El present article proposa una reflexió històrico-crítica sobre el ritu litúrgic de la Traditio Evange liorum
en els sacramentaris romans, que es troba dins l’itinerari catecumenal. La presència d’aquest
ritual evidencia la importància atorgada a la Paraula de Déu i la seva «celebració» litúrgica en la
iniciació cristiana. El context històric en el qual es va establir aquest ritu estava sota la influència
teològica del papa Gregori el Gran, i la seva dimensió simbòlica i celebrativa es pot inferir a partir
del gènere bíblic - catequètic de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi. El passat sínode sobre la
Paraula de Déu i l’últim Sínode, centrat en la nova evangelització, ofereixen el contrapunt a l’autor
per a reconsiderar aquesta centralitat en els processos catequètics actuals. L’«entrega» litúrgica de
l’Escriptura en les mans dels fidels és un acte de gran valor simbòlic que apropa la realitat de la
Paraula a la comprensió eclesiàstica i profètica de la fe
