Iglesias, Natàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

20 [368] E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007 E Reportatge
Reportatge
Les ciutats
uè tindran en comú la localitat italiana de Bra
amb la basca de Mungia o amb l’empordanesa
de Palafrugell? Aparentment, poc. Però tots
tres municipis estan units per la seva adhesió al
moviment mundial nascut a Itàlia Cittàslow
(‘ciutats lentes’), que aposta per un canvi de ritme, per posar fre
a l’acceleració de la vida moderna i per gaudir de les coses amb
tranquil·litat. Segons els responsables de l’invent, la varietat és
una riquesa, i el fet que municipis costaners i turístics de 21.000
habitants comparteixin objectius amb pobles de tan sols 600
veïns n’és un bon exemple.
La filosofia de la calma voluntària va néixer de forma espontània
a Itàlia a final dels anys 90, i les seves propostes han arribat a
més d’un centenar de països, com Alemanya, Grècia, Suïssa,
Brasil, Japó o la Gran Bretanya. A l’Estat espanyol, els pioners i
els impulsors d’aquest moviment han estat els municipis bai-
xempordanesos de Begur, Pals i Palafrugell, que, sota la marca
Tresterres, han iniciat els tràmits per pertànyer a la xarxa Slow
com a membres de ple dret. Mungia i Lekeitio (Biscaia), Rubielos
de Mora (Terol), Pozoalcón (Jaén) i Bigastre (Alacant) són altres
pobles amb intenció de formar part de les ciutats lentes oficials,
que han de tenir menys de 50.000 habitants i no poden ser capi-
tal de província. Els empordanesos fa més de tres anys que en
Tresterres,
un canvi
de ritme
a l’Empordà
Natàlia Iglesias
«Vaig de bòlit!», «Anem per feina» o «No tinc temps!» són expressions més que freqüents en el nostre món,
de les quals només uns pocs afortunats es poden escapar. Pressa, estrès, competitivitat, soroll, col·lapses
de trànsit... El ritme de vida actual ha convertit la convivència en una veritable jungla on tothom s’obre pas a
empentes. Per sort, hi ha llocs on encara es viu d’una manera menys frenètica, més pausada, més identifi-
cada amb la tortuga que amb la llebre. Són ciutats i pobles serens, agrupats sota un moviment creat a Itàlia
que s’ha estès com una reguera de pólvora per tot el món. A l’Empordà ja se n’han fet ressò, i els municipis
de Pals, Begur i Palafrugell, units sota la marca Tresterres, han estat pioners a engegar un projecte que
defensa una nova escala de valors, basada en la idea de treballar per viure i no al contrari. Ecologia, cultura
local i ús intel·ligent de les tecnologies són alguns dels seus signes d’identitat.
Q
Calella de
 Palafruge
ll
Reportatge F
van demanar l’adhesió, però encara no han obtingut el reconei-
xement oficial. I no és per manca de ganes o de voluntat, però la
marca de la casa, és a dir, la filosofia lenta, sembla impregnar
tots i cadascun dels moviments dels Cittàslow. De fet, més d’una
reunió per acostar posicions i revisar els passos iniciats a Pals,
Begur i Palafrugell es va suspendre «per manca de temps». O
sigui que paciència.
L’origen de l’invent va tenir lloc a Bra, a la regió del Piemont, una
població de 28.000 habitants famosa pels seus vins, trufa blan-
ca i formatges, situada a mig camí entre les industrials i sorollo-
ses Torí i Gènova. Juntament amb les localitats transalpines
d’Orvieto, Positano i Greve, van impulsar la defensa de la cultura
de la bona vida, farts d’enfrontar-se al deteriorament dels seus
paisatges, a la uniformitat dels menjars i a la incapacitat per
assaborir el pas del temps.
Bra també és la localitat natal de Carlo Petrini, fundador del
moviment Slow Food (‘menjar lent’), una organització creada
a Itàlia el 1986 com a contrapunt del fast food (‘menjar
ràpid’) i la seva icona, l’hamburguesa. Slow Food defensa la
bona taula, la millora de la qualitat dels aliments, el rebuig
dels conreus transgènics i el gust pels sabors naturals, sense
disfresses. Per descomptat, aquest moviment gastronòmic
també reivindica el plaer de menjar sense mirar la televisió,
tot conversant amb els comensals. I de postres, una sobretau-
la i la indispensable migdiada. La fórmula va despertar
l’interès arreu del món i van començar a sortir com bolets
moviments germans, com Slow Sex i Slowholidays, o, dit
d’una altra manera, reservar temps per fer l’amor sense pres-
ses i recuperar les vacances per a allò del no fer res, el poètic
dolce far niente italià.
El manifest Slow
Però el moviment Slow no es limita tan sols a criticar la pressa
com a forma de vida imposada des de les nostres societats post-
industrials. Es tracta de passar a l’acció, d’establir pautes i direc-
trius que possibilitin el desitjat canvi de ritme.
Un dels seus manifestos explica: «viure en una ciutat slow i
administrar-la és una forma de ser, una manera de viure la vida
quotidiana distinta de com és fins ara per a la majoria, d’una
manera alentida, menys frenètica, menys productivista i veloç i
més humana, ecològicament correcta, més solidària i més res-
pectuosa».
Per començar, la condició de tenir menys de 50.000 habitants
respon a l’objectiu d’una mida «humanitzada i sostenible». A
partir d’aquesta premissa, el comitè Cittàslow ha establert una
cinquantena de paràmetres i criteris d’excel·lència que els aspi-
rants han de complir per obtenir la certificació. D’aquesta mane-
ra, les ciutats adscrites al Cittàslow treballen per millorar la qua-
litat de vida dels seus veïns a través de l’aplicació de normes
amb una clara incidència en el dia a dia. Per exemple, barrar el
trànsit al centre un cop per setmana, ja que el vehicle és consi-
E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007  E [369] 21
Llac de les Closes 
Fondes, a Pals. 
JOSÉLUISG
UERENDIAIN
Tresterres, el moviment empordanès
Els candidats també poden proposar les seves pròpies regles i
adaptar a la seva idiosincràsia algunes de les recomanacions.
En el cas de les Tresterres, la marca turística que reuneix Pals,
Begur i Palafrugell, el regidor de Turisme d’aquesta última locali-
tat, Joan Aliu, explica que han hagut d’adaptar alguns paràme-
tres, «coses de racionalitat». Tenir depuradores, per exemple, és
un paràmetre d’obligat compliment. Des de Tresterres, però, han
proposat adoptar també mesures per fer front al temut canvi
climàtic, «com ara la preservació dels nostres boscos», assegura
Aliu. Va ser precisament aquest regidor de Turisme a l’Ajunta-
ment de Palafrugell qui va «descobrir» la fórmula Cittàslow
durant un viatge particular a Abbiategrasso, ciutat italiana pro-
pera a Milà i adscrita al moviment. Aliu es va sentir de seguida
«molt identificat» amb el modus vivendi que es respirava a la
localitat, i va trobar-hi punts de contacte amb Palafrugell.
«Abbiategrasso no és una ciutat turística ni té la típica imatge
de postal: la gent hi viu i hi treballa, però precisament per això
trobo que poden tenir més mèrit per formar part del moviment
lent les localitats on no es donen unes condicions de base, com
ser un poblet amb un gran patrimoni cultural i arquitectònic.
22 [370] E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007 E Reportatge
derat com l’enemic públic número 1, un veritable fabricant de
l’estrès; incrementar les zones de vianants; plantar arbres i flors i
augmentar el mobiliari urbà; comprovar la qualitat mediambien-
tal de l’aigua, l’aire i el sòl; posar en marxa mecanismes d’estalvi
energètic i potenciar l’ús de les energies renovables i no conta-
minants; reciclar els residus; mantenir els carrers nets i
endreçats; suprimir les barreres arquitectòniques i ampliar les
zones accessibles per a persones amb mobilitat reduïda; defen-
sar el petit comerç i l’artesania local; promoure la gastronomia
de la zona; promocionar els productes típics i els trets diferen-
cials locals; fomentar un urbanisme amable, integrat, sense ele-
ments arquitectònics discordants amb l’entorn; fomentar l’ús de
la bicicleta com a mitjà de transport; insonoritzar les àrees més
sorolloses; prevenir la contaminació lluminosa... 
I una de molt important, bàsica per entendre la filosofia de tot el
moviment: respectar els veïns i acollir amb hospitalitat els visi-
tants. No en va les ciutats lentes són un reclam turístic i han de
tenir cura de la seva imatge externa. Aquestes són només algu-
nes de les mesures que s’han d’adoptar a l’hora de plantejar-se
la integració a la xarxa oficial. Perquè per entrar-hi no n’hi ha
prou amb bones intencions, també s’han de fer realitat.
Begur 
sota la neu.
Reportatge F
Palafrugell no és com Pals ni com Begur, és més ciutat que
poble, però si aconseguim millorar la nostra qualitat de vida,
tots tres estarem al mateix nivell», explica el regidor. Després
d’aquell viatge revelador, Aliu va comentar la qüestió en el marc
de les reunions de Tresterres i, d’entrada, va despertar l’interès
de tots tres municipis. Després de diversos contactes i intercan-
vis promocionals conjunts amb la ciutat d’Abbiategrasso, es va
acordar iniciar els tràmits per tal d’aconseguir integrar les tres
poblacions en la xarxa Cittàslow. Un cop es va sol·licitar l’adhe-
sió formal, han anat rebent diferents visites del Comitè Director
de la xarxa, per tal de verificar sobre el terreny les característi-
ques de Pals, Begur i Palafrugell i com es van adaptant als
requisits del moviment.
Des de l’Ajuntament de Pals asseguren que es tracta d’una fór-
mula molt encertada per impulsar millores al poble en tots els
àmbits: paisatgístic, social, agroalimentari, de serveis, etc. Un
dels eixos del moviment és el menjar, i per això des de Trester-
res promouen diferents campanyes gastronòmiques amb iden-
titat pròpia. Una d’aquestes seria la campanya de l’arròs de
Pals, un producte amb denominació d’origen i símbol del poble,
o les jornades del peix de roca de Begur. L’aposta per una cuina
tradicional també és desitjable que es traslladi al dia a dia, i
E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007  E [371] 23
Pals, Begur i Palafrugell són pioners 
d’un projecte que defensa una nova escala 
de valors: treballar per viure i no al contrari
que es fomenti una cultura del bon menjar entre els més petits.
Com reconeix l’alcalde en funcions de Begur, Joan Català,
«seria bo recuperar menjars d’abans, la cuina de les àvies i les
mares, feta amb productes autòctons que hem de procurar que
no es perdin, o tractar de recuperar-los, en alguns casos». Per a
Català, anar lent no vol dir fer tard sinó viure més bé, «amb ple-
nitud, amb ganes d’assaborir les coses petites de la vida, tenir
més qualitat».
De tots tres municipis, Pals és el que parteix amb més avantat-
ges: està pràcticament convertit en zona de vianants, està ben
ordenat, té productes agrícoles propis i un innegable atractiu
turístic i patrimonial. Begur també té molt d’encant, i un passat
marcat pels indianos, els avantpassats que van emigrar a Cuba i
en la memòria dels quals se celebra una fira anual. Tot això són
punts que sumen en el rànquing del moviment Slow. Palafrugell
és més industrial, i potser ho tindrà més difícil de cara a adaptar
els requisits de la xarxa italiana, tal com ha reconegut Aliu. Però
el regidor es mostra il·lusionat i creu que l’adhesió pot comportar
més beneficis que maldecaps. Un altre cop posa com a exemple
la ciutat d’Abbiategrasso, on, segons explica, es va aconseguir
frenar un desmesurat creixement urbanístic que amenaçava de
trencar l’equilibri impulsat des del consistori italià.
El Portbó 
de Calella.
Protocol d’adhesió
Pel que fa a l’estat actual del procés d’adhesió, Tresterres va par-
ticipar l’octubre de l’any passat en la I Jornada Cittàslow celebra-
da a Bigastre, Alacant, on es va fer oficial la incorporació a la
xarxa internacional dels vuit municipis espanyols que hi aspira-
ven. L’acte, en què es va signar el protocol d’adhesió, va disposar
de la presència del president del moviment, Roberto Angelucci.
Més recentment, el 12 de maig d’enguany, en l’Assemblea Inter-
nacional Cittàslow celebrada a la ciutat de Pollica, prop de
Salern, a la Calàbria italiana, els representants empordanesos,
juntament amb els de Mungia, Lekeitio, Rubielos de Mora, Pozo-
alcón i Bigastre, van haver de donar compte dels progressos en
la creació de l’anomenada «xarxa espanyola». Segons Joan Aliu,
tots aquests municipis han celebrat diverses reunions per con-
sensuar i aprovar documents de cara a obtenir la certificació:
«Vam celebrar una trobada a Terol a final d’abril, però encara ens
manca una tercera reunió per acabar de constituir-nos com a
xarxa espanyola i per aprovar els estatuts». Aliu espera que pas-
sat l’estiu ja estigui tot a punt. També confia que amb un hipotè-
tic canvi de marc polític, com ara les eleccions municipals del 27
de maig, no se’n vagi en orris tota la feina feta des del 2003. «Si
canvia l’Ajuntament, ho deixem tot preparat perquè un altre
equip municipal pugui tirar endavant un projecte que ja té molts
d’adeptes dins de la població», assegura Aliu.
El regidor de Turisme de Palafrugell també ha explicat que, a més
a més de les localitats catalanes ja adscrites al moviment, la
xarxa Cittàslow n’atrau moltes altres que ja han demostrat interès
per formar-ne part. En concret, a la subcomarca del Lluçanès, a la
Catalunya central, ha sorgit el projecte anomenat «Lluçanès, terri-
tori serè». És una aposta de desenvolupament que vol posar en
marxa el Consorci del Lluçanès junt amb altres territoris d’Osona
que s’hi vulguin adherir. El projecte recorda Cittàslow, tot i que se
n’aparta perquè el concepte de territori serè fa referència a zones
rurals. El seu objectiu principal és promoure un model de desen-
volupament per recuperar i posar en valor els recursos locals que
té un territori rural com el Lluçanès, per exemple la gastronomia,
l’artesania, el paisatge, l’agricultura i la ramaderia, i també actius
intangibles com són la tradició, la tranquil·litat i la qualitat de
vida. L’expressió territori serè és un nou concepte que s’ha pro-
mogut des del Lluçanès i que s’ha incorpo rat al Pla d’innovació
d’Osona. Com ja va passar amb les Tresterres empordaneses, ara
el Lluçanès vol ser la locomotora del projecte, que està obert a
d’altres territoris. En aquest sentit, zones amb característiques
similars al Lluçanès, com el Bisaura i les Guilleries, es podrien
24 [372] E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007 E Reportatge
Sa Tuna, de Begur, el 1924.
V
al
en
tí
 F
ar
gn
o
li
Reportatge F
adherir al projecte, que també té com a objectiu vetllar perquè
aquests territoris tinguin un creixement equilibrat i sostenible. 
Segons Josep Maria Freixanet, president del Consorci del
Lluçanès, el projecte pot acabar sent una marca de referència,
no només a la comarca sinó en el conjunt del país. Freixanet afir-
ma que en un món cada vegada més globalitzat, allò local i
específic tindrà cada vegada més valor afegit. 
Experiències internacionals
Si a Bra el rellotge de la torre de l’església porta mitja hora de
retard per ordre de les autoritats municipals, a d’altres ciutats
europees també es viu amb idèntica desacceleració. És el cas de
l’alemanya Hersbruck, la primera ciutat lenta que es va fundar al
país germànic, i on es viu cada minut com si fos l’últim. Prop de
Caen, a la Normandia francesa, hi ha Épreon, on els seus habi-
tants han après el valor de la mandra i de la migdiada. Molt més
lluny, al Brasil, també viu lentament Mar de las Pampas, una ciu-
tat on no hi ha supermercat ni tallers mecànics, però que és
famosa sobretot perquè no té línia telefònica. És, sens dubte, el
lloc idoni per escapolir-se del mòbil. Segons recull una guia
local, «el primer dia, el visitant es queixa que no funciona el telè-
fon; l’endemà, està agraït de no tenir senyal, i l’endemà passat,
capta el sentit d’una vida lliure d’aquests aparells que impedei-
xen gaudir de la pau de l’indret».
Natàlia Iglesias
Notes: 1. Aquest treball va ser elaborat abans de les eleccions municipals de 27
de maig de 2007.
2. Les imatges de Pals estan extretes del llibre Golf, natura i paisatge, de
Joaquim Roglan, 2004.
E Revista de Girona F núm. 244 setembre - octubre  2007  E [373] 25
Després dels tres municipis empordanesos, 
ja són molts els pobles catalans interessats 
a integrar-se en la xarxa Slow
Els arrossars
de Pals. 
JOSÉLUISG
UERENDIAIN
JOSÉLUISG
UERENDIAIN


Tresterres, un canvi de ritme a l'Empordà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert