Vilallonga, Mariàngela

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FuUs d evista 
IMustracions de Kim Domeñe 
Les cordes de Terpsícore 
o els orígens de la poesía 
Mariangela Vilallonga Gilbert Highet, un deis grans indagadors de l'heréncia deis nostres avantpassats grecs i llatins, autor d'una de les obres mes conegudes sobre la cradició clássica, opinava que la 
decadencia deis estudis classics es devia precisament ais estudiosos actuáis que, excesstvament 
especial!tzats, es despreocupen de la divulgado. Highet feia aquesta aíirmacio a principi deis 
anys cinquanta, pero encara és válida avui, i ha estat una de les raons que han motívat els 
«FuUs" que el lector té a les mans. 
Si ens ho passem hé llegint Ronsard, Valéry, Shelley, Byron, Goethe, Milton, Tasso, Dante, 
Leopardi, Riba, Garcilaso, Salinas o Gil de Bicdma, per posar exemples de diverses époques i de 
diversos estils i Uengües, també ho farem amb la lectura deis poemes que segueixen, coneguts i 
en ocasions recreats per aquests i d'altres autors, perqué el llegat de la poesia lírica grega i 
Revista de Girona/núin. 182 maiy - juny 1997 107 13391 
romana ha estat fonamental en la cultura occidental. Sense caure 
en l'cxageració, és lícic afirmar que la poesia lírica grega, 
assimilada i filtrada sovint per la lírica Uatina, és l'ürigen mateix 
de la poesia. Safo va descriurc tan tncertadament els efectes de la 
passió amorosa en la contemplacio de l'ésser estimat que Catul, 
en voler expressar els mateixos sentiments, va optar per traduir al 
llatí el poema de Safo. I a partir d'aquell moment les referéncies a 
l'un i l'altre foren obiigades. 
La poesia lírica grega i Uatina és bella i intel-ligent, semilla i 
elegant, plástica i sensual, concisa i eufónica, i va ser escrita per 
ser cantada, amb l'acompanyament de la flauta o de la lira, a una 
sola veu o per una coral, en espais tancats durant els banquets, o 
en espais oberts i acompanyada de danses. Té t'home com a 
objecte central de reflexio, es centra en la interpretació de 
Texperiéncia i fa sentir el jo del poeta que intenta transparentar 
les circumstancies que Tcnvolten. Així el seu abast és universal 
en el temps i en l'espai. L'amor i l'amistat, l'art i la natura, les flors 
i les joies, la inspirado i la realitat, el triomf i la fama, el pas del 
temps i la mort, la quotidianitat efímera i la bellesa com a pur 
plaer estétic son els trets específics de la lírica grecoUatina. 
Situada en el seu context, la poesia d'Anacreont o de Safo, de 
Meleagre o d'Asclepíades, de Catul o d'Horaci pot provocar 
sensacions i reflexions en el lector d'avui que no han de ser 
necessáriament les maceixes que provocaven ais seus oídors o 
lectora contemporanis, pero que poden ser igiialment enríquidores. 
I aquesta és precisament la proposta de les pagines color safra 
d'aquest número, degustar la rria de poemes grecs i llatins traduíts 
en vers i en prosa que constitueixen el gruix deis «Fulls». 
Quatre poemes antics 
Jordi Cornudella 
INVOCACIO A AFRODITA 
SAFO í600aC),ir. í L-P 
Tronesplendent immortal Afrodita, 
filia de Zeus, trenaenganys, t'ho suplico; 
amb sofrimcnts i pesars no em derrotis 
l'ánim, Senyora, 
i vine, en canvi, si ja altres vegades, 
sentint de lluny els meus precs, vas atendre'ls 
i vas sortir de la casa paterna 
per venir en l'auri 
cano junyit: preciosos, van dur-te 
uns rapidíssims pardals a la térra, 
aire a través, des del cel, esbatent les 
ales molsudes, 
i aviat hi eren, i tu, benaurada, 
vas preguntar, amb un somriure en el rostre, 
el que em passava aquest cop, i per qué tor-
nava a cridar-te, 
i el que volia que em fessis, amb l'ánim 
tan esverat; «Aquest cop, ¿a qui em toca 
d'encírrilar al teu amor? ¿Qui es, Safo, 
laqueetmaltracta? 
Si ara et defuig, ja vindra al teu darrere, 
i, de regáis, ja en fará, si els refusa, 
no trigara, si no estima, a estimar-te 
mal que li pesi». 
Vine de nou també avui, i deslliura'm 
d'aquest coreó, i el que anhela el meu anim 
fes que es compleixi: pren part en la guerra i 
Iluita al meu bándol. 
INVOCACIO A DIONIS 
ANACREONT (530 aC),fr.í2P 
Senyor que amb Eros el toret 
i també amb les nimfes uílblaves 
i Afrodita purpúria 
jugueu plegats, tu que recorres 
els cims de les altes muntanyes, 
t'imploro a tu: vine, benévol 
amb nosaltres, i escolta el prec 
falaguer que t'adre^o. 
Dona consell a Cleobul 
i aconsegueix que al meu amor, 
Dionís, correspongui. 
1340] 108 Revista de Girona / niUii. 1S2 maig-juny 1997 


Les cordes de Terpsícore o els orígens de la poesia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert