Puigbert i Busquets, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Contra la pervivéncia 
del nacionalcatolicisme 
CLARA, Joscp 
La desaparició i retorn de la imatge 
de k Mure de Déu de Nuria (¡%7'1972). 
Puhlicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. 
osep Clara acaba de publicar un 
nou rftol, que s'afegeix a la ja 
llarga llista de Ilibres, opuscles i 
arricies deí prolífic investigador 
gironí. Aquesta obra, com ja 
ens té acostumats Tautor, es dis-
tingeix per l'exhaustivitat de les 
fonts usades, la claredat i l'ordre de la 
narració, i la coherencia del discurs expo-
sitiu. En cfecte, el Ilibre és molt documen-
tat i pormenoritzat; de tal manera que difí-
cilinent aigú podrá afegir noves dades sig-
nificatives a l'incident políticoreligiós 
objecte de la recerca. Amb una prosa pre-
cisa i austera ens sitúa en el context de 
Tépoca, en el marc del franquisme i del 
postconcili. Ens narra la retirada i retorn 
de la imatge de Nuria a partir de fonts de 
primera má, procedents d'arxius oficiáis, i 
privats, de consulta d'hemeroteques, i de 
literatura clandestina contemporánia. 
Pero, a mes, pot rec(3rrer al testimoni deis 
protagonistes de l'afer. Potser hi trobaríetn 
a faltar, en aquest sentit, el testimoni del 
vicari de Ribes de Freser i organista del 
santuari, inculpat injustament. En tot cas, 
pero, un aplec de noticies de primera má. 
Queda for^a ciar que el móbil del 
grup de sis joves excursionistes i escoltes 
autors de l'acció agosarada era un móbil 
nacionalista. Un revulsiu per evidenciar la 
pervivéncia del nacionalcatolicisme 
espanyol. Una acció sorollosa, que cal 
situar en el marc de la campanya «Volem 
bisbes catalans», i que apuntava a la polí-
tica espanyola del Vaticá. Un escándol 
que tenia els seus ecos a la premsa estran-
gera, i que certament sensibilitzaria el 
Vaticá, tal com pretenia. En aquest sentit, 
i si no oblidem moltes altres circumstán-
cies, una acció efica^. L'apendix X mateix 
del Ilibre, amb la llista deis bishes de les 
diócesis catalanes a Tépoca franquista, ho 
fa avinent; a partir del 1968 hi ha un tomb 
innegable en la procedencia deis bisbes 
nomenacs per a diócesis catalanes. 
L'autor, amb encert, sirua l'incident 
en el marc mes ampli de la creixcnt oposi-
ció al franquisme en la decada deis seixan-
ta. Una oposició nova que supera l'etapa 
de resistencia limitada i que endega una 
important recuperació cultural i de cons-
cienciació política. Tot plegat, potser, pot 
considerar-se un «desafiamenr de la socie-
tat catalana a la dictadura franquista». 
Amb tot, és for^a cvident que el régim 
franquista estava molt ben ancorat, també 
a Catalunya. I es fa difícil de creure que la 
"societat catalana», globalment, estigués 
compromesa amb l'oposició al franquisme. 
Per aixó convc precisar els sectors real-
ment implicats en les diverses accions 
d'oposició. En aquest sentit podem pre-
guntar-nos, ¿els autors materials de la sos-
tracció de la imatge de Nuria, quina base 
.JosepCI¿ira. 
DESAPARICIÓ 
I RETORN 
DE LA IMATGE 
DE LA AAARE DE DEU 
DE NURIA 
(1967-1972) 
PUBUCACOMS DELABADA K V .^ iN" ; 
social real representaven? Mes que a la 
genérica «societat catalana» haurem de 
recorrer, segurament, ais actius nuclis 
minoritaris católics nacionalistes. Haurem 
de valorar, així, tot el coratge i la fermesa 
d'aquesta i altres accions similars d'oposi-
ció al franquisme, sobretot si tcnim prc-
sent la duresa repressiva del régim. Pero 
aqüestes consideracions, evidentment, no 
podran estalviar-nos de plantejar la qües-
tió de fons: els Ifmits objectius de l'oposi-
ció al franquisme i, conseqüentment, la 
fragilirat de les seves accions, i la forta 
implantació sociológica que el rcgim tenia 
també a Catalunya. 
Al caire d'aquest Ilibre de Josep 
Clara, sorgeixen dos altres interrogants. 
D'una banda, sobre Tcxisténcía d'un cert 
nacionalcatolicisme cátala, mes subtil i 
matisat que l'espanyol, pero no pas menys 
persistent. I d'una altra, la profunditat de 
la crisi i de la divisió que trasbalsá l'Esglé-
sia a Catalunya, sobretot a partir del Con-
cili Vaticá II, Sobre aquesta darrera qües-
tió, el Ilibre aporta algunes dades, a desgrat 
de no ser-ne l'objecte d'estudi. Amb tot 
no deixen de ser ben significatives, per 
exemple, les postures oposades del rector i 
el vicari de Ribes de Freser. Un esquinf 
profund dividía TEsglésia, i les discrepán-
cies tindran una amplia repercussió, evi-
dentment, a la societat catalana deis anys 
seixanta i setanta. S'havien acabat el con-
sens i la cohesio eclesiástica de la llarga 
postguerra. 
En definitiva, l'obra de Josep Clara 
aclareix l'afer de Nuria, amb escreix i 
autoritac. 1 dona peu a plantejar-nos noves 
reflexions sobre el nostre passat mes 
immediat. No és pas poc 
Joan Puigbert i Busquets 
16761 96 Revista de Girona / núui. 16i novcmhrc - dc^embrc 1995 


Contra la pervivència del nacionalcatolicisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert