Vilanova, Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER -V f- RtVI.STA nií GlUílNA -» M M - JIO (.1 M l< - M liNI I.' J I ' M J *-S5 
El fons Giralt Casadesús 
de la Biblioteca de la Demarcació 
de Gi rona del COAC / Teresa Vilanova 
El mes de juliol del 1981 va arribar a la Demarcació de Girona 
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya la biblioteca personal de 
Ricard Giralt Casadesús. Era una donació feta a iniciativa de la 
família de l'arquitecte. Aquest fons es registra, cataloga i classi-
fica, i es posa a disposició dels estudiosos i investigadors; aixi 
s'assegura la seva conservació i difusió. És un conjunt d'obres 
sobre diverses matèries, especialment urbanisme i arquitectura, 
recollides per Giralt al llarg de la seva vida, una biblioteca singu-
lar d'una persona amb interessos professionals ben determinats, 
que viatjava molt i que es relacionava amb gent de l'arquitectu-
ra i l'urbanisme. Tot això va fer que disposés d'una informació 
poc comuna en aquella època, El seu fons denota que era un 
home d'una àmplia cultura, coneixedor de diversos idiomes i 
que enfocà la seva professió cap a la política urbanística. 
A la Biblioteca del COAC hi consten 924 volums registrats i 182 
títols de revistes, molts en alemany, anglès i francès, a més de 
castellà i català, que revelen un home preocupat per l'aspecte 
social de l'habitatge, en un moment en què els arquitectes es 
dedicaven més als seus propis clients que no pas a evitar l'espe-
culació del sòl. 
Giralt era un professional amarat de cultura urbanística europea i 
molt obert als nous corrents del seu temps. Per a ell la ciutat era 
un organisme viu que creix en totes direccions, i l'estudiava amb 
els tractats i manuals europeus. Aixi, sobre planejament urbà tro-
bem al tons les obres de Paul Wolf {Stàdtebau, que el mateix 
Giralt va traduir; hi ha un exemplar mecanografiat d'aquesta tra-
ducció, Urbanización. a la Biblioteca), Patrick Abercrombie, Tho-
mas Sharp (amb els seus tractats d'urbanisme), Cornelius Guditt, 
i dels teòrics Raymond Unwin [Sirte town planning in practice: an 
introductjon to the art of designing cities and suburbs). Camillo 
Sitte {L'art de bàtir les villes: notes et reflexions d'un architecte) i 
Pierre Lavedan (Histoire de l'urbanisme). 
A part d'aquests tractats, que ell llegia en ia seva llengua origi-
nal, criden l'atenció la quantitat de congressos a què va assistir, 
les ponències que hi presentà i les conferències que va donar. 
Coneixia les més brillants figures de l'època, i tot això li perme-
tia treballar amb una informació de la qual pocs arquitectes 
d'aquell moment disposaven. En el seu fons hi ha plans d'orde-
nació de ciutats americanes i europees, en especial angleses, ja 
que estava fascinat per l'urbanisme d'aquell país. 
S'interessava per les ciutats jardí i va estudiar diverses obres al 
respecte. N'esmentarem dos autors: Ebenezer Howard [Qarden 
cities oftomorrow) i Cebrià de Montoliu (Las modernas ciudades 
y sus problemas a la luz de la Exposicion de Construcción Civica 
de Berlin (1910)). També cal mencionar el llibre Letchwort: the 
CiTE 
MODERNE 
DESSINS DE 
ROBMALLET-STEVENS 
ARCHITECTE 
PREFACE DE 
FRANT2 JOURDAIN 
CH-MASSÍN-EDiTEUR 
51 RÜE DES ECOLES 
Sf> f- RUVISTA UK OliUlNA -V t' DOSSIER 
Aquestes dues làmines {al costat i a sola) 
foren publicades a, de Rob Mallel Stevens. 
Une cdé moderne. Paris 
THEATRE - THEflTER 
well-planned beautifui town, que fa referència a la primera ciu-
tat jardí, i que portà Ricard Giralt, ja des dels seus primers anys 
com a arquitecte, a tractar per una banda la funció pública de 
l'arquitectura i de l'arquitecte, I per l'altra la necessitat que les 
ciutats estiguin ben planificades. 
Autors com Rudolf Eberstadt, Bruno Taüt, Philipp A. Rappoport, 
Josep Puig i Cadafaich, Nicolau M, Rubió i Tuduri i d'altres que 
versen sobre la ciutat i els seus barris, places, etc. també formaven 
part de la seva biblioteca. Constatem que de cada matèria sempre 
hi ha un autor important; així, sobre jardineria trobem Jean Claude 
Forestier i el seu Des jardins d'autrefois aux jardins d'aujourd'liui. 
Volem evitar fer aquí un inventari d'aquest fons; per tant, procu-
rarem ser estrictes en l'apartat d'arquitectura i arquitectes i 
n'esmentarem només el que ens ha semblat més significatiu. 
Disposem d'un conjunt de làmines d'Andrea Palladio editades a 
Berlín per Zinkel el 1920; de dues obres de Viollet-Le-Duc, 
Entretien sur l'architecture {Par\s: Morel, 1863-1872) i Dessins 
inèdits de Viollet-le-Duc; d'una acurada edició ó'Une cité 
moderne. de Rob Mallet-Stevens, que és un conjunt de làmines 
de dibuixos de color del mateix arquitecte; de l'obra de Vignola 
Cours classique d'architecture comprenant l'analyse complète 
des cinq ordres, amb litografies d'E. Guillet. És evident que no hi 
podia faltar una bona edició d'í^ne cité industrielle: étude pour 
la construction de villes, de Tony Garnier. També hi figuren 
noms com Hoffman, Metzendorf, Schinkel, Wright i tants 
d'altres que formen aquest apartat d'arquitectes internacionals, 
així com manuals de Giedion, Neufert, Sartoris, Donghi, etc. 
ivlés propers a nosaltres, hi trobem Elies Rogent, Ricard Basti-
da... o també Victor Eusa, Zuazo Ugalde, 
Ja hem dit que a Giralt Casadesús el preocupava la ciutat, la 
volia habitable per a tothom, que no hi faltessin museus, biblio-
teques, escoles, hospitals, mercats, esglésies... i en la seva 
biblioteca hi ha abundant bibliografia sobre aquests temes. 
També creia que calien habitatges econòmics, amb bones condi-
cions sanitàries i sobretot que en resultés beneficiada la classe 
treballadora. Pels seus nombrosos viatges a l'Europa central 
coneixia les polítiques municipals dels ajuntaments socialdemò-
crates, que estudià detingudament a fi de promoure lleis sobre 
la política del sòl o l'habitatge social. En aquest àmbit podem 
esmentar els "Sieldlung" alemanys, tan ben representats en el 
seu fons, o bé obres de Mòhring, Ferris o Muthesius. 
Molt considerable és també l'apartat sobre els suburbis, com 
abolir-los i com construir habitatges socials i populars. Tractats 
anglesos, alemanys, francesos sobre l'habitatge urbà i els mit-
jans financers per afrontar-los demostren el seu interès per 
aquestes qüestions i la voluntat d'ajudar i orientar les classes 
populars. El 1993 va escriure Necessitat d'una llei d'urbanisme, 
basant-se en la legislació urbanística europea, principalment 
l'anglesa i francesa -Loi Loucher, del 1928-, que programava 
habitatges a bon preu. 
UNE CITÉ MODERNE 
misr 
BUHEAU DES CONTRIBUTIONS DIRECTES 
DOSSIER •» *• REVISTA DF GiHoNA •* M' 'M. J lo i;i NI .U-II mii u loi-O f-87 
^ 
LL·M^'^ 
n^ 
Si el 1915 Giralt ja era arquitecte municipal de Figue-
res, és normal que la bibliografia sobre la qüestió 
municipal sigui extensa: lleis i reglaments relatius a la 
construcció, ordenances, estatuts, comentaris a la llei 
municipal de Catalunya 1933-34 0 memòries, entre 
les quals hi ha Memòria endreçada a la Diputació de 
Barcelona pel seu president don Enrich Prat de la 
Riba-..,6e\ 1910. 
Com a tècnic inquiet pel benestar social, per a ell el 
sanejament de les ciutats era també un assumpte 
essencial; entre molles altres obres al respecte, des-
taquen els tres volums de Pioyecto de saneamiento 
del subsuelo de Barcelona: alcantarillado, drenaje, 
residuos urbanos, de Pedró Garcia Faria, editats el 1893. També 
cal dir que el fons disposa de nombrosos tractats de construcció 
que no esmentarem per no cansar, així com llibres tècnics 0 de 
text (Rovira y Rabassa, Planat, Saliger, B. Bassegoda i Musté). 
Ricard Giralt apreciava les bones edicions, i tenia un conjunt de 
volums de làmines, algunes en color, de jardins, 0 bé deliciosos 
dibuixos d'interiors, treballs de ferro forjat, etc, molts editats a 
França a principi de segle, així com algun volum publicat a Lon-
dres amb gravats de molt bona qualitat. Com a curiositat 
esmentem el mapa desplegable de Girona de Francisco Coello, 
editat a Madrid el 1851. 
Projecte de casa per a D. DanieiTrilla. Rgueres 1940 
HENRY DELACROIX. ARCHITECTE 
DECORATION 
M O D E R N E 
DANS L'INTERIEUR 
J 
P L dn TfV 
Quant a l'apartat hemerogràfic del fons, la documentació és 
molt variada i alguns títols forqa incomplets, però no deixa de 
ser un apartat ric que segueix la mateixa temàtica que les 
monografies. Veiem que ja el 1914 Giralt rebia la revista angle-
sa The Architectural Review{\ ho continuà fent fins al 1966), el 
1916 La Construcción Moderna i el 1919 La Vie Urbaine. Sem-
pre atent a les novetats europees i americanes, sorprèn la quan-
titat de publicacions periòdiques que rebia, especialment a par-
tir dels anys 20: The American Architecl, Bauwelt, Wasmuths 
Monatshefte Baukunst & Stàdtebau, Architea and Building 
News, AC Documentos de Actividad Contemporànea (QATE-
PAC), Arquitectura i Urbanisme i molts altres. Sobre la qüestió 
municipal, també molt important, cal parlar de la creació, el 
1929, de la Revista de! Cuerpo de Arquitectes Municipales de 
Espana, de la qual fou redactor i director durant alguns anys. 
Hem procurat fer un esbós de la biblioteca 
d'aquest erudit que va aplicar la seva erudi-
ció a estudis tant teòrics com pràctics. La 
col·lecció és definitòria de la seva personali-
tat i el seu pensament, i fer conèixer el seu 
fons és contribuir a donar una visió d'una 
època històrica que en aquest cas ens toca 
de molt de prop, pel seu estudi en el plane-
jament de ciutats com Figueres i Girona. 
Teresa Vilanova à liihlioiir<)n<i 
del CrO.HC. Daii·irciídó tíf Ciiwui. 


El fons Giralt Casadesús a la Biblioteca de la Demarcació de Girona del CoAC

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert