Serés, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

+2 \y)o\ f- Rr.visTA DE G I R O N A -* NOM. 2.Í7 JLH KH - A<;<isr 2oofi f-ARTS 
Arts 
L'Escola d'Olot, 
apunts per a 
una estètica 
Francesc Serés 
A Recança hi ha un intent de crear en 
l'espectador un sentiment de pena 
pels propietaris d'una casa que són 
desnonats. 
La pintura dels ger-
mans Vayreda i de 
Josep Berga i Boix és 
un projecte artístic 
complex, ric i fecund, 
ple de matisos i de 
contradiccions. La re-
cepció dels diversos 
corrents europeus ila 
voluntat d'adaptar-
los a les particulari-
tats locals, així com 
la voluntat de fer-ne 
un ús polític, fan que 
ens haguem de de-
manar per l'actualitat 
del rerefons artístic, 
estètic i ideològic de 
l'Escoia d'Olot. 
ARTS -> •l· KiiviSTA n i ; CïiRONA-* M \ i . :; i7 j i i i o ! - A I : ( ) S I : :OO6 < r . | í u i l 4 3 
Més enllà de la possible reproducció^ els pintors 
de TEscola d'Olot produeixen una nova forma 
de paisatge i també una nova forma de mirar-lo 
Un art al servei de les idees 
Quan (ibsciA'cm iiii.i piiUiir.i cii^ inlc-
ri-ssa Cot allò que té a vi 'urc a m b la 
relació que es pot establir entre l'obra 
d 'art p roduïda i cl con tex t a què es 
refereix. La totalitat de les relacions. LIC 
les intencions, de les voluntats i de les 
influèTicies mai no podrà ser descrita 
detalladament, però sí, malgrat les difi-
cultats, acotada i comentada. En aquest 
sentit és necessari veure quin tipus de 
missatge volien transmetre aquests pin-
tors, quina intluència volien tenir en la 
seva societat. Perquè en volien tenir. 
Lluny de l'art per l'art, lluny de tots els 
tòpics, també podem entendre l'Escola 
d 'Olo t com un manifest pictòric, art al 
sei-vei de les idees que desemboquen 
en la creació d'El Artc Cristiano. 
U n a de les c o n c l u s i o n s q u e 
p o d e m e x t r e u r e és la v o l u n t a t de 
construcció d 'un determin.it tipus de 
paisatge, un element simbòlic a partir 
del qual podem dir que la percepció 
que tenim de la Garrotxa canvia de 
m.nieia notable. A més. cal tenir en 
compte que era un missatge que anava 
adreçat a l.i resta de t^at.ilunya. Les 
intencions dels germans Vayrcda i de 
Josep Berga anaven mol t més enllà 
d 'una opció econòmica o de la volun-
tat de fer una sèrie de productes més o 
m e n y s adequa t s al gus t de l ' època . 
T e n i m un programa polític que bas-
teix les bases d 'una determinada torma 
de veure el pais. l l i ha la necessitat de 
crear un paisatge, un paisatge que mai 
no havia estat vist d'aquella manera. 
Apropiació simbòlica del territori 
Si prenem com a exemple Ihi ivinhvfiír 
a Itt iniiiiiaiiya {1H87), comprovem que 
es representa una escena poc freqüent. 
la de voler estendre els símbols religio-
sos per tot el paisatge. En les pintures 
de Marian i de |oaquim. tenim n o m -
brosos exemples que ens indiquen qtie 
Obres com La creu de terme situen els símbols religiosos 
en espais relativament allunyats de la ciutat. 
hi ha una apropi . ic ió s imbòl ica del 
tenitori per part de discui-sos fonamen-
tats, en certa mesura, en la religió. Pin-
tures com l'esmentada, com Ics proces-
síins, com L·i nru ilcl imiu\ no tan sinó 
situar en un espai relativament allunyat 
del poble i de la ciutat els símbols reli-
giosos, un let i.|iie fms a l'arribada del 
romanticisme - i . si se 'm permet , del 
romant ic isme cristià, si és que hi ha 
algun vessant del romanticisme que no 
ho sigui- no és gens habitual. N o es 
potlia pennctre que les dirccüves ide-
ològiques no tinguessin una translació 
tïsica i material en el pla de la imatge. 
És a dir. es tractava de const rui r 
una fornia de veure el país i el paisat-
ge; allò que els homes tenen més a 
prop no podia quedar-ne exclòs: enca-
ra més, havia de ser una part substan-
cial d'aquesta mirada cap al país. I no 
p o d e m deixar ile pensar que era Lin 
pr imer pas cap a aquella altra fornia 
d ' ap rop iac ió terri torial del país q u e 
han estat l'excui-sionisme. la restaura-
c ió del p a t r i m o n i a r q u i t e c t ò n i c o 
l'estudi del folklore, l 'odem c o m p r o -
var que es tracta de tliverses formes 
evolutives - au tònomes , aïxò si, i molt 
sovint sense una relació aparent o que, 
c o m a n r i n i m , cal e s t u d i a r - d ' u n a 
manera de bastir la ideologia del pais. 
La pinttira havia de proporcionar una 
il·lustració prou vàlida per tal de recre-
ar una visió del m ó n . 
Postes de sol plàcides, els camps 
ordenats, la manca de perills i. fins i tot. 
l'intent de crear en l'espectador un sen-
timent de pena en el momen t en què 
els propietaris d'una casa són desnonats 
a Rixiiii(>i (IH76). Volien recrear el pai-
satge fins a fer-lo irrecognoscible? N o . 
!a respost.) n o la t r o b a r e m en una 
voluntat de crear un artifici. Tots tres 
pinten el que creuen que és així de bon 
pnncipi. és a dir. la seva pròpia visió de 
què és el que tenen davant. La ideolo-
gia no és només un efecte, és una de les 
voluntats que animen el projecte. 
Canvis en la percepció de la comarca 
^ C o m ha canviat la pe rcepc ió de la 
c o m a r c a per part dels seus vilatans 
durant el segle passat i quina part de 
responsabilitat es pot dir que té l 'Esco-
la d ' O l o t en aquest canvi? Lluny de 
voler proposar tesis fortes sobre aquest 
tema (tema de tesi, d'altra banda), fora 
bo remarcar que s'ha produït una con-
junc ió ctiriosa que fa veure semblances 
entre el que ha succeït a la Garrotxa (i 
44 I.ÍU-I * • l^VISTA DE Gil iONA •* M ' Í M . 237 JLIl.lOl. - A(.;(.)SI 2Ü06 *- ARTS 
Una escena tan poc freqüent com la ú'Un combregarà muntanya 
també vol estendre els símbols religiosos a tot el paisatge. 
per extensió a tot Catalunya) i en 
alguns països d'Europa, especialment 
Alemanya, França i Retíne Unit. No 
és estrany que els moviments ecologis-
tes s'hagin declarat deutors del roiuan-
ticisnic i que sigui precisament aquest 
el que permeti la creació d'un niarc 
teòric en què es poden desenvolupar 
les teories conservacionistcs. Ja hem 
vist la importància que aquest tema 
adquireix a Barbizon, no és estrany, 
doncs, que aquest especial npus d'eco-
logia arribi aquí i tingui en els pintors 
de l'Escola d'Olot referents concrets. 
Ni Berga ni els Vayreda no pinten 
mai camps desforestats i erosionats. 
Fugen de les representacions «perillo-
ses», fugen de tot allò que pugui susci-
tar cap mena de problema o que pugui 
suscitar cap pensament crític en 
l'espectador. Aquesta idea del paisatge-
Jardí, autèntic constructe cultin-al. 
invent recent, és el que finalment s'ha 
acabat imposant. La natura és un bé a 
preservar, fins i tot a costa de les acti-
vitats humanes. La imatge falsa, fossilit-
zada i sacralitzada d'un terreny que 
mai no havia estat tal com ens és mos-
trat als quadres dels pintors. La idea 
d'una ciutat dels Pirineus, d 'una 
comarca pessebre, d'un espai bucòlic 
no ha estat mai certa: els Rirords de hi 
díimra cariiimda ens ensenyen un espai 
que contradiu el que mostren els qua-
dres. Fins a quin punt ha estat interes-
sat el fet de mostrar una concepció i 
no ima altra és una discussió que ultra-
passa l'espai d'aquest article. Cal apun-
tar, això si, que resta pendent un escu-
di sobre la recepció de les pintures de 
l'Escola que abasti els difercTits àmbits i 
nivells en què s'ha anat prodtiint. 
Aquesta recepció, d'altra haiula, es 
produeix CTI primer lloc en un context 
burgès que incloïa, 110 ho oblidem, els 
mateixos germans Vayreda. Es pro-
dueix un bucle que molt sovint ha 
estat obviat pels historiadors i que té, 
de Cotes totes, una importància cabdal 
en el desenvolupament temàtic i con-
ceptual de les seves trajectòries: pinta-
ven per a gent del seu mateix poder 
adquisitiu i per a gtistos que molt 
sovint divergien ben p(3C dels setis. 
La relació entre la pmtura i la lite-
ratura ofereix en els casos de Marian 
Vayreda i de Joaquim lierga i lioix 
elements substancials que només s'han 
pogut esbossar. De tota manera és 
necessari subratllar que aquesta feina 
que va acompanyada d'un arriculisme 
ric i dilatat desmenteix també la idea 
de l'artista aïllat en la natura que 
durant tant de temps ens van voler fer 
creure: l'estereodp és tàls, tots tres eren 
conscients de quina era la seva funció 
dins de la societat en què vivien. 
Aportacions de l'Escola 
a la història de l'art 
Cal destacar, també, un punt fona-
mental que fms ara ha estat tractat 
sense anomenar-lo i que les conclu-
sions tracten de perfilar-Io de manera 
clara i positiva: ^quin valor té l'aporta-
ció que han fet els pintoi-s de l'Escola 
d'Olot a la història de l'art i, més enllà 
íle la història de l'art, a la història de la 
cultina? No hi ha cap altra pregunta 
que sigui més urgent. Ni cjue tingui 
més complexitat. Per això espero ser 
proti clar en les afirmacions que es 
despleguen a continuació. 
La primera aportació que fan els 
pintors de l'Escola d 'Olot-i ja hem vist 
que no es tracta d'una aportació perso-
nal sinó que cal situar-la dins del seu 
context- és la de donar una visió de la 
natura que la pintura catalana del XIX 
encara no havia exposat. Els camins dels 
ABTS -» •r- Ri.visTA ni i G I U O N A -* M , \ i . 2.Í7 j u i 101 - A I . O S I ::ao(i * • l.íy.il 45 
LEscola d'Olot representa la consecució 
d'un projecte global que abasta els camps 
literariSr polítics, econòmics, artístics i estètics 
gcmians Vayrcda i tic l'avi IÍLTIÍI coii-
Hiiïcn amb cis d'altres pintoi-s. pci-ò seria 
injust ohlitlar t|uc, justament en aquest 
paisatge —Ull paisatge ile nuíntauya, lUir, 
amb unes caracteristiques polítiques i 
socials mol t c o n c r e t e s - eren ells qui 
«pintaven» aquest «CÜI|ÍIIS artístic". 
La segona apor tac ió és el lligam 
que podem fer amb els corrents qtie 
es donaven a Europa. H o m pot argu-
mentar que pels volts dels anys qtie els 
pintors de l'Escola d 'Olo t desenvolu-
paven la seva trajectòria hi I^n'ia artis-
tes l'obra dels quals ocupava una cen-
t ra l i ta t m o l t m é s clara; n o m é s cal 
repassar la t r .uiscendència d ' apo r t a -
cions com les dels impressionistes. N o 
obstant a ixò . cal valorar Inis a quin 
punt betn d 'entendre l'art com un tot 
m e d i a d t i r e n t r e T b o n i e i el m ó n i 
com aquest tot declina les seves for-
nies en huicíó dels contextos que es 
troba. N o és que l'impressionisme o el 
natzarenisine representin fenòmens de 
major «qualitat» artística que la recep-
ció que puguin tenir a la Garrotxa: el 
que succeeix, més enllà de possibles 
d i s q u i s i c i o n s v a l o r a t i v e s , és q u e 
aquests m ov im en t s restarien i n c o m -
plets si ningú no els bagues inteipretat 
i leelaborat justament en la recepció i 
en l'aiticulació dels idearis estètics pri-
mei's. És per la recepció posterior que 
es pot veure la qualitat d 'una aporta-
ció, és a dir, el natzarenisme, la p intu-
ra ile l'escola de i3arbízon, el prerafae-
lit isnie. i d 'a l t res , to ren impor t an t s 
precisament perquè van trobar ressò 
en llocs c u l t u r a l m e n t i s o c i a l m e n t 
molt difercTits i diversos. 
La tercera aportacicí, q u e caldria 
matisar i precisar, és la q u e ens diu 
(.|ue lli ba raons per e n t e n d r e (.pie 
l'Escola d 'Olo t era un projecte global, 
amb vocació holística, q u e abastava 
els àmbits econòmic , cultural, polític, 
social, religiós... Es trencava, doncs, el 
mite romànt ic de l'artista tancat a la 
seva torre de vori que viu només per 
la seva obra. Compte ! , es tracta d'tm 
mi te fals, cons t ru ï t in te ressadament 
pels mecanismes de merca t de l'art 
que no té cap mena de reflex ni tan 
sols en els pintors més "qin'micament» 
purs romàtics. Els Vayreda i Berga a 
l 'bora de relacionar-se t robaren - n o 
podia ser de cap altra manera, la reali-
tat és tossuda— els mateixos condic io-
nants; els artistes solen desenvolupar 
estratègies similars. El taller d ' imatge-
ria religiosa era una forma econòmica 
t[ue, c o m b e m vist, lligava to tes Í 
cadascuna de les activitats in te l · lec-
tuals, socials i artístiques dels pintors. 
La darrera aportació que crec cjue 
convé assenyalar és la que es projecta 
cap al Uitur d 'una manera niés clara, 
això és. ia construcció d'un imaginari 
local c]ue acaba podent ser traduït a la 
resta del m ó n , i, per tant, comparti t a 
partir d 'una sèrie de paràmetres bàsics 
t]uc poden obrir el diàleg amb fenò-
m e n s similars q u e es p r o d u e i x e n a 
altres països. Es a dir, sense voler caure 
en els tòpics d'allò universal i allò g lo-
bal, ral(,-ada intel·lectual, la vàlua artís-
tica i la complexi ta t de les relacions 
que aquests artistes estableixen amb la 
societat i la cultura que els envolta fa 
que, més enllà de comparacions o d i o -
ses, t inguem la necessitat de tractar la 
trajectòria de l'Escola d'CJlot com un 
fenomen de primer.i magnitud. 
Des de la va lo rac ió dels m o v i -
ments con t ra revo luc ionar í s fins a la 
reelaboració d 'una pintura romàntica 
d'abast e u r o p e u , tot el q u e ens van 
o f e r i r a q u e s t s p i n t o r s , e s c u l t o r s , 
escriptors, polítics, empresaris, té una 
vàlua i n d i s c u t i b l e . La seva d i fus ió 
depèn de nosaltres. 
Francesc Serés ó- csmpior. 
Ni Berga ni els Vayreda no pinten mai 
camps desforestats i erosionats. 
^u j f t ^gww^^^^^ ^•v' 'jmtr t * --"nni 


L'Escola d'Olot, apunts per a una estètica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert