Brusi i Belmonte, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER -V T-li.l·.visrA ni; CïiKONA-» NÚM, 2_i4 t;i-Ni:n - Fr.BíiiLH 2006 *. 69 
Ciències de la lerra i socielal:. 
La recerca en geologia apl icaa a 
ü a T t o IHriiiisi 
A final d"agost del 2005 més de 500 experts de tot el món es varen reunir a Barcelona per discutir sobre la davallada de l'interès dels joves per la ciència, És sorprenent que el paper creixent en la societat i en l'economia de la ciència i la tecnolo-
gia es produeixi a la vegada que disminueix el nombre d'estudiants 
que trien el batxillerat científic 0 que accedeixen a carreres de cièn-
cies a la universitat. 
Les causes d'aquest fenomen són, possiblement, complexes i 
molt diverses. Els darrers anys s'ha debatut aquest problema i s'ha 
aixecat algun crit d'alerta sobre els motius que el poden ocasionar: 
la disminució de la presència de la ciència als currículums de 
secundària, potser la mateixa manera d'ensenyar ciència a les 
aules, la imatge sacrificada i mal remunerada de la professió de 
científic 0 l'aparició exponencial de noves titulacions amb un ele-
vat grau d'especialit:ació, entre d'altres. 
Les ciències de la terra no s'escapen a aquesta tendència. 
Contrasta la seva gran capacitat d'aplicació a la gestió territorial i a 
nombrosos sectors econòmics amb la desaparició de l'assignatura 
de geologia al batxillerat 0 amb la davallada d'alumnes que entren 
a les facultats per estudiar aquesta carrera. Són importants els 
coneixements geològics per a un país i per a les persones que hi 
viuen? Quin és el treball dels geòlegs? 
Recentment i amb insistència la geologia ha aparegut en els 
titulars dels diaris, a les noticies de radio i televisió, als debats dels 
mitjans de comunicació. L'actualitat ha posat els termes geològics 
en boca de les administracions piJbliques, dels polítics i de la 
majoria dels ciutadans. 
Els exemples són molt diversos: els riscos del traçat del TGV. el 
debat sobre els transvasaments liidrològics i la "nova cultura de 
l'aigua», el tsunami del sud-est asiàtic, els enfonsaments del barri 
Pn iiU fíiiuiis ^]íCútcciiks (al ohicnir icídnionis 
(ir yoiiíhi<ifs i proi'CU'í ifassiUi; per tdl de rculiiz/JT 
hs (iclcnwiiiiidotií que .icmii d'udUuv 
en els projecta a>iis!nic!i\is. 
del Camiel, la protecció del paisatge, l'esgotament del petroli, la 
contaminació per nitrats dels aqüífers. etc. 
Sembla doncs evident que la geologia constitueix un instru-
ment al servei de la presa de decisions teiïitorials i, alhora, aporta 
un conjunt de coneixements que especialistes 0 profans poden 
necessitar més sovint del que podríem pensar. 
La recerca en geologia aplicada a la Universitat de Girona va 
arrencaramb l'antic Col·legi Universitari, l'any 1968, i s'ha perllon-
gat fins als nostres dies, amb les múltiples activitats d'investigació 
i transferència que es desenvolupen a l'Àrea de Geodinàmica 
Externa del Departament de Ciències Ambientals de la UdG. Avui, 
70 f-Kr.visTA DE G I R O N A •* NÚM. 2,14 C.FNIÍIÍ - I-LHURIJ zao6 t' DOSSIER 
C A R TOGH.·VFiA 
I i :M,vncA 
n[U.I!STILHR]!S 
GIRONINES 
PATRIMOM 
GEOLÒGIC 
Ltiiii>iaiiitiw,o 
t'nira Rtqii^  I PDJI 
Rotjdia LDBIUI I S ; I I I I I ^ 
• V J t l c U d> QkBrri 
Mapa d?l paimuciui fiCLÚò^k, de la coi-kcció Canofirafia TemAfica ik' les. Tcncs Gironines, 
í/iic ('.; publica des ilc l'iviy 1993 iiiiíb cl patrocini de la Dip\íUinó de Girond. 
formen part d'aquest col·lectiu una dotzena d'investigadors. 
Aquest article pretén presentar les línies de treball d'aquest grup 
de recerca de la Facultat de Ciències com a mostra dels camps 
d'aplicació més comuns del treball dels geòlegs. 
UTILITAT SOCIAL I ECONÒMICA DE LA GEOLOGIA APLICAHA. 
LA RECERCA GEOLÒGICA A LA U D G 
1. La producció cartogràfica 
Els mapes geològics i geomorfològics són l'eina bàsica per recollir i 
representar gràficament una bona part dels coneixements geolò-
gics. La producció cartogràfica de l'Àrea de Geologia de la UdG ha 
estat, com no podia ser d'altra manera, un objectiu prioritari de 
l'activitat científica al llarg de tota la seva trajectòria investigadora. 
Els mapes -sobretot els d'escales més detallades- proporcionen 
la infonnació bàsica per poder respondre a la major part de qües-
tions on la geologia té quelcom a aportar. 
Els mapes geològics més comuns representen la diversitat de 
formacions rocalloses, la seva geometria i disposició a l'espai, 
l'edat dels materials i les estmctures que els han afectat, entre 
d'altres característiques. Els mapes geomorfològics, en canvi, 
representen les formes del relleu i la relació d'aquestes amb els 
processos que han originat el paisatge. Les cartografies temàti-
ques constitueixen un grau més elaborat de la informació geològi-
ca. Són mapes que reinterpreten la informació geològica i geomor-
fològica bàsica per caracteritzar el territori des d'una òptica més 
específica. Aquests darrers són els mapes de recursos naturals, de 
riscos 0 d'hidrografia, entre d'altres. 
Amb el suport de diverses administracions i institucions, la pro-
ducció cartogràfica de l'Àrea de Geologia de la UdG ha estat majorità-
riament editada en fornia de col·leccions, entre les quals cal destacar: 
Les cartografies geològiques de termes municipals de les 
comarques gironines o de les principals manifestacions volcànl· 
ques del nostre entorn: 
DOSSIER -Y T-13^1-VTSiA Df-CliiiONA •» Ni'fM. 234 i;i:Ni-.n - iT.Kitiní 200I'l * - 71 
-S'han publicat, a escala 1:10.000 (0 similars), els mapes 
geològics de 18 municipis: Sant Feliu de Guíxols (1978}. 
Castell-Platja d'Aro-S'Agaró {1980}, Girona (1982), Cassà 
deia Selva (1982}, Maçanet de la Selva (1982), Santa Cris-
tina d'Aro (1985), Palamós (1987), Palafrugell (1990), 
Regencós (1991), Begur (1991), Tossa de Mar (1991), 
Calonge (1992), Mont-ras (1992), Pals (1992), Santa 
Coloma de Farners (1993), Besalú (1997), Roses (1999) i 
Lloret de Mar (2003). 
- Els mapes del vulcanisme han estat 3. publicats a una 
escala aproximada 1:25.000: La Garrotxa, El Gironès i 
L'Alt i Baix Empordà. 
S'han publicat també 9 mapes geomorfològics de diverses 
unitats de relleu 0 termes municipals: Depressió de la Selva 
(1983), El Montgrí (1983), Conca del Ridaura (1985), Palamós 
(1987), Platea del Baix Empordà (1989), íossa de War (1993), 
Santa Coloma de Farners I i II (1994), Sant Feliu de Guíxols 
{1996}. 
La Cartografia Temàtica de les Terres Gironines ha estat una 
col·lecció iniciada l'any 1993 sota el patrocini de la Diputació de 
Girona amb la voluntat de proporcionar una informació útil pera la 
gestió territorial. Amb una escala aproximada 1:200.000 s'han 
publicat els següents mapes: 
- Topografia (1993), Unitats cronoestratigràfiques (1993), 
Moríologia (1993), Edafolitologia (1993), Estructura 
(1994), Litologia (1994), Unitats de relleu (1995), Roques 
industnaís (1995). Hidrografia (X996), Aqüífers (1997), For~ 
macions superficials (1998), Geotècnia (1998), Processos 
geològics actius (1999}. Condicions constructives (1999), 
Recursos geològics (2000), Aigües minerals termals i/o 
Dctnys aiuíius pel dcíhmhnicuí 
tir /,! ricR! ik- Gj/cíít'f l'oclubn- paii^iS. 
La àhmlgadò del paírimoiü jicolòf>ic i la didàctica 
de hi _\^co!o<iia liau vsfaf una comlaiit ni In lriiiraòri,i de l'Aira 
dl' Gcodiíuíwica, ii través de diferaits airsoí i iiiéliaicioiis. 
carbòniques (2000), Aigües minerals no termals (2001), 
Termopluviometria (2001}, i Patrimoni geològic (2004). 
També s'ha participat activament en la producció cartogràfica 
delesterresgironinesendegada per organismes oficials: 
- En els mapes de l'Instituto Geológico y fvlinero de Espafia 
{actual IGTE) de la Sèrie Magna a escala 1:50.000, en els 
fulls de Blanes (1983), Sant Feliu (1983). Santa Coloma 
(1983), Palafnjgell (1983), i l'Estartit {1983}. També en els 
mapes Geomorfológico de Espana y del margen continental 
(2004) 0 Geomoffo/ó /^co de Cataluiïa (2005). 
- En els mapes a escala 1:25.000 editats per l'Institut Car-
togràfic de Catalunya corresponents als fulls de Banyoles 
(1997), Sarrià de Ter (1997). Girona (2003), Olot (2003) i 
Palafrugell (2004). 
2. Els estudis geotècnics 
La geotècnia és una de les branques més aplicades de les ciències 
de la terra. Quin tipus de fonaments s'han de fer en un edifici? Quh 
nes càrregues pot suportar un terreny? Es pot fer un soterrani en un 
lloc on hi hagi aigua subten-ània prop de la superfície? Pot patir la 
ciutat de Girona els problemes del barri del Carmel amb el pas del 
TGV? Els estudis geotècnics són una eina imprescindible per fona-
mentar correctament els projectes constmctius d'obra civil, d'obra 
pública 0 d'enginyeria. L'objectiu d'aquests treballs és la determi-
nació de la geometria de les formacions geològiques i de les 
característiques físiques 0 químiques que poden influïren la segu-
retat de les obres. 
Els estudis geotècnics pretenen proporcionar la informació prè-
via necessària a la realització d'una obra als arquitectes, enginyers 
civils i projectistes. Es fonamenten en la realització de sondeigs de 
reconeixement directes (perforacions 0 excavacions) 0 indirectes 
72 T-REVISTA OE GikONA •» NL'M. 2.14. GIÍNIMÍ - rnnul·ii loofi f- DOSSIER 
(mètodes geofísics), i molts assaigs sobre ei terreny i ai laboratori 
amb apareiis que permeten estabiir ies característiques mecàni-
ques deis sòis 0 de ies roques o ia seva agressivitat química enfront 
dels materiais de construcció. Amb aquestes dades, eis geòiegs 
reaiitzen eis càiculs pertinents i emeten eis informes que faciiiten 
als experts el disseny de fonaments i estmctures. la minimització de 
costos constructius o l'eliminació de determinats riscos. 
Aquesta línia de treball es va iniciar a l'Àrea de Geodinàmica 
de la UdG l'any 1997, i s'ha mantingut fins avui de manera inin-
terrompuda en col·laboració amb empreses d'aquest ram. Els 
laboratoris de geologia de la UdG s'han dotat dels equipaments 
més moderns necessaris per realitzar els assaigs i determina-
cions físiques i químiques. Els més de 1.200 informes geotèc-
nics realitzats al llarg dels darrers anys són el millor aval de 
l'experiència aconseguida en aquest tipus de recerca i una de les 
millors proves de la utilitat de la geologia. Arreu de les nostres 
comarques trobaríem exemples de cases particulars, edificis 
públics, ponts 0 carreteres que han estat projectats sobre la 
base d'aquest coneixement geològic. 
líl i},i)\iiih\iii iifvlòi^ic es pot consiciciíir uiiiihi' uii reairs. 
Li'.í aimanpics ^^imuines constitueixen un U'irilori 
cxccpdoihil jicl ipic fi} iih jiiiDts (l'iulcrcs \>COIÒÍ;ÍC. 
A h\ iiiuii^c, lc\ ri'irif/íTií Í/C Ciisii·llfollit íle la Rooi. 
3. L'avaíuació dels recursos geològics 
Les cartografies detallades i els estudis específics permeten als 
geòlegs analitzar els materials de l'escorça terrestre i el seu possi-
ble aprofitament per a usos industrials, constructius, agrícoles o 
culturals. Els recursos geològics són tots els elements sòlids, 
líquids 0 gasosos que es troben en un territori i que es presenten 
en concentracions suficients per ser explotats: les roques, els sedi-
ments no consolidats, els minerals, les fonts geoenergètiques, les 
aigües superticials o subterrànies potser en són els exemples més 
evidents. També cal considerar, però, aquells elements que tenen 
un especial valorcientífic. patrimonial o paisatgístic. 
L'avaluació dels recursos geològics permet conèixer la seva 
abundància, disponibilitat i renovabilitat. D'aquesta manera es pot 
plantejar una gestió acurada i sostenible que compatibilitzi la seva 
explotació amb les mesures de conservació o protecció pertinents, 
L'Àrea de Geodinàmica de la UdG també té oberta una línia 
de treball en aquest camp. La seva experiència s'ha desenvolupat 
especialment en els informes elaborats a petició d'administracions 
i empreses en estudis de roques ornamentals i de construcció, 
terreres per a usos ceràmics, gestió de conques hidrogràfiques, 
captació d'aigües subterrànies, jaciments d'àrids naturals, i cata-
logació de punts d'interès geològic. 
4. L'anàlisi deis liscos naturals 
El coneixement d'un territori permet detemninar quins processos 
geològics s'hi poden considerar actius, per tal d'avaluar la seva 
perillositat i probabilitat d'ocuiïència i definir ies àrees que poten-
cialment poden patir els seus efectes. Entre els diversos riscos 
geològics destaquen pel seu caràcter especialment catastròfic els 
que tenen el seu origen en la dinàmica interna del planeta: els 
fenòmens sísmics i les erupcions volcàniques. Tol i la presència de 
volcans i la constància històrica de grans terratrèmols, a les 
comarques de Girona aquests fenòmens tenen una probabilitat 
d'ocurrència menor que altres de més freqüents que tenen a veure 
amb la dinàmica externa de la Terra o amb les característiques 
dels materials geològics. 
Des de l'Àrea de Geodinàmica Externa de la UdG s'han realit-
zat nombrosos treballs de recerca sobre la caracterització i carto-
grafia dels riscos geològics i es reben sovint encàrrecs d'organis-
mes públics o particulars per realitzar estudis sobre: 
- delimitació de zones inundables 
- determinació del risc de despreniments rocallosos o eslla-
vissaments 
- enfonsaments percoi-iapse 
- identificació de zones amb argiles expansives 
- càlculs d'erosionabilitat del terreny 
- efectes de la dinàmica marina sobre la zona costanera. 
Els resultats d'aquests treballs aporten una informació molt 
valuosa per a la presa de decisions en planificació territorial, quali-
ficacions urbanístiques, disseny de plans d'evacuació o en l'adop-
ció de mesures preventives pera la mitigació dels riscos, 
Els daiïers anys, el desenvolupament de nous mètodes d'Inte-
gració de la informació a partir de les tecnologies deis sistemes 
d'informació geogràfica ens ha permès aconseguir resultats car-
togràfics interactius. El processament automàtic de les dades 
obtingudes ens facilita avui la possibilitat de relacionar totes les 
característiques geològiques amb altres variables territorials i rea-
litzar simulacions o respondre a nous problemes plantejats. 
DoSStEH '-r f- RlCVISVA Dl! Gil iONA •» NÚM. 2_14 tll-Nl.-H - l·l;[UÍIÍIt 200ri-f- 73 
5. L'avaluació d'impactes ambientals 
L'increment de la preocupació pel territori i per la sostenibilitat del 
seu ús ha conduït al desenvolupament de lleis que protegeixen el 
medi natural. Actualment només s'autoritzen projectes públics o 
privats que puguin tenir incidència sobre el medi després de fer 
una avaluació prèvia dels seus efectes mitjançant els informes 
d'impacte ambiental. Aquests informes es converteixen així en un 
instrument de caràcter preventiu que pennet adoptar anticipada-
ment les mesures necessàries per evitar o reduir els impactes que 
podrien causar algunes obres o activitats. Ocasionalment també 
serveixen per determinar, a posteriori, l'impacte que hagi pogut 
causar la seva execució o funcionament i recomanar les accions 
de restauració pertinents. 
Les aportacions de les ciències de la terra a aquest tipus de 
treballs han obert una nova porta a l'aplicació dels coneixements 
geològics, Des de l'Àrea de Geodinàmica Externa de la UdG la rea-
lització d'informes sobre impacte ambiental ha estat un camp de 
recerca en progressió creixent. Entre d'altres exemples destaquen: 
- Els estudis de vulnerabilitat del terreny en l'emplaçament 
d'activitats potencialment contaminants com indústries, 
gasolineres, abocadors, cementiris, etc. 
- Les cart:ografies d'atribució d'usos territorials per a la localit-
zació d'activitats. 
- Els estudis d'impacte de determinades obres públiques 
com carreteres, traçats ferroviaris, ports esportius, obres 
hidràuliques, etc. 
- Els projectes de restauració d'activitats extractives. 
- Els treballs d'estabilització de talussos o construcció de túnels. 
- L'avaluació de !a presència i/o dispersió de contaminants 
en les aigües subteiïànies. 
- L'afectació d'algunes obres sobre el patrimoni geològic. 
- Els peritatges geològics en processos judicials per delictes 
ambientals. 
6. La divulgació del patrimoni geològic i la didàctica de la geologia 
Des del seu origen, el gmp de geòlegs de !a UdG ha participat acti-
vament en un gran nombre d'iniciatives per a la divulgació dels 
coneixements geològics en general i, ja amb més detall, del patri-
moni natural de les comarques gironines. Més enllà de l'estreta 
relació amb el professorat de secundària a través de cursos de for-
mació, s'ha participat en un bona quantitat de publicacions didàc-
tiques 0, fins i tot. s'han impulsat projectes d'edició propis. 
Per tal de donar a conèixer alguns d'aquests treballs de divul-
gació de la geologia als estudiants o públic en general podríem 
indicar, per exemple: 
- l'Itinerari geològic de Banyoles (publicat per EUMO l'any 
1990), l'Itinerari de geologia urbana per Barcelona (publicat 
per riCE de la UAB l'any 1989), o el llibre-guia sobre La pedra 
de Girona (publicat per l'Ajuntament de Girona l'any 1998). 
- La participació en llibres de text per a ESO i batxillerat 
d'algunes editorials d'abast estatal o autonòmic, 
- La publicació de la col·lecció de guies de camp Dialogant amb 
les Pedres, de la qual s'han editat fins ara 11 volums: Itinerari 
geològic pel pre-Pirineu Gironí {1991), £/ modelat granític del 
TM de Santa Coloma de Farners (1994), Cartografia geoam-
biental de la conca del Ridaura (1995), Itinetari geològic pel 
camí de mnda de S'Agaró (1996), El vulcanisme de la vall de 
Llémena (1997), Itineran geològic per l'Ardenya (1998), í-es 
fonts de les Gavarres (1999). El vulcanisme de la Selva 
(2000), Les manifestacions hidrotermals üe les comarques 
gironines (2001). Itineran geològic pel Figueró-Montmany 
(2002) i Itineran geològic per Caldes de Malavella (2003). 
- Els llibres El medi natural de les terres gironines (UdG, 
1992), Geologia de Girona (AEPECT-UdG, 2002) o Patrimo-
, ni geològic de Catalunya (Enresa, 2004). 
També en aquesta línia cal remarcar que. des de l'any 1995 i 
de manera ininterrompuda, des de l'Àrea de Geodinàmica de la 
UdG s'ha assumit la responsabilitat d'acollir la seu editorial de 
l'AEPECT (Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Cièn-
cies de la Terra). Des de Girona, doncs, s'editen i es distribueixen 
per tot l'Estat i per la majoria dels països llatinoamericans les 
seves publicacions: 
- La revista EnseÜanza de las Ciencias de la Tleaa. amb un 
tiratge de 1.500 exemplars. 
- La col·lecció de quadems didàctics i CD. 
- La sèrie Itineraris; Geocuba, Geopírineos o Geoantàrtlda. 
A TALL DE CONCLUSIÓ 
Voldríem remarcar que aquesta relació de la projecció de l'activitat 
de recerca en geologia aplicada de la Universitat de Girona no pretén 
ser altra cosa que un testimoniatge de la vocació de seivei i capaci-
tat de transferència de coneixementa la societat que ens envolta. 
David Brusi. .-írivr de CcoiUnilniicii Exicnu. Di-pm-iumcnf ilc Ciòicicí 
Aiiiinriiliils. I-'iunlhit de Cicnrívs ÜdC 


Ciències de la terra i societat. La recerca en geologia aplicada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert