Bosch i Lloret, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA ^ •*• Rl -VISTA DH GlEKJNA •* N I ' : M . 2 ^ 7 Ull lOI - ACUSI 2 a o f i • • [ 4 4 1 ! y 3 
cssL'iicics L·iiltiir.ils tic cadíi 
iiri.i de Ifs i·iilturcs c|U(.' t'ii 
foriHcii part, lii h:\ gciit qLK' 
lliiit.i dia a dia pcrqut' iio es 
pt-riHii els CnTs discintius 
parlií-iilars. els (.]iials cus tan 
ditcrciits d'ims i ens iinci-
xcii amb t.iiils allrcs. 
Marta Pi Vàzquez 
^ 
El llibre 
de Sant Silvestre 
H A D I A - H O M S . J . : ÍKIHUAS, H . ; 
CiAVACUiiRA.J.; I H u . J . M.; 
l 'iuiÀ. A.; S A I V A I T I I A.J. M. 
(ii>(irtiiii;KÍiir); SitRRA,).. 
Llibre de Sant Silvestre. 
h i l iL imi s i:l I t i . i i ] . 
rm i lCR-s . 2(105. 
La recuperació del pacrinm-
ni 110 es pot limitar a la que 
els restaurat!ors rc.ilit?eii 
s o b r e els o b j e c t e s físics, 
com edificis, escultures o 
pintures. És molt més que 
això. N o podem oblidar Ics 
tradicions no materialitza-
des de generacions de per-
sones tjue ens han prcceilit i 
qne h.ni cotitïyiu·at la vida 
d"un l loc . U n s o b j e c t i u s 
qne ullrap.issen l'ab.ist dels 
tècnics de l'administració i 
q u e n o m é s la v o l u n t a t 
popular pot recobrar. 
IZn aques t sent i t es 
reconfortant i!eL;ir el Uihrc ilc 
Siiiil Silvcslrv, pel que suposa 
d'intencionalitat en la recu-
peració integral del patrimo-
ni d'un territori. En aquest 
cas, el que tots havicni cone-
tíut amb el nom de i \illclti. 
Un d'aquests projectes no 
l.llllIC .ll 
Sant 
Silvestre 
escrits. 110 lormalitzats, però 
que es troba rere la volum.u 
LIC cada un dels membres 
deK Amics de Sant Silvestre, 
aL;rupació qne va conieuí.·ar 
per recuperar el record de 
l'església d 'aquest n o m . ja 
fóra de cuke, arranjar el camí 
des de Llan<,"à i org.initzar un 
aplec que s'inicià el segon 
diumenge de maig de 19S(). 
Alguns deis fruits d'aquesta 
iniciativa van ser la restaura-
ció lie l'edillci per la I >ipnt,i-
ció de Girona, inaugurada el 
l')83, i una contínu.i millora 
de l'entoni que es materialit-
za a cada aplec. El llibre, a la 
Ti, no suposa més que ini 
esglaó en aquest procés. 
N o és el result.tt li'mia 
obra unitària, sinó la juxtapo-
sició de set visions comple-
mentàries. Joan Uadia-Homs 
lli aporta la seva reconeguda 
erudició per situar i'origen de 
l'església en el món medieval 
i lli alegcix, també, algunes 
llegendes antigues sobre el 
papa Silvestre 1. Josep Clava-
gueni ens dóna una completa 
imatge de la vida pan^oquial, 
molt important en les comu-
nit.ifs de la C'at.iluny.i tradi-
cional, tïns a la seva decadèn-
ci.i i abandó definititi. Amald 
l'Iujà t.i un persuasiu estudi 
sobre l'etimologia del nom. 
recupenint el topòniui /i,i//cM 
en subs t i tuc ió de l 'actual 
1 'íillctii. i .sobre la \'iila a la vall 
en temps moderns í coiitem-
por.mis. Joan Seira ens expli-
ca tota l'obra realitzada pel 
col·lectiu ALIIÍCS de Sant Sil-
vestre. Rafael liorràs fa LIII.I 
s e 11 j b 1 a n c a de l 'o b r.i d e 
l 'escultor Gui l lem Duran , 
autor de la imatge de sant 
Si lvestre que va d o n a r a 
l'esglési.i en el transcurs del 
VI Aplec. Joan M. Pau recu-
pera la llegenda apòcrifa, de 
t emps m e d i e \' a I s. sobre 
l'església. Pinalnient. Josep 
M. Salvatella hi afegeix una 
sèrie de notes al marge sobre 
diferent.s aspectes de la vida i 
les tradicions de la vall. 
El conjunt juidria sem-
blar tècnicament poc homo-
geni. Fins i ttít, estilística-
ment desigual, l'erò és justa-
ment aquesta diversitat la 
qne milhir sap t ransmetre 
aquest punt de rauxa de set 
autors diferents representant 
!a il·lusió en la feina de tot 
un col·lectiu. 
l'er tot plegat, la pobla-
ció de Llan(,-à s'Iia de sentir 
cofoia, perquè tot i que està 
oberta al mar, que actual-
ment !i és font de prosperit.it 
i d'orgull, no oblid.i les seves 
arrels terra end ins , i s'Iia 
esf'orvat per r e c u p e r a r el 
patrimoni d'aquesta vall de 
Balleta (escrígucm-ho així), 
una recuperació en la qual 
aquest llibre representa luia 
nova fita que esperem que 
no sigui la ilarrera. 
Àngel Bosch i Lloret 
Arqueologia 
de la Guerra Civil 
ElAUQUE MONTESANO.Joaquim; 
kiisTL^urT Nocurn. Miiiuol. 
El camp d'aviació 
de AAartis. 1938-1960. 
Cniivi-ll l.iiiii.iR-.ll M l'l,l lif 
l'EíMiíy. ll·iiivolcs, 2(1114, 
115 [làt^iiifs. 
L'a\'iació sempre ha exercit 
un cert magnetisme sobre el 
comú de la gent. L'aviació. 
el 1938, quan es començà a 
construir l'aeròdrom del l'la 
de Martís, prop de Banyoles, 
era una aniia bèl·lica relati-
vament jove (s'ha dit que la 
nostra guerra civil i especial-
ment la I Guerra mundial 
varen significar un camp de 
proves i un salt tecnològic 
important en aquest camp), i 
encara tenia un paper en el 
cun i accions de la guerra. 
U n a aviac ió r epub l i cana , 
prou mitificada, subminis-
trada per l 'URSS. que es va 
veure superada ben aviat per 
r.iviació franquista, amb els 
seus potents aparells italians i 
alemanys, qne propagaren 
l 'horror dels bombardeigs a 
les ciutats. 
L'exèrcit republicà en el 
cui^ s de la guerra i a casa nos-
tra, amb la col·laboració de 
la Cieneralitat i els ajunta-
ments, va arribar a construir, 
es d iu , més de t r e s -cen t s 
camps d'aviació, A les nos-
tres c o m a r q u e s cal q u e 
recordem el de Celrà -de l 
qual el 1997 se'n publicà un 
llibre, obra d 'Artemi R o s -
sell-, que, juntament amb el 
1*1,1 de Mart ís tbrei i , sens 
dubte, els més importants de 
la província, IVTÒ també els 


El llibre de Sant Silvestre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert