Colomer-Ribot, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

[1381 22 
Revista de Girona / núm, IS? miirc - ahrii !998 
w « 
Text; 
XAVIER COLOMER-RIBOT 
Fotos; 
XAVI SUREDA 
igueres, Girona, RipoU i Tossa-Hostalric, és a dir, Alt Empordá, Gi ' 
íronés, Ripolles i la Selva son els quatre punts de les comarques de 
Girona on en l'accualitat funcionen escoles taller. Son programes 
lies d'ocupació i formació, sorgits primer a través del Ministeri de Trebail, 
|ue després van passar a l'INEM i a partir del mes de gener de 1998 lian estat 
Iraspassats a la Generalitat de Catalunya, juntament amh les polítiqucs actives. 
¡Aquests programes teñen com a finalitat la inserció de ¡oves aturats d'entre 16 i 
f25 anys amb el desenvolupament práctic d'un t)fici en ocupacions rclacionades 
famb la recuperado del patrimoni artístic, historie, cultural o nt'tural; la rehabili-
kació d'cntorns urbans o del medi ambient, i la millora de les condicions de vida 
de la localitat o comarca on están situats. 
Les escoles taller 
i les cases d^ofícís 
• « » » » • • • 
Les beceroles 
La primera Escola Taller va ser la de VAjuntament de Girona, nascuda l'any 1986 
de la má de Francesc Miró, actual director de la Unitat de Promoció i Desenvolupa-
ment de Girona. Aquesta entitat coMabora en la preparado, acompanyament i ava-
luació deis projectes i fomenta la inserció laboral deis joves que hi participen. Girona 
va ser de les 30 primeres escoles taller que aquell any es van iniciar a tot l'Estat es-
panyol. Aquesta iniciativa va néixer al 1985 a partir d'una idea de Peridis, arquitecte 
i ninotaire á'El País, que havia elaborar un projecte per restaurar el monetítir de 
Santa María La Real, a Aguilar de Campoo (Falencia), d'on és fill. A la poblado no 
hi havia cap constructora i l'empresa que feia els treballs s'havia de desplanar diária-
ment des de Falencia. I va veure que Púnica ptjssibilitat que tenia era instaldar-se 
allá i contractar gent del poblé, perqué aprenguessin l'ofici. Al cap d'uns anys, 
aquells joves s'havien convertit en auténtics professionals, i era un projecte positiu 
que es podia traslladar a tota la resta de l'Estat espanyol. Significa aconseguir tres oh-
jectius: rehabilitar el patrimoni, formar joves que están aturats i col-locar-los al mer-
car de trebail en millors condicions de les que estaven. Llavors, el mateix Peridis 
Revista de Girona / num. 1S7 inart^ -- ji'ril 1998 23 1139] 
Tres pilars 
La res tauració del pa t r imoni , la formació que 
compor ta aquesta rehabil i tació i la inserció son els 
tres pilars on se sustenta el programa. «L'intercssant 
és que aquests tres e lements t inguin una importan-
cia similar. L'equilibri en t re aqüestes co lumnes fa 
que el programa tingui una resposta ben clara tan t 
le cara al pa t r imoni com a la formació i com a la 
inserció», assegura Miró. E! programa té una durada 
planteja la idea a sindicáis, pa t rona l i govern, i li 
encarregucn que fací el projecte per a tot l 'Estat. 
Després d'havcr mant ingut converses amb difcrents 
alcaldes de provfncies espanyoles, organitza 30 pro-
jectes restaurant elements difercnts a cada municipi , 
alio que eís edils municipals en les converses previes 
h a v i e n definir. «A G i r o n a es va conc re t a r en el 
Cen t r e Cultural La Mercé, que Uavors encara estava 
en ruines. Cada població té el projecte individual 
pero a m b una estructura que permet que h i hagi una 
uniformitat d int re de la diversitat de cada espai», 
explica Francesc Miró. 
El nos t re mercat de treball d e m a n a professionals ben 
qualificats, gent preparada per a l'oferta actual empresarial. I 
aquest és el principal valor afegit de les persones qtie partici-
pen en aquest programa. Al principi no va teñir gaire acoili-
da a les nostres comarques, contrár iament al que ha passat a 
Andaíusia i al País Valencia. A l 1988 va néixer l'Escola Ta-
ller de i 'Ajuntament de RipoU; a la qual va seguir l'Escola 
Taller de I 'Ajuntament de les Preses, un any mes tard, i la 
Casa d'Oficis de la Fundació Ecomediterránia-Atis de Cata-
lunya a l'Escala i I 'Ajuntament de Puigcerdá al Í 9 9 L 1 fa 
poc s'hi h a n afegit I 'Ajun tament de Figueres i e l Conse l l 
Comarcal de la Selva {Tossa de Mar-Hostalric). i 
Valoració positiva 
Francesc Miró destaca que «hi hauria d 'haver mes pro-
grames d'aquest tipus, per la possibilitat de canviar persones 
i posar-Íes en disposició d'integrar-se a la societat amb un 
bagatge formatiu mol t impor tan t» . Per tan t , és un instru-
men t molt útil per ais joves que mi disposen de qualificació 
professional o bé aquesta no s'adequa al mercat de treball. 
Aparel ladors, pedagogs, historiadors i oficiáis i artesans de 
diferents oficis és la var iada p rocedenc ia del professorat, 
q u e p e r m e t do ta r d ' un ca rác te r mul t id isc ip l inar i l 'Escola 
Taller: construcció, medí ambient , jardinería, histeria i ser-
veis a la comuni ta t son els ámbits professionals amb mes in-
cidencia, d in t re deis quals s ' impar te ixen u n gran n o m b r e 
d 'especia l i ta ts . D u t a n t aquests anys s 'han format mes de 
LOOO alumnes treballadors. 
d 'uns dos anys i es divideix per semestres. C o m e n t a amb 
una e tapa becária d 'unes pract iques establerta per i ' Inem 
com una ajuda formativa. Es la fase de formació. I els segons 
sis mesos ja es formalitza u n contráete . En aquesta e tapa es 
realitza una obra real creballant c o n j u n t a m e n t moni tors i 
alumnes, cosa que permet al jove aplicar els coneixements 
teorics adquirits durant la formació i desenvolupar una ex-
periencia laboral que será molt important , mes tard, a l 'hora 
de ser seleccionats per una empresa i teñir mes possibilitats 
de trobar feina, ja que aquest és un deis e lements ciue es va-
lora mes e n l 'actualitat. Per a molts d'aquests joves és la seva 
primera feina i, el que és mes impor tan t , la seva pr imera 
contractació amb cartilla de la seguretat social i sou. I, com 
m a n i f e s t a el m a t e i x M i r ó , «és u n e l c m e n t q u e a p r o p a 
aquests joves a la vida adulta, d 'emancipació i de resolució 
de la seva vida ell tot sol». I també será la primera vegada 
que participen en la dinámica que comporta el treball real, 
en grup o individual, d'assumir tasques i responsabilitats que 
els fará adquirir una experiencia decisiva per incorporar-se 
de manera immediata al m ó n laboral. «L'aprenentatge prác-
tic és una nove ta t important que no s'havia dona t hns ara 
en la formació», puntualitza Miró. Q u a n les escoles taller es 
van posar en funcionament el mes semblant que existia Ua-
vors era l'FP, amb les practiques, pero " n o era la realització 
d'un projecte concret , que té tots els avantatges d'estar fent 
una cosa real, no ficticia». I és mol t diferent fer una obra 
real, que quedi i que es pugui veure. Referint-se a l'Escola 
Taller de G i r o n a , t ambé en destaca la capaci ta r que , en 
aquest sentit , s'afegeix al programa d'integració: «Son ele-
140! 24 Revista de Girona / 1. 18 i mar^ - iibril 1998 
ments que ajuden els joves no únicamcnr a aprendre l'ofici, 
sino a ,sentir-sc idcntificats amh el projecte, amh aquella ciu-
tat que els está acoUint coin a ciutadans, dintre d'un progra-
ma ft)rmatiu. I aquesta idenCificació, jo diría que ha aconse-
guit que gent de barris margináis, per primer cop en la seva 
existencia, ha t ingut un referent a d int re la ciutat , i que 
poden dir que ho han fet ells. Hi ha pocs elements amh que 
ells se sent in representats i els creí un sent iment de perti-
nenija a dintre la ciutat, com alió cípic que el seu poblé és la 
Font de la Pólvora, n o Gi rona» . 
Abans de Tany 1992, els joves t robaven feina i els que 
ingressaven a les escoles tallers e r en a tura ts amh algima 
prohiemática afegida de manca d'estudis, social o de defi-
c iénc ies ps íqu iques o físiques. En aques t s m o m e n t s , els 
joves a tura ts ja n o son com aquells amh prob lemát iques 
afegides, sino que son nois que h a n acahat els seus estudis, i 
no t rohen feina. I apareix u n nou repte dint re el programa 
d'Escola Taller, que és la creació d 'ocupacíó . «Aixó - d i u 
M i r ó - seria una nova columna, que dependrá de molts ele-
ments , i u n podría ser c[ue la mate ixa gestió del projecte 
que comporta l'Escola Taller siguí capa^ de generar noves 
feines. El programa parla en uns termes de centres d ' ínicía ' 
tiva empresarial, o siguí, que les ent i ta ts promotores gene-
rin ocupació a través de l'Escola Taller». I així l 'empresari 
pot seleccionar un cand ida t a par t i r d 'un perfil desitjat i 
cada escola taller disposa de la seva horsa de trchall. 
es queden sense programa aquells que t eñen mes dificultats 
per trohar un Uoc de treball. «En el cas de Girona, h e m optat 
per respondre a la realitat de l'atur juvenil i donar acollida a 
Pescóla a les tipologies de gent que hi ha aturada i que síguín 
capaces de fer aquella obra que estem fent. Per exemple, hem 
arribar a teñir gent sorda amh conveni amb l'Escola Massana, 
assegurant primer, prévíament, un sup<irt de la mateixa escola 
en el seguitnent d'aquests nois i ens ha permés descobrir que 
han estat nois capados de fer tot el que se'ls demanava que 
fessin i que h a n aprofitat perfectament l'Escola Taller, quan 
inicialment, abans de comenta r Texperieiicia, semblava que 
un noi o una noía sords no hi tíndricn cabuda», explica Fran-
cesc Miró. Aquesta és una característica semblant a la de la 
resta d'escoles taller: l'ofici que es practica depén del tipus de 
jove a qui va destínat. I aquesta és la feblesa i la grandesa del 
programa, l 'adaptabilitat a cada Uoc on es decideix portar a 
terme un projecte. Es pot fer una escola a mida amb tota la 
problemática que genera des deis nois que s'han seleccionat 
fins a la complexitat de l'obra que s'ha triat. 
Les escoles: renovades, de nova creació i acabades 
L'Escola Taller de Girona va acabar l'any passat els projec-
tes de rehabilitació de la masia de Torre Gironclla, la cons-
trucció deis murs de conteneió del campus de la Universitat 
de Girona i Thabilitació de l'espai situat entre la muralla i les 
Aligues, que fa la funció d'aparcament. I en el 
projecte actual disposr.' de 60 a lumnes que 
par t ic ipen en els módu ' s de pintura i medi 
anibient, que s'han afegi^ ais de constmcció 
-paletes i encofradors-, íiisters, jardiners i ins-
taMadors que ja s ' impar t ien an t e r io rmen t . 
S'ocupen de la regenerado de la valí de Sant 
Daniel i cont inúen encarregant-se del mante-
"; n iment i treballs d 'enjardinament de la zona 
' de Sant Narcís. Els objectius d'aquest nou ta-
ller, que té una durada de dos anys, és la reha-
bilitació de Tantic Institut de Fonnació PrO' 
fcssional de Sant Narcís com a seu de l'Escola 
El projecte que es proposa pot teñir conti-
nuació o plantejar una altra Escola Taller o 
Casa d'Oficis. I és el que fixará els moduls for-
matius, els tallers que es requereixen. En un 
projecte constructiu, per exemple, es necessi-
taran fusters, paletes, electrlcistes, pintors o 
jardiners. 1 els criteris de selecció deis alum-
nes es definirán pels mateixos parámetres. Es-
cullir els millors aspirants podría assegurar un 
cent per cent d'inserció, pero Uavors sempre 
Revista de Girona / ni'üii. 1S7 iiiart,-- abril I'-)98 25 1141] 
• • 
Taller, on ja trcballen; la restauració deis baixos de l'anric 
Hotel Centre, un immoble adquirir per l'Ajuntament de Gi-
roña i que servirá per ampliar les dependéncies inunicipaLs, i 
rarranjament de l'antiga central eléctrica del Pont Major. 
Des de 1986, Gírona ha constituir sis escales taller, dues 
cases d'oficis i dos móduls de promoció i desenvolupament, 
i ara dtsposa de la Unitat de Promoció i Desenvolupament. 
Aquesta, promoguda per la Fundació Privada Girona, Uni-
versitat i Futur, en coMaboració amb el Vicerectorat de 
Docencia i Estudiants de la Universitat de Girona i ara el 
Departament de Treball, és un servei d'investigació, análisi 
i actuació per afavorir la inserció deis coMectius amb difi-
cultáis d'accés al món laboral dintre de l'ambit local i co-
marcal gironí. 
Uns 40 joves paletcs i instaMadors de l'Escoía Talkr de 
Figueres, de recent creació, des del 12 del 96, dnica en 
aquests moments a la comarca, rehabiliren l'antic convent 
deis Gaputxíns ja que es preccn cm-
pía^ar-hi les properes escoles raller i 
instablar-hi un centre cultural figue-
rene. D'altra banda, els joves pinrors 
trehallen en el manteníment i repara-
cions deis diferents espais deis centres 
d'ensenyament del municipi. I cls ins-
taMadors i fusters senyaiítzen diferents 
espais de la ciutat. 
La normativa del programa impe-
deix que se'n pugui beneficiar un parti-
cular, pero hi ha projectes especiáis 
que teñen justíficació. Es el cas de l'Es-
cola Taller de Ripoll, els paletes i pintots 
de la qiial están rehabilitant les cases 
de la fa^ana del riu Ter. I els jardiners 
trehallen en el condicionament de la 
Ruta del Ferro, l'antic tra^at del ferro-
carril entre Ripoll i Sant Joan de les 
Abadesses per convertir-lo en una zona 
d'esbarjo, carril bici, picnic i espais d'observació de la 
fauna, el paisatge i tot l'entorn. I els instabladors també 
participen en la recuperacíó de l'antic Fortí de l'Estrella, 
edifici militar i defensiu que formava part de la muralla que 
envoltava Ripoll i que passará a ser un equipament cultural. 
Els joves deis móduls de paletes i instaMadors d'aquesta es-
cola taller han ct)Maborat en l'execució de la segona fase 
del centre d'empreses del RipoUcs. En total, hi trehallen 
uns 50 alumnes. Anteriorment, s'han complert dos projec-
tes mes, ja que aquesta escola va comentar al 1989. 
A VEscola Taller de ki Selva, també nova i iniciada el 12 
del 96, hi trehallen uns 40 dinamitzadors turístics, paletes i en 
les tasques de protecció i recuperacíó d'espais naturals i jardi-
nería a Hostalric i Tossa. Els paletes están reconstruint la 
pla^a Ravelet situada a l'entrada d'Hostalric per convertir-la 
en un pare infantil, i cls jardiners han recuperar diverses 
zuñes, com la Vila Vella i la Vila Romana, on han treballat les 
tccniques de poda i trasplantament de 
plantes, entre altres. 
També hi ha els tres programes de 
VEscola Taller de les Preses (1989-1995), 
en qué s'ha r ehab i l i t a t Tedifici de 
l'antic hospital, s'ha fet el manteniment 
de tots els jardins de TAjuntament i 
s'ha portar a terine un projectc me-
d i a m b i e n t a l a 
'Área Recreati-
a de Xenacs , 
.mb la creació 
.'un servei d'In-
ormació , un 
e s t au ran t , un 
ose interactiu, 
i repoblament 
e la muntanya 
tmb p lan tes 
t óc tones , la 
ons t rucc ió de 
urs i pavimen-
ció de la pista 
la zona i el 
i rador de la 
a r ro txa , i la 
•ehabilitació del 
mateix Ajunta-
•jnent, del mobi-
tiari urbá i la re-
tolació de pan-
cartes i ré tols , 
e n t r e a l t res . I 
' an ser els pio-
1 eis en la for-
lació enfocada 
tur i sme, al 
uiatge i gestió 
' e q u i p a m e n t , 
una demanda 
2 6 Revista de Gírona/ núni. 187 mM\ - abril 1998 
Les entitats promotores 
Els projecres del Programa Es-
cola Taller poden ser promoguts 
per organs de radministració de 
l'Esrat, corporacions locáis, comu-
[Utats a u t ó m n n e s , organismes 
nirónoms, socicrars esrarals, altres 
t ns del sector púhlic, associacions 
I fundacions sense ánim de lucre. 
'cr disposar d'aquest programa, 
tambe del mercar actual. 1 aqiie; 
fet determina que la procedencia 
de l'alumnat hagi estat de practi-
cament tot l'entorn comarcal. 
Tres programes mes acahats 
son la Casa d'Oficis Medi Amhient 
de I'Emparda, i les Escoles Taller 
Medi Amhient de l'Empordá i Con-
junt Monumental d'Empúries, a 
l'Escala, realitzats entre 1991 i 
1995. A m b aquests p ro jec tes , 
s'han restaurat i realitzat el man-
teniment d'árees naturals, s'ha gestionat un equipament 
d'educació ambiental i promogut el guiatgc per les zoiies 
naturals protegides del Pare Natural deis Aiguamolls de 
TEmpordá. També s'han restaurat estructures arqueológi-
ques i ocupar de l'enjatdinamerit del sector de les ruines i 
de tots els jardins d'Empúries. 
s'ha de respondre a una demanda de gent amb atur. Si a 
la comarca no hi ha joves desocupars, no es pot tirar en-
davant una escola. A les comarques girtmines no hi ha 
gaire atur sever, pero sí mes conflictiu i potser les escoles 
raller s'hauricn d'adaptar mes a aquesr ripus de jovent. I 
cada element d'aquests son els ciue diferencien unes esco-
les de les altres. 
L'entitat promotora ha de buscar 
edificis que siguin de propietat píiblica 
per impedir que s'afavorcixin institu-
.; cions privades. 
Informació 
Per a mes informació o, fins i tot, 
anunciar ofertes de treball, us podeu 
adrec;ar a la pagina Web d ' In te rne t 
(http://www.udg.es/upd) de la Unitat de 
Promoció i Desenvolupament de Giro-
a, que disposa d'un observatc^ri socioe-
conomic per concixer la situació i les 
'pendencies principáis de les comarques 
gironines. També es poden fer consultes 
alteléfon972 41 83 89. 
Xavier Colomer-Ribot 
Revista de Girona / núüi. 187 iiiarí; - abril 1998 27 [1431 


Les escoles taller i les cases d'oficis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert