Pujol i Fabrelles, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

1 1 
L'cnse i iyament 
e n la s o c i e t a t 
arbucie i ica 
PUJADAS RiBALTAJordi. 
L'enscnyament en ¡a societat arbucienca 
n592-J975J,LlibresdelSegle 
(amb la collaborackí lie rAjuntamenc 
d'Arbúcies i la Diputació de Gimna). 
Col-lecciiíMontsoliu, I. 
Gaiises, 1996. 160 paf¡. 
La historia escolar 
d^Arhúcies 
Amh l'estiidi L'emenyammt en la 
socieíai arbucienca (J592-I975), de 
Jordi Pujadas i Ribalta, ja son cinc 
els pobles gironins que teñen publi-
cada una historia de l'ensenya-
ment: Sant Feliu de Guíxüls, Sarria 
deTer, Lloret de Mar, Palatrugell i, 
ara, Arbúcies. El Ilibre d'aquest 
mestre i pedagog nascut a Figueres 
constitueix el primer volum de la 
coMecció Montsüliu, publicada per 
Llibres del Segle, amb la col-iabora-
ció de l'AJLmtament d'Arbúcies i 
de la Diputació de Girona. 
El Ilibre comenta amb la pri-
mera referencia escrita de la presen-
cia d'un mestre a Arbúcies, a fináis 
del segle XVI, i acaba el 1975, data 
de la mort de! dictador, pero també 
de la construcció de les noves esco-
les de la vila. L'autor, dones, fa 
coincidir la data de tancamenr del 
seu trcbail amb l'inici d'una nova 
etapa histórica a nivell general i 
d'un nou pen'ode educatiu a Arbú-
cies. Aquesc allargament cronolo-
gic, fins a dates relativament 
recents, ha estac sens dubte una 
decisió vaienta per part de l'autor, i 
precisament ha estac aquest fet el 
que ha permés que una part del ili-
bre sigui un treball J'histiiria oral, ja 
que evidentment alguns deis prota-
gonistes encara son vius. 
Els que ens dediquem a estu-
diar el nostre passat pedagógic, 
sohretot per extreure'n energies 
que ens facin millorar la práctica 
diaria i orientar correctament el 
futur, només podem sentir satis-
facció quan veiem aparéixer llibres 
com el que comentem. Treballs 
com aquests son útils per anar 
construint, partint deis fets locáis, 
una Interpretació histórica mes 
general, Com ha deixat escrit ]oa-
quim Nadal, "Jiomes una selecció 
adequada d'informacions i inierpre-
lacions á'íimbii local conirasiaáes i 
inteTrelacionades poden, a vegades, 
enriquir modeh generáis que tendel-
xen a l'ahsiracció i que sovim no 
teñen prou venemblanga histórica 
fier manca de fonamentació". 
D'entre els molts aspectes 
positius del treball de Jordi Pujadas, 
en el qiial els segles XIX i XX hi 
teñen un pes important (mes d'un 
80% del contingut), m'agradaria 
destacar el document de Pedro E. 
González Juarranz sobre els nens 
refugiats a Arbúcies durant la Gue-
rra Civil, Aprofiro per reivindicar, 
tal com insinúa el professor Salomó 
Marques en el próleg del Ilibre, mes 
estudis sobre aquest tema, tan inte-
ressant com poc conegut. 
David Pujol i Fabrelles 
SERRA, Ricard. 
¡M Selva. Delimitada gco^áfica-
Llegendes'Rclais excursfonisies. 
Agrupació catalana Ctiildejou 
de promoció excursiunista, coliecció 
"Aprofundiment Comarques 
Catalanes", 1, volum 6.5, 
Mollerussa, 1997- 346 pág. 
Llegendes i reíais 
de la Selva 
Amb l'aparició del volum 
dedicar a la Selva es tanca el llarg 
llistat de publicacions que l'Agrupa-
ció Catalana Colldejoii de Promo-
ció Excursionista ha dedicar des de 
l'any 1984 a la descripció de les 
comarques catalanes. Si extnipolem 
l'exemple d'aquest darrer volum a 
tota la resta, no hi ha dubte que 
aquell que tingui al seu abast la 
totalitat de la coMecció posseira un 
nombrosíssim reguitzell de possibles 
excursions a realitzar básicament a 
peu, un recull prou ric de llegendes 
populars, refranys i frases fetes, un 
aplec significatiu de dades geográfi-
ques, toponímiques i d'historia local 
i una completa bibliografía. 
L'obra s'estructura en sis parts. 
Les cinc primeres corresponen a 
sengles subcomarques: Pía de la 
Selva, Baixa Selva, Guilleries de la 
Selva, Montseny Oriental i Bugent-
Ter-Alt Onyar, mes o raenys defini-
des a causa d'elements de caire 
geografic i, en menor mesura, 
huma. La sisena part, mes general, 
aborda sobretot la problemática, 
tan vivida en el cas de la Selva, deis 
límits de la comarca. 
El pune de vista de l'übra, tan-
mateix, defuig -potser conscient-
ment- tota discussió histórica, 
social i cultural entom de la comar-
ca i se centra en la multipiicitat de 
petites excursions que tothom pot 
realitzar per tal de conéixer-la a 
fons: El coneixement de la Selva, 
segons traspua la filosofía de l'obra, 
es completa amb retalis d'historia 
extrets d'altres obres i amb unes 
pinzellades de costumari local, lle-
gendes populars i dites i frases fetes 
propies de cada lloc. 
Pera per un excursionista i 
dirigida a excursionisces, no hi 
hem de buscar cap aítra intenció 
que la d'empényer a aquells aficio-
nats a trepitjar amb els seus peus 
la comarca que es descriu, tal com 
demostra també la poca importan-
cia de les iMustracions en l'estruc-
tura de l'obra. Dos altres aspectes 
dignes de ser destacats reblen el 
ciau entorn de la natura i les 
intencions del Ilibret un curios i 
poc usual sistema de referéncies 
bibliográfiques i, sobretot, la 
manca absoluta de mapes que aju-
din a ¡I lustrar les rutes que 
s'esmenten. Per Cor plegai, sota 
qualsevol altre pune de visca, 
l'obra pot arribar a esdevenir una 
veritable selva, apta només per ais 
excursionisces bregats, que .saben 
-sense altra ajuda que la que se'ls 
ofereix- com trepitjar el país. 
Joan Llinás i Poi 
Revista de G i r o n a / n ú m . 184 scncmbre - octubre 1997 97 1561 


La història escolar d'Arbúcies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert