Gros i Pujol, Miquel dels Sants

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XII/1 (1987) 117-123. 0 Facultat de Teologia de Catalunya. 
ELS MÉS ANTICS TESTIMONIS 
DE L'ÚS DELS TROPUS 1 DE LES PROSES 
ACATALUNYA 
per Miquel dels Sants GROS 1 PUJOL 
Les terres catalanes de l'una i 17altra banda dels Pirineus sempre 
han estat lloc de pas, i per aixd també sempre han gaudit del rar 
privilegi de poder participar d7una manera 0 altra dels més impor- 
tants moviments polítics i culturals que han contribuit a la formació 
de la cultura europea. No ens ha de sorprendre gens, doncs, la 
creixent inquietud cultural de les classes dirigents dels antics com- 
tats catalans ja a mitjan s. X, i la presencia, si no prematura al- 
menys molt rapida, de col~leccions de tropuv i de proses llemosines 
en les nostres esglésies monastiques i seculars en l'esmentada epo- 
ca'. 
El primer testimoni que en tenim prové d'un petit monestir que 
no gaudí pas d'una gran significació cultural. Es tracta. de Sant 
Pere de Graudescales, situat al Berguedh, al terme de Montmajor. 
Del monestir, ara només en resta una formosa església romanica 
del s. XII en forma de creu grega i alguns pergamins conservats a 
l'arxiu del capítol de la Seu d7Urgell. Per aquests documents sabem 
que el prevere Magnulf hi havia fet construir una església, consa- 
grada 17any 912 pel bisbe d7Urgell Nantigís. Magnulf l'havia fet 
construir «ut sit monasterium et locus monai~orurn»~, pero no se 
sap per quina raó el projecte fundacional no s'havia realitzat, i més 
tard la trobem servida per una comunitat canonical sota 17autoritat 
directa del bisbe d7Urgell. 
1. Cornunicació llegida en la «Troisikrne Conférence sur les Trepes», celebrada 
a París-Orleans els dies 15-19 d'octubre de 1985. 
2. Cf. C. BARAUT, Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat dJUrgell (se- 
gles IX-XII), dins Urgellia 1 (1978) 79-80. 
118 MIQUEL S. GROS 1 PUJOL 
Gairebé mig segle després, l'any 960, aquesta església sera l'ob- 
jecte de preferencia d'un altre prevere anomenat Francemir. Era 
un gran propietari d'aquella zona, i en l'esmentat any, d'acord amb 
Borrell, el comte de Barcelona-Urgell, i Guisad, el bisbe diocesa, 
Francemir prengué la decisió de transformar la poc reeixida comu- 
nitat de clergues en un veritable monestir benedictí. Belló, un dels 
canonges, rebé la benedicció abacial de mans del bisbe urgellenc, 
i Francemir dota novament el monestir amb una gran generositat. 
Entre altres coses -terres, caps de bestiar, útils domestics.. .-, 
també Iliuri una veritable biblioteca constituida per dotze volums. 
El text diu així: 
«...et dono ad Sancti Petri 
1 Eptatico 1, 
2 Apocalipsin 
3 et Actus Apostolorum 
4 et Regum, 
5 Sapientia Salomonis, 
6 Disposito 1, 
7 Passionario 1, 
8 Chanano, 
9 Missale, Lectionario, Antiphonario in uno volumine, 
10 Psalterio 1, 
11 Prosario 1, 
12 et Profetarum  ID^ 
En la llista hi ha gairebé tots els llibres bíblics, un «Disposito» 
4 s  a dir, un leccionari fet amb els comentaris bíblics de l'enigmi- 
tic Lucculenci-, i un passioner a fi de poder asegurar les lectures 
de l'ofici nocturn; una col-lecció canonica, segurament la Hispana 
o alguna de les seves adaptacions pirinenques; un autentic missal 
mixt amb els cants i les lectures posades als llocs corresponents de 
cada celebració litúrgica; un salteri, i també un proser. Crec que és 
la primera vegada que aquest mot apareix en l'antiga documenta- 
ció catalana, i és possible que ho sigui en la de la resta dYEuropa, 
perque en el gran recull dels catalegs més antics de les grans biblio- 
teques europees publicat per Gustau Becker, la primera menció 
d'un llibre litúrgic semblant al proser de Graudescales és el Se- 
3. Cf. C. BARAUT, Les actes de consagracions, dins Urgellia 1 (1978) 93-95. 
ELS d s  ANTICS TEST~MONIS DE L'ÚS DELS TROPUS I DE LES PROSES 119 
quentiarum libelli volumen unum de l'església de Santa Maria la 
Major de Cremona, al nord d71talia, de l'any 9844. 
La presencia d'aquest proser al monestir de Graudescales, l'any 
960, planteja, evidentment, alguns problemes. El prevere France- 
mir, per exemple, d'on l'havia tret?, on l'havia adquirit? El volum, 
que contenia? ¿Era un exemplar rar, caigut per atzar en el petit 
monestir de Sant Pere, o potser l'ús d'aquesta mena de reculls de 
peces litúrgiques ja s'havia talment escampat arreu del bisbat d'Ur- 
gel1 que fins havien arribat a ésser d'ús normal? 
Com que el manuscrit no s'ha conservat, és evident que totes les 
respostes possibles a aquestes qüestions mai no podran ésser verifi- 
cades amb seguretat. No obstant aixo, al nostre entendre, és evi- 
dent que el prevere Francemir necesshriarnent hagué de fer copiar 
tots els manuscrits, incloent-hi el proser, a l'escriptori catedralici 
de la Seu d'urgell, ciutat episcopal situada només a uns cinquanta 
quilometres del monestir. Sabem que Francemir tenia unes rela- 
cions excel-lents amb el seu bisbe i, a miés, pel que sabem, en 
aquells moments, en tota la zona no hi havia pas un altre centre 
eclesihstic capac de copiar manuscrits en gran nombre i amb una 
certa rapidesa. És logic, doncs, de pensar que tots aquests manus- 
crits, i també el proser, procedien i eren copies d'exemplars en ús 
a la catedral urgellenca. Si aquesta hipotesi pogués ésser confirma- 
da amb raons més solides, també tindríem que a la mateixa cate- 
dral d'Urgell els tropus i les proses ja eren d'ús normal i des de feia 
alguns anys. 
Que contenia el proser del prevere Francemir? ¿En el volum hi 
havia només proses, com sembla indicar el seu nom, o contenia no- 
més tropus? Per a aclarir-ho cal tenir present que el mot «troper», 
en els documents de les esglésies catalanes, no surt fins a mitjan s. 
X15, i que en els tropers-prosers llemosins -1s quals per desgracia 
mai no porten títol- es troben col-leccions de tropus i de proses 
separades, mentre que en els més antics tropers-prosers catalans 
-per exemple, els dos manuscrits del Museu Episcopal de Vic, 
MS.lOS(CX1) i 106(CRip 31)- es troben els tropus del propi de la 
missa i les proses barrejats segons l'ordre de les celebracions de 
l'any litúrgic, d'acord amb el sistema dels llibres mixts -misticus, 
4. Cf. G. BECKER, Catalogi Bibliothecarum Antiqui, Bonnae 1885, p. 81. 
5 .  Cf. P .  PUJOL, De la cultura catalana medieval. Urta biblioteca dels temps ro- 
manics, dins Obra completa, Andorra 1984, pp. 47-54. 
120 MIQUEL S. GROS 1 PUJOL 
segons els documents-, usats des de molt antic en les esglésies ca- 
' talanes6. Potser el proser de Graudescales portava ja, com els 
exemplars de Vic, els tropus i les proses barrejats, i hom opta per 
donar-li només el nom de proser perque les proses ocupen rnés es- 
pai que els tropus. Aixd és, evidentment, una simple hipdtesi que, 
per desgracia, no podem pas comprovar. 
Cal també destacar que el proser de Graudescales sigui una 
col.lecció de textos propis de l'església d'Urgell o d'una altra esglé- 
sia catalana, perque tots els tropers-prosers catalans dels SS. XI- 
XIII conservats provenen de les antigues col~leccions llemosines. 
Difícilment, a més, seria una copia del manuscrit París BN lat. 
1240, el rnés antic troper-proser conegut, el qual en les seves sec- 
cions rnés primitives fou escrit entre els anys 9231928 i 9311935, per- 
que aquest manuscrit només conté un recull de textos forqa mala- 
ment enginyat, per a 17ús privat del monestir de Sant Marca1 de 
Llemotges. 
Al nostre entendre, i dins el context d'evolució dels tropers-pro- 
sers llemosins i aquitans, l'exemplar del prevere Francemir podria 
ésser forqa semblant a l'arquetipus que ens permeten de recons- 
truir les parts rnés antigues del manuscrit París BN lat. 1084, el 
qual sembla ésser fet a partir dels textos del manuscrit lat. 1240 an- 
teriorment esmentat, més ben organitzats i amb altres peces de 
composició rnés recent, entorn dels anys 940-950. Hi ha també una 
petita pista per a posar en relació els tropers-prosers de la Seu 
d'Urgell i I'arquetipus del manuscrit lat. 1084, i és que el tropus de 
Pasqua «Quem quaeritis in sepulcro» (AH 49, 9) en tots els costu- 
maris d'Urge117, igualment com en el lat. 1084, no porta encara el 
verset preliminar «Hora est psallite». És evident que aquesta és 
una prova no excessivament forta; també creiem, perd, que és un 
argument no del tot menyspreable. 
La presencia d7un proser, l'any 960, en el petit monestir de 
Graudescales, col-locat en aquesta part extrema del regne franc, 
prop de la frontera arab, és certament quelcom de sorprenent i ens 
6. Cf. A.-M. MUNDO, El «Missal místic o mixt» a Catalunya. Excursus 11, dins 
ZI Congrés Litúrgic de Montserrat, Vol. 111, Montserrat 1967, pp. 190-191. 
7. Cf. M. S. GROS, La consueta antiga de la Seu &Urge11 (Vic, Mus. Episc., MS. 
131), dins Urgellia 1 (1978) 183-266, i el manuscnt Seu d'urgell, Arxiu Capitular, 
MS. 74, del s. XV. 
mostra com les col-leccions llemosines de tropus i de proses s'ex- 
pandiren molt ripidament en tot l'occident cristia. 
Aquesta extraordinaria difusió dels tropers-prosers ve confirma- 
da pel segon document del qual ens cal parlar. És posterior d'uns 
vint-i-cinc anys al de Graudescales i prové d'olerdola, l'antic po- 
blat ibero-roma, col.locat al Penedes, a mig camí de la via que unia 
Barcelona i Tarragona, a uns quinze quilometres de la costa. 
Olkrdola era una de les més importants flortaleses de la frontera 
del comtat de Barcelona, i l'any 935 el bisbe Teodoric de Barcelo- 
na hi havia consagrat una església dedicada a l'arcangel Sant Mi- 
quel, per al servei religiós dels primers colons que s'hi havien ins- 
talelat. Pero, l'any 985 l'exkrcit d'Al-mansor, l'invencible general 
del califa de Cordova, de pas vers Barcelona, ocupa el lloc i destruí 
la capella. Quan Al-mansor retorna a Cordova, calgué reconstruir- 
la, i el levita Seniofred, un dels personatges rics d'olerdola, fou el 
responsable de dotar-la novament amb alguns llibres litúrgics. 
Així, en el seu testament signat el dia 5 de novembre de 986, llega 
a l'església de Sant Miquel «Ipsos meos libros: Antifanario 1 et 
Leccionario 1 et Prosario 1 et Passionario Ing. 
El proser del levita Seniofred posa problemes forca semblants al 
del prevere Francemir. Pero, a part aquestes qüestions, el detall 
més important és que en les parroquies de la diocesi de Barcelona, 
i encara amb més raó a l'església catedral de Santa Creu i Santa 
Eulalia, l'any 986, l'ús dels tropus i de les proses ja devia ésser nor- 
mal, perque de tots els llibres litúrgics donats pel levita Seniofred 
a l'esglksia d'olkrdola, el proser era el menys necessari per a cele- 
brar-hi el culte, fora que l'ús d'aquesta mena de textos a la diocesi 
de Barcelona fos esti% de tal manera que hom ja els considerés im- 
prescindibles. 
Cronoldgicament, la tercera notícia de l'existkncia d'un altre 
proser a Catalunya ve de la catedral de Vic, on'en un testament da- 
table en els anys 1011-1017, Guitard levita i escriniari dóna a Uni- 
8. Cf. J .  RIUS, Cartulario de d a n t  Cugat» del Vallés, Vol. 1; Barcelona 1945, 
pp. 158-159. 
fred, un altre dels escriniaris de Vic, entre altres coses, «ipso meo 
pro~ario»~.  Aquesta notícia ens aporta la novetat que llavors, en la 
clerecia, ja hi havia persones que segurament tenien prosers per a 
l'ús personal. També hi entra la possibilitat que Guitard el posseís 
en raó del seu carrec d'escriniari i que l'exemplar fos en realitat un 
llibre litúrgic més de la catedral osonenca, i el seu traspas d'un es- 
criniari a l'altre fins i tot sembla suggerir-ho. Pero també és cert 
que els prosers-tropers són sempre, entre tots els llibres litúrgics 
d'aquesta epoca, els de format més reduit i de menys nombre de 
folis, cosa que en facilitaria la privatització. Hem de veure també 
en aquest proser, per desgracia perdut, un antecessor dels dos tro- 
pers-prosers de la catedral de Vic anteriorment esmentats. 
El testimoniatge d'aquests tres documents sobre l'ús forqa antic 
de les proses en les esglésies catalanes ve confirmat per la presen- 
cia d'una prosa en un manuscrit dels primers anys del s. X, que 
prové de la catedral de Girona. Es tracta del manuscrit Barcelona 
BUniv. MS. 602, el qual segurament serví per a les lectures patrís- 
tiques de l'ofici matinal. Tal com hem dit, és dels primers anys del 
s. X, pero al f .  64", quelcom més tard, ja a mitjan segle, hom copia 
la prosa «O beata et venerabilis es Virgo Maria» (AH 7, 65), amb 
notació pneumatica catalana molt arcaicalo. Aquest text pertany al 
fons primitiu de Sant Marcal de Llemotges, perque ja es troba en 
el ja esrnentat troper-proser París BN lat. 1240. 
La seva presencia en aquest manuscrit gironí mostra clarament, 
com els altres documents objecte d'aquestes notes, que els tropus 
i les proses ja eren en ús en les nostres esglésies a mitjan s. X i, a 
més, que era de la zona llemosina d'on els havien rebut. 
Miquel dels Sants GROS I PUJOL 
Casa Sacerdotal 
P1. J. Balmes, 2 
08500 VIC (Barcelona) 
9.  Cf. Vic, Arx. Cap., Calaix 9, Episc. 11, núm. 27. 
10. Cf. F. MIQUEL, Inventario General de Manuscritos de la Biblioteca Universi- 
taria de Barcelona, Vol. 11, Madrid 1958, pp. 143-144, amb reproducció fotogrifica 
del foli que conté la prosa. 
ELS &S ANTICS TESTIMONIS DE L'ÚS DELS TROPUS I DE LES PROSES 123 
Summary 
The archive documents is very useful in order to fill up the gaps caused for the desappearance 
of the oldest litugical manuscripts. Thus is the case of the utropers-prosers., whereas the first 
preserved manuscripts belong more or less to the year 1100, we know through the archive docu- 
ments that the use of those manuscripts must have been quite normal in the middle of the 10th 
century in several of our churches. 


Els més antics testimonis de l'ús dels tropus i de les proses a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert