Aquesta col·laboració vol ser un homenatge a la llibertat de pensament del professor Rius-Camps. L’article constata la dificultat de pensar i escriure amb llibertat en el nostre temps, a causa dels condicionaments exteriors, però encara més dels condicionaments interiors subtils. Per això proposa una independència davant qualsevol tipus de dictadura intel·lectual i, també, la independència de tot tipus d’idolatria ideològica, política, econòmica o cultural. Tanmateix, atesos els límits de la independència, l’article urgeix la necessitat de madurar des del pensament in-dependent cap a un pensament inter-dependent (que escolta els altres i, especialment, els crits del dolor del món) i, també, des del pensament inter-dependent ver un pensament intra-dependent (que escolta la veu interior i explora l’univers misteriós de la persona. Conclou que la teologia ha de retrobar el seu lligam profund amb l’espiritualitat mística i amb l’acció pastoral alliberadora.This contribution is intended as a homage to the freedom of thought shown by Professor Rius-Camps. The article notes the difficulty in thinking and writing freely in the present day, because of external circumstances but, even more, because of subtle internal conditioning. Consequently, it advocates an independence from any kind of intellectual dictatorship, and also an independence from any sort of ideological, political, economic or cultural idolatry. However, noting the limits of independence, the article stresses the need to move from in-dependence of thought towards an inter-dependence (listening to others and, in particular, to the cries of distress in the world), and then from inter-dependent thought to intra-dependent thought (listening to the inner voice and exploring the mysterious universe of the individual). The conclusion is that theology must rediscover its profound connection with mystical spirituality and with pastoral activity that liberates
