Sapena, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8 lsí<Ml *• í^visTA PE G I R O N A •* M ' M . 12(> SI IIMISUI. - o c i unuf 2004 •p- CRÒNICA 
Els centres d'estudis, 
ara mateix 
El 5 de juny es va celebrar a Figueres !a IX Trobada de Centres 
d'Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona, una ocasió 
per prendre el pols a l'estat actual del moviment d'estudiosos. 
L'eiicontrt" ;iruial de les 
societats d'estudis de la 
demarcació més enllà del 
programa oticial és una 
ocasió propícia per a la 
relació intbrmal. Aquest 
és el propòsit no explícit 
de la jornada. La rigidesa 
i l 'anar per feina de les 
r e u n i o n s del Pa t ronat 
Francesc Eixiïnenis de la 
D i p u t a c i ó de G i r o n a , 
l'ens federatiu de la xarxa 
intercomarcal de Girona, 
n o p e r m e t e n un marc 
distès de c o m u n i c a c i ó . 
En canvi la Trobada sí, 
per la concurrència ober-
ta de socis, investigadors i 
el públ ic de la recerca 
territorial, que participen 
d'igual a igual i braç a 
braç amb els capdavanters 
de les associacions i els 
electes amb responsabili-
tat pública en el sector. 
D'una manera o altra 
t o t h o m té l 'ocas ió de 
conèixer-se i relacionar-
se, expressar realitats, con-
trastar neguits i formular 
desigs. Enguany l'avinen-
tesa de l'Any Dalí ha estat 
el p re tex t per anar a 
l'Empordà. Sempre fa bo 
anar-hi, i l'Institut d'Estu-
dis Empordanesos - q u e 
actuava com a amfitr ió-
va procurar una progra-
mació ad hoc esplèndida. 
Hi feren cap gen t 
d'arreu, i el punt íort va 
ser la presentació de l'Ins-
titut R a m o n Mun tane r 
(IRiVI). un n o m ben 
arre la t a la h i s tòr ia 
empordanesa i nacional. 
L'IRM és una estructura 
fonamental que permet 
cohesionar i desenvolupar 
els centres d'estudis dels 
Països Catalans. Amb la 
forma de fundació priva-
da aplega orgànicament la 
Coordinadora de Centres 
d'Estudis de Parla Catala-
na que representa el sec-
tor i la Genera l i t a t de 
Catalimya com a tutela-
dora/patrocinadora. 
L ' I R M U , que es va 
constituir a Mtíra la Nova 
l'any 2003, va tenir com 
a poslulador Josep-Sebas-
tià C-id. r e sponsab le 
governamental de Cultu-
ra a les Terres de l'Ebre; 
això durant la plena efer-
vescència del moviment 
antitransvasament. De lla-
vors ençà rinstitul Mun-
taner ha desplegat un tre-
ball ben orientat: d 'una 
banda, in tegrant al seu 
patronat l'Institut d'Estu-
dis baleàrics i la Federa-
ció d'Instituts d'Estudis 
Comarcals del País Valen-
cià; de l'altra, amb la con-
voca tò r ia de beques i 
ajuts i la pn)tocol·lització 
de convenis per a la infra-
estructura tie la recerca 
local amb el Consorci de 
Biblioteques Università-
ries de C^.atalunya. la Uni-
versitat Rovira i Virgili i 
la Biblioteca Pública de 
Tarragona. A poc a poc i 
amb pas segur. 
El present i el futLir de 
l'univers d'estudis territo-
rials mai no havia estat tan 
ben orientat. La qüestió, 
p e r ò , serà avaluar la 
recepció dels centres. A 
vegades passa que la 
societat civil reclama polí-
tiques i instruments a les 
administracions públiques, 
i p a r a d o x a l m e n t quan 
s'han implantat l 'oterta 
ultrapassa la demanda. 
C"al emfatitzar un fet: 
en aquest terreny de con-
tacte en t re allò civil i 
públ ic , l ' adhesió lliure 
inclou les Illes Balears, el 
País Valencià, l'Alguer, la 
Franja 1 la C^atakmya del 
N o r d amb normal i ta t i 
realisme. 
Carles Sapena 


Els centres d'estudis, ara mateix

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert