Mesquita, Manel

Mesquita, Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

40 > revista de girona  295
Va ser l’Ajuntament de 
Santa Eugènia qui «en 
todos los tiempos» va 
mantenir i reparar el 
pont sobre el Güell
MANEL MESQUITA 
PAU MESQUITA > TEXT
L’
enginyer de camins, ca-
nals i ports Federico Mo-
reno, que va obtenir la 
plaça de supernumerari a 
la Diputació de Girona el 
1897 i que va publicar quinze articles 
al llarg de trenta-quatre anys (1897-
1931) a l’esmentada ROP, vol donar 
a conèixer la singularitat del pont de 
Santa Eugènia, les tècniques construc-
tives que s’empraren, mides, i fa una 
descripció acurada de les proporcions 
per aventurar-se, sense èxit, a determi-
nar la data de la seva construcció. 
Jean-Rodolphe Perronet, 
Paul Séjourné i José Eugenio Ribera
Què fan aquí citats Perronet (1708-
1794), Séjourné (1851-1939) i Ribera 
(1864-1936) —il·lustres constructors 
de ponts, arquitectes, enginyers, in-
ventors, escriptors i mestres— si del 
que estem parlant és d’un petit pont 
d’una minúscula parròquia del «llano 
de Gerona»?
perío de professional de Séjourné, 
aquest gran de l’enginyeria que dis-
senya el pont d’Adolphe a Luxemburg 
(1903), amb el qual Moreno obre el 
seu article a la ROP, tot citant Ribera; 
la intenció de Moreno és fer recaure la 
genialitat de la invenció de l’estructu-
ra bessona, com a primer antecedent, 
un segle abans de la seva moderna 
aplicació, en un enginyer espanyol.
Federico Moreno introdueix l’en-
ginyer francès Séjourné, del darrer 
tram del segle xix i principis del xx 
—(re)introductor de la tècnica, en 
grans construccions, dels arcs bes-
sons—, en el seu argumentari sobre 
la singularitat del pont del Güell, tot 
cercant la seva edat. 1884-1926 és el 
Gràcies a la troballa que presenta Carles Gorini a la Revista de Girona (RdG) podem aprofundir més en el 
coneixement de l’estimat pont de Santa Eugènia sobre el riu Güell. L’article de dues pàgines de Federico 
Moreno Pineda que esmenta Gorini, publicat a la Revista de Obras Públicas (ROP, 1928), amb el títol de 
«La antigüedad de la construcción de puentes con bóvedas gemelas», ens permet vindicar —un cop més— 
la potencia històrica, la presència constant, la memòria col·lectiva del pla de Girona i el protagonisme 
del pont de Santa Eugènia deTer.
patrimoni
3El pont del DimoniRecomposició del pont de Santa Eugènia
<< El pont fotografiat per 
Valentí Fargnoli (1918). 
a
ju
n
ta
m
en
t d
e g
ir
o
n
a. c
r
d
i (va
len
tí fa
r
g
n
o
li ia
n
n
etta)
revista de girona  295 > 41
«El mestre d’obres 
o constructor fou 
Guillem Granollers, 
del poble de Montfullà, 
i la data del contracte 
correspon a l’any 1357»
El pont medieval de Vernay, 
a Airvault (Poitou-Charentes, 
França), i el del Dimoni, 
a Santa Eugènia de Ter (Gironès), 
bessons
Ans al contrari, és el mateix Séjourné 
qui reconeix al seu tractat Grandes 
voûtes (1915) que els arcs bessons que 
ell emprava —i que tant varen seduir 
Moreno— ja eren utilitzats a l’edat mit-
jana. La frase, a tall de peu de foto, que 
utilitza sota la imatge reproduïda al 
seu llibre esmentat (i a la RdG), al capí-
tol «Ponts en deux anneaux», del pont 
d’Airvault diu literalment: «On croit in-
venter: on retrouve» («Ens pensem que 
inventem: tornem a trobar»).
I així ho recull Ribera, destacat 
professor de l’Escuela de Caminos de 
Madrid i autor de l’estudi enciclopèdic 
en quatre volums Puentes de fábrica y 
hormigón armado (1929), que és citat 
per Moreno. Ribera inicia d’aquesta 
manera l’apartat «Antecendentes his-
tóricos» (tom III, pàg. 237 a 239) de les 
voltes bessones: «Ya en algunos puen-
tes romanos las bóvedas de los puentes 
se constituyeron con anillos de dovelas 
en contacto por planos verticales, pero 
sin enlace entre ellos. / Pueden separar-
se estos anillos y recubrirlos con losas. / 
En Francia existe un puente de la Edad 
Media, el de Airvault (Citado por Sé-
journé: Grandes voûtes, tomo V, página 
69.), cuyos arcos estaban constituidos 
por tres anillos y sus tímpanos parale-
los, pero separados entre sí. Los huecos 
entre estos arcos están recubiertos por 
losas de piedra. [...]. No deben extrañar 
estas disposiciones, que, en definitiva, 
son análogas a las que se adoptan en 
la construcción de una casa: para ésta 
se construyen muros paralelos, en los 
que se dejan puertas y ventanas; enci-
ma de estos muros se establece un piso. 
[...] Nuestro ilustre colega Séjourné fue 
el primero que, percatándose del enor-
me exceso de resistencia de las bóvedas 
continuas, imaginó aplicar aquellas 
antiguas disposiciones a las grandes 
bóvedas».
Ens pensem que inventem: 
tornem a trobar
I avui sabem que —a banda d’aquest 
pont d’Airvault, catalogat i protegit per 
l’Estat francès el 1868 i bessó de l’eu-
genienc— a les illes britàniques també 
podem contemplar ponts medievals 
sustentats amb la tècnica d’arcs paral-
lels, com el nostre pont sobre el Güell... 
i fins i tot, el del petit poble de Kirkby 
Lonsdale, al sud de Lakeland, a Angla-
terra, sobre el riu Lune, s’anomena De-
vil’s Bridge (any aprox. 1370).
Hem transcrit àmpliament Ribe-
ra, ja que som conscients que és aquí 
on rau la clau de volta de si el pont 
de Santa Eugènia va ser o no aixecat 
a les darreries del s. xviii o a primers 
del xix, com més endavant «aventura» 
Moreno. Ens hem esplaiat en el con-
trast del contingut de les obres cita-
des —abans d’aportar la cartoteca, els 
arxius, l’hemeroteca i la bibliografia 
que trobareu en format pdf a www.el-
dimoni.com i a la www.revistadegiro-
na.cat— perquè les contradiccions (o 
el coneixement en el context de 1928) 
detectades bé podrien posar en dubte 
la teoria de Moreno sobre la «moder-
nitat» de la utilització «moderna» dels 
arcs bessons.
3
<<  El pont vist per Josep 
Martí Burch, mestre d’obres 
(1900-1910). 
a
ju
n
ta
m
en
t d
e g
ir
o
n
a. c
r
d
i (jo
sep m
a
r
tí b
u
r
c
h)
42 > revista de girona  295
Mapes des de 1653; 
cròniques de 1684, 
1713 i 1808 en 
endavant; documents 
de 1808, 1823, 1828, 
1835... el pont de 
«pedra», «vell»  
i «antiquíssim»
patrimoni EL PONT DEL DIMONI DE SANTA EUGÈNIA DE TER
Arc circular, d’un sol centre 
i pendent d’esquena d’ase
Tangencialment, Moreno, també es-
menta el francès Perronet —que va 
calcular unes taules sobre els arcs dels 
ponts a l’època, però no qui va engen-
drar els arcs bessons— quan prova 
d’esbrinar quina edat podria tenir el 
pont, partint de la hipòtesi que els arcs 
són de diversos centres «tan del gusto 
de los ingenieros franceses». Cosa dis-
cutible, visualment: gaudiu de les fo-
tos d’Unal (1888), Martí Burch (1900) 
i Fargnoli (1918) i de la pintura a l’oli 
de Jaume Pons Martí (1855-1931) i va-
loreu si els arcs bessons del pont del 
camí vell de Santa Eugènia són d’un 
sol centre o de diversos (els dibuixos 
didàctics d’Ángel López Sánchez, a la 
seva tesi doctoral «Puentes de la época 
medieval en las cuencas de los ríos Ter, 
Fluvià y Muga» ens il·lustren).
Aquesta recerca per trobar el pos-
sible moment del muntatge del pont 
el porta a redactar: «El aspecto general 
de la obra [el arco de varios centros], 
su rebajamiento con el empleo del arco 
escarzano, la armonía de las dimensio-
nes y belleza de los arcos, y la ejecución 
relativamente esmerada para tan mo-
desta construcción, traslucen la influ-
encia de las concepciones francesas en 
la segunda mitad del siglo xviii». Influ-
encia de Perronet. Tot seguit, Moreno, 
encara «aventura» la possibilitat d’una 
data anterior atès el perfil del pont: 
«así como las inclinadas rasantes [tam-
bé descrites com de “lomo de asno”, 
per l’enginyer Palau-Baquero, el 1964, 
quan planifica el desmuntatge “pel seu 
valor arqueològic”], cuando la adop-
ción de los arcos rebajados permite, en 
partida de infantería el puente de piedra 
sobre el arroyo Güell, camino de Santa 
Eugenia» [Sitio de la plaza. 8 de setiem-
bre de 1808, de Guillelmo Minali].
El 1823 (som de ple a dins la forqui-
lla de temps de Moreno) la documen-
tació recull la intervenció del comte de 
Solterra, del governador, dels Ajunta-
ments de Santa Eugènia i de Girona... 
El motiu? L’acord d’aquell any per «re-
composar» el pont de Santa Eugènia 
que mira a la part de Girona: «En el 
pont denominat de Santa Eugènia es 
troba a faltar mitja llosa i com a con-
seqüència s’ha fet un forat per on pot 
passar un home i pot succeir no una 
sinó moltes desgràcies...». 
La resposta del comte de Solterra, a 
qui volen fer pagar l’obra, queda reco-
llida en diversos documents originals 
i al Manual d’Acords, que transcriu el 
parer del comte, el 13 de setembre de 
1823: «Así como no pretendo ningún 
daño al Puente llamado de Sta Euge-
nia, ni tengo interés en su conservación, 
no creo tener obligación de mantenerlo, 
ni de costear su recomposición. En este 
concepto no debo contribuir a ella sino 
prorrata en el caso de hacerse un repar-
to vecinal, o en razón del catastro lo que 
tal vez se ha practicado aunque sin mi 
orden ni ciencia quando existía la casa 
llamada den Puig, que fue derruida de 
orden del Gobierno en el año 1808». 
Pàgines i pàgines als Manuals 
d’Acords —que Moreno no va trobar—, 
correspondència amunt i avall entre 
los puentes de la época citada, la hori-
zontalidad, demuestra la subsistencia 
de modalidades anteriores, no siendo, 
por todo ello, aventurado suponer rea-
lizada la obra durante los últimos años 
del siglo xviii o primeros del xix».
Documentació des de 1653
«El día 26 [de maig de 1684] amaneció 
la artillería retirada, y abandonados 
sus ataques, y a su vista salieron de la 
plaça, y se les pegó fuego. Acampóse el 
enemigo en Santa Eugenia, recogiendo 
allí la gente de sus quarteles, dessitió 
la plaça, fue disponiendo su retirada 
passó el río, cortó el puente, y se bolvió 
por donde vino». [«Carta escrita por un 
amigo a otro», a El Sitio de Gerona en 
1684, d’Enric Claudi Girbal]
«Fournás destacó dos partidas de 
guerrilla de infantería y caballería por su 
izquierda que atacaron a los enemigos 
acampados cerca del manso Gibert [...]: 
al mismo tiempo atacó con otra fuerte 
<< S’observa perfectament 
l’estructura d’esquena d’ase. 
A la dreta, l’Escola Santa 
Eugènia. 
eld
im
o
n
i.c
o
m / a
r
xiu
revista de girona  295 > 43
El pont del Dimoni, 
a banda de ser una 
infraestructura dels 
s. xıv-xv, podria 
ser un antecedent 
remarcable, a la 
península, d’aquestes 
característiques 
arquitectòniques
les autoritats administratives de l’èpo-
ca, amb les quals podríem extreure un 
parell de conclusions: que el comte 
Solterra, quan tenia la casa d’en Puig 
—desapareguda el 1808— a tocar del 
pont (vegeu croquis), havia partici-
pat en les despeses de recomposició 
d’aquest; i que va ser l’Ajuntament de 
Santa Eugènia qui «en todos los tiem-
pos» va mantenir i reparar el pont so-
bre el Güell. Tots els temps!
Moreno reconeix al darrer paràgraf 
del seu article que «hemos rebuscado en 
los archivos del Ayuntamiento de Gero-
na, bastante ordenados y completos, da-
tos documentales referentes a este puen-
te, renunciando a hacerlo en los Ayunta-
mientos de Palau-sacosta y Salt [tampoc 
no es desplaça al de Santa Eugènia, es-
tranyament], poblaciones sin importan-
cia» ja que —finalitza el seu text— «tan-
to o más que el deseo de hallar precisada 
y probada la fecha de construcción, nos 
guiaba el de conocer el nombre del igno-
rado constructor. Nuestras indagaciones 
han resultado inútiles, y, si gloria hay en 
la obra descrita, en la imposibilidad de 
honrar la persona, ha de recaer, como 
timbre de orgullo, en la ejecutoria de los 
constructores españoles».
Hi ha un abans i un després (1979)
Vàrem haver d’esperar 53 anys per po-
der llegir a Los Sitios del 10 de març de 
1981, a tota pàgina (i que grans que 
eren!), la crònica signada per l’histori-
ador Jaume Marquès Casanovas (1906-
1992) per saciar la curiositat que «gui-
aba» a Moreno: a l’amabilitat de Pere 
Freixas —escrivia Marquès— «tinc la 
sort de poder comunicar avui als meus 
lectors el nom de l’arquitecte o del 
mestre que va fer el pont del Diable i 
la data de la contracta establerta per a 
la seva construcció, notícia que també 
figurarà en el llibre del doctor Freixas 
quan sigui publicada la tesi sobre l’art 
gòtic a Girona, que molts esperem lle-
gir amb il·lusió. Doncs bé, l’arquitecte 
o constructor fou Guillem Granollers, 
del poble de Montfullà, i la data del 
contracte correspon a l’any 1357».
Marquès emfatitza el 1981: «Ara 
que reviuen les velles tradicions del 
país i es desperta l’interès pels monu-
ments antics i pels homes que els feren, 
crec que serà ben rebut aquest article, 
que vol ser un homenatge a l’artista del 
poble Guillem Granollers, de Montfu-
llà, el nom del qual no es troba en cap 
llibre d’història de l’art, que jo hagi 
llegit, ni en cap enciclopèdia ni dicci-
onari d’homes cèlebres del país. D’ara 
endavant un nom nou haurà de figurar 
entre els homes importants que van 
afaiçonar el nostre passat, gràcies a la 
pacient investigació del nou doctor de 
la recuperada Universitat de Girona, 
Pere Freixas i Camps». Avui, al polígon 
industrial de Montfullà —a Bescanó—, 
trobem una placa metàl·lica que diu 
«Carrer de Guillem Granollers».
Hi ha un abans i un després, doncs, 
pel que fa a l’origen del pont de Santa 
Eugènia, a partir de la descoberta i la 
investigació que realitza Freixas i de 
<< Croquis on s’indica clarament 
la propietat del «Sr. Comta 
Solterra», a tocar del «Camí 
del Pont de Sta. Eugènia» (1845).
eld
im
o
n
i.c
o
m / a
r
xiu
44 > revista de girona  295
La pedra núm. 111 —primera pedra simbòlica de la nova església 
de Santa Eugènia de Ter— pesa aproximadament 130 kg
patrimoni EL PONT DEL DIMONI DE SANTA EUGÈNIA DE TER
lloses) del pont del Dimoni, la núm. 
111 —primera pedra simbòlica de la 
nova església de Santa Eugènia de Ter 
i instal·lada al vestíbul d’entrada—, 
pesa aproximadament 130 kg: quasi 
20 tones de pedres, carretejades pel 
pla de Girona, des de les pedreres de 
Montjuïc, a la frontera de l’any 1800... 
i no queda recollit documentalment 
enlloc?! Ai, el dimoni!
El 1966, l’Ajuntament de Monells 
tramet el projecte tècnic i la instància 
a l’Ajuntament de Girona tot demanant 
la donació de les pedres que formen el 
pont (encara no s’havia desmuntat!) i 
«suplica [...] conceder al Ayuntamiento 
de Monells todo el paramento de pie-
dra que forma el conjunto del puente 
sobre el río Güell para ser reconstruido 
sobre el rio Rissech salvaguardando de 
esta forma la desaparición de un artís-
tico puente de piedra y colaborando al 
embellecimiento del Conjunto Artístico-
Arquitectónico de uno de los pueblos que 
conserva más puro el tipismo arquitec-
tónico medieval en nuestra Provincia».
Seguim investigant. Continuarà... 
de ben segur!
Manel Mesquita i Pau Mesquita 
són del periòdic-e  eldimoni.com.
Nota: aquests continguts ampliats es 
poden consultar en format pdf des-
carregable a www.elpontdeldimoni.com 
i a www.revistadegirona.cat.
<< Trobada amb les pedres 
numerades del pont del Dimoni 
(Mas Xirgu, 18-10-2011).
<< Projecte de reconstrucció 
del pont de Santa Eugènia 
elaborat per l’arquitecte 
Ramon Ripoll (2014).
los ingenieros españoles el chispazo del 
genio que engendró la sustitución de la 
bóveda de todo el ancho por los arcos 
independientes». Bé, de fet, va ser ca-
talà; de Montfullà, més concretament.
El misteri de les 20 tones 
de pedres i la guinda final
Segons descriu, el 2001, Mn. Joan Valls, 
rector de la parròquia de Santa Eugè-
nia, la dovella (avui se’n conserven en 
bon estat 101, més fragments de les 
la documentació i l’estudi que aquest 
aporta i publica als Annals de l’Institut 
d’Estudis Gironins (1979) amb el títol 
de «Girona medieval: muralles i ponts»; 
la reproducció del contracte entre Pere 
Costa, conseller del rei, els Jurats de 
Girona i Guillem de Granollers, mestre 
d’obres de Montfullà —datat a Girona, 
el 1357—, per a la construcció del pont 
sobre la «riera de Guel» és una peça 
magnífica i imprescindible de llegir 
—en llatí— per reconstruir la història 
oblidada del pla del Ter.
Així, segons les dades de les quals 
disposem a data d’avui, constatem 
l’existència «en tots els temps» d’un 
pont de pedra sobre el Güell, a Santa 
Eugènia, que juntament amb la mirada 
que aporta Moreno i l’argumentari que 
ofereix el mestre Ribera sobre la lògica 
de la utilització de la tècnica dels arcs 
bessons —ja emprada a l’antiguitat i 
molt comuna en la construcció de ca-
ses, en estructures petites— podríem 
aventurar que el pont del Dimoni, a 
banda de ser una infraestructura dels 
s. xiv-xv, podria ser un antecedent re-
marcable, a la península, d’aquestes 
característiques arquitectòniques.
Federico Moreno hauria estat sa-
tisfet: tenia raó quan reivindicava per 
a un «modesto e ignorado antecesor de 
eld
im
o
n
i.c
o
m
el
d
im
o
n
i.c
o
m


Recomposició del pont de Santa Eugènia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert