Puig i Vayreda, Eduard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

90 •f· P j iv isTA DE G I R O N A * NÚ.M. 2^4. ca-Ni;n - 1 UHULH 2oofi <- CRÍTICA 
GRABULEDA, Josep; VIURRUBI/IS, Este-
ve. Rafael Vilarrubias, un repor-
ter d'avantguarda. Girona: 
Rigau, 2005.105 p. 
Guinovart, obres del 2000 al 2005. 
Girona: Caixa de Girona, 2005. 
143 p. 
HoRTAL, Eulàlia; BARGAUÓ, Josep. Dan-
ses / costums del Baix Empordà. 
Girona: CCG. 2005.258 p. 
La consfmccid d'habitatges a les 
coïïJarques de Girona, 1986-
2004. Girona: Col·legi d'Apare-
lladors i Arquitectes Tècnics de 
Girona, 2005. 34 p. 
La cuilura jurídica dels advocats cata-
lans del segle Wl. Unavislóatra-
vés dels llibres consenfats er) 
tjiblioteques i arxius de Girona. 
Girona: Il·lustre Col·leg' d'Advo-
cats de Girona, 2005.95 p. 
MESTRE. Catalina; MORETA. Cristina 
[coord. ] . La casa somiada. 
Girona: Col·legi d'Arquitectes 
de Catalunya. 2005. 57 p. 
NOGUERA, Antoni: CALZADA, Arcadi; 
PwDEVAa, Antoni: SOLER, Carles. 
El Crist romànic a les terres de 
Girona. Girona: Caixa de Giro-
na. 2005.175 p. 
PALMADA, Guerau \etal.]. Ei patrimo-
ni del Pla de l'Estany. Inventari 
tífsíòrjc / arquitectònic de la 
comarca. Banyoles: Consell 
Comarcal del Pla de l'Estany, 
2005. 670 p. 
PALOL, Pere. El "castrum'· del Puig de 
les Muralles de Puig Rom. Giro-
na: Museu d'Arqueologia de 
Catalunya de Girona, 2005. 
PARETA r MARJANEDAS, M. Mercè. Corfs-
truir Girona. L'arquitectura com 
a reflex de la societat, 1936-
1955. Girona: Col·legi d'Apare-
lladors i Arquitectes Tècnics de 
Girona/CECAM, 2004, 157 p. 
PLJ^ NAS, Sílvia, fíííes de Sara. Girona: 
CCG, 2004.144 p. 
PAYRE I ROIG, Didier. Canigó, la mun-
tanya catalana. Sant Vicenç de 
Castellet El Farell, 2005.144 p, 
PÉREZ GALDÓS, Benito [edició de Car-
les Bastons i Vívanco], Gerona. 
Madrid: Castalla Didàctica 
2005. 384 p. 
PiTXüT, Antoni; AGUER, Montse. Teatre-
Museu Dall de Figueres. Sant 
Lluís: Triangle Postals, 2005. 
204 p. 
La història^ a debat 
Dl·.Li.ni-i.iJ, .'\k·\.uulrL·. 
Les cultures irano-sumèria-
caldea, hrtita i egípcia. 
.^ imcs lli: l'Mbijr.i 
] Cap dl' Ca'us/ 
Cii·iitre E.'íCLirsionista Em]xirtL·iiií·s. 
FÍ|;LILTL:S. 2(J0S. 
A l e x a n d r e D e u i o f c u soIL·i 
d i r i r ò n i c a n i L · i i t qLie, p e r 
enllestir Li seva n i o i n i i n e n -
ta] obm sobre L·i nuitcmasica 
tic hi història, h;ivia de v iure 
I2Ü anys. N o V;Í ser a ix í , 
n a t L i r L i l n i c i u . i c! d n r r e r 
vQÍi im L]Lie v;i deixar a punt 
de publ icac ió és el que iira, 
v inc- i -sec anys després del 
seLi traspàs, ícíhx d'cditar-se 
tal c o m ell ho havia previst, 
i que es c o n s t i t u e i x en el 
n o v è i d a r r e r v o l u m de 
l 'obra de Deu lo feu . 
E n les an te r i o rs obres 
qire con ipot ien L^i uiútawilii-
cd..., ens ho d iu cl mate ix 
O e u l o f e u , h a v i a e s t u d i a t 
p r i n c i p a l m e n t Ics cu l tu res , 
els i m p e r i s , de G r è c i a . 
R o m a i t o t el que avui és 
Europa fins als nostres dies. 
.^n ib aqLiest v o l u m , D e u l o -
feu inicia Testudi de c u l t u -
res m o l t niés recLihides en el 
temps i en l'espai i que en el 
seu mu inen t varen tenir miLi 
trari '.cendència ind iscut ib le . 
La c i v i l i t z a c i ó sumèr ia , el 
poble h i t i ta . però sobretot la 
gran cultura egípcia amb l;i 
seva e n o r m e d i m e n s i ó i 
int l i iència, són les que estu-
dia Deu lo feu en aquest l l i -
bre, i h i analitza, c o m solia 
ÍLT-ho, els cicles d'aquests 
iniperis en func ió de la seva 
capacitat de creació artíst i-
ca, tècnica i científ ica. 
It'S ( lllll|M"< 
i l · i i i ' i - s i t i i i t ' l ·L i ( , i l ( | c M , 
l l i l J M i l ' i - i í f u I<| 
irwinM: .>a 
wB^'^ 
w^ ^ysrh.^·' 5*rlütt 
El gn in interès de l 'obra 
que comen tem és la con f i r -
mació que Deu lo feu fa de 
la seva teoria amb un estudi 
a p r o f u n d i t de tres i m p o r -
tants cLiltures ancigues a les 
q u a l s , sols de passada, 
s'havia referi t en algimes de 
les seves obres anteriors, És 
per tant especialment reco-
manable per als escèptics de 
les teories deulotcLmiancs. 
L I llei de la història enun-
ciada pur Deulofeu es b;vsa en 
l'esttidi aproüindit i rigorós de 
civilitaicions que cus han pre-
cedit, aportii una interpretació 
o r i g i n a l dels fets I t is tòr ics, 
der ivada del pensament de 
l 'autor j que avui respondria 
al concepte de filosofia de 
la història. L 'obra, que c o m 
cotes les de D e u l o f e u no 
p o t d e i x a r i n d i f e r e n t , ha 
estat e d i t a d a pe r e n t i t a t s 
a m i g u e s de l ' h i s t o r i a d o r 
empordanès amb el supor t 
de d i v e r s e s i n s t i t u c i o n s 
- D i p u t a c i ó , A j u n t a m e n t s , 
Inst i tut d'Estudis E m p o r d a -
nesos- que recorden així la 
pe rsona l i t a t e x c e p c i o n a l i 
e n t r a n y a b l e d ' A l e x a n d r e 
Dcuiofèu. 
Eduard Puig Vayreda 
El roig i el negre: 
una espoliació 
amagada 
Mm üiiiíKA, MiíjLtcl. 
Entre el roig i el negrer 
una crònica de la Barcelona 
anarquista. 
Llibre d:;ls QLintro Canton;, 2-í. 
C^ Í.~G Eiliciniis. 
Cljronn. ^Wà. 
2Sn pàf^ incs, 
Va encer tar-ho M i q u e l M i r 
quan va d e c i d i r a feg i r Ics 
paraules «Una crònica de la 
B a r c e l o n a ana r qu i s t a» a l 
tícol d'Em re cl ri'/í,' r cl negre, 
u n 11 i b r e q u e, ta l c o m 
escriu K a m o n A lbe rch a la 
presentació, es m o u a cavall 
de la novel· la històrica i de 
les memòr ies , i que ha estat 
una de les i i l t imes pLibl ica-
c ions de C C G ed ic ions i , 
t ambé , u n dels seus grans 
è x i t s . El p r e t e x t n a r r a t i u 
d'aquesta c ròn ica , nove l · la 
històrica ü l l ibre de m e m ò -
ries és conegut i senzi l l , no 
es po t pas d i r que sigui una 
gran trobal la l i terària. C a n -
sat i decebut de la seva vida 
i de l ' evo luc ió po l í t ica del 
país, M i q u e l , el n a r r a d o r , 
d e c i d e i x d e m a n a r u n any 
d'excedència i anar a v iu re 
a Londres. A l 'av ió , cone ix 
M a u r i c i Cassioc, un h o m e 
d'aspecte anglès que va a la 
capital d 'Anglaterra per fer-
se càrrec i le T l i e rènc ia de 
Josep Serra, el seu padrí, un 
a n a r q i r i s t a ca ta là e x i l i a t 
d u r a n t la G u e r r a C i v i l . 
A p a r e n t m e n t , el g r u i x de 
l 'herència és un pis. E n el 
pis, però , h i ha u n parel l de 
l l ibretes. U n a , en espanyol, 
r i i a e s c r i t a d i r e c t a m e n t 
Se r ra . L ' a l t r a . en ang lès , 
L i l i anne , la seva companya , 
que ha recol l i t el t jue ell li 
deia i que ha m o r t fa poc, 
CRÍTICA -» 
•r-RiivisTA nii GiüONA •* MJM. 2_í4 C;[;M;II - l·iiBiiint 2006 *- y i 
El punt chiLi de l;i novL'l'l;i 
arriba, però, quan Miquel i 
Maurici descobreixen que 
Josep Serr.T va participar en 
el saqueig i crema d'esglé-
sies i cases parciculars durant 
els primers mesos de la gue-
rra i que va quedar-se amb 
bona part del botí aprofitant 
que condnï; i i in camió, 
lüiírc í'l rai<;> i cl i!c<;rc és un 
llibre qLie enganya: sembla 
una novel·la, però és més 
que res una crònica. Com 
possiblement molts lectors, 
Maurici i Miquel coincidei-
xen a ser contraris al fran-
quisme; no obstant això, el 
que ens descobreixen és 
sobretot l'egoisme, la inso-
lidaritat, la capacitat de des-
truir i de Fer mal de l'espè-
cie humana. Si Miquel Mir 
hagués inc id i t en aquest 
aspecte, hauria fet una bona 
novel·la. D'escriure en sap: 
Etitrc cl roiX' i cl tic\^rc es l le-
geix tàcilnient i és d'aquells 
llibres que atrapen. Opt: i , 
però, per recular a l'origen 
de tota aquesta violència 
per parlar-nos de la injustí-
cia de la desigualtat de clas-
ses, de la guerra del Kif, de 
la insolidaritat, de la dicta-
dura de Primo de Rivera. 
Són coses que ja sabíem, 
però que. de tant en fant, 
va! la pena recordar. Entre cl 
'í'/f,' í (•/ ue^rc és una bona 
manera de recordar el nos-
tre passat més recent dels 
anys vint a la República, de 
la Repúbl ica a la Guerra 
Civi l i a la Dictadura, de la 
Dictadura a la clandestinitat 
i a la resistència. Franco va 
morir al llit. Ja bo sabetn, 
com, possiblement, sabem 
també que la bona literatura 
no té d i rec tament res a 
veure amb la didàctica o 
amb la moral. [*ersonatges 
c om M a u r i c i o com 
Miquel, però, ens recorden 
que no tot és iiu'itil. 
Xavier Cortadellas 
í&} 
Un estudi 
d'àmbit local 
lÍAfí. 1 Ai l'U. M.in.i. 
Biure d'Empordà, 
els burros de Biure 
i la fil·loxera: 
entre la història 
i la llegenda. 
FiLíinTL·s/ .^JiiiitíiiiL'ril dv l í i i i r f 
H"Eiiipiird.'i, 3lilií>. 7^ 1 pfiiriíicK, 
Monografia molt delimitada 
tant en l'espai, el municipi 
altempordanès de Biure 
d ' E nipo rd, i , c o m en e I 
temps, part del segle X I X i 
primeres dècades del X X . 
L'estudi s'inicia amb l'aclari-
ment d'una confusió histò-
rica, és a dir, la incorrecta 
vinculació del llinatge Biure 
de Queixàs -del terme de 
Cabanelles- a aquesta muni-
cipi, errada ja esmenada per 
l'autor el 1990, com també 
recentment amb l'adequació 
i l 'aprovació de l 'escut 
nuniicipal oficial. 
El títol no deixa a ningú 
indi ferent, ja que barreja 
termes tan aparentment 
incomiexos, però que tenen 
la seva explicació argimien-
tal tan bon punt s'inicia la 
lectura -per cert. i com a 
valor afegit, molt amena i 
agradable i ben il·lustrada 
amb fotografies antigues 
deixades per alguns b i u -
rencs. El llibre està estnictu-
rat en cinc capítols: nn pri-
mer dedicat a Pere Coronú-
nes i els burros de li iure. els 
quals consider.i la vintena 
«gràcia» de l 'Empordà; la 
població d'aquest mmúcipi 
durant el segle X I X ; la 
vinya, el vi i la fil·loxera: la 
fil·loxera a Biure i l'escut 
heràldic de B iu re , que 
incoipora el ruc traginer. 
La plaga de la fil·loxera, 
com és sabut, assolà el país 
des del ISTS en que entrà 
de Frant,-a a la vall de Sant 
Quirze de Colera, des d'on 
s'estengué per tot arreu. Les 
vinyes extensament planta-
des per tota la comarca 
quedaren totalment afecta-
des dm'ant anys, en què es 
decidí empeltar amb ceps 
american.·i immunes i aliens 
a la plaga. Marià Baig, amb 
la ut i l i tzació de la docn-
m e n ta c i ó mii n i ei pa I de 
Biure d 'Empordà com a 
basc del present estudi i 
fruit d'un esforç de recerca, 
analitza el cas part icu lar 
d'aquest poble on els efec-
tes s'allargaren fins ben bé 
les primeres dècades del 
segle XX. Destaca el paper 
important de transportistes 
que tingueren els burros del 
poble, que ajudaren a por-
tar de Franc^a els ceps 
estrangers, activitat prohibi-
da per les autoritats, com 
cambé en totes les tasques 
relacionades amb l'explota-
ció dels forns de guix. acti-
vitat econòmica tradicional 
de Biure. 
El l l ibre parteix d 'un 
estímul molt clar: el con-
venciment, basat en l'estu-
di, de l'entonsament econò-
mic que representà aquesta 
nudnr.i dels ceps. La part 
central de l'obra és. però, 
l 'estudi de la plaga de 
l'insecte de la fil·loxera, i se 
centra en el cas particular 
de Biure, Com que el llibre 
té una evident unitat argu-
mental. se'n poden extreure 
amb facilitat els fils conduc-
tors que donen unitat al 
text i que menen a les prin-
cipals conclusions. En tot 
cas, l'esforç fet per Baig és 
més que lloable, encara que 
hores d'ara s'hauria de dis-
posar d'un estiidi molt més 
ampli del v inyar empor-
danès on aquest llibre l'esul-
taria un dels primers esgla-
ons ja aportats. 
Erika Serna i Coba 


La història, a debat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert