Busquets, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XIIIl2 (1988) 451-457. Facultat de Teologia de Catalunya 
NOTES 
EL CISMA D'OCCIDENT: 
COMMEMORACI~ DEL VI CENTENAR1 
La commemoració del sise centenari del Cisma d'occident a casa nos- 
tra, per part dels estudiosos -historiadors, sobretot, i també teolegs- 
s'ha realitzat sota el patrocini científic de 1'Institut d'Estudis Catalans i 
constitueix un fet cultural de gran categoria. No hauria de passar desaper- 
cebut. 
En una epoca de canvi historic accelerat - e l s  últirns decennis del s. 
XIV i els primers del s. XV-, el Cisma d'occident és un fet d'excepcional 
importancia per a 17Església i per a Europa, en I'aspecte religiós, polític i 
cultural. A Catalunya i en tota la Corona d'Aragó cap altre esdeveniment 
internacional no ha tingut tanta repercussió en la seva historia com el Cis- 
ma d70ccident. Especialment en la seva etapa final, quan la nostra terra 
esdevé l'escenari del Cisma i dels esforcos i controversies per resoldre'l. 
des que Benet XIII va haver d'abandonar Avinyó i es va establir, primer 
en diverses ciutats de Catalunya i d'Aragó, i finalnient a Peníscola. Aquí 
el Cisma encara es va perllongar, durant dotze anys: quan ja tot Europa 
l'havia resolt en el Concili de Constanca amb l'elecció de Martí V (1417), 
el grup de Peníscola, certament cada cop més afeblit, no restablia la comu- 
nió amb tota 1'Església fins a l'agost de 1429. 
Per altra band;, la documentació sobre el Cisma d70ccident s'ha guar- 
dat sobretot a Barcelona, molt més que no pas a Roma o a Franca. Els do- 
cuments no són solament de tema polític, sinó del maxim interes eclesiolo- 
gic (teologic i canonic). Entorn del papa Benet es recopila gran quantitat 
de literatura polemica i d'argumentació, de documents comptables i de 
tractats teologics per a resoldre la divisió de 17Església. El mateix Benet 
XIII i els seus partidaris es veuen obligats a produir multitud d'escrits jus- 
tificatius, molts més que en l'altre bandol. Gracies al fet circumstancial 
que el bisbe Francesc Climent, tresorer i home de confianca del papa Be- 
net, va morir a Barcelona en 1429 i féu llegat d e l ~  seus llibres i papers a 
la catedral, I'Arxiu Capitular de Barcelona disposa avui del fons documen- 
tal més important sobre el Cisma que prové d'aquest bisbe, actiu servidor 
de la causa avinyonesa des del comencament del conflicte. 
La comissió designada per 171nstitut d'Estudis Catalans per a commemo- 
rar el sise centenari del Cisma a les nostres terres, va voler que el treball 
s'orientés en quatre direccions: aplec de bibliografia; obertura de noves 
fonts; edició de textos i estudis monografics; i unes jornades d'estudi. El 
resultat és l'aplec de sis volums d'un nivel1 científic excepcional sobre el 
Cisma d'occident a Catalunya i als Paisos Catalans que ara em disposo a 
comentar donant una visió de conjunt de la commemoració, alhora que 
descric breument els principals estudis publicats en aquesta ocasió. 
1. Els cisma d'occident a Catalunya, les Illes i el País Valencia. Reper- 
tori bibliografic, Barcelona 1979. 
La publicació d'aquest Repertori Bibliografic obeeix a l'orientació que 
de be11 antuvi I'IEC va donar a la commemoració: «Fomentar sobretot 
aquelles aportacions que consistissin en bibliografia, obertura a noves 
fonts i edicions de textos». 
És el primer que cal perque la gent es pugui informar del que existeix. 
Poques vegades es commemora un centenari amb aquesta base tan rica 
d'informació bibliografica, i és d'agrair. 
En la preparació del Repertori Bibliografic, hi han col.laborat J. F. Ca- 
bestany i Fort, M. Teresa Ferrer i Mallol, Josep M. Marques, Josep Perar- 
nau, Jaume Riera i Sans, Josep Trenchs i Josep Vives i Gatell (T). Aquest 
equip ha aplegat 516 títols de llibres i articles de revistes, escampats fins 
ara, seguint un esquema ciar en quatre apartats: 
1. Fonts i repertoris documentals (edicions de textos i recull de docu- 
ments). 
11. Estudis sobre el desenvolupament del Cisma (la neutralitat en 
temps del Csrimoniós; l'obediencia avinyonesa en temps de Joan 1 i de 
Martí I'Huma; la incidencia en el problema successori, i el capteniment de 
la nova dinastia dels Trastamares). 
111. Biografies de personatges relacionats amb el Cisma (Benet XIII, 
Climent VIII, N. Eimeric, F. Eiximenis, V. Ferrer, F. de Malla, etc.). 
IV. Estudis sobre les repercussions del Cisma (repercussions en la cú- 
ria papa1 avinyonesa, en els ordes religiosos, en la religiositat i en la 
cultura). 
2. Documentació Barcelonina sobre el Cisma d'occident. Cataleg de 
l'Exposició, Barcelona 1979. 
La commemoració, en 1979, va ser doble: una exposició (a Barcelona) 
i unes Jornades d'Estudi (Barcelona-Peníscola). 
L'exposició va tenir lloc a la capella de Santa Agata, que pertany a 
1'Ajuntament de Barcelona i és al costat mateix de l'Arxiu de la Corona 
d'Aragó. 
NOTES 453 
No he de repetir la importancia cabdal de la documentació barcelonina 
sobre el Cisma, única en el món. Ofenr una mostra d'aquesta documenta- 
ció tenia per objectiu donar la possibilitat de conkixer el que conserven els 
arxius de Barcelona sobre el Cisma d'occident. El que hi havia en l'expo- 
sició era més limitat. El que conté el cataleg és molt més complet. 
1. Documents. S'exposaven 150 documents dels arxius barcelonins: 
Arxiu de la Corona d'Aragó, de la Catedral, de 1'Institut Municipal d'His- 
tbria, del Diocesa, de 1'Arxiu de Protocols Notarials, de I'Hospital de San- 
ta Creu, etc. 
11. Llibres. En la mostra hi havia només quinze llibres de I'kpoca, en- 
tre els quals podem fer notar (per donar-ne una idea): Narració de la fugi- 
da de Benet XIII del palau d'Avinyó, l'onze de marc de 1403, en catala i 
llatí i que pertany a 1'Arxiu de la Catedral de Barcelona; el llibre de Vi- 
cent Ferrer: De moderno Ecclesiae Schismate (1380), on explica les raons 
de la seva decisió a favor del papa d7Avinyó, guardat també a 1'Arxiu de 
la Catedral; un tractat de P. de Luna: De Concilio generali; la Copia de 
l'inventari dels llibres de Benet XIII al castell de Peníscola, que es guarda 
a la Biblioteca de Catalunya, etc. 
111. Obres d'art. Finalment s'hi exposaven obres d'art: dues pintures i 
un frontal, que pertanyen al Museu d'Art de Catalunya, i una escultura re- 
presentant el Papa Benet XIII, que prové del Museu Marés. 
3. Jornades sobre el Cisma d'occident a Catalunya, les Illes i el País 
Valencia, Barcelona-Peníscola, 19-21 d'abril de 1979. Ponkncies i 
comuoicacions: Primera part, Barcelona 1986. 
Unes Jornades d'Estudi sobre el Cisma d70ccident als nostes paisos, en 
l'escaienca del sise centenari d'aquell esdeveniment, van ser preparades 
per una comissió presidida pel Sr. Miquel Col1 i Alentorn i formada per 
M. Teresa Ferrer i Mallol, Jaume Riera i Sans, Josep Trench i Josep Pe- 
rarnau, el qual fou designat secretari general de la commemoració del 
cen tenari. 
Aquestes jornades -un autkntic congrés científic sobre el tema del Cis- 
ma a casa nostra- es van celebrar a Barcelona (19-20 d'abril) i a Peníscola 
(21 d'abril de 1979). 
En el volum de la Primera part hi ha les tres ponencies i la llicó de 
cloenda, i, a més, onze comunicacions. 
a) Ponencies. 
Les ponkncies van en tres direccions: incidencia del cisma en la política 
expansiva catalano-aragonesa; en la cultura dels nostres paisos i en la solu- 
ció del problema successori plantejat per la mort del rei Martí "Huma. 
Aquestes ponencies van ser encarregades respectivament a Henri Bresc, 
professor de la Universitat de Paris-Nanterre; a Miquel Batllori, de la 
Universitat Gregoriana de Roma, i a Josep Perarnau, de la Facultat de 
Teologia de Catalunya. 
454 RCatT XIIIR (1988) 
H .  BRESC, La  maisorz d'Aragon et le Schisme: Zmplications de politique 
internationale, pp. 37-53. 
Interpreta la «indiferencia» de Pere el Cerimoniós, ja vell, corn una apli- 
cació del seny pacificador i d'un concepte etic del poder reial. És més, era 
militant de la neutralitat, per tal que els prínceps poguessin preparar-se 
per a «le grand arbitragen i actuar a favor de la unitat de 17Església. És 
Joan 1 qui es passa al partit d'Avinyó, mentre que el rei Martí practica la 
política del «doppio binario». Emparentat familiarment amb P. de Luna, 
és partidari del papa avinyones en els estats peninsulars, mentre que actua 
corn a «romanista» a Sicília. Preval la política i s'adapta. Després de 1409, 
quan Benet XIII es refugia a Catalunya, i sobretot després de Casp, quan 
és abandonat de tots, sera només el papa dels «aragonesas». 
Perb, finalment, la Corona d'Aragó també s'aparta de l'obediencia al 
papa Luna, no pas sense protestes per part del poble i dels mateixos 
bisbes. 
J .  PERARNAU, El Cisma d'occident i el Compromís de Casp, pp. 55-71. 
En la primera part de la ponencia, Perarnau presenta els documents que 
afirmen la vinculació entre Cisma d'occident i Compromís de Casp. Hi ha 
una relació molt estreta, i l'influx de Benet XIII en la sentencia de Casp 
fou decisiva, tant per les persones dels compromissaris escollits corn per 
les regles de joc establertes en la reunió. 
En la segona part, estudia aquestes regles o sistema de Casp d'una ma- 
nera molt suggestiva. Hi ha un mimetisme entre el sistema de Casp i la so- 
lució que el papa Benet proposava per a acabar el Cisma. 
En efecte, en I'epoca del concili de Pisa, Benet XIII o els teblegs del seu 
consell abandonen la idea del Concili General corn a instancia suprema 
d'arbitratge, i pensen en la «via compromissi», és a dir, en la designació 
d'uns representants de cada obediencia, reunits en una comissió que deci- 
diria quin era el papa legítim. 
En aquells mateixos anys, en el problema successori s'adopta un metode 
paral.le1: es renuncia al Parlament General de tots els regnes de la Corona 
d'Aragó i se substitueix per una junta, amb tres compromissaris per cada 
regne. És més, les qualitats que es demanen a aquests delegats sofreixen 
un desplaqament: més que ser coneixedors del dret general i successori, 
hom els demana qualitats de tipus religiós. 
És per aixb que el successor del rei Martí havia de ser el qui Benet XIII 
tenia decidit, i, perque aquesta decisió fos considerada justa, se seguí un 
procediment que ja havia elaborat el papa Luna per a la solució del Cisma. 
M. BATLLOFU, Repercussions culturals i socio-religioses del Cisma dJOc- 
cident en les terres de la Corona catalano-aragonesa, pp. 74-82. 
El Cisma es va viure corn una calamitat de 1'Església i el món, i alhora 
corn una font d'inquietuds religioses. 
El P. Batllori presenta I'ambient religiós i cultural dels catalans i arago- 
nesos que resjdien a la cort d'Avinyó. Afirma que, el nostre, era un país 
mancat de teblegs (en no haver-hi Facultat de Teologia a la Universitat de 
Lleida) i que, finalment, entorn de P. de Luna hi ha un grup forca consis- 
tent de juristes-teblegs de les nostres terres. Analitza la represa del profe- 
NOTES 455 
tisme joaquimista i de i'espiritualisme a Europa, durant el Cisma, i també 
arreu dels Paisos Catalans. Aquí és iniciat pels franciscans del Rosselló 
que estan en contacte amb els espirituals d'occitania. Cita en aquesta línia 
els frares menors Joan Eiximeno i Francesc Eiximenis. 1 posa com a casos 
a part el de fra Francesc Turmeda, que passa a 1'Islam durant el Cisma 
(pero no a causa del Cisma) i el de Vicent Ferrer, que representa un em- 
pelt interessant de teologia dominicana i d'espiritualisme francisca, com- 
parable al que apareix un segle més tard en Savonarola. Finalment ofereix 
una visió de la controversia antilulalista en relació amb el Cisma. 
Juntament amb la Pesta Negra, el Cisma dlOccident és la causa que 
s'escaigui una onada de pessimisme arreu d'Europa. Per altra banda, tam- 
bé fa augmentar en els regnes de la Corona d'Aragó la intervenció del mo- 
narca en els afers eclesiastics, cosa que obre el camí a la política de Joan 
11 i de Ferran el Catolic. 
b) Llicó de cloenda 
M. MILIÁN I BOIX, El papa Luna, Benet XIII, a Peníscola, pp. 83-94. 
És la lliqó que va clausurar les Jornades. Exposa primer el judici de di- 
versos historiadors sobre la personalitat de P. de Luna: «Sin duda la figura 
más prominente de este colegio avifionés y bien familiarizado con todas las 
cuestiones teológicas y canónicas del Cisma)), en paraules de H. Jedin. Ex- 
plica a continuació l'itinerari papal, quan es refugia a les terres de la coro- 
na catalano-aragonesa, protegit pel rei Martí 1: Perpinya, Barcelona, Tar- 
ragona, Tortosa. Mort Martí l'Humh, el papa Benet pren el camí de Sara- 
gossa, sojorna al monestir de Benifassa, a Sant Mateu i, finalment, a Pe- 
níscola, on arriba per primera vegada pel julio1 de 1411. 
Descriu la cort de Benet XIII: quatre cardenals, alguns bisbes i una cú- 
ria pontifícia cada cop més minvada; així com les obres que fa al castell de 
Peníscola i els artistes i artesans que treballen per a ell. Finalment explica 
la mútua fidelitat del papa Benet i dels ciutadans de Peníscola. 
c) Comunicacions 
Entre les comunicacions d'aquesta primera part, cal destacar l'aportació 
de J. PERARNAU, Fonts vaticanes sobre el Cisma i Catalunya, en la qual 
presenta, estudia i transcriu, per primera vegada, l'extraordinari testimoni 
d'Ennec de Vallterra, bisbe successivament de Girona, Sogorb i Tarrago- 
na, sobre el conclave de 1378 que va elegir Urba VI. Importantíssim per 
a coneixer els inicis del Cisma és un text fins avui inedit i que posa de re- 
lleu les dificultats, rumors, confusió i falta de llibertat d e l ~  electors del 
papa «roma». Una altra comunicació sobre Eimeric també té un gran inte- 
res, la de J. de PUIG - J.  PERARNAU, La Znformatio brevis et metrica de N. 
Eimeric sobre el Cisma, on es destaca l'apassionada activitat que aquest 
posa al servei de la causa avinyonesa. També convé destacar les aporta- 
cions de R. Ordeig i de Teresa M. Vinyoles, etc. 
456 R C ~ ~ T  X I I I I ~  (1988) 
4) Jornades sobre el Cisma d'occident a Catalunya, les Zlles i el País 
Valencia. Ponencies i comunicacions: Segona part, Barcelona 1988. 
En aquest volum, l'últim editat i continuació de l'anterior, s'hi contenen 
les disset comunicacions que restaven. 
Entre elles, i a títol d'exemple, m'han interessat especialment les de J. 
BADA, LJEsglésia catalana entre Constanca i Benet XZZt A. BORRAS, L'ac- 
tuació de Benet XIII al Compromis de Casp; F .  CORTIELLA, Benet XZZZ a 
Tarragona; les dues de J. M. MARQUES, L a  Corona dJAragó en  els regis- 
tres d'Urba V I  i El sínode de Lleida de 1418, aquesta darrera en col.labo- 
ració amb G. ROURA; i la de J. BAUCELLS, obre la genesi, datació i trarzs- 
missió dels tractats de Benet XZZZ entorn del tema del Cisma. 
5) V I  Centenari del Cisma d'occident. «El Cisma a les Terres Valencia- 
nes)), dins Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LVI, Cas- 
telló 1980. 
En aquest Butlletí hi ha disset comunicacions a les esmentades Jornades 
sobre el Cisma d'occident (Barcelona-Peníscola, abril 1979), i fan referen- 
cia a institucions, persones o poblacions del País Valencia. 
Entre elles em permeto destacar les de M. M. CARCEL ORTÍ - J.  
TRENCHS ODENA, Regesta de documentos pontificios de la época del Cisma 
de Occidente, del Archivo Diocesano de  Valencia; J. HINOJOSA - P. LOPEZ 
ELUM - M. RODRIGO, Relaciones de la ciudad de Valencia con el Pontifi- 
cado durante el Cisma de Occidente; J. PERARNAU, Mestre Marti Talayero; 
J. de PUIG, El procés dels 1ul.listes valencians contra Nicolau Eimeric en  el 
marc del Cisma d'occident; J. DONATE, Presencia del Papa Luna en las 
tierras de la Plana, etc. 
6) J. BAUCELLS I REIG, El fons «Cisma d'Occident» a 1'Arxiu Capitular 
de la Catedral de Barcelona. Cataleg de codexs i pergamins (Premi 
Peníscola 1978) (Institut d'Estudis Catalans. Membries de la Secció 
Histbrico-Arqueologica XXXIV) , Barcelona 1985. 
En un balanc del que s'ha publicat sobre el Cisma d'occident, no pot 
mancar-hi aquesta obra cabdal, ja recensionada per J. Perarnau en aques- 
ta niateixa revista (Cf. RCatT X [1985] 456-458). 
El cataleg és doble: cbdexs i pergamins, i conté en bona part els papers 
i llibres del bisbe Francesc Climent, esmentat més amunt, tresorer del 
papa Benet i familiar pontifici, que els havia llegats a la Catedral de Bar- 
celona. 
El cataleg de codexs és fruit d'un treball profund d'identificació i data- 
ció de divuit cbdexs, que corresponen a 124 textos diferents. Són de finals 
del s. XIV i comenqaments del s. XV, alguns peces úniques. En general 
tracten temes eclesiolbgics, entorn de les vies de solució del Cisma i el po- 
der papa1 en relació amb el Concili General i amb 17Estat. No es limita al 
NOTES 457 
temps del Cisma, sinó que continua fins a l'epoca de Basilea i de Ferrara- 
Florencia, amb la problematica del conciliansme, que és encara un resso 
del Cisma. 
El cataleg de pergamins conté regest de 594 pergamins (de 1378 a 1430). 
Molts són rebuts signats pel tresorer o documents annexos del mateix tre- 
sorer. Documentació preciosa que ilalustra la tresoreria de Benet XIII i 
que, ates el gran desenvolupament del fiscalisme i de les finances pontifí- 
cies en l'etapa d'Avinyó i en la del Cisma, poden ser de gran interes per 
als investigadors. 
El Cisma d'occident és un esdeveniment de molta gravetat per a la his- 
toria de Catalunya, «la trajectoria de la qual canvia de direcció per les con- 
veniencies de Benet XIII, determinades pel Cisma». 1 tota una serie de 
personalitats catalanes, de gran projecció civil i eclesiastica, com Bernat 
Metge, Felip de Malla, Francesc Eiximenis i, és clar, sant Vicent Ferrer, 
van participar-hi apassionadament. 
Donar a coneixer la documentació i la bibliografia existents i publicar 
les ponencies i comunicacions d'unes jornades sobre el Cisma a la nostra 
terra, representa una contribució científica que hem d'agrair com cal i que 
és merit d'estudiosos especialistes, del patrocini de 1'Institut diEstudis Ca- 
talans i, en molt bona part, del treball i empenta de Josep Perarnau, secre- 
tari general de la comissió. 
Em sembla, pero, que ha tingut un resso Públic i institucional menor del 
que calia esperar. Si fos veritat, per a la cultura del país, no seria saluda- 
ble. Malgrat tot, el fruit aplegat és de molta qualitat des del punt de vista 
científic. Només resta lamentar que, havent comencat a publicar-se en 
1979, fins a 1986 i 1988 no s'ha vist la publicació de les ponencies i comu- 
nicacions d'unes jornades celebrades quasi deu anys abans; i també deixar 
constancia que es tracta d'una edició molt modesta pel que fa a la impres- 
sió (copisteria), quan altres publicacions de menor nivel1 troben ajuts per 
a fer edicions molt sumptuoses. Les institucions seleccionen les seves sub- 
vencions amb criteris ben discutibles. 
Joan BUSQUETS 


El cisme d'Occident: commemoració del VI centenari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert