i un 
nou ed i to r , G e n a r Fèl ix , 
que han passat de nou la 
rella de manera ambiciosa, 
pe] caràcter exhaustiu d'Eh 
dies més grans, una guia 
orientativa per celebrar festa 
tanc si s 'hi vol c o n v i d a r 
Déu com si no. 
J o a n S u r r o c a i Sens , 
educador, inuseòleg i acti-
vista dels driíts civils, ofe-
r e i x en a q u e s t l l i b r e un 
ampli repertori do recursos 
(filosòfics, literaris, musicals 
i escenogràfics) que ha ela-
borat i compilat per cele-
brar amb dignitat , sentit i 
bellesa n a i x e m e n t s , casa-
m e n t s , exè t iu ies i «altres 
m o m e n t s d ' u n a v ida 
plena», I ho fa d 'una mane-
ra ober ta i gens excloent . 
Els dies més grans és una 
eina al servei de creients i 
no creients, apta i sintonit-
zada a totes les sensibilitats. 
Fa possible el com, si, però 
t an ibé fa pensa r sob re el 
què i el per què. 
T o t e s t à n d a r d d ó n a 
cohesió, alhora que implica 
seriaeió i restringeix IVx-
pressivitat i l 'espontaneitat. 
Per evitar això. Els dies més 
grans defuig la pretensió de 
m a n u a l . R e s d e prél-à-
porter. Precisament el que 
cerca es explorar la creati-
v i t a t , la p e r s o n a l i t z a c i ó , 
l'adaptabilitat, 
J o a n Su r roca ha ofert 
ccumenismc , universalitat. 
Joan Surroca és un home de 
pau, i bo heni constatat una 
altra vegada. 
Caries Sapena 
Una comarca 
des de l'aire 
El Baix Empordà 
de la mà del vent. 
nvn 
Vititi) l'iay ISurvcis / 
Globus Empordà. 
La Bisbal d'Empordi, 2(105. 
45 ininuis. 
Per a mi no és revelar cap 
secret si us dic que el Baix 
E m p o r d à és una comarca 
privilegiada. Us ho dic com 
a baixempordanès i com a 
persona amant de la diversi-
tat de paisatges naturals i 
cu l tura l s t |ue ens o te re ix 
aquesta comarca. Si fins ara 
aques ta d ive r s i t a t de la 
nieva comarca l'havia pogut 
captar mitjançant la literatu-
ra, la fotografia o les imat-
ges en moviment, ara tenim 
a la nostra disposició una 
nova manera d'acostar-nos-
hi: des de l'aire. 
S e g u r a m e n t , no seria 
just si no us expliqués que 
conec personalment els que 
han fet possible aquest tre-
ball: en Toni Martí, direc-
tor de la productora Vídeo 
Play Ser\'eis, gran professio-
nal i mil lor annc , atnb el 
qual he t ingut el plaer de 
treballar en altres projectes 
tatnbé mol t vinculats a la 
nostra història, i en Joan 
Viiias, amic, c o m p a n y de 
colla i responsable de dirigir 
el seu globus aerostàtic pels 
núvols del Baix Empordà. 
Apro fund im ara en el 
comentari del documental . 
La primera part de l 'audio-
visual ens acosta a les carac-
t e r i s t i q u e s físiques de la 
comarca i als seus principals 
a c c i d e n t s geogrà f ics . Els 
principals són el massís del 
Montgrí, les Gavarres, el nu 
Ter i la seva línia de costa, 
que sens dubte donen una 
i d e n t i t a t p r ò p i a a aques t 
t e r r i t o r i , q u e té el seu 
n i àx im e x p o n e n t en u n 
ven t del n o r d a n o m e n a t 
tramuntana. 
E v i d e n t m e n t , aquesta 
diversitat d 'ambients natu-
rals t ambé ha condic ionat 
els habitants que des de la 
prehistòria han campat per 
aquests paratges. Efectiva-
m e n t , la segona par t del 
documental ta una repassa-
da a l'enipremta que durant 
segles ha deixat l ' home al 
Baix Empordà i de la qual 
ens q u e d e n t e s t i m o n i s 
espectaculars, com els dòl-
mens de les Ciavarres. les 
ruïnes d'Ullastret, el castell 
del Montgri, les petites viles 
m e d i e v a l s o les cases 
d^ittdiaiHu, t e s t i m o n i s 
d ' aque l l s q u e un dia van 
marxar d'aquestes terres per 
anar a fer fortuna en altres 
terr i toris , sovint descone-
guts i molt allunyats, 
Finalment, el documen-
ta] ens acosta des de l'aire i 
d ' u n a forma t ranqu i l · l a i 
ha rmòn ica a les diferents 
poblacions de la comarca; 
bé. a totes no, potser aquest 
és l 'únic però a tot el tre-
bal l . La ve loc i t a t l en ta i 
compassada del globus ens 
peniiet obtenir perspectives 
ú n i q u e s de v i les c o m 
Torroella de Montgrí , ciu-
tats com Sant Feliu de Guí-
xols i pobles com Monells, 
Peratallada o Begur, i dels 
molts ambients naturals que 
encara avui dia podem gau-
dir els baixempordanesos: la 
lent i tud de l'aigua del riu 
T e r quan arriba a la mar 
Mediterrània a la gola del 
Ter , la rica plana agrícola 
de la p a r t ba ixa del n u 
Daró, la salvatge costa roca-
llosa del Montg r í , la gran 
catifa verda que formen les 
G a v a r r e s i les m ú l t i p l e s 
cales que t robem al llarg de 
la costa del Baix Empordà, 
que conviuen a m b platges 
m é s g rans d e so r r a fina 
com les de l'Estartit, Pals o 
Platja d 'Aro. 
N o em voldria deixar 
res ; p e n s o q u e al Ba ix 
Empordà tot ocupa el seu 
just espai i tol és necessari, 
i desitjo q u e treballs com 
E! Baix Empordà df Ui mà 
del vent ens ajudin a preser-
var t o t a aques t a r i q u e s a 
natural i cultural construïda 
al l larg dels segles, de la 
qua l no s o m p r o p i e t a r i s 
sinó transmissors a genera-
cions futures. 
Àngel Planas 
^ 


Civilitat, amb fe o sense

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert