Martín, Aurora

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Miqnd oliva 
lany 1955, 
al ílcs¡>ii\ 
dcl MiíSL'ii 
Anfui:<il¿>¡'ic. ^ ^ 
Una personalitat 
irrepetible 
M. Aurora Martín 
iiiy concixcr cl Jocior Miqíicl Jui;ini L-IS nicsos d'hi\crn. Aqucsla :iLiivirat, 
Oliva qiian, a l'inici deis anys que per ii la majoria J'c.studiiints era ol pri-
70, nionti'c estiiJiava qiiart ciirs nu-r cunracre amh rarquccilo^íia de ciiiiip, 
d'ArqiieoInj^ia a la Universital en^ inieia\a en alio que desitjaveni que fus 
de Barcelon;!, ell donava les el nnsnc tiiiiir pnifcssional, en un anihieni 
distes i ent;rescador, alonada la honhuniia del 
prutessiir, i ramabilirat del traeré que rehícm 
per la sex'a pare i per la de la se\'a eonsiant 
coMahoradora, la Mcreí? Ferré. 
Per altra banda, també cns peruieiia 
enue\'eure raiiipliuid i la di\'ersilat de les 
assi^inaiures de Metodcilojíia i 
técniqíies d'exeax'aeii» i d'Arqueoloyia cris-
tiana. C'oni a proíessor de MeiodoKij^ia, cada 
any pnrrava a eKea\-ar tors els alunines de 
l'iissi^natura a Ullasiret, durant la canipanya 
anual ile irebidU, i.[iic alesliore.s es teia 
Rt.-v¡st;i de türona / iiiiiii, !'»( n.ni'liil-iv - Je^elllhv \'->'>-\ 41 |h. 
Mk¡uei Oliva ai KUISL'U d'Uliusírcí, í'any J966, í;inrí(?ií la visaadd líinii.siiv Lmi Tamayí 
tasques que Jescn\'n!iipava el senyor 
Oliva, K)S a través Je les Harenes con-
verses tie la snhreraLila nocturna, o, 
amh una mica Je sort, acompanyani-lo 
en les visires que com a conseller Jel 
Patrimoni feia per supervisar obres Je 
restauracií) en iiiunuments propers. 
Ara, amh la perspectiva que Jónen 
els vint anys transcorreguts Jes tle la 
seva mort, cree que es pot afirmar que 
fon una personalitat única i irrepetible 
t-'n el món cultural ^ironí LIC l'epoca, 
prenent el mot «gironí» en la seva mes 
amplia accepció, ja que va actuar Jes 
Je Sane Pere Je Rodes fins a Puigcerda 
o a la vila vella J e Tossa. A tots i 
caJascun (.iels inJrets on la seva activi-
tat es feia necessaria, ell bi era prcsent, 
sense escatimar esíor^os. 
De tots els vessants de la seva 
tasca professiíinal, a mes Jel ja rcssen-
yar ciim a professor universitari , se 
n'han Je Jestacar tres mes, l'arqueolo-
gic, el Je director del museu i el de 
conseller del Patrimoni. 
L'arqueólefí 
Autodidacta en part, l'inici Je la 
seva \'ida professional, que es va desen-
volupar en el camp de l'arqueologia, va 
estar marcada per la influencia de Jues 
persones. En primer lloc, peí senyor 
Francesc Riuró, arqueoleg no professio-
nal en el sentir acaJeniic de la paraula. 
pero personatge Je gran viilua cicntíflca i 
bumana, amb el qual va col-laborar com 
a mcmbrc del grup ile minyun.s ile mun-
lanya del GEiEü, en diverses excava-
cions, com les de la Creueta o tle Sanf 
Julia LIC Ramis, cjiían encara no tenia 
vi[it anys. Fou en aquests treballs on va 
coneixer el professor Pericot. Ells Jos 
varen ésser els seus iiientors, i els impul-
sors i.le la seva innata vocació per 
rarL|iieologia. 
Amb el professor Perico!, aleshores 
comissari d'Excavacions, va col-laborar 
en els treballs que els anys \9^9 i 1950 
es varen fer a Serinya, i L[ue varen ésser 
l'escola Je mtjlts deis grans arqueolegs 
catalans formats en aquella época. El 
seu interés i valúa, pero, ja s'bavien fet 
tan evidenrs, que el doctor Pericot li 
bavia confiat l'any 1945 !'excavaci('i 
Jel poblat iberic LICI Castell de la Fosca 
de Palamós, i el 1947 la J 'Ullasrreí, 
labor aquesta Llarrera (.|ue, grácies a 
l'ajuda tie la ni[uitac¡t> de Girona, i 
especialment Jel president senyor J. ile 
Llobet, va conver t i r en IVibra mes 
iinportant de la seva viJa professional. 
Miquel Oliva va aconseguir que es 
compressin totes les finques que forma-
ven part del puig de Sant Andreu, i la 
creació del Museu MonograHc, i a la 
seva mort, l'any 1974, també estava 
iniciada l'aLkiuisició del vef i importan-
tíssim jaciment de l'llla J 'en Reixac, 
Jemostrant amb aquesta compra una 
enorme intu'íció, ja que era gairebé 
impensable en aquells moments la pos-
sibilitat Je l'existéncia de dos poblars 
ibérics tan propers, tan grans i tan 
importanrs com at]uesrs. Del puig ile 
Sant Antlrcu en \'a ler. a part un ceñ-
iré arqiieolój^ic tle primer onlre, en el 
qual \'aren col-laborar artjueolegs tan 
il-lustres com el prolessor Maluquer de 
Motes, o nieinbres tle la Fumlació 
Bryanr, un magnffic jardí arqueologic, 
en el qual va implicar al maieix temps 
loi el poblé (.rUllastreV. La collabora-
ció en les excavacions de la temporada 
bi\-ernal va consti tuir durant molfs 
anys inia segona aciixiíai económica 
per a moltes fainílies tle la poblacii'i. 
Les excavacions d'Ullastret inicia-
Je^ per M. Oliva han estat una (.le les 
fonts Je coneixement mes importants 
sobre el iin'm iberic cátala. A iiiés, \'a 
tlirigir o \a parlicijiar en exca\'acions a 
Empúries, a Roses i a (gairebé lotes les 
realitzades en terres gironines durant 
mes de trenta anys. 
El director de! imiscu 
Oliva havia coment;at a rreballar 
rainbé al Museu Arc[ueol6gic tle Cnro-
na, com a ctd-laborador, cedií per la 
L^iputació, i-le la t.]ual era funcionari. a 
partir i.lel 194^, al costal tle direcrors 
t[uc sovinV dur;!\'en poc lemps, i eren 
torasters, tins que ell mateix, (.lesprés 
^Fobtenir la Ilicenciatura en Filosofía i 
Lletres l'any 19S7, en lou nomenal 
director. ParaMelament va aconseguir 
la creació del Servei Técnic Ll'invesii-
gacions Arqueologiques per pan i.le la 
Hiputació Je Girona, que va venir a 
pal-liar, en part, les deficiencies d'un 
museu arqueoidgic llavors mal dotar de 
personal i en un esiar i.le conservació 
molt precar i . La seva acri\ ' irar en 
aL|uest camp va ésser sobre rol la de 
recol-lecció Je materials arqueologics i 
artístics de tota mena, moltes vegades 
feta Je manera no gaire ordenada, per-
qué no tenia remps, pero que ha donar 
peu a molts treballs cientffics poste-
riors, i els ffins del Museu, sota la seva 
Jirecció, varen augmentar de niaiiera 
espectacular. 
En canvi, nialgrat els sens eslor^os, 
no va aconseguir una Lie les seves 
máximes aspiracions, la reinsral-lació 
i.¡el Museu Arqueolíigic i.le Girona. Si 
bé es va realitzar hona part de la restau-
racit'i Je la seu del museu, el monesrir 
tle Sant Pere ile (.jalliganis, la solució 
inusetigrafica no es va ¡"iroduir fins 
alguns anys tlesprés del seu rraspas. Un 
inieni Lpinstaldaciti de part de les 
\611¡ 42 Revista (le Girona / niiiii- lfi7 niu'cijilirr • deseiiibrí' j ' í 'H 
cnl- lccci t ins ;i ['(.-ditici J e l;i F(inr;in;i 
ilX^r L'l 1973 iin v;i rccixii", i no VA CSSLT 
iin.s (,]iic la l')iput¡ició \-a JL-CÍLIÍI" 1;I sepu-
racii) tlcls loiis ti';!!"!: i els ni'qiicolo.Liics, i 
la instüMació deis prinicrs, LFacnivl amh 
ei Bishal ile Cnnuia, al Palau Episcopal, 
fnriiianl racuii i l MLISCU J ' A I T a pariiv 
•-icl l'-)76, t|iic nii es va (.lonar .sDitii-la al 
priihlfuia. 
He la seva tasca ccini a Llireciiir LICI 
Musen AR]I ICI) IO^ÍC, la crcacii'i ¿el Sei'-
\'ei J'ln\-csli,Líacinns ArquenU'itiiques, 
liase d e Tac tua l C e n t r e d ' I n v e s t i ^ a -
c i tms ArLiiieoIotiiques, va ésset , sens 
d u h t e , la q u e ha t i n ^ u r u n a m a j o r 
i n m s c e n d e n c i a , ja que al seu e i i tu rn 
s'iii ha articulat una t^ran part de Tacti-
v i ta t inves t igadora leta en el cap de 
l 'arqueolo^ia a les comarques de Oi ro -
na en els darrers t t en ta anys. 
El conseller del patrimoni 
Al costa l de la se\';i dedicacit» a 
Tarqueolo^ia, que és la que li va pro-
porcí inar els seus moii ients niés felit^os 
i els seus niillors exits, la de consel ler 
del P a t r i m o n i és, e n c a r a q u e iiienys 
e o n e t i u i l a , u n a t a s c a e n la q u a l \ 'a 
vleniostrar la se\'a dedicacit'i personal , 
per d a m u n t de tendenc ies i d ' inleres-
sos. El d o c t o r Oíw'u t en ia una c o n s -
c i e n c i a c ia ra del seu coniproi i i i s en 
defensa del p a t r i m o n i . U n amic seu 
deia d'ell que " h o volia sa lvar t o t » . 
A q u e s t a f rase , l a l v e y a d a d i t a en 
hroma, respon no ohs tan t a la realiíai 
i aixo, coin es pot suposar, li \'a pro-
duir ene in i s ta t s i ¡^reus proh lemes , ja 
t[iie en di\ 'erses ocas ions es va ha \ ' e r 
( . l ' en t rontar a i n i p o r t a n t s i n t e r e s s o s 
economics part iculars . 
Eti aL|uest sen t i r el seu ex i t mes 
i;ran \'a ésser aconse.sjuir que n o s'arra-
sés la c i u h u l e l l a i.le Ro^es , soh re la 
(,|ual es ta \ "a p r e \ ' i s t c o n s t r u i r u n a 
urhani t raci i í . Mali,'rat hax'er-se inicial 
els trehalls i,!e \ 'oladura i.ie les mai;níli-
q u e s i nu ra l l e s r e n a i x e n t i s t e s , l ' any 
l'-)6l es Jec lara \ ' a C'onjunt His tdr ico-
Arifsiic i ¡ ina lmeni es v,\ ¡"totler a turar 
la tlestruccii). Aques ta ac tuac ió , en la 
qual va teñ i r el suport del m ó n pro-
lessional, pero una oposic ió aferrissa-
da d e d i \ ' e r sos e s t a m c n t s i LIC h o n a 
pa r t d e ropini (> p o p u l a r , \-a e.star a 
p u n t de cos ta r - l i la seva LlestituciiV 
Les e x c a v a c i o n s p o s t e r i o r s al j a c i -
m e n t d e l ' i n r e r i o r de l m o n u m e n t , 
con t inuac i r - i d e les (e tes per CA\\Í i 
R i u r ó i pe! prt i íessor P e r i c o t , v a r e n 
t e ñ i r resu l ta t s e s p c c t a c u l a r s . a m h el 
i , lescoiiri inenl i-le la se.i^ona c o l o n i a 
fundada [x-ls jarees a la península Ihe-
rica, R h o d c , i d ' una i m p o r t a n r \-ilda 
industrial t a rdo - romana . Fou precisa-
menc a les acahal les (.Cuna de les c a m -
panyes d ' e x c a v a c i ó al l loc, l ' oc tuhre 
d e U)74 , q u e t o r n a n t a G i r o n a VA 
pat i r l 'accidetii i|ue li costa la \-ida. 
Lina altra actuació de vt>lada en la 
(.lelensa clel Pat r imoni va ésser el set;ui-
m e n t e n t r e W 7 0 i 1973 de to tes les 
ohres de r e h a i x a m e n t de terres fetes 
duraní la consiruccit'i LIC l 'autopista A-
1 7, en el seu trat^at en t re el riu Tordera 
i la frontera amh Frani,"a. AL|uest tre-
ha l l , a c t u a l m e n i h a h i i u a l en o h r e s 
l-Uiis (.)livu musirá ci moncsiir de S<mi i'cn.' de Rodcs ,i t'akii ctHidjunior de M.mísemií, 
d ' aques tcs caracten 's t iqí ies , l la\ 'ors vn 
ésser una experiencia peonera . que \'a 
permerrc el descohr iment d 'una m u n i ó 
de j a c i m e n t s arqueolo.L;ics, e spec in l -
menr en el traiii en t re G i rona i Fi^ue-
res, que es \"aren excava r ma l^ ra t els 
pocs mií jans economics que es ten ien 
en aquells momen t s . 
Aques ta eficaí; lahor en la preser-
vac ió i mil lora de m o n u m e n t s i jaci-
ments arqueoloijics el porta\ 'a a actuar 
t a n t en oh re s i^ je ,L;ran en\'er,í^aLlura, 
com Sant Pete de Rodes, com a preo-
cupar'Se ile l'ahsis d 'una peti ta esj^lésia 
que esta\'a esquertlat, o a Icr complir la 
le,t;islaciii i,|ue prote^-ia un d e t e r m i n a t 
conjunt m o n u m e n t a l , i així es pot citar 
el cas Lpun cdifici en una pohlació de la 
Consta Bra\-a del qual en \-a ter rehaixar 
una p l a n t a , ja contruVda, p e r q u é n o 
complia amh la normat i \ 'a estahlerta. 
U n a \ c r i t ab l c ins t i tuc íó 
A Gi rona MÍL|uel Ol iva va arrihar 
a ésser una \-eritahle insti tució, i n o es 
feia cap acti \ ' i tat cultural en la qual ell 
no participes. Va coldahorar en els ini-
cis de la creaci*) del ( Ail-leyi Uni \ 'ers i -
tari , com a protessor de P reh i s to r i a i 
d 'His tor ia Ant iya , per la qual cosa va 
ha\ 'er t.le r enunc ia r a la docenc ia a la 
Un i \ ' e r s i t a t i.!e Ba rce lona . Ta i i i hé VA 
c o l d a h o r a r tles i,lels seus inicis en els 
Cursos LrEinpúries. Era m e m h r e ile la 
junta (.le r i n s t i i u t i^PEstui-lis G i r o n i n s . 
de la Comissiií Pro\ancial del Pa t r imo-
n i , de la Cc)missiiS L^^iocesana LpArt 
sacre, del Patronat de les ENca\'acions 
ti 'Empúries, i d'altres. 
Tal \'e,L:aLla loren ai-|uesta (.liwrsitat 
Lract i \áiats , i l a m h é el cert a i l l amcn t 
en L[ué VA t r e h a i l a r , els m o r i u s pe l s 
L|uals la se\'a injient lahor en els trehalls 
de c a m p n o hatji t i nyu l un ¡^araldel 
comparable en el \ essani \^c la recerca i 
puh l i cae i i ) de r e s id t a i s , fet q u e . p e r 
altra hanila, no i lemeri ta la \'aloracit> 
lilohal de la se\'a ohra. 
La seva tasca, r ea l i t : ada en unes 
cotiLlicions molt di terents a les actuáis, 
VA marcar tota una época en els camps 
tle la recerca arqueológica i de la defen-
sa LICI ]->atrimoni cul tural , definida per 
la se\'a personalíssima manera tle \ 'eure 
les coses i peí seu amor al país. 
M. Aurora MíirtÍJi és arqueiMni;;! 
i directora del Museu 
Arqiienlñfíic de Girona. 
Rc^•ist;l tic Gintna / niiin, I (i? no\einhii' • dc^emhre P"M 43 |(vMl 


Una personalitat irrepetible

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert