Canal, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

88 * • í í j iviSTA DG G I R O N A • * NÚM. 2,14 CI-NUM - ï-Duntu 1000 f- CRÍTICA 
Crítica 
ALVARADO I COSTA, Joaquim, /ndus-
tríals i tapers (del segle XVIII al 
XX). Cassà de la Selva; Ajunta-
ment, 2005. 183 p. 
BAS, Hermínia [etal.\. Girona, temps 
de flors, 50 anys òe cartells, 
1955-2005. Girona: Ajunta-
ment, 2005. 190 p. 
CÀUX, Judith; Soles, Xavier; TORRADO, 
Llorenç. El llibre del pernil cuit. 
Campllong/Barcelona; RBA, 
2005.32 p. 
CAIMDA, Arcadi |et al.\. Manolo Val-
óés, el llegat perenne de l'art. 
Girona; Caixa de Girona, 2005. 
135 p, 
CALZADA, Arcadi; NIEBLA, Antonio; 
GoNZALEZ, Àgata. L'univers 
d'Amadeo Gabino. 
Girona/Calella de Palafrugell: 
Caixa de Girona/Jardí Botànic 
de Cap Roig, 2005.96 p. 
CASAS I GENOVER, Josep. A l'entorn de 
Puig Segalar: Albons-Garrigo-
les. la Tallada d'Empordà, Vila-
damat. Girona; Diputació, 
2005.163 p. 
CASADEVALL, Manel. Sanía Coloma de 
Farners. Els seus orígens. 
Santa Coloma de Farners; Ajun-
tament, 2005. 
CLARA, Josep; SOL, Romà; TGHRES, 
Carme; ALANÏA, Josep. L'Esglé-
sia catalana durant el frar\quis-
me (1939-1975). Apunts pera 
ur?3 història. Barcelona: Claret, 
2005. 2 vol. 
COLOMER. Josep M.; COLOMER, Mercè. 
Itineraris a peu pel Ripollès. 
Barcelona: Publicacions de 
l'Abadia de Montserrat, 2005. 
165 p. 
DIVERSOS AUTORS. Deixat Costa Brava. 
Congrés: Un futur sostenible. 
Girona: Col·legi d'Arquitectes 
de Catalunya. 2005.399 p. 
Dones, cent anys d'imatges. El fons 
de lAníiu d'Imatges Emili Mas-
sanas i Burcet. Girona: Diputa-
ció, 2005.127 p. 
GIRONÈS I GÜELL, Xavier. Os perga-
mins del Mas Ferrer de Besca-
nó. Bescanó; Ajuntament, 
2005. 
GONZALO, Marta de; PÉREZ, Publio 
[ed.|. í.'/ncremení. Unapubííca-
ció amb preguntes i respostes. 
Girona: Espais d'Art Contempo-
rani, 2005.88 p. 
Qüest ió 
d ' independènc ia 
TEKKICABRAS.Jnsep Mans. 
Qüestió de cr i ter i . 
Miii.i Eilimrijl. li.irtobii.i, 20Ü5. 
1H4 |i;i|^iilt;5. 
En iiqiicst recull de lS(í articles 
aparctpjts a diversos micjans 
de conuin icac ió del país, el 
fílòsofjoscp Maria Terricahnis 
(c::;ilL-]h de h Costa, I94G) ens 
proposa eii lromar-nos al inó i i 
tjLie ens e n v o l t a Dinb una 
mirada li'icida i sense la temp-
tació de simplificar les cnses, 
defuy i i i t el per i l l del m a n i -
queisme i Tescereotip. T o t 
això, des de Mina Editorial, el 
tioLi segel l d ' E t i c i e í o p è d i a 
C^atalana, Els diversos Ueballs 
periodístics inclosos al vo lum 
es p resen ten agrupats per 
temes: l'educació, la política, 
els valors, la c o n i u n i t a c i ó . 
l'escola, (ajusticia, etc. 
El mateix Terricabras ha 
explicat que quan aplegiva els 
articles per ;!l l l ibre va c o m -
p r o v a r c o m els t ex tos de 
temàt ica po l í t i ca l<íiniav-ci! 
una crònica m o l t actiiada i 
descarnada de l'època de feno 
de la majoria absoluta del Par-
at Populat a Madr id, .^qties-
ces l letres t e n e n , doncs, el 
valor de la crònica i la dem'in-
c ia . En aquest apar tat 
s ' i n c l ouen v i n t t rebal ls de 
prosa punyent. T o t i això, la 
primera part. titulada lzn ivií 
ahii, esmerça els seus esfori,'os 
a ref lex ionar sobre nspcctes 
culturals. Són reflexions ci\.H-
ques i èt iques interessants, 
sempre inquietes. Ag;if in per 
exemple un dels seus articles 
on ens paHa de l'nextreni cen-
t rc" . L ' e x t r e m centre és la 
metà fo ra d 'a l l ò que lia de 
denunciar sempre el pensa-
ment crític a la nostra societat: 
les mancances de l sistema. 
Des de la c!;Lsse poiírica hi ha 
Luia tendència a presentar el 
nost re sistema d e m o c r à t i c 
c o m luia arcàdia. on tots els 
parats nosti-ats es congratulen 
de la inexjstèfieia de l'extrema 
dreta a casa nostra. Però a 
quin preu no existeix aquesta 
tendència? Terricabras parla 
d 'un extrem centre, o n l 'opi -
nió individual és denigrada i 
totes Ics tendències ideològi -
ques aspiren a allò del po l í t i -
cament correcte. N o és això, 
en el fons. una corilla a la l l i -
ber tat? C e r t . A q u í v e i e m 
l'ombra d'un Norber to Bob-
bio. Terr icabr is tiecideix ser 
u n t e s t i m o n i de l nos t re 
temps, sempre des del posi -
c ionament l l iure, d'una veu 
lúcida i discrepant. La necessi-
L·it de pensar í pensar-nos per 
conèixer i albirar els nostres 
límits. Cosa que és d'agrair. 
Moisès de Pablo 
^ 
Nova e t a p a 
d 'uns Anna ls 
Annals del Patronat. 
I'j[rnii:it il·Litiulis l-[iMÍirii:s il'Olnt 
i Cüinarej (l'EHOC:). niiiii. 15. 
Oioi, 21105. 36S pàgines. 
Després de sis anys de no 
publicar-se, un nou nínnero 
tic la rev is ta del P a t r o n a t 
d'Estudis l·listòrics d ' O l o t i 
Comarca —el 15— ha sortit al 
carrer. La mnneració mostra 
clarament la voltnitat de c o n -
ANNALS DEL 
P A T R O N A T 
2005 
T^„ 
t i nua r l 'aventurn d'aquesta 
veterana publicació, aparegu-
da el 1977. 
Impulsats per Jesús M . 
Cri i t iérrez, que assumeix la 
coord inac ió , i amb un nou 
disseny, els Aítittils del f\}Uvu,\i 
p resen ten a lguns canv is 
iniportants en el seu con t in -
gut. L'estructura del v o l u m 
està dividida en quatre grans 
par ts . n M i s c e l · l à n i a " , que 
agrupa els treballs històrics i 
que, de fet, co inc ideix amb 
els contingLits tiadicion.ils de 
la pL ib l i cac ió ; «La f inestra 
ubertai·', que rce id l art icles 
d 'a l t res c iènc ies soc ia ls ; 
"P rem i Salvador Ke i xac lm , 
un espai dedicat a donar a 
conèixer els treballs de recer-
ca de batxi l lerat guardonats 
en aquest p rem i , concedit a 
Santa Pau ; i f i n a l m e n t , 
«Novetats», que con té res-
senyes de l l ibres i e x p o s i -
cions, a més d'ima interessant 
selecció de b ib l i og ra f i a de 
temàtica garrotxina, elabora-
da des de l 'Arx iu Comarcal. 
El número 15 dels/ IJUIÍ Í / Í 
i/cí i\iUvii\\l inclou Lin total de 
vuit articles en la secció "M is -
ce l · làn ia»; els dos p r i m e r s 
estan ded ica ts , respec t i va -
CRÍTICA - * 
R l iV lSTA l")li G l U ü N A • * N Ú M . 2;i4 Cíl-.NKH - r in iUUI l 2 0 0 6 f' Hy 
ment, ;L h Giniisscriü de Santa 
l'au al scgk' XtV (]• Co lo -
mer) i a] treball de la llana a h 
GaiTOtxa al segle XVIH (M. 
Piiit;); el tercer i cl quart trac-
ten diferents aspectes de 
Tolira literària i pictòrica de 
Marian Vayreda (L. Ousquets, 
M. A. l-iimanul): i els quatre 
restants estudien l'art religiós 
de la comiuci de la Garrotxa, 
en concret Tesglésia de S;int 
Esteve d'en Ba^ (L. Baitolo-
nié), el retaule baiToc de Sant 
Cristòfol de les Planes (X. 
Solà), Tiíltar major de Te^lc-
sia del Tura (P- Rovira-J , 
Sala) i cl retaule del Roser 
d'Olot {A. Pérez). 
Uu treball sobre la pr;ic-
tica de l'anestèsia a Olot 0-
Vilanova), un altre sobre la 
i m m i g r a c i ó a O l o t en el 
segle XX (Grup IDESGA) i 
un dan-er estudi sobre la cas-
te l l an i t zac ió de les actes 
municipals olotines després 
del decret de Nova Planta 0-
Casas-J. MontLiriol-K. Tona) 
confomien la secció «Finestra 
oberta». L'espai dedicat als 
treb;i!ls g t ia rdonats en el 
IVenn Salvador Reixacli és 
ocupat, en aquest número , 
per un estudi sobre la vall 
dels Arcs de Santa l^ni, escrit 
pei- Alberr Reixacli. 
La reaparició dels Awkili 
del Patronal és, en tots els sen-
tits, una molt bona notícia. El 
volum 15é suposa un interes-
sant i atractiu canvi en la 
història d'aquesta publicació. 
Esperem que l'empresa ringiii 
continuïtat. Els seus impulsoi^ 
han trobat, en tot cas, ara per 
am. una fórmula adequada. 
Jordi Canal 
A Sant Xemplí 
diuen missa 
LKLÍ5 G . CoNST.\NS. 
M. lí.;J05L·p N. SANTAEULÀLlft, 
Jordi GALonu l 
M. Àtl^dlJüANMIQUm. ROVIR.^, 
Mi i l i ic l .•\<;uiiULi·, 
|:umio F.MíRIOL 
llliiMniiions; Txell Panií'. 
Rondalles. 
Cnitru d'EstiiJis Cúninrcals 
dl' Iknydles. Hanyülcs, 2IIIIÍÍ. 
i''ii pàgines, 
M'agradar ia p o d e r pensar 
que no és el q u e p;issa al 
Pla de TEstany, a la Vall 
d'en Uas o a )a Vall d 'Hos -
toles, però pressuposo que. 
l l uny d ' a q u e s t s l l o c s , 
potpies de Ics rondalles qne 
Lluís G, Constans va pnbli-
c;ir en els anys 1952 i 19H1 
són r e c o r d a d e s e n c a r a . 
A m b una mica de s o r t , 
avu i p o t s e r a lgú sabr ia 
explicar alL^ima cosa de sant 
Mer i del drac que vivia 
prop de l'estany de Banyo-
les, del pagès M o r g a t de 
Po rque re s , de la bó ta de 
Sant Ferriol... De la resta, 
nn gaire res . I m a g i n e m -
nos. però, que una persona 
que no tingués cap relació 
e spec ia l a m b a lgun 
d ' a q u e l l s t e r r i t o r i s d ' o n 
t 'onstans va recollir el que 
el! deia que eren rondalles i 
que nosaltres, avui, d iem 
q n e són l l e g e n d e s , obr i s 
d i s t re tament aquest llibre 
sense saber gaire per què . 
Potser perquè l'havia atret 
la seva edició acurada i el 
seu d i s seny c la r ; p o t s e r 
perquè s'havia adonat que 
les i l · lustracions de Txe l ! 
O a r n é són o r i g i n a l s i 
esplèndides . Unes figures 
humanes amb cara de llau-
na o de pedra, ninots que 
es vlni repetint, uns llumins 
arrenglerats o tombats; una 
b i c i c l e t a d e les d ' a b a n s , 
amb dinamo i llum, i llan-
des, parafang i seient ver-
mell. Segur que si aquesta 
persona conegués la nostra 
bistòria o la nostra tradició 
literària li interessaria llegir 
les rondalles d 'E/ falcó d'cu 
Cd{} d'Eih-ipn o de L'cípaíii 
d'cii Tii//ií/ÍTí-iv segur que el 
s o r p r e n d r i a —com m ' h a 
sorprès a m i - t robar a la 
rondalla d 'C/ Mul Cn(,\dot 
de Fctri's, uu dels avantpas-
sats directes d 'aquel l Mal 
Casador de les yiíioiií de 
Joan Maragal l . Si aquesta 
persona tingués, posem-hi , 
interès pel nostre llegendari 
popular relacionaria ràpida-
ment rondalles com La serp 
di·l hrilliiiil o c o m La pedra 
del diable amb altres llegen-
des semblants, explicades a 
altres terri toris . Es el que 
m'ha passat. El diable que 
feia tornar blanca una pell 
negra de cabrit que apareix 
a la r o n d a l l a de Les iveí 
comai\des m ' h a r e c o r d a t 
l'csquinçall de llegenda que 
u n a pagesa g ran de les 
Gavarres encara em va dir 
que recordava haver sentit 
e x p l i c a r d e p e t i t a . C o m 
que Constans sabia què es 
duia entre mans i com que 
sabia escriure molt bé, r on -
dalles c o m la de la missa 
que deia un capellà a Sant 
X e m p l í o c o m la d'Bis 
l'tifotisaií dl' Lloret SaU'at^c 
tn 'han c o m m o g u t i. tnis i 
to t , t e r ro r i t za t . Li teràr ia-
men t són filons. N o sé sï 
va ser ell mateix qui les va 
ordenar t emàt icament , tal 
com es publiquen ara. Pri-
mer de tot, rondalles his tò-
r iques , mol tes del t e m p s 
dels m o r o s . T o t s e g u i t , 
algunes de temàtica religio-
sa. A c o n t i n u a c i ó , d e 
dimonis, d'esperits o d 'àni-
mes. Finalment, de bando-
lers, de mals fills o de lla-
dres, que és, ben mirat, la 
cosa més pe rve r sa a q u è 
podem aspirar si és que ens 
dóna p e r ser unes males 
persones. Són també mol t 
i n t e r e s s a n t s a l g u n s de l s 
apèndixs. Per reblar aques-
ta r e e d i c i ó , el C e n t r e 
d ' E s t u d i s C o m a r c a l s de 
l i a n y o I e s ha d e m a n a t a 
cinc e sc r ip to r s b a n y o l i n s 
que escrivissin unes ronda-
lles o r i g i n a l s . Es tan b é . 
p e r ò es n o t a massa q u e 
a l g u n s les van e s c r i u r e 
sense pensar que es publ i -
carien con j imtamen t amb 
el recull de mossèn C o n s -
t ans . P o t s e r en a l g u n s 
casos , a m é s , ni tan sols 
pensaven q u e es t iguess in 
escrivint una rondalla. U t i -
litzen un nivell de llengua 
p o c a d i e n t , p o c d i r e c t e , 
massa poc simple. 
Xavier Cortadellas 


Nova etapa d'uns annals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert