Moré Aguirre, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRI'TICA ^ •e- Ri;visTA DL G[R( INA -V NÚM. 23S SIVI'LMUHL - ocTUBBt 20ofi *• Iss-;! 91 
comprensible. Aquest crec 
que és el element que més 
ca! destacar del present t re-
ball, ja que el seu caràcter 
alcinictir especialitzat feia 
difícil combina r per tec ta -
menc l;i investigació amb Ui 
d i v u l g a c i ó , ob jec t iu q u e 
s'ha assolit plenament. 
Lluís Buscató i Somoza 
^ 
Memòria 
d'un altre Lloret 
C O M A S M O B É . Assumpta: 
M A S Ll·lBHt., August: 
l l i iM l -N i i II MnNiiH, Jo.m. 
Lloret, ahir i avui. 
f*iilihi.-,ni6 11U111. 17 
de! C;iub Marina Casinet. 
lltirct de M.ir. 2(H15. 
17K pàgines. 
En el c inquantè aniversari 
de la seva fundació, el Club 
Marina Casinet de Lloret de 
Mar ha decidit publicar un 
recull fotogràfic per mostrar 
els g rans canv i s q u e ha 
experimentat la vila al llarg 
de l s . XX. L'any 1900, Llo-
ret tenia 3.242 veïns, i el 
1950 la població havia dis-
minuït lleugerament fins als 
3 .159 h a b i t a n t s . El hPorr\ 
turístic de la segona meitat 
de l segle exp l ica q u e el 
199fi la població ja fos de 
17.277 persones, i que l'any 
d ' e d i c i ó d ' a q u e s t l l ib re 
l'índex s'hagi enfilat fins als 
29.445 habitants. 
A redós de l'auge turís-
tic, Lloret ha passat de ser 
la v in t - i - t r e sena poblac ió 
en nombre d'habitants de la 
província (el 195(1) a la cin-
q u e n a (el 2005) , tan sols 
s u p e r a d a p e r G i r o n a . 
Figueres , Blanes i a poca 
d i s t à n c i a O l o t , A q u e s t 
e s p e c t a c u l a r c r e i x e m e n t 
demogràfic ha transformat 
el paisatge rural d 'hor tes , 
vinyes i cases de pagès del 
pl;i de Lloret on una densa 
t r a m a u r b a n a - A l h o r a , 
l'íintic nucli urbà ha viscut 
Ull procés de canvi substan-
cial basat en l 'enderroc de 
les ve l les cases i la seva 
s u b s t i t u c i ó p e r n o u s i 
m o d e r n s h a b i t a t g e s . I la 
vida quotidiana de la gent 
d'aleshores tampoc té res a 
veure amb la d'ara: només 
cal donar un cop d'ull als 
carrers per veure el gran 
nombre d'elements que hi 
han desaparegut, i la proli-
feració d 'a l t res de prop is 
dels nous temps. N o hi ha 
dubte que CLonòmicament 
s'hi observa un nivel l de 
vida mol t més acomoda t ; 
h u m a n a m e n t , el canvi ja 
no és tan clar. Trans fo r -
mar-se Can ràpidament de 
p o b l e a c i u t a t c r e c q u e 
suposa més inconvenien ts 
que avantatges. 
T o t s aquests p ro funds 
canvis que la societat llore-
lenca ha viscut les darreres 
d ècad es es p o d e n copsar 
sense gaires comentaris en 
el recull fotogràfic que ens 
ofereix aquesta publicació. 
Amb gran encert, els autors 
han triat una àmplia varietat 
d'espais i en la mesura del 
pos-sible han fotografiat els 
i n d r e t s ac tua ls des del 
m a t e i x ang le en q u è els 
r e p r o d u ï e n les c o r r e s p o -
nents fotografies del passat. 
El r esu l t a t és e x c e l · l e n t , 
d ' u n a b a n d a p e r q u è les 
fotos del passat fan recordar 
el Lloret d'abans als l lore-
tencs de tota la vida, i de 
l'altra pe rquè en les fotos 
d 'avui els l loretencs n o u -
vinguts poden veure com 
era el Lloret d ' abans , un 
altre Lloret , sens dub te . 1 
així es descobriran moltes 
coses, com ara que el cas-
t e l l - x a l e t d"eti Plaja q u e 
custodia sa Caleta, convertit 
en cot un emblema turístic 
de la vila, no és de l'època 
medieval. 
D'aquell Lloret que fou 
1 ha deixat de ser ens en 
quedarà un acurat testimoni 
lïtil per als qui en el futur 
v u l g u i n i n t e r e s s a r - s e en 
com era abans el seu poble. 
I si no fos aques t el cas, 
p e r q u è m a l a u r a d a m e n t la 
societat passa cada vegada 
més de tot cl que l'envolta, 
la bona intenció dels autors 
bé val un agraïment. 
David AAoré Aguirre 
. ^ 
De sant Feliu 
al bisbe Carles 
M A R T I I BoNr.T, 
lii'·op M;ina iyi.ii.'rk1.1 
Historia de las diòcesis 
espanolas, 2: Iglesias 
de Barcelona, Terrassa, 
Sant Feliu de Llobregat, 
Cerona. 
BJblJotci.i ilc Autnres Cri5tiina&. 
Madnd. 2ililf,, 
•?U8 pàjjiiifS, 
L'Església gironina pot estar 
d 'enhorabona, ja que final-
ment ha estat publicada una 
història que resumeix tota la 
seva existència, des del màr-
t ir sant Feliu {%. UI) fins 
avui. L'autor és el conegut 
historiador i arxiver diocesà 
Josep M, Marquès i Plana-
gumà. i comparteix volum 
amb les històries de l 'arxi-
diòcesi de Barcelona i de les 
noves diòcesis de Sant FeUu 
de L lob rega t i Te r r a s sa , 
segregades de l'anterior. Es 
tracta del segon llibre que 
apareix d'un magne projecte 
de 25 volums promogut per 
la B ib l io t eca de . ' \u tores 
Cnstianos (BAC) i consagrat 
a la Historia de las dióccíis 
cí^patioias. tres dels quals estan 
dedicats a la Tarraconense. 
Pocs historiadors conei-
xen tant la història de Ics 
seves respect ives diòcesis 
com els arxivers diocesans 
J o s e p M . M a r t í B o n e t i 
losep M. Marquès, autors 
de les històries de les esglé-
sies de Barcelona 1 Girona, 
respectivament, amb la par-
t icular i tat afegida que les 
c o n e i x e n des de d ins 
mateix. Ara bé, no seria just 
que amaguéssim que ho fan 
des d ' ò p t i q u e s i e n f o c a -


Memòria d'un altre Lloret

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert