Iglesias, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

revista de girona  283 > 41
Centenars de noms han 
cisellat aquesta ràdio, 
que durant 80 anys  
ha tingut deu directors 
i tres seus: la Força, 
Pompeu Fabra  
i Josep Pla
RAMON IGLESIAS > TEXT
RÀDIO GIRONA-CADENA SER > FOTOS
mitjans de comunicació
H
an passat 80 anys entre 
el primer director de 
Ràdio Girona, el perio-
dista Alexandre Figa 
–obligat a l’exili–, i l’ac-
tual directora, la també periodista Car-
me Martínez Palomé. Entre el primer 
reporter, Ignasi Rodríguez Grahit, i 
els Màxim Castillo, Jordi Corominas 
i Paula Brujats d’avui. Des del primer 
cronista d’esports dels anys trenta, 
Santiago Bages, a l’actual narrador, en 
Raül Muxach. De L’Emigrant d’Emili 
Vendrell a la Teresa Rampell dels Ma-
nel. Vuit dècades de ràdio, amb una 
república, una guerra, una dictadura, 
una democràcia i, ara, de nou, amb un 
altre moment històric en curs; primer 
sota el paraigua empresarial de Ràdio 
Associació de Catalunya; intervinguda 
Centenars de noms han cisellat 
aquesta ràdio, que durant 80 anys ha 
tingut deu directors i tres seus: la For-
ça, Pompeu Fabra i Josep Pla. Una rà-
dio sempre amenaçada. Primer pels 
falangistes, que el 1939 van entrar als 
estudis de la Força i es van trobar la 
locutora Maria Tersa llegint els darrers 
comunicats de la Generalitat repu-
després de la guerra i mutada en Radio 
España de Gerona; posteriorment qua-
si regalada a la família Rato i, més tard, 
venuda a la Cadena SER; però sempre 
Ràdio Girona, només amb el parèntesi 
en què la «e» va depurar la «i».
Vuit dècades de Ràdio Girona. 
Va néixer en una República, va 
passar una guerra, va ser presa 
d’una dictadura i ha explicat 
una democràcia.
Ràdio Girona –EAJ 38– va ser la primera emissora, i durant 
molts anys l’única veu de les comarques de Girona
Escrit 
a l’aire 
>>  Primer equip de Ràdio Girona: 
Manel Martínez, Francina Boris 
i Alexandre Figa als jardins dels 
estudis del carrer de la Força. 
Any 1933.
42 > revista de girona  283
mitjans de comunicació ESCRIT A L’AIRE
Només a Ràdio 
Girona hi van confluir 
col·laborant-hi, en 
diferents etapes, 
les dues Girones 
periodístiques i en el 
passat antagòniques: 
la de Los Sitios i la de 
Presència i Punt Diari
ofònica del famós re-
lat de Joaquim Ruyra 
«La fi del món a Gi-
rona». Narcís-Jordi 
Aragó explicava, anys 
més tard, que «radiar 
un text en català era 
una cosa insòlita que 
van permetre per 
tractar-se d’un clàs-
sic. El protagonista 
del conte, enganxat 
al micròfon, narrava 
en veu baixa el seu 
somni que semblava 
una tràgica realitat: 
la vida sobre la terra 
era a punt d’extingir-
se i una patètica pro-
cessó de penitents 
envaïa els carrers 
de Girona i s’enfila-
va fins a la catedral. 
Per fer reviure el pas 
d’aquella comitiva 
vam congregar un 
grup nodrit de perso-
nes a la ràdio que, escoltades des dels 
menjadors familiars, van corprendre 
els oients amb un calfred d’emoció. 
Potser mai com aquell dia havíem ob-
tingut (el quadre escènic de Ràdio Gi-
rona) uns resultats tan dramàtics». En 
un informe de 1962, la Dirección Ge-
neral de Seguridad proposava apartar 
Ribas dels micròfons de Ràdio Girona 
per «separatista» i «antimilitar».
Només a Ràdio Girona hi van con-
fluir col·laborant-hi, en diferents eta-
pes, les dues Girones periodístiques 
i en el passat antagòniques: la de Los 
Sitios (Gil, Bouso Mares, Sureda...) i 
la de Presència i Punt Diari (Aragó, 
Ribas, Soler, Madrenys...). Pels seus 
micròfons hi eren habituals personat-
ges il·lustres: Pla, Dalí, Cuixart, Cugat, 
Montsalvatge, Sobrequés, Fages de 
Climent...
El periodisme com a credo
La tercera etapa decisiva de Ràdio Gi-
rona s’escriu durant els últims anys, 
que són els de la consolidació com a 
ràdio informativa, present als grans 
esdeveniments de les comarques de 
Girona i amb el periodisme com a cre-
do. Incendis, nevades, inundacions, 
passat, marcada per talents d’enver-
gadura com Narcís-Jordi Aragó i Joan 
Ribas, que hi van aportar solvència 
intel·lectual i desafiament a la censura. 
Durant les inundacions de 1962, Joan 
Ribas va ser un dels encarregats de 
transmetre les informacions fins ben 
entrada la nit. L’antic locutor explica-
ria després: «Les autoritats no volien 
alarmar i matisaven les informacions. 
Només la intencionalitat en la veu dels 
locutors servia perquè els oients en-
tenguessin què passava en realitat». 
L’any 1958 es va fer una recreació radi-
blicana. «Eren uns nois amb aire així 
com d’Aznar», explicava Tersa tot just 
fa cinc anys. Posteriorment controlada 
per un règim totalitari que no va deixar 
tornar a connectar les antenes dels an-
tics Maristes fins que, a l’any d’acabar 
la guerra, va disposar de professionals 
adeptes. Força anys després, el futur 
de nou condicionat per un 23 de febrer 
en què dos joves periodistes, Ramon 
Rovira i Lluís Falgàs, van liderar una 
programació especial, fent entrevistes 
a les dones dels diputats segrestats al 
Congrés, i amb el polític Francesc Fer-
rer descarregant una allau d’imprope-
ris contra el colpista Tejero i «els de-
linqüents» que li donaven suport. Una 
Ràdio Girona amenaçada també per 
moments de mala gestió o per profun-
des crisis econòmiques.
Les dues Girones del periodisme
L’emissora tingué etapes crucials, com 
la fundacional amb Carles Rahola, 
Prudenci Bertrana, Joaquim Pla Cargol 
i Miquel de Palol, que feien des dels es-
tudis de la Força erudites conferències 
setmanals. Una altra etapa fonamen-
tal s’encetà la segona meitat del segle 
>>  Els estudis dels anys vuitanta,
a la plaça Pompeu Fabra.
revista de girona  283 > 43
feia servir (l’entrevista) de guió per a 
una multitudinària conferència, o la 
mateixa periodista emprenyada com 
una mona amb el Pasqual Maragall 
per una entrevista en què el president 
va mostrar aquell caràcter tan genial 
com desconcertant. Per Ràdio Girona 
han passat tots els presidents de la Ge-
neralitat recuperada, llevat de l’actual, 
Artur Mas. Però el més important ha 
estat la constància en la cobertura de 
notícies de proximitat, que dia a dia 
han relatat els informatius de Ràdio 
Girona, i els debats ciutadans que han 
impulsat programes com l’Hora L.
Una història amb moltes hores de 
treball a preu de peó, fetes sovint amb 
samarreta de màniga curta, però amb 
molta passió; una crònica de vuitanta 
anys d’il·lusions i de tragèdies escrita 
a l’aire; atrapada en l’èter que sempre 
mencionaven pejorativament aquells 
que volien empetitir la transcendèn-
cia d’un mitjà que durant anys ha estat 
el parent pobre del periodisme i que, 
avui, per la seva immediatesa, solide-
sa i gratuïtat per a l’oient, és observat 
com el futur del periodisme. La ràdio 
ha demostrat que les paraules no se les 
emporta el vent.
Ramon Iglesias és periodista.
La tercera etapa 
decisiva de Ràdio Girona 
s’escriu durant els 
últims anys, que són 
els de la consolidació 
com a ràdio informativa, 
present als grans 
esdeveniments de les 
comarques de Girona  
i amb el periodisme  
com a credo
òbit de Salvador Dalí, supressió de les 
fronteres, segrest de Maria Àngels Fe-
liu, enfonsament de la barca de l’Oca, 
transmissions de bàsquet ACB, ascen-
sos futbolístics... El 8 d’octubre de 1998, 
després d’hores i hores de treball exte-
nuant a l’estany de Banyoles, la perio-
dista Lluïsa Fuentes buscava la bossa 
dels estris de feina. Va haver de saltar 
diversos obstacles per trobar-la. Des-
prés d’hores i hores de ràdio, aquella 
descompressió li va descobrir la cruesa 
del moment... els obstacles que saltava 
la Fuentes eren una renglera de bosses 
plenes de cadàvers. El 17 de març de 
2001, l’Anna Punsí explicava amb veu 
tremolosa des de Roses aquelles hores 
de terror per un atemptat d’ETA que 
va acabar amb la vida de l’agent San-
tos Santamaría. En aquell moment la 
jove periodista no sospitava que amb 
el temps es convertiria en una veterana 
dels successos. O aquella Carme Mar-
tínez que feia una entrevista a El Balcó 
a Jordi Pujol, que després el president 
>>  Part de l’actual equip de Ràdio 
Girona al programa especial 
sobre els 80 anys, realitzat per 
Iñaki Gabilondo.


Mitjans de comunicació - Escrit a l'aire

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert