Pueyo, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

80 [312] E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E Dossier
La recerca 
i la transferència 
de tecnologia 
en informàtica 
a la UdG
Xavier Pueyo
En abordar el tema que ens ocupa, la primera cosa que
hauríem de dir és que la categorització de la recerca no
sempre té uns límits clars; la segona, que la informàtica és
tan present a pertot que sovint ens podem preguntar si la
innovació que aporta un determinat producte amb un fort
component d’informatització representa realment un pas
endavant en el camp de la informàtica o no. Així, hi ha
camps d’estudi i innovació que es fonamenten fortament en
la informàtica sense ser estrictament subàmbits de la
informàtica, i camps mixtos en els quals la informàtica és
certament innovadora, a més a més de ser-ho alguna altra
disciplina. Com que en aquest mateix dossier hi ha un altre
article sobre la recerca a la Universitat de Girona (UdG) en
l’àmbit industrial, potser trobareu a faltar aquí temes que
ens ha semblat que són més propis de l’enginyeria indus-
trial que no pas de la informàtica. Sempre és difícil establir
límits precisos. Demanem, doncs, disculpes per endavant si
no coincidim amb els criteri de tothom. 
Alumnes en una 
aula d’informàtica. 
A
la UdG, la recerca en informàtica es va començar a
desenvolupar a principi dels 90 en el Departament
d’Informàtica i Matemàtica Aplicada, i en el d’Enginyeria
Industrial. D’aquest segon aviat en va sorgir el Departa-
ment d’Electrònica, Informàtica i Automàtica, que recentment s’ha
dividit en dos: el Departament d’Arquitectura i Tecnologia de Com-
putadors, i el d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica.
D’altra banda, el 1996 es va posar en marxa l’Institut d’Informàtica
i Aplicacions, amb l’ànim de federar bona part dels grups de R+D
de la UdG en informàtica i les seves aplicacions.
Al nostre entendre, la recerca en informàtica a la UdG es
desenvolupa en cinc sectors, que anirem tractant un a un.
Sistemes distribuïts i comunicacions
En aquest àmbit la recerca és desenvolupada, fonamentalment,
pel Grup de Comunicacions de Banda Ampla i Sistemes Distri-
buïts, i s’agrupa en dos camps: 
— Control i gestió de xarxes informàtiques de banda ampla.
— Aplicacions distribuïdes.
Pel que fa a les xarxes informàtiques, bàsicament parlem
d’Internet. La recerca en aquest àmbit abraça diversos aspectes
que tenen a veure, en el sentit més «popular», amb la qualitat que
esperem d’una infraestructura tan fonamental per a la nostra socie-
tat. Així, de forma específica, es treballa explícitament en el control i
la gestió de xarxes per garantir la qualitat de servei (Quality of Servi-
ce, QoS). A un altre nivell d’accepció de qualitat de xarxa/Internet,
es treballa en instruments diversos que contribueixen de forma dife-
rent a l’optimització del servei que oferirà finalment la xarxa. Entre
aquests instruments a la UdG es treballa amb sistemes multiagent,
control d’admissió de connexió, assignació de recursos, encamina-
ment (routing) i mecanismes de protecció, entre d’altres. 
En el camp de les aplicacions distribuïdes retrobem, com és
lògic, alguns elements ja implicats en la recerca més horitzontal,
com ara el processament distribuït i paral·lel (Grids) i els sistemes
multiagent, així com una sèrie d’elements que, si bé cadascun té la
seva raó de ser, també comparteixen alguns components:
— Aprenentatge obert i a distància.
— Models adaptatius per a l’aprenentatge col·laboratiu a distància.
— Sistemes hipermèdia adaptatius dinàmics.
Visió per computador i processament d’imatges
El Grup de recerca de Visió per Computador i Robòtica de la UdG
és el principal actor de la recerca i transferència de tecnologia en
els camps de la captació, el processament i l’anàlisi d’imatges,
amb el corresponent reconeixement de formes, objectes i altres
característiques de les imatges. Una característica fonamental
que el grup destaca de la seva feina és el fet que els seus treballs
inclouen, majoritàriament, el component del temps real, sovint
basat en el disseny i desenvolupament de hardware propi.
Aquesta qualitat és indispensable per al tractament d’escenaris
amb elements en moviment, camp àmpliament explorat en els
seus treballs. Entre d’altres, els principals camps d’aplicació en
els quals es projecta aquesta recerca són la inspecció per al con-
trol de qualitat en processos industrials, la seguretat i la biome-
dicina. La visió per computador en el context de la robòtica és
una línia de treball que mereix un esment especial. El Grup de
Visió per Computador i Robòtica ha centrat bona part de la seva
trajectòria en la robòtica aplicada a diversos sectors –suport a
persones discapacitades, teleoperació...–, dels quals destaca la
feina feta en robòtica submarina. 
La recerca d’aquest sector es pot categoritzar en tres àmbits:
Visió i robòtica submarina. Aquesta línia de treball té per objec-
tiu contribuir al desenvolupament de vehicles autònoms submarins
(AUV), en el seu component informàtic. Així, es treballa en tècniques
d’intel·ligència artificial per al control del robot, creació de mapes per
a la ubicació del robot i control de la missió de l’AUV, sempre sobre
la base de la informació subministrada pel sistema de visió i proces-
sament de les imatges submarines. Alguns d’aquests aspectes
tenen una forta relació amb la recerca desenvolupada en el que hem
anomenat sector de sistemes experts i intel·ligència artificial.
Percepció 3D. L’objectiu dels treballs desenvolupats aquí és el
d’obtenir informació geomètrica tridimensional a partir d’imatges
–per definició bidimensionals– captades pels sistemes de visió. 
Anàlisi d’imatges. Inclou diversos treballs orientats al reconei-
xement informatitzat de característiques que permetin el reconei-
xement d’elements/propietats en imatges, així com la seva classi-
ficació: textures, colors, formes i disposició espacial d’objectes i/o
característiques. En aquest àmbit se situen també part dels tre-
balls que porta a terme el Laboratori de Gràfics i Imatge.
Dossier F E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E [313] 81
Comunicacions i serveis distribuïts .
82 [314] E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E Dossier
Informàtica gràfica i geometria computacional
Un altre sector de la recerca i la transferència de tecnologia en
informàtica a la UdG és el que engloba diversos components de la
informàtica gràfica i el que podem considerar el seu fonament
matemàtic principal, la geometria computacional. La recerca en
informàtica gràfica, o simplement gràfics, a la Universitat de Giro-
na se centra fonamentalment en la generació d’imatges de síntesi,
imatges corresponents a models digitals o virtuals, dels objectes
més diversos. Per fer-nos una idea d’aquesta diversitat, repassem
els àmbits dels quals sorgeixen i als quals s’apliquen els treballs i
els resultats d’aquesta recerca:
— Anàlisi i identificació de característiques de molècules.
— Optimització de la disposició de dispositius (antenes,
llums...) en entorns (superfícies) no trivials. 
— Reconstrucció i anàlisi de models en 3D per a la inspecció,
la diagnosi i la intervenció mèdiques.
— Simulació del transport de llum per a la generació d’imatges
altament realistes.
— Disseny assistit per ordinador (CAD, Computer Aided
Design) –arquitectònic, fars de cotxe, reflectors...– basat en
la simulació de la il·luminació.
— Entreteniment: videojocs i escenaris virtuals.
Per tal de satisfer les necessitats dels treballs de recerca que
plantegen aquestes aplicacions, la tasca que es porta a terme
tracta diversos aspectes. En la dimensió més fonamental, es tre-
balla en problemes de càlcul de la visibilitat i selecció de punts
de vista, en generació de malles de qualitat, en l’aplicació de la
teoria de la informació als gràfics i en qüestions relacionades
amb tècniques estocàstiques de càlcul. A un nivell més tecnolò-
gic trobem contribucions en diversos camps com ara el modelat-
ge i la visualització basats en la fenomenologia, és a dir, en la
simulació dels processos físics que en el món real són responsa-
bles de l’aspecte del que veiem. Aquest camp inclou la produc-
ció d’imatges que representen objectes (per exemple arbres) i
fenòmens naturals (per exemple boira, pluja). En l’àmbit de la
imatge mèdica, la recerca en gràfics té una forta relació amb
l’anàlisi i el processament de la imatge esmentats en l’apartat
precedent, i cal destacar-ne aquí el registre i la segmentació tri-
dimensionals, juntament amb el modelatge i la visualització de
les dades mèdiques en 3D.
La recerca en aquest sector es porta a terme en el context
del Grup de Geometria i Gràfics i en el ja esmentat Laboratori de
Gràfics i Imatge. 
Programació i sistemes d’informació
En aquest sector, desenvolupat majoritàriament en el Grup d’Engi-
nyeria del Software, Lògica i Programació, podem parlar de treballs
que se situen en camps força diversos. En la dimensió més fona-
mental trobem aportacions en les àrees de la deducció automàtica
i de la lògica d’ordre superior. Ambdós camps tenen un component
teòric significatiu i un gran interès per a la resolució de problemes
complexos de programació de computadors. Així, per exemple, la
lògica d’ordre superior s’usa en l’extracció d’informació de pàgines
web i la interpretació del llenguatge natural. Per la seva banda, les
eines de deducció automàtica juguen un rol important, entre
d’altres, en la certificació fiable del software i el hardware. En
aquest domini hem de situar també la resolució de problemes rela-
cionats amb el software de planificació i optimització.
Una tercera via de treball es desenvolupa en el camp de l’apre-
nentatge electrònic (e-learning) –fortament relacionat, doncs, amb
els treballs esmentats per al sector de sistemes distribuïts i comu-
nicacions–, que es porta a terme sobre la plataforma ACME (Ava-
luació Continuada i Millora de l’Ensenyament), la qual permet
URIS (Underwater Robotic Intelligent System). Robot submarí 
dissenyat  i desenvolupat a la Universitat de Girona.
Plataforma de diagnòstic assistit per computador usada per reconstruir 
mapes de fibres per on circula la matèria blanca del cervell. 
Dissenyat i desenvolupat per la Universitat de Girona.
l’assignació de problemes als estudiants i la correcció, de forma
totalment automàtica i en línia, de les solucions enviades via web.
La recerca en aquest context se centra en el desenvolupament de
nous correctors automàtics per a problemes no trivials, com per
exemple la correcció de programes informàtics, de diferents dia-
grames (entitat/relació, de classes, circuits elèctrics...), d’esque-
mes de bases de dades, etc. 
En un vessant més aplicat de la programació es treballa en la
difusió del software lliure, tant des del punt de vista tècnic i acadè-
mic (discussió d’avantatges i inconvenients amb els nostres estu-
diants) com des del punt de vista de l’impacte que aquesta mane-
ra d’entendre el software pot tenir –i està tenint– en la nostra socie-
tat: abaratiment de costos en l’accés a les tecnologies de la infor-
mació i les comunicacions, control directe i possibilitat de modifi-
car –o fer modificar– els programes que utilitzem, no-dependència
de grans multinacionals, etc.
Sistemes experts i intel·ligència artificial
En aquest apartat agrupem un conjunt d’aportacions que s’han
desenvolupat, essencialment, a l’entorn de la intel·ligència artificial.
Ja hem indicat al principi que la categorització de la recerca no
sempre té uns límits clars, i entenem que el que presentem en
aquest apartat es podria haver introduït en l’apartat precedent.
Com a eines fonamentals per al monitoratge de processos i per a la
planificació i optimització en el context de l’enginyeria de sistemes,
s’usen tècniques d’intel·ligència artificial i diferents tipus d’agents,
respectivament, per a aplicacions com ara el monitoratge de quali-
tat d’energia elèctrica, els processos de depuració d’aigües i l’opti-
mització de l’ús de flotes de vehicles. A part de la utilització esmen-
tada, els agents han estat aplicats també com a eines d’ajuda a la
presa de decisions, que assisteixen en la navegació per Internet i en
les iniciatives de robots. Aquests treballs es desenvolupen en el si
del Grup d’Enginyeria de Control i Sistemes Intel·ligents, que també
té activitat en el camp de la mineria de dades aplicada a l’àmbit de
la sanitat. Finalment, esmentem els treballs portats a terme en el
Grup d’Intervals Modals i Enginyeria de Control en el camp de l’anà-
lisi intervalar, per l’ús que es fa d’aquest instrument matemàtic en el
desenvolupament de software de control.
Alguns resultats
Voldria acabar amb alguna informació corresponent als resultats
d’aquesta recerca. Els resultats científics (publicacions, col·labora-
cions internacionals...) i tecnològics (projectes de recerca, conve-
nis de transferència de tecnologia) poden ser fàcilment consultats
al web http://iiia.udg.edu i fóra llarg ara de descriure’ls. A part
d’aquests resultats, la recerca en l’àmbit informàtic a la UdG ha
possibilitat l’existència de dos programes de doctorat que van
rebre el reconeixement de qualitat per part del Ministerio de Edu-
cación y Ciencia i de la Generalitat de Catalunya, i de tres progra-
mes de màsters, dos dels quals són interuniversitaris i un altre
internacional. D’altra banda, també fruit de l’activitat investigadora
i de transferència de tecnologia dels grups implicats, han sorgit
diverses iniciatives que s’estan consolidant en el Parc Científic i
Tecnològic de la Universitat de Girona.
Al llarg d’aquest article hem esmentat alguns projectes i inicia-
tives concrets; no els hem esmentat tots, ni entenem que aquests
siguin més importants que altres projectes en curs a la UdG que no
hem mencionat; simplement els hem usat com a elements que
ens ha semblat que podien il·lustrar la qüestió que tractàvem.
Xavier Pueyo  és professor catedràtic d’universitat 
de l’Àrea de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UdG.
Dossier F E Revista de Girona F núm. 248  maig - juny  2008 E [315] 83
Producció d’arbres per a entorns virtuals (videojocs, decorats virtuals). 
Software dissenyat i desenvolupat a la Universitat de Girona.
ACME: plataforma d’aprenentatge electrònic (e-learning) que permet 
la correcció automàtica de tot tipus de problemes, com ara problemes 
de formulació química. Concebut i implementat a la UdG.


La recerca i la transferència de tecnologia en informàtica a la UdG

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert