Goday, Sebastià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 « F - R E V I S T A DE GiRONA •*• NÚM. 222 t;i;Ni-ií - prai írR 2 0 0 4 •» 
Crón 
f- CRÓNICA 
I I 
George OrweII: 
Viatge a una guerra 
S'ha celebrat e! ceníenari dei naixement de Tescriptor i periodista 
anglés Eric Blair, conegut com a George Orwetl, autor del ilibre 
Homenatge a Catalunya. Amb i'objectiu de difondre aquesta 
obra i el pensarnent inteí'lectual del seu autor, la Diputado de 
Girona, sumant-se a la commemoració, va organitzar aquesta 
exposició, del 22 d'octubre al 14 de desembre de 2003 a la 
Sala d'Exposicions Casa de Cultura de Girona. 
La Casa de Cultura de 
Girona presenta una 
exposició de prodúcelo 
propia i de gran for-
niat. Comissariada per 
Miquel Berga i docu-
mentada per Elisabet 
Goula i Gemma Gar-
bo, entre d'altres pro-
fessionals, «Viatge a 
una guerra» se centra 
en l'obra Homcnat^c a 
Catalunya i ens trans-
por ta v i r tua lmen t ai 
tenips de la malci'da 
Guerra Civil Espanyo-
la. George Orwcll va 
venir el 1936 a Espanya 
i va par t ic ipar en el 
conflicte amb les milí-
cics republicanes. El fet 
d'estar a Barcelona du-
rant la revolució , al 
front d'Aragó -on fou 
ferit per una bala que li 
travessá el coll— i viure 
la i l l ega l i t zac ió del 
P O U M li pe rme ten 
donar, l'any 1937, en 
forma de novella, una 
visió d'estranger sobre 
un contlicte civil que 
encara avui presenta fe-
ridcs mal cicatritzades. 
L'exposició presenta 
diversos ánibits. Per una 
banda hi trobeni una ex-
ceMent docunientació 
de les portades deis diaris 
nacionals i internacionals 
amb cls seus grans titu-
lars des de Tinici del 
conflicte fins al tinal. Per 
altra banda, s'honienatja 
el fotógraf Agustí Cen-
telles, autor de la niajoria 
de fotografíes de la guer-
ra que cll mateix va sal-
vaguardar i entre les 
qu;ils hi ha Túnica iniat-
ge que fins ara tenim on 
apareix George C r^wcll a 
Barcelona. 
També hi t robeni 
una serie de inaterials 
interactius per conéixer 
niillor la biografía i 
l'obra d'Crwell, forma-
da -entre d'altres— pels 
títols ha remita deis ani-
máis, on satiritzaven el 
régini comunista utilit-
zant el niodel de Swift, 
i Mil nou-cents vuitanta-
quatre, amb una visió 
paorosa d'un estat tota-
litari del futur. Final-
mcnt, el discurs exposi-
tiu destaca la rclleváncia 
d 'Orwell en la nostra 
societat actual. 
Cal elogiar la gran 
tasca desenvolupada al 
llarg de mes d'un any 
per tot un scguit de 
profcssionals que han 
fet possible la crcació i 
ptjsada en escena d'una 
exposició nquissmia en 
materials i docunients 
histories; i sobretot , 
perqué han p r o c u r a t 
fer-ho amb un discurs 
molt mctódic i albora 
comprensible per a tots 
els visitants. 
Joan VicensiTarré 
Fita a Barcelona^ 
amb robra del 2002 
La capacital creativa de l'artista gironí, exposada al centre histo-
rie de Barcelona: el dia 9 d'octubre de 2003 va ser inaugurada 
l'exposició en qué Fita dona compte del seu trebal! i de la seva 
evolüció al llarg de l'any 2002 amb una cinquantena de peces. 
Amb la presencia de Joan 
Doménech, delegat del 
Departament de Cultura 
a Girona, d'Antoni Sola, 
de la Diputació de Chro-
na, de JVIn. josep M. 
Martí Bonet, director del 
Museu l^ioccsá de Bar-
celona, i de Josep M. 
Sans Travé, director de 
PArxiu Nacional de 
Catalunya, va teñir lloc la 
CRÓNICA •r R E V I S T A DE GiRüNA-v NÚM. 222 C;IÍN!:;R - I=I:ÍÍROK 2 0 0 4 * 7 
inauguració de l'exposi-
ció «Fita, O b r a 2002» 
que s'ha pogut veurc a la 
Pía Alinoina de Barcelo-
na fins a final de noveiii-
bre de 2003. En primer 
lloc cal constatar que la 
vi ta l i ta t de D o n i c n c c 
Fita no té rival ni csclet-
xes, coni no la té la scva 
cu r io s i t a t pcls n o u s 
niatcrials eniprats com a 
suport de la seva experi-
m e n t a c i ó i, en da r r e r 
lloc, en la seva intensa 
dedicaciü a ordenar el 
Corpus del sen t rebal l . 
Una de les formules niés 
reeixides d'acotanient ha 
estat la de m o s t r a r al 
públic, en aquest cas el 
barceloní , una selecció 
de la feina feta l ' any 
2002, vertebrada segons 
els conipartiments habi-
tuáis en els quals enca-
beix la seva p roducc ió 
artística. Per un costat hi 
ha el segi-iit de maquetes 
ideadas pe r d i r ig i r els 
constructors de la monu-
mental escultura d'acer 
sorrejat de 5,20 metres 
d'al^ada, de l'abat Oliba 
de Vic, obra que prcsi-
deix l 'entrada a Tindis-
pensable Museu Episco-
pal de Vic. Es una pe^a 
corpór ia en la C[ual els 
jocs deis bui ts i Pacer 
preñen el principal pro-
tagon i sn ie p e r tal 
d'incorporar a la majestat 
histórica del personatge 
el seu vessant d'eclesiásric 
bolcat en la pau, en un 
diáleg snbdl entre l'espe-
rit i la materia; decidida-
nient aquesta será una de 
les peces escul tor iques 
mes importants del Fita 
de totes les époques. 
U n a c i r c u m s t á n c i a 
present en aquesta expo-
s ic ió , i q u e s e m p r e 
ca rac t e r i t za l ' o b r a de 
Fita, és l'i'is de suports i 
ni a ter ía is i ndus t r i á i s , 
sov in t p r o c e d e n t s del 
rcbuig, i gairebc sempre 
descon tex t iu i l i t za t s o 
allunyats del seu ús pr i-
m i g e n i ; en aques ta 
exposició son els plottcrs 
inforniátics i els plástics i 
la tinta xinesa o llenfols. 
En def in i t iva , el Fita 
poliédric, el de la mirada 
escrutadora, la curiositat 
iblimitada, Partista que 
c o m b i n a el seu fe r r i 
aprenen ta tge académic 
amb la provatura atzarosa 
o la barreja de materials 
£! priori impossibles. En 
L'Abat Oliva, 
a Tentrada 
del Museu 
Episcopal 
de Vic. 
aquesta tcssitura, la de 
l'atzar, és on Fita proposa 
els salts cap e n d a v a n t 
mes con tunden t s en el 
seu repte d'artista total. 
En un altre ordre de 
coses, cal indicar que Fita 
El retorn deis absents 
ha m o s t r a t una nova 
serie d 'autore t ra ts que 
juntament amb les st^ries 
que ha tet al llarg de la 
seva vida esdevindran un 
bon pretcxt d'estucii per 
ais historiadors de Part 
que en el futur es propo-
sin analitzar la seva evo-
lució; no deixen mai de 
ser unes profundes mira-
dles aPlegóriques al pas 
dlel temps. També está 
present el Fita en series 
b o t á n i q u e s i z o o l o g i -
ques; habitants i paisatges 
del seu univers particular, 
els dibuixos, eis rostrcs... 
D o t i i é n e c h Fita(1) en 
estat pur. 
Sebastlá Goday 
(1) Per saber iriés de FiCi cal adre^ar-
se a] magnífic web de la Fimda-
ció Fitii: w'X'.'w.fi.indaciofiti.coni 
Qui va dir que «vivir es ver volver»? És ben cert: una de les grans satisfacctons de la vida és aquesta de 
veure tornar a l'actualitat i a !a constderació pública persones estimades que ei temps havta abandona! 
injustamení al marge del camí. El temps pot ser cruel i la memoria curta, pero eis morís es resisteixen a 
desaparéixer i están sempre a punt de surar en el riu cabaiós de i'etern retorn, IHo tan amb motiu d'un 
aniversari, per un fet casual, per una circumstáncia inesperada o per pur atzar. El cas és que un día o 
l'alíre tornen i que sentim el golg de retrobar-los. 
Només entre els escriptors vinculáis a les terres gironines. podem anotar en els últims meses ia 
reaparició de nombrosos desapareguts que sembiaven obiidats, 
Joaquim Ruyra iia estat objecte d'exposicions, recitáis, reedicions i conferencies, a Blanes i a Girona. 
Prudenci Bertrana ha vist ampliada ia seva bibliografía amb un estudi acurat sobre eisseus anys joves. 
Aurora Bertrana s'ha fet present amb dues biografíes simuitánies: una a Girona i i'altra a Barcelona. 
Manan Vayreda ha suscitatexposicions, conferencies, biografia i reedicions, a Olot, Girona i Barcelona. 
Salvador Espríu ha estat reestudiat a fons en un simposi barceioní. 
Camil Geis ha estat protagonista d'un homenatge i d'un recital poétic a Sabadeli. 
Josep M. Capdevila ha merescut i'aparició d'una biografia completa amb í'estudi del seu ideari. 
Ara només cal que aquests retornats no siguin vtsitants fugagos, sino estadants amb garantía de 
permanencia. Benvinguís siguin, en tot cas, a aquest país distreí i desmemoriat. 
Narcís-jordi Aragó 


Fita a Barcelona, amb l'obra del 2002

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert