Lanao, Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Crítica
lector a la història del
poble de la mà dels seus
propis documents, i de
l’altra, donar el protagonis-
me absolut al patrimoni
arxivístic, tant el docu-
mental com el fotogràfic.
D’aquesta manera es rei-
vindica la seva importància
i el seu ús més enllà de
l’àmbit investigador. Sens
dubte, és una col·lecció
que hauria d’estar present a
les llars d’aquests pobles. 
Marta Pi Vázquez
✍
Dones: la història
redescoberta
Ivern Salva, Dolors 
(recerca històrica).
Les dones d’Esquerra. 
1931-1939.
Fundació Josep Irla.
Barcelona, 2007.
Podríem parlar de lluites i
de dones, però no ens ajus-
taríem al guió del gran
canvi que els darrers setan-
ta anys ha viscut la societat
catalana, que no és altre
que la recuperació d’un
espai, en singular, que no
diferencia el gènere però sí
que ha donat protagonisme
a un adjectiu, femení, en
una cursa cap al millor
desenvolupament de la
societat. Aquesta és la idea
que es desprèn de la lectura
de Les dones d’Esquerra, un
llibre publicat per la
Fundació Irla, i coordinat
en la recerca per Dolors
Ivern, que intenta presen-
tar de forma essencialment
pedagògica els orígens, les
motivacions, les reflexions
i les mateixes vides d’unes
activistes decidides, però
sobretot valentes, que des
de postures d’esquerres i
republicanes van intentar
canviar l’entorn més pro-
per per provocar un estric-
te canvi social. Les dones
d’Esquerra parla del paper
que van tenir les dones
republicanes en el si del
partit i de la societat en
general, però no obvia què
en aquell moment, en què
hi havia una prioritat
necessària, fonamental,
com era l’assoliment de
dret a vot, aquesta massa
discriminada no tenia altra
solució que militar als par-
tits en la denominada
Secció Femenina, com si la
batalla per la igualtat i el
canvi social s’hagués de
disputar en dos fronts
paral·lels, l’un de masculí i
l’altre de femení, sense
l’osmosi necessària per
superar els segles de discri-
minació i l’oblit. 
El llibre intenta fer
memòria, explica les com-
plicacions nascudes d’un
canvi estructural, però pot-
ser la seva millor proposta
la fa en descobrir les bio-
grafies d’activistes anòni-
mes, persones com
Angelina Colubret, Maria
Gispert, Justa Goicoetchea,
Pietat Mascorda o Nativitat
Yarza, en pla d’igualtat
amb personatges que sí que
han fet forat a la història,
com Maria Dolors
Bargalló, Dolors Piera,
Maria Teresa Gibert o
Aurora Bertrana. Al cap i la
fi, el treball conjunt de les
dones d’esquerra, en aquest
cas d’Esquerra
Republicana, va servir per-
què, tot i el trauma de la
derrota i malgrat l’exili
d’alguna de les biografiades,
es canviés quelcom tan
fonamental com és la men-
talitat. El volum es tanca
amb un recull d’articles, en
què es parla de divorci, de
prostitució, d’organització,
del dret al vot, dels
moments de guerra, però
de tots els articles, potser el
més ajustat és el de Rosa
Maria Arquimbau, que es
va publicar a L’Opinió el 10
de juliol del 1932 sota el
títol «Seccions femenines»:
«Però seccions femenines?»
–va escriure la periodista–.
«Malgrat totes les nostres
propagandes, les nostres
actuacions, les nostres reco-
manacions perquè és cons-
titueixin, no som massa del
parer de fer separacions de
sexe. Separacions que
podrien considerar-se cate-
gories potser i que sempre
representen per als homes...
un tutelatge. I no és que
defugim aquesta tutela
masculina, però voldríem
sol·licitar-la nosaltres i no
que ens la imposessin. Si
tenim ambicions i aspira-
cions és just que acceptem
la responsabilitat sencera. I
amb tuteles –sobretot unes
tuteles que són imposició–
és una mica ingrata la res-
ponsabilitat.»
La idea estava clara; tan
sols calia que els homes
BORRÀS, M. Lluïsa: Manel Àlvarez:
Del 4 d’agost al 16 de setem-
bre de 2007. Girona: Cyprus
Art, 2007, 24 p.
BORRELL i SABATER, Miquel: Hospicis i
hospitals de pobres. Girona:
Diputació de Girona / Caixa de
Girona, 2007, 96 p.
BURCH i RIUS, Josep: La patrimonia-
l i tzació de la material itat
etrusca a la Toscana. Girona:
Institut del Patrimoni Cultural
de la Universitat de Girona /
Documenta Universitaria,
2007, 71 p.
BU S Q U E T,  Dolors;  TU B E R T,  Enric
[selecció de textos i coordina-
ció]: 25 anys certamen literari.
Montessori-Palau: Antologia
de textos 1982-2006. Girona:
Complex Montessori-Palau,
2007, 245 p.
CALZADA i SALAVEDRA, Arcadi [et al.]:
Ancestres dels mars del sud:
Col·lecció privada: Exposició
del 21 de setembre a l’11 de
novembre de 2007. Girona:
Fundació Caixa de Girona,
2007, 143 p.
CALZADA i SALAVEDRA, Arcadi; CATALÀ
PEDERSEN, Martí; TERRÉ ALONSO,
Laura: F [textos]; CATALÀ-ROCA i
ARENA, Francesc [fot.];
MISERACHS, Mar [fot.]: Català-
Roca i X. Miserachs: Dues mira-
des al territori: Memòries de la
Costa Brava: Exposició del 19
de juliol a l’11 de setembre de
2007. Girona: Fundació Caixa
Girona, 2007, 55 p.
CAPDEVILA, Enriqueta: Gira la roda.
Girona: Edicions Saragossa,
2007, 207 p.
CARBONELL i ROURA, Eudald: El naixe-
ment d’una nova consciència.
Badalona: Ara Llibres, 2007,
183 p.
CASACUBERTA, Margarida; AGUILO
MIQUEL, Anna [cols.]: Pla, biò-
graf de Rusiñol. Palafrugell:
Fundació Biblioteca Privada
Josep Pla, 2007, 90 p.
CA S A S,  Ferran [ed.]  [et al .]:
Adolescents and audio-visual
media in five countries. Girona:
Documenta Universitaria,
2007, 139 p.
COFAN, Camil; FAVA, Nadia [cur.]:
Deu propostes per a
N
O
V
E
TA
T
S
98 [214] E Revista de Girona F núm. 247  març - abril  2008
E Revista de Girona F núm. 247  març - abril  2008 E [215] 99Crítica F
entenguessin que la història
marca els cicles i no es pot
aturar. Les dones demana-
ven pas. Ara que ja juguen
un paper estructural en la
nova societat, podem
entendre un llibre que
explica com hi hagué un
temps en què la didàctica
es va transformar en un
mètode d’agitació social.
Pau Lanao
✍
Exilis 
i intel·lectuals
Solé, Felip; Pujol, Enric.
Exilis. 
Angle Editorial.
Barcelona, 2007. 
276 pàgines.
Soldevila, Ferran.
Els dietaris retrobats 
(1939-1943).
Ed. a cura d’Enric Pujol. 
Edicions 3 i 4.
València, 2007. 
624 pàgines.
Que l’historiador figuerenc
Enric Pujol és un dels
autors més actius i prolífics
d’aquesta dècada no és una
opinió, és un fet. En un
termini inferior a un any
acaba de participar activa-
ment en l’edició de tres
llibres de molt alta qualitat
editorial i que responen a
tres de les seves obsessions:
la història intel·lectual,
l’exili i la historiografia. 
El desembre passat, i
amb Pujol en qualitat de
coordinador –conjunta-
ment amb Rafael Pascuet–
d’un equip de disset
col·laboradors, es va editar
en un luxós volum
d’Edicions Viena, amb un
impressionant desplega-
ment gràfic, La Revolució
del bon gust. Jaume
Miravitlles i el comissariat de
propaganda de la Generalitat
de Catalunya, ja ressenyat
en aquesta mateixa revista.
L’exili de Miravitlles
–especialment a Nova
York– constitueix un
capítol més d’una dilatada
biografia no menys inte-
ressant que els anteriors,
però els exilis –és a dir, la
diversitat de situacions
individuals propiciades per
la victòria del feixisme–
són un dels temes centrals
en l’obra de Pujol, i el lli-
bre Exilis, aparegut abans
de l’estiu de 2007, els trac-
ta a partir d’una combina-
ció de recerca i divulgació.
En col·laboració amb el
documentalista Felip Solé,
i dins el marc d’una de les
sèries de la prestigiosa fac-
toria de reportatges histò-
rics de Televisió de
Catalunya, Enric Pujol ha
elaborat una obra d’alt
interès que posa text al
conjunt d’impactants imat-
ges del documental que
dóna títol al llibre, emès
recentment en horari de
màxima audiència. 
En una obra d’aquestes
característiques és fàcil caure
en el parany de derivar vers
un calidoscopi impressionis-
ta de testimonis aïllats,
d’aplegar detalls accessoris a
la línia discursiva principal.
L’ofici de Pujol i de Solé,
en una esplèndida maduresa
intel·lectual, defuig aquest
risc mitjançant un discurs
consistent, coherent i docu-
mentat, que sap combinar
narratives divergents per
confluir en un dels traumes
encara no superats de la
societat catalana actual.
Potser l’experiència d’amb-
dós autors –Pujol en tant
que historiador i Solé en
tant que documentalista
afectat familiarment per
l’exili– és el que permet
oferir un producte d’alta
qualitat i versemblança a un
llibre que esquiva els perills
de la superficialitat.
D’aquest treball cal destacar,
a més, un estil literari ele-
gant, combinat amb una
narració dinàmica pròpia
dels mitjans audiovisuals,
que afortunadament es va
imposant cada vegada més
en la historiografia catalana i
que recorda, per posar un
exemple, petites joies edito-
rials de la tradició bibliogrà-
fica britànica en què foto-
grafia i text s’entrellacen
amb harmonia. 
La historiografia repre-
senta una altra obsessió de
Pujol. Història intel·lec-
tual, exili i historiografia
coincideixen en el tercer
volum de què parlem
aquí. L’historiador figue-
renc, un dels impulsors del
projecte museístic de
l’exili, un dels màxims
especialistes en epistemo-
logia de la història, va ela-
borar una exhaustiva tesi
sobre Ferran Soldevila, a
qui reivindica com un dels
principals pensadors del
segle XX i màxima figura
–en competència amb el
gironí Vicens Vives– de la
historiografia catalana
contemporània. Gerard
Soldevila, fill de l’historia-
dor barceloní, va trobar en
data recent i de manera
casual els dietaris que el
seu pare havia deixat
escrits en la primera i més
colpidora fase de l’exili
francès, i que abracen des
de l’època de Bierville,
l’estiu del 1939, fins al
tomb que va representar la
Segona Guerra Mundial,
amb l’ocupació de Vichy,
a la darreria de 1942 i
principi de 1943. Pujol fa
una introducció i una
exhaustiva anotació
d’aquest extens volum que
ens ofereix dades sobre el
personatge, i alhora ens
presenta un interessant
retaule de l’exili de la
intel·lectualitat catalana,
tot aportant-ne dades
interessants i poc conegu-
des, que van des de l’apro-
ximació més humana i
polièdrica de les elits cata-
lanes derrotades fins al tes-
timoni més personal i
íntim d’un personatge
apassionant. Mentrestant,


Dones: la història redescoberta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert