Planas, Xevi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

12 l_lón| * . lí^lIVISTA DE G L I Í O N A •* M'Í.M, 213 \l'\ lO!-Atii )SI 2 0 0 2 •» «f- FIGURES 
Figures 
Felip Sánchez Babot, 
el metge nedador 
Text: Xevi Planas Fotos: Josep Mafia Oliveras 
Felip Sánchez Babot, Pipe per ais amics, és un deis nnetges de capgale-
ra mes populars de les terres de Girona. Entre els seus nombrosos 
pacients hi ha hagut bisbes, alcaldes i també metges. Ais 78 anys 
encara exerceix la medicina i practica cada dia la natació, esport en el 
qual havia destacat de jove com a campió de Catalunya de 1.500 
metres i de gran fons. FUI I nét de metges, sent un afecte especial per la 
gent gran, a la qual ha dedicat molts esforgos des que va fundar la 
residencia geriátrica Puigd'en Roca de Girona. 
La seva vocació de metge és fruit d'una 
herencia familiar? 
De pctii m:ii no cm vaig plantejar 
que voliíi stT dtr gran. Sempre he vis-
cut intcnsanicnt LUÍ niiibicnt medie i 
gairebé ja vaig iiéixcr metge . Els 
Babot, la familia de la meva mare, 
venen de Vidreres i son sastres. Els 
Sánchez esteni iniplantats com a 
metges a Girona des del 1875. Un 
Sánchez factor, originari de Keqiie-
na, descijiat com a giiardaagLilles al 
Coiígost, es va establir a Girona i va 
donar carrera al sen fill, Felip Sán-
chez García, que el 1875 va iniciar la 
díñasela deis Sánchez dedicats a la 
medicina. Felip Sánchez García, el 
meu avi, va exercir de nietge fins al 
1912. Ei meu pare, Felip Sánchez 
Llistosella, va exercir de nietge fins al 
1956, Tany en qué li vaig agafir el 
relien. Ais 78 ajiys encara faig de 
nietge. En aquest cas, d'acord amb el 
que preven la llei, com a metge JLibi-
lat en exercici, snbsdtut del nien fill 
qi ian se 'n va a congrcs sos o de 
vacances. Els metges, com els cape-
llans, no ens jubi lem mai. La gran 
ruta medica de la nieva familia con-
titina amb el meu fill, Felip Sánchez 
Masó, que també és metge. La gene-
alogía marca niolt. De petit, jo juga-
va amb un tren eléctric i uns soldats 
de plom, com tots els nens. Pero 
sobretot jugava a muntar un trenca-
closques amb capses de medecines. 

14 I Ifi-l *- I^EVISTA Dli GlItONA -» N Ú M . 21.] jUl KH-Af,;( )S I 20Ü2 -V *• FIGURES 
''De petit mai no em vaig plantejar 
qué volia ser de gran. Cairebé 
ja vaig néixer metge" 
FELIP SÁNCHEZ BABOT va néixer a 
Girona el 16 d'abril del 1924. Va 
estudiar medicina i exerceix de metge 
des del 1951. Va fundar, amb dues 
persones mes, la residencia geriátrica 
Puig d'en Roca de Girona. Va ser 
campió de Catalunya de natació en 
les proves de 1.500 metres i gran 
fons, Ha rebut la Medalla d'Or de la 
Ciutat de Girona al mérit esportiu. És 
soci predilecte del GEiEG i soci 
d'honor del Club Natació Banyoles. 
Va ser regidor de l'Ajuntament de 
Girona del 1960 al 1966. Va 
coMaborar regularment a Temissora 
Radiocadena Girona amb un progra-
ma de divulgado médica, activitat 
que encara desenvolupa a través 
d'una secció fixa al Butlletide Sant 
Aniol de Fineslres. 
Va rebre una bona ediicació? 
V;iii^  leu ir LUIS mcstivs c.xtraordina-
ris. V:iÍLí fLirsar els estudis priiiiíiris 
LT G i r o n a a m b els mar i s tcs , Els 
sccundaris els vaig cursar a Mataró, 
també amb els maristes, internat. 
Els tres primers anys de carrera els 
vaig haver de fer a Valladolid, per-
qué no hi havia places Iliures a la 
Uiiiversitat de Barcelona. Els tres 
Liltiiiis ja van ser a Barcelona. El 
I9.SI, en acabar la carrera, em vaig 
establir de metge a Girona. Deis 
inestrcs maristes, giiardo un rcctird 
excel-lenf de M á x i m o Hida lgo , 
Vlicni¡ciiii> Paiicracio, que era un 
gran q u i m i c . Vaig teñ i r la sor t 
d 'aprcndre a la uiiiversitat d 'uns 
ptx^fessors magiiífics. Em van mar-
car niol t els d o c t o r s Farreras i 
'é.-
-mmm 
'^-
Pons , Q n a n é rem esti idiants de 
medicina veiem els metges coni si 
fossin vaques sagrades. M' impres-
sionava molt l'efecte que eni p ro -
du'ien el doctor Muñoz o el doc-
tor Peio Pascual. De les persones 
que lie conegut, aqüestes que he 
citat i Josüp Pía, que en un deis 
seus Ilibres parla del meu avi, son 
de les que he admirat niés. 
De jove itnaginava que la nnedicina evo-
lucionarla tant com ha evolucionat? 
Era inconcebible que pogués arri-
bar a evolucionar tan de pressa. Ha 
gnanyat en técnica i ha perdut en 
h u i n a n i t a t . L'esperaní;a de vida 
d'una persona al coinent,'anicnt del 
scgle X X era de 45 anys. Ara és de 
82 anys per a les dones i de 7H per 
ais homes. Encara seria [nés alta si 
no fos pels accidents de tratisit. 
H e m avan^at molt en els aspectes 
clínic i assistencial. Abans la gent 
només anava ;iJ metge quan ja esta-
va molt nialalta de veritat. Ara la 
get i t ha pres c o n s c i é n c i a de la 
importancia del metge i el visita 
cada dos per tres. Ja em sembla bé 
que sigui així, p e r q u é la ni i l lor 
medicina és la preventiva. La llasti-
ma és que la medicina ha perdut en 
humanitat. Els metges d'ara no son 
tan comunicatius cotn els d'abans. 
Una vegada el doctor Josep Alsina i 
liofiil em comentava, amb tota la 
rao del món , que el cirurgiá cura 
amb el bismrí i el metge cura amb 
la páranla. S'ha d'escoltar el malalt. 
El metge que no escolta el malalt 
no aconseguira curar-lo. El malalt 
vol, per d a m u n t de to t , q u e se 
Fescolti, que se Taculli an ímica-
ment. El metge no el pot defraudar. 
L'ha de comprendre. 1 si no Tentén, 
ha do fer veure que l 'cntén. Algú 
em deia que s'ha de saber el que hi 
ha dins Ta rmar i sense o b r i r - l o . 
Ai.KÓ es el que en dicm l'ull clínic. 
FIGURES -> 
És optimista davant el futur 
déla medicina? 
Oc morir , t'iis morireii i seinpre. 
l\'i-6 hfin d'aimr pfv tíiuiiiyar en 
cxpcct;itiv;i de vitla, HL-111 ;ivanc,:;it 
iviolt en a l i m e n c a c i ó , h ig i e i i e , 
vacunes, ;inCÍbiotics, eCc, Ara el 
que cal es llLiitnv contra les gr.in.s 
plagues: els intarts lie niiocardi, els 
accidedts de traiisit, la siila. el cán-
cer, les malaldes degeiicratives i les 
al tres i n f e r m e t a t s q u e aqües tes 
nialaltics degeneratives prov(H|neii 
a través deis g e n n e n s oporcunis-
ees,.. La gran desgracia és que no 
respecten! el codi de circLdació. 
Evicaríem to ts els a cc iden t s de 
traiisic noniés respectant-lo. 
La medicina és per a vosté una passió? 
He viscut senipre la medicina ainl") 
una e n o r m e vocació. Ais catorze 
anys ja posava injeccions a la vena a 
qiii fes falta i de lien jove Ja feia 
p r ac t i ques a l'asil d ' a n c i a n s tle 
Pedrec, El 1950. quan encara era 
un e s t n d i a n t , hi va haver una 
epidemia de grip impressionant i ja 
vaig fer de m e t g e sense s e r - n e 
encara. Vaig demanar perniis ais 
pmfessors i me'n vaig anar a ajudar 
el nieu pare, que no donava I'abast. 
FIns a quin punt el seu pare 
el va influir humanament? 
Vaig teñir en el meu pare un nies-
tre boníssim, com a persona i fiini 
a m e t g e . Era un h o m e d ' u n a 
luimanitat extraordinaria. Visitava 
per res. Óbvianient , es guanyava 
la vida, pero si bagues cobrat totes 
les visites que va arribar a fer bau-
ria escat milionari. Vi viiire la seva 
época d'uini manera romántica i 
b e r o i c a , La d e m o c r a c i a la van 
inventar els grecs, pero j o la vaig 
descubrir a través del meu pare un 
dia que anant peí carrer ens vam 
trabar un aniic seu escombriaire. 
Van estar parlant coni dos grans 
aniics i j o , que teíiia set o viiit 
anys. no acabava d'entendre que el 
pare es fes amb un escombriaire. 
Eli se'n va adouar i em va donar 
una Ilivó de democracia. "Aquest 
senyíii' «--ra i és amic meu. Vaní fer 
la conumió junts. Mes endavant ell 
va estudiar per a escombriaire i j o 
vaig estudiar per a metge. La seva 
feina i la nieva son exac ta i i ien t 
iguals. Teñen la niateixa importan-
cia", etn va ter veiu'e el meu pare. 
Amb aquest exeniple queda definit 
el ta ranna de la famil ia . . . T i n c 
niolts aniics, entre els quals bi ba 
els esconibriaires del nicu barri. 
Molts deis seus pacients han trobat en 
vosté l'amic, a partdel metge... 
Sempre be exercic el meu ofici amb 
la consciéncia que m'havia de donar 
ais ni;ilalts. Hi ba bagut époques en 
qué be arribat a ser el metge de 
1.500 fnnílies de Girona. de 2ñ(l 
vells de la residencia geriacrica, de 
les nionges deis convenes de la ciu-
tat... He estat metge deis alcaldes 
Pere Ord i s i J o a q u i m N a d a l . . . 
També be estat metge de palau per 
lieréncia. Jo vaig ser qui va embalsa-
mar el bisbe Cartanya. al qual anava 
a donar-li pei-sonalment els niedica-
ments perqué no lii bavia manera 
que se'ls prerigués si j o no pujava a 
conversar a m b ell. Vam ser mol t 
amics amb el bisbe Jubany. del qual 
gua rdo unes cartes precioses de 
quan era cardenal a Barcelona. M'bi 
explicava com enyorava la vida tran-
quil-la liel palau episcopal de CÜrona 
i les nostres xerrades a la cuina. que 
era Tún ic racó una mica caleut 
d'aquell íredissim palau,., 
Vosté devla treballar moltes hores cada 
día per poder atendré totes les visites... 
Vaig néixer a les cinc del mací i 
aquest tet em deu haver proporcio-
nat la virtut de la puntualicat. Seni-
]6 I •'.'<.\\ *• Ri:-VESTA DI-, ClUOKA •* NLM. 211 lUI.II )1—ACtlS'I 2 0 0 2 * f . FIGURES 
"La medicina ha perdut en humanitat. 
El metge que no escolta el malait 
no aconseguirá curar-lo" 
prt- he cstat molt puntúa] i organit-
z;ic. Hi li;i gene que sap quina hora 
és perquc cm veu passar per davanC 
seu a la mateixa hora lín q u e hi 
passo cada d ia . . . En é p o q u e s 
d'epidemia, arrihava a ter naés de 
21) visites a donitciH cada dia. El 
célebre doctor Rober t , que coiiei-
xia la Gimiia antiga, senipre apuii-
tava que per ser bon nietge a CSiro-
na no n'hi havia JTOU a saber medi-
cina, sino que t a mbé s'havia de 
teñir bones carnes... El 1956 vaig 
enerar a la Dipucacio de Girona 
coin a niecge conn-actat laboral. Per 
acord d'aqucsta institucio, vaig tlin-
dar , fa u n a t r e n t e n a d ' a n y s , la 
res idencia ge r i a t r i ca P u i g d ' en 
Roca anib sor [Rosario i Josep l i ru-
gué. Vam arribar a tenir-hi niés de 
300 vells... Les décadcs deis seixan-
ta, els setanca i eJs vuitanta van ser 
ten-orifiques. N o vaig parar de ti'e-
ballar. Si tornes a ncixcr. faria el 
mateix. He tingut la sort de poder-
m e guanya r la vida i de p o d e r 
dotiar una carrera ais nieus tres filis: 
en Felip, que és nietge; i'Esperani,'a, 
que es niestra: i TElena. que és 
periodista. Casar-nie aiiib la nieva 
dona va ser treure la niillor crnvessa 
de la meva vida. . . Encara n i 'ha 
quedat tejnps per intercssar-nie per 
la literatura, la música i la pintura. 
L'atracció per la literatura em ve per 
l'arquitecte i poeta Rafael Masó, el 
pare de la nieva dona, TEsperan^a. 
La que sentó per la niiisica eni ve 
del naeu o n d e , que era metge de 
cantants del Liceu. La meva apro-
x i m a d o a la p i n t u r a la d e c al 
metge i pintor Arimany, que em 
va ensenyar a mirar els qnadr^'s 
LUia vegada que vam anai" plegats 
al M u s e o del Prado. Taínbé he 
t i n g u t la sor t d ' h a v e r nascut a 
G i rona , q u e es ima ciuta t anih 
una qiialitat de vida molt alta, en 
mi país civil i tzat . Gir tma té un 
e n c a n t i n d e f i n i b l e . Els q u e hi 
venen de fora s'hi senccn mala-
ment , pe ro no en saben marxar. 
La ironía i el senti t de r iuniun" 
deis gironins son scnsacionals... 
Quin lloc ha ocupat Tesport en la 
sevavlda? 
Ha ocupat un lloc ccntml. La pas-
sió per l ' espor t em ve del meu 
pare, que era aixecador de peses i 
practicava la tluita grecoroniana. 
He practicat moks esports: des del 
ciclisme fms a la vela, passant pcl 
n i u n t a n y i s m e , s empre peí g o i g 
espiritual i per suar la carcanada, 
mé-s que no pas per guanyar res. ja 
el 1955 vaig pujar a TAneto des de 
la valí de licuase. El meu esport 
preferi t ha estat la natació , que 
m'ha donat moltes satisfaccions. En 
primer lloc. la de les moltes aniis-
tats entranyables que hi he fet. Vaig 
crear la Travessia de PEstany de 
Danyoles el 1944. El primer any hi 
vam participar catorze uedadors i 
va ig guanyar j o . Des de llavors 
noniés hi he fiíltat els dos anys que 
vaig estar de niilícíes i Pany que va 
m o r i r el m e u pa re . Encara ara 
nedo cada matí, tí>t i que no escic 
tan en forma coni quan vaig que-
dar campió de Catalunya de 1.500 
metres i de gran fons, i c ampió 
estatal univers í ta r í anib el m e u 
equip de waterpolo. Llavors, cap al 
FIGURES •» ]í.i;v[STA mi GLIÍÜNA -* MJM. I\} ILU ICU-ACOM 200:: «r- lu'sl 17 
l^SS. tV\a límns cmvessies, coiii l.i 
de Gibr;ilt;ii-, h del goll 'dc ROSL-S O 
la de Pahitnós-Tüssa. 
Quina és la rao básica per la qual reco-
manaria a tothom que fes esport? 
A part de scT beneficios per a la 
sal iu. P e s p o r t és una escola de 
voli i i i tat i sacrif ici . El niet i ;e i 
l ' e spor t i s t a c o n v e r g e i x e n en la 
mateixLi máxima luinianista que 
defineix l 'esperit de les ivliífioiis 
nionoceistes: "Ajuda el ten veí i 
estigues tranquil". L'esport és una 
font de sakit. Tothoni ii'hanria de 
pract icar , de la mate ixa manera 
que to thom hauria de fer cas del 
consell de Letamendi , que reco-
manava d u r una vida h o n e s t a , 
moderada i saiKi, basada en el plaer 
de pnssejar i la d"anqiiÍMitat de no 
preocupar-se per res. 
Vosté va ser regidor de rAjuntament de 
Girona durant el franquisme. Qué el va 
motivar a accedir ai carree de regidor? 
Els metges som molt in;ils metges 
de nosaltres mateixos. )o he cstat 
metge LIC molts iiielges. Un d'ells 
era el doctor Ordis, que el 1960 era 
i'alcaldc de Girona. Un dia eiu va 
proposar ser regidor. Jo 11 vaig dir 
que anava a t ren ta-nou de coll i 
que no tenia ni idea de que- inipli-
cava aquesc carree. Eni va conven-
cer i vaig sortir elegit regidor fami-
liar. Vam ent ra r a TAjuntamenc 
:imb el doctor Casellas i el dendsta 
Veray sense ser del partit del régim. 
Vaig ser regidor de Servéis i de la 
Policia Municipal del 1%0 al 1963. 
Del 1964 al 1966 em vaig ocupar 
també de la regidoría d'Esports, ja 
coni a tincnt d'alcalde. La construc-
ció de la platatbrnia de la plai,';i de 
Cataluiiya i Timpuls del pas elevat 
del tren per la ciutat son les dues 
obres uiés importants qne va realit-
í a r aquell a juntanient . Ent re les 
decisions que vaig prcndrc com a 
regitior h¡ va haver la d"apujar el 
sou a tots els policies, la de la neteja 
deis nínxols del cemenriri. i la ins-
tal'lació de parquínietres al pone de 
Pedra i a la pla^\i del Vi. També 
vaig treure els taxis de la plac;a del 
Vi. Va anar de poc que els taxistes 
no em pelessin... 
Vosté ha trebaliat molt per millorar 
l'assisténcia sanitaria a la gent gran. 
Creu que la societat está mentalitzada 
per al canvi que comportará 1'envelli-
mentdelapoblació? 
N o lio esta. N o som conscients 
que el 2l)S("i hi haura tres perstines 
de mes de 65 aiiys per cada adoles-
cent de 13 anys. La nieva gran debi-
litat ha estat la gent gran. Els metges 
de cap(;alera o de familia ens heju 
conve r t i t en ger ia t res . Els vells 
m'enganxen. M'encanten perqué es 
fan estimar i ['estimen. Necessiten. a 
part d'assisténcia médica, afecte i 
SLiport espiritual. El gran repte de 
Tassisténcia geriatriea és separar els 
vells que teñen el cap ciar deis vells 
dements. La demencia es contagia. 
U n a fa m í 1 i a no p o t t e ñ i r mi 
denient a casa, perqué es desespera. 
Si el Cé, rila de Uigar. El que convé 
és que hi liagi mes centres que acu-
llin els dements. Caldria, en canvi, 
que les faniílies fossin responsables i 
tinguessin a casa els avis que están 
bé del cap. El precepte geriacric diu 
que el vell ha de conviure aiiib la 
tamília. Pero ja se sap... En les ílimí-
lies moder í ies , P h o m e i la dona 
sLirten de casa a ti'eballar a les vuit 
del matí i no hi tornen fins al ves-
pre. S'estimen mes tancar els avis a 
una residencia privada pagant el 
que calgui. N o s 'adonen que els 
filis están observant-los i que faran 
amb ells el mateix que ells ficin 
auib els seiis pares. Tal faras, tal tro-
baras. N o s'han de fer homenatges 
a la gent gran. El que s'ha de fer és 
tenir-la a casa i cuidar-la com ca l 
El m e u pare va m o r i r ais nieus 
brai,~os ais 65 anys. La meva mare, 
ben neta i polida, em va mirar un 
dia, va estranyar la vista i va morir 
per vellesa fisiológica ais 92 anys. 
Ara les faniílies están disgregades i 
és mol t difícil que puguin viure 
aquesta exper ienc ia que j o vaig 
viure amb els nicns pares. El ftitur 
és negre. Esteui a les beccixíles i la 
g e n t s ' enganya re f ian t -se de la 
Scgnretat Social... 
Xevl Planas 


Felip Sánchez Babot, el metge nedador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert