Casademont, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA •> •• REVÍSTA HE GIRONA •* NM. 23C1 M A K , - J i w 2006 * . | í : ;3 ly i 
sci^uir 1.1 trajc-ctònií d'algunes 
L'iinCaCs o caracccnczar-ne els 
dirigents. Siniultàniainciit, 
ck autors aborden la impor-
tant funció que, a traves de 
la ereació d'espais o CL-ntres 
de t robada c o m u n a , han 
exercit algunes de les entitats 
e s tud iades a l ' ho ra d c 
fonieiuar la sociabilitat entre 
els habitants del municipi 
na\a:cnc i defmir-nc Li seva 
i d e n t i t a t co l · l ec t iva . En 
aquest sentit, cal recordar 
que el llibre té el seu origen 
en la c o m m e m o r a c i ó del 
c inquantè aniversari de la 
posada en funcionament de 
la sala d ' ac tes del c e n t r e 
cívic de la localitat. Per altra 
banda, cl trebíUl il·lustra cla-
rament l ' evo luc ió que ha 
seguit la gestió de la política 
assistència! al camp català 
fnis als nostres dics d'ençà 
d'aquell primitiu sistema de 
caixes rurals de fa poc més 
de c e n t anys . D e fet, la 
radiogi-afu! ci'una coniunit;it 
rural com la de Navata que 
proposa aquest llibre cons-
ta ta , en d a r r e r t e r m e , la 
Crmstorniaciü soc ioeconò-
mica qtie ha experimentat 
el camp català en el trans-
cm-s d 'aquest segie X X , a 
causa entre altres factors de 
la in t roducc ió del sistema 
capitalista a pagès, la meca-
nització i la davallada de la 
renda de la terra. D'aquí la 
importància d'aquesta obra, 
d o n c s , p e r en t enc í r e un 
món cada vegada més can-
viat però sense el qual 110 
es pot comprendre la reali-
tat present. 
Marc Auladell Agulló 
Els retaules gòtics 
de TEmpordà 
i'L'IOI [ ( ' A N I · I I I A , Mi i l l l t ' l . 
Pintors i retaules dels segles 
XIV i X)Va l'Empordà. 
MoiiiJL.T.irifs EiiipurdiUil'SL'í, y. 
Ed. Iri'ititin J'EsiiKÜs Einponl.iiii-sos. 
Fitíuerfs, 20114. 
31-1 pàj;iiif\. 
Aquest nou llibre del mossèn 
Miquel Pujol i Caselles és iin 
exhaustiu estudi de la pintura 
gòt ica de l 'Alt i ei Baix 
Empordà. El buidatge dels 
protocols notarials de Caste-
lló d'Empúries des del segle 
XIII fins al segle XV h ha 
pennès donar a conèixer els 
noms dels principals pintors i 
escultors que treballaren a la 
capital c o m t a l , així c o m 
revelar-nos la seva rica pro-
ducció artística. 
Mossèn P uj o 1 a p o r t a 
noves dades sobre autors ja 
coneguts ampliant la seva 
cronologia biogràfica o bé la 
llista d ' o b r e s rea l i t zades , 
però la importància i singu-
laritat d'aquest estudi rau en 
el fel que no se centni úni-
cament a donar una llista de 
noms dels tallers i nissagues 
artístiques, sinó que va més 
enl là , to t s i tuan t aques t s 
artesans i les seves obres en 
el c o n t e x t dels pr incipals 
con^ents de la pintura gòtica 
catalana: un primer període 
conegtit com a gòtic lineal, 
provinent de França i carac-
te r i t za t per la major 
i m p o r t à n c i a q u e pren el 
dibuix lineal per sobre del 
color, un segon període ita-
logòtic - i n t r o d u ï t a C^ata-
lunya per l 'art ista Fer rer 
Bassa, el qual va fer una 
estada a Itàlia, i basat en la 
suavi ta t c r o m à t i c a dels 
colors emprats i en l'expres-
sió continguda, serena i ele-
gant de les h g u r e s - , i un 
darrer període conegut com 
a gòtic internacional , que 
centra l'atenció en els artistes 
de Flaudes i que comporta 
Lui llenguatge més naturalis-
ta, amb una atenció mol t 
particular per la descripció 
minuciosa dels detalls i una 
gamma de colors més suaus. 
L'estudi també ens per-
met constatar com Castelló 
d 'Empúr ies esdevé durant 
aijuests segles un important 
cen t r e ar t ís t ic pel v o l u m 
d'anesans que hi resideixen i 
hi treballen. En paraules tle 
l 'autor del llibre, «Castelló 
esdevé un veritable fogar de 
tallers pictòrics». Mossèn 
Pujol esmenta com a factors 
q u e a f avo re ixen aques ta 
situació el fet de ser la capi-
tal del comtat d'Empúries, la 
c o n s t r u c c i ó de l 'església 
catedralícKi cjLie va atraiu'e 
d iversos artesans forans i 
f inalment la seva s i tuació 
geogràfica, a mig camí entre 
dos dels grans centres artís-
tics: Cirona i Perpinyà. 
La segona part del llibre 
està destinada a l'anàlisi ico-
nogràf ica , esti l íst ica i 
bibliogràfica de les obres 
p ic tòr iques empordaneses 
d 'aquest pe r íode que han 
sobreviscut al temps i s'han 
c o n s e r v a t en d ive r sos 
m u s e u s i f undac ions - e l 
Museu Nacional d 'Art de 
C a t a l u n y a ( M N A C ) . la 
Fundació F. Ciodia de Bar-
celona, cl Museu d'Art de 
Girona (Md 'A) - , així com 
d'altres de les quals només 
en tenim constància gràcies 
a fotografies. 
L'obra finalitza amb la 
transcripció d'un compendi 
documental de noranta-cinc 
protocols, setanta dels quals 
són inèdits, que ens eviden-
cien la pacient i important 
tasca de recerca feta per part 
de mossèn Pujol. 
Núria Roura Armangué 
^ 
Anàlisi 
d'un procés 
migratori 
!-.·\l!,j,\s i i oN in . Anna. 
Teregurtné. 
EÍ5 immigrants gambians: 
un viatge d'anada i tornada. 
I)ipiii,i(.ji'> íií- íiirun.L, {iiTüii,!: 21111.1. 
3.^ 6 p. + l i . , gt.il", i.tiilfs 
Tciviíiiiiiic. Els njiiKiijrrti/fjf 
{•iiiiihiiiiis: Ull viali^v d'aiiaiLi i 
lorihulií és un llibre d'Anna 
Farjas i suposa una adaptació 
de la tesi de doctorat que 
l'autora va realitzar al princi-
pi de 2 0 0 0 . Ens t r o b e m 
i}2 I.Í24I t' RiivisTA ni-. GIRONA •* NÚM. 236 MAU; - juNV 2006 f- CRÍTICA 
davLHU d'un llibre imprcs-
Liiidibl!.' pLT (.•(Hiiprcndrc i 
eiucndrt ; una mica millor 
una de Ics niúltipk'S peces 
que coiitornien el feiiDUieii 
social per excel·lència dels 
darrers anys a casa nostra; la 
genera l i t zac ió dels í luxos 
migratoris internacionals, la 
seva consolidació com a tet 
estructLiral i les seves multi-
pk's impl icac ions tanc en 
o r igen c o m a des t í . L a 
recerca, però, no es limita a 
parlar u;e 11 è r i c a m e n t del 
fenomen de les migracions, 
sinó que analitza amb detall 
el p r o c é s m i g r a t o r i deK 
gambians saraliules assentats 
a les comarques gironines, 
des de !a tradició migratòria, 
passant pels itineraris i les 
estratègies que segueixen, i 
fent especial èmfasi en la 
inc idènc ia que ha t i n g u t 
aques t p rocés en l ' àmbi t 
educatiu. 
Les virtuts d'aquest llibre 
són diverses i fonamental-
ment destaquen els següents 
aspectes: en primer lloc, la 
rigorositat i la precisió cer-
minològica . Genera lment , 
els debats al vol tant de la 
imnr ig rac ió no t e n e n en 
compte els múltiples factors 
q u e I a c o n d i c i o n e n i es 
caracteritzen per !;i indefiiu-
ció terminològica i per la 
m a n c a d ' u n II c n gu a t ge 
conu'i. Aquest íet, propi de 
diferents disciplines de les 
ciències socials, pot conver-
tir el llenguatge en creadora 
de realitat social, en font 
l e g i t i m a d o r a d ' e x c l u s i ó , 
reproduint i contribuint a la 
divulgació i a la perpetuació 
de tòpics i prejudicis asso-
ciats a determinats col·lec-
tius. La llista de conceptes 
que poden ser piuit de con-
trovèrsia a l'hora de referir-
nos a les m i g r a c i o n s és, 
malauradament, considera-
ble i, sense cap mena de 
dubte, no contribueix a la 
normalització del fenomen. 
I si 110. per què en detemii-
nades ocasions ens referim a 
estranger i d'altres a immi-
grants? 1. com s'assenyala al 
l l ib re , £pert^uè pa r l em 
d'immigi'ants (i. fins quan?) i 
no d'immigrats? Anna Farjas 
presenta la mult idiniensio-
nalitat i la complexitat del 
íenomeii de manera clara i 
amena, acotant-lo i definint 
un marc conceptual i analí-
tic precís, i el que és més 
impor tant , sense que això 
impliqui perdre en rigorosi-
tat, objectivitat, precisió i en 
el caràcter divulgador que 
tota recerca ha de perseguir. 
En segon lloc, destaca la 
m e t o d o l o g i a i, s o b r e t o t , 
l ' e s t r uc tu r a e m p r a d a per 
ana l i t za r el co l · l ec t iu en 
qüest ió . El llibre presenta 
una anàlisi del context d'ori-
gen, en el qual es mostren 
les principals caractenstiques 
de Gàmbia a nivell històric, 
geogi-àfic, demogràfic, fimi-
liar, religiós, educatiu, e t c : 
poster iorment , es parla de 
les principals característiques 
dels soninkés -l 'ètnia majo-
ritària de les persones d'ori-
gen gambià que viuen a la 
nostra província— i la seva 
tradició nrigracòria; final-
men t , s'analitza el procés 
d 'assencamein dels i m m i -
grants gambians a les comar-
ques g i r o n i n e s . Aques ta 
estructura és especialment 
encertada, ja que no obvia 
qtie al llarg de tot procés 
m i g r a t o r i es p r o d u e i x e n 
canvis de rols en aspectes tan 
rellevants com són les pautes 
reproductives, els rols fami-
liars, els valors, etc. L'estruc-
tura del treball va en con-
sonància amb la metodolo-
gia emprada, amb un treball 
de c a m p tant a o r igen 
- G à m b i a - c o m a dest í 
-especia lment a Olot , Ba-
nyoles i Salt-, utilitzant dife-
rents fonts d'informació. 
Ens trobem davant d'un 
llibre d'inia innegable utilitat 
per a professicinals de l'edu-
cació, tècnics de l'Adnunis-
tració i. en definiriva, per a 
qualsevol persona interessada 
a c o n è i x e r un f c n o m e n 
c o m p 1 eX c o m és de les 
nngrac ions i l 'anàlisi dels 
col·lectius. Alhora és un lli-
bre que. tot i que se centra 
en el procés d'assentament a 
les comarques gironines, és 
perfectament vàlid i expor-
table en el context català, ja 
que si bé és cert que cada 
municipi presenta les seves 
peculiaritats, a grans trets el 
procés d'assentament es pro-
d u e i x e n u n m arc d e 
referència comú com és el 
català. 
La publicació de llibres 
c o m aques t és una b o n a 
nodcia i és de justícia felici-
tar la Diputació de Girona 
per la magnífica edició que 
s"ha fet. D e totes maneres, 
seria bo q u e es cuidés la 
difusió i que obres d'aquest 
estil arribin a tots aquells 
centres i institucions que els 
pugin ser útil. 
Xavier Casademont 
^ 
La ruta 
de les cisternes 
VK;INS, Id'.i·ji; IH. \NI/ . \í\m. 
Els dipòsits de la memòria. 
Vides i història 
de les cisternes de Girona. 
CXXi Edicions, 211I15. 
2.14 iiàgiíiu-s. 
Amb Eh ilipòsiïs tic /.i iiivniò-
lid. l'idcs i liiíiòriíi de Icí ciínr-
fics ilc Giwiiíj, Josep Vicens i 
|oan Ib.ínez ens propo.sen un 
pecul ia r passeig pel Barri 
Vell de la capital gironina 
que, com el subtítol indica, 
r e c o r r e tant la h is tòr ia 
d'aquests elements gairebé 
estructurals dels habitatges 
com la vida de veïns del 
barr i q u e , a m b els seus 
records i vivències, confe-
geixen la crònica de cadas-
cuna de les cases que han 
estat inventariades en el lli-
bre. Això no obstant, més 
enllà de pretendre confec-
cionar una llista exhaustiva 


Anàlisi d'un procés migratori

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert