Sapena, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA •» f- REÍVI-STA DÜ G I R O N A •» N Ú M . 236 M A I C - [ U N Y 2 0 0 6 <»• I.Í27I y5 
La [ranscripció del fons 
epistolar (p. 99-335), les llis-
tes (p. 339-348) de roba i 
dels llibres que el protago-
nista de l'estudi va portar des 
de Madrid després de la seva 
estadiï (final de 1799). ende-
més d ' u n c o m p l e t í n d e x 
o n o n i à s t i f (p . 3 5 1 - 3 6 0 ) , 
completen aquesta edició 21 
de Quaderns del Cercle. 
En definitiva, cal telici-
tar -nos per aquest estudi , 
acurat i rigorós —cosa a la 
qual, per altra banda, Javier 
Antón ja ens té acostumats-, 
que ens pemiet apropar-nos 
de primera nià a les notícies 
d'una època a través de les 
car tes d ' a l g u n s dels seus 
actors. Ras i curt, una recu-
peració de la memòria histò-
rica, adés d'una dignificació 
dels sentiments i les e m o -
cions expressades en aques-
tes converses entre absents. 
Una pràctica social i cultural 
que fonna part de la nostra 
h is tòr ia i q u e fe l i çmen t 
anem recuperant. 
Josep Alavedra Bosch 
De «Rio» 
i els «Albergues» 
a l'esquerra del Ter 
Històries de vida 
de l'esquerra del Ter. 
Germans Sàbat, Fontajau, 
Taialà, Sant Ponç í Domeny. 
(:,·.-io\u. 1940-GiroiLi, 211115 DVD. 
DirL·ixiú i realiuaLÍii: i'ep C)jb;ilit-. 
Guió: l'ep Caballé, l'tri- Momalli.ln. 
Joan SiTra, Ratací V.izqut-z i l'Equip 
dd SSAl'. Durada: ly. Edició: 
Cüordiíi.idora d'EiUicacs df l'Esqiii-r-
rj dfl Ter. Girona, 2005. 
3>jjt Ponç I Doaenj 
>, lïtu 
El l l ib re e m p r e s o n a la 
divulgació de la història. Els 
invest igadors i es tudiosos 
socials basen les seves recer-
ques en textos i docLimcnts 
gràfics - d e manera pràctica-
ment exclusiva (ai!)-, però 
això no ha de c o m p o r t a r 
necessàriament la presenta-
ció dels seus resul tats en 
paper imprès. Els historia-
dors han de fer bona histò-
ria, és clar, però en plena 
societat de la infonnació no 
poden negligir tes possibili-
tats d'ús de les teciíologies a 
l'abast: Internet o la conui-
nicació audiovisual. N o es 
pot cont inuar editant com 
si res no liagiiés passat, amb 
els mateixos cànons que en 
el segle XIX. Ei llibre no 
setnpre és el mitjà més ade-
quat per donar a conèixer 
les interpretacions del pas-
sat. Encara menys en el cas 
de la història del present. Al 
llibre se li segueix atorgant 
un valor simbòlic excessiu. 
Una exp l i cac ió p laus ib le 
pot ser la reacció incons-
cient a l'horror de l'analfa-
betisme secular i la negació 
resistent enfront de l'analfa-
betisme funciona! dels nos-
tres dies. D'altra banda, per 
a m o ï t s cal m a n t e n i r la 
i c o n a per un afany de 
comoditat curricular. Hi ha 
d ' a l t r e s m a n e r e s de fer 
c o n è i x e r i p r e s e n t a r la 
his tòr ia en soc ie t a t , més 
immediates i vives. 1, si es 
vol , pres t ig ioses . V e r í d i -
ques, a voltes poden no ser-
ho ni unes ni altres. 
Hiílòric! de vida de 
l'csqucmi del Ter és un docu-
mental que reporta una gent 
i un t e r r i t o r i : la his tòr ia 
social i urbana d'uns barris 
des de la postguerra fins a 
l ' any passat . La n a r r a c i ó 
parla de canvis i transfonna-
cions de tot ordre: de con-
d ic ions de vida i t rebal l , 
d'habitatge i serveis, de rela-
cions, llengües i cultures, de 
generacions en blanc i negre 
i de tots eis colors, de pas-
sions i angoixes, de calami-
tats i avenços. 1 això, descrit 
amb el rost re , la veu i el 
gest dels sens ve'ins i ve'mes 
d'ahir i avui. Els protagonis-
tes són testimonis no actors: 
nadius, inuuigrants de tots 
temps i noves generacions. 
Parlen de passat i oblit, de 
memòria i futur. La gent del 
c a r r e r , la G i r o n a rea l , 
s'explica. 
La producció és d'inicia-
riva comunitària {no gover-
namental); el seu motor ha 
estat la C o o r d i n a d o r a 
d'Entitats de l'Esquerra del 
Ter, que aplega les associa-
c ions de ve ïns , cul tura ls , 
esportives, infantils i juvenils 
i educa t ives de G e r m a n s 
Sàbat - Fontajau i Taialà, i la 
darrera reivindicació de la 
qual ha estat la del centre 
cívic per al sector. N o lia 
estat fi c i I. La G i r o n a 
instal·lada a la plaça del Vi 
s'ba fet preg-ar (anys). 
Pep Caballé, director i 
gu ion is ta , l 'ha creat a m b 
escassetat de mitjans i amb 
un resul ta t n o t a b l e . El 
reportatge evoca referències 
es t i l í s t iques de José Luis 
G u e r í n i r e s sonànc ie s 
d'Escribano i Úbeda. Caba-
llé es va iniciar professional-
ment en el terreny de les arts 
gràfiques, va ser pioner de la 
infografia a Girona i actual-
m e n t compagina aquestes 
tècniques amb la comunica-
ció nuíltinicdia. La seva obra 
continua creixent. Estima el 
l l ibre p e r ò abasta - a m b 
igual romanticisme- els dife-
rents llenguatges i suports de 
la comunicació. 
Hiílòrifí de vida ile 
l'eíquerra del Ter és el resultat 
del p r oj e c t e «Mil i una 
veus», que va obtenir la beca 
J o a q u i m Franch 1999 del 
ConseU IVlunicipal d'Educa-
ció de Girona per incentivar 
propostes d'interès social en 
matèria d'educació cívica. El 
pedagog que dóna nom al 
g u a r d ó va de ixar d i t : 
"Volem t'er explíci tes tres 
lÍEiies de fons que marcaran 
la nostra actuació: l 'arrela-
ment i la sensibilitat al país, 
una gesrió democràtica i una 
convivència solidària». El 
nVl^ , dirigit per un seu dei-
xeble, palesa amb convicció 
aquests valors. 
Carles Sapena 
^ 


De "Rio" i els "Albergues" a l'esquerra del Ter

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert