Gutiérrez, Jesús M.

Reixach, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

36 ísooj «f- Rtvis'iA DF CHHONA -» NOM- 22S |t'i K)i - Acosf 2004 * - HISTORIA 
Els carlins 
i la simbologia liberal 
Un episodi de la tercera guerra carlina a la Garrotxa 
Jesús A/1. Gutiérrez 
Albert Reixach 
La plantada de l'arbre 
de la llibeitaten un 
gravatdel Museu 
Carnavaletde París, 
Sense entrar en definicions complexes 
deis valors que adquireix la simbologia 
política, analitzada des de perspectives 
sociológiques o antropológiques, 
cadascun deis models d'organització 
social i política vigents en cada moment 
historie han deixat voluntat de 
transcendencia elaboran! i creant la 
seva propia identitat simbólica. Aquest 
escritvol servir com una aportació a la 
reflexió (o, potser, disquisició teórica) al 
voltant d'una de les anécdotes mes 
carregades de simbolisme que va viure 
la comarca de la Garrotxa al llarg del s. 
XIX i que slnscriu en la tercera carlinada, 
tot aprofitant l'avinentesa de l'any 
Vayreda que acabem de celebrar. 
HISTORIA • * RlíVlSTA l)F ( j IR(5NA •» NM, Z2S JUI U)l, - ACOSI ¿ÜO4 f- [ SO 1 I 37 
Unperíodedetensions 
La c o n e g u d a co in a R e v o l u c i ó de 
Setenibrc o Gloriosa de 1868 va signi-
ficar Tinici d 'un pcríode faixic de ten-
si o ns i d e b a t s s o b r e les f o r m e s 
d ' i m p l a n t a c i ó d e l ' c s t a t l i be ra l a 
Espanya. conegut gencricamcnt coni 
a Sexenni Revolucionari . Van ser uns 
anys d 'una crisi social i e c o n ó m i c a 
con t inuada , que venia ja deis anys 
immediatament anteriors (la crisi del 
regnat d'Isabel l í ) , marcada per tina 
davallada de l 'activitat e conómica i 
industrial, amb for^-a penalitats per a la 
superx'ivéncia deis sectors socials mes 
desprotegits, els treballadors, incapagos 
de defensar-sc c o m a classe en un 
cicle mflacionista i de carestía d'ali-
nients, i en qué les manifestacions de 
Iluita social s 'anaven r ep rodu in t de 
m a n e r a i n i n t e r r o i n p u d a . La crisi 
s ' incremcntava any rere any, i a la 
comarca de la Garrotxa es van produir 
nombrosos acomiadaments d'obrers i 
tancaments d'algunes de les principáis 
emprcses (situades en l'cix cconómic 
del Pluvia), afectades per la manca de 
matéries pr imeres , les dificultáis per 
p r o v c i r - s e de r e c u r s o s e n e r g é t i c s 
( l ini i ta ts c o m e s t a v e n a l ' e n e r g i a 
hidráulica del Pluvia, clarament jnsufi-
cient) 1 el mol t deficicnt sistema de 
transpon: i disfribució de les mercade-
rics. To t plegar no fcia res mes que 
incrementar el radicalisme deis sectors 
obrers, bcneficiats per Tamplitiid del 
iiou marc polídc, mes tolerant amb els 
drets i les Uibertats socials, tal c o m 
recollia la Constitucic) del 1869. 
En aqucst ambient i context de ten-
sió i agitació soci:ds es va esdevenir un 
procés molt accelcrat de transformado 
de la societat espanyola , catalana í 
ga r ro tx ina , Logicameni : , no era el 
niillor deis ambients ni el mes desitjat 
deis contextos per plantejar reformes ni 
solucions ais mol t s p rob le rnes q u e 
arrossegava la nostra societat del s, XIX. 
En aquesta plaga Major de Santa Pau se suposa que s'hi havia plantat 
l'arbre de la Ilibertat que els homes d'Estartús van tallar ¡ cremar. 
L'arbredelallibertat 
De totes maneres, els liberáis catalans, i 
en el nostre cas els d'aquesta zona de la 
Muntanya (mes tard coneguda com a 
Garrotxa), tot i la divisió entre les dife-
rents faniílies polídques i entre monár-
qiucs (la majoria) i republicans (mía 
pctita minoría), van prcndre l 'exemple 
de Franca i van escollir l'arbre com a 
símbol de la retrobada Ilibertat. Així, 
en t re el 1869 i el 1872 es van anar 
plantant «arbres de la Ilibertat» arreu 
del país. A la nostra comarca, la majo-
ria van ser oms, una reliquia i símbol 
de potencia , digmtat i naruralcsa. A 
Olot, per exeniple, l'arbre va ser plan-
ta t en un e m o t i u i p o p u l a r ac t e 
d 'homenatge a la Ilibertat civil; també 
a Santa P a u , t o t i q u e en aciucsta 
població es va produir un enees debat 
municipal, amb postures molt enfron-
tades entre els partidaris de plantar-lo i 
els contraris. Aquests tiltims, com és 
lógic, estaven molt en la sintonía de les 
posicions mes reaccionarics i tradicio-
nalistes, própies deis carlins, tendencia 
que a la comarca tenia una amplia 
presencia en cis ámbits rurals, que ja 
havicn manifestat c larament la scva 
posició política duróme la pr imera i 
segona carlinades. I aquesta polénnca 
cond ic iona la vida de! pet i t arbret , 
menut com la llibcitat que representa-
va en una térra dominada pels enemics 
declarats del líbenilisme. 
A partir deis ciocuments onsc rva t s 
a l'Arxiu Municipal de Santa Pau, es 
po t c o m p r o v a r q u e la v o l u n t a t de 
plantar l'arbre va comeni,"ar a prendrc 
eos el febrcr del 1872. El fet, com ja 
bcín dit, arrencá amb polémica: el 10 
d'aquell mes es va registrar una carta 
signada peí Cent re Monárquic d 'Olot , 
adrci^ada a l'alcalde de Santa Pau,(1) 
que litcralment diu: "Son las 4 de esta 
t a r d e en q u e a c a b o de r e c i b i r u n 
escrito del Sr. Comandante Militar de 
Olot , que copiado dice así. El Centro 
Monárquico de esta villa está altamen-
te interesado en saber si en el dia de 
mañana se planta el Árbol de la Liber-
tad y con ob je to de q u e este ac to 
tenga toda la solemnidad posible tene-
mos proyectado apoyarles con la asis-
tenc ia de var ios i n d i v i d u o s de los 
38 [502I «f- Rj ;v i s iA DO C Í I R O N A •» N Ú M . 225 [ U L I O L - A C O S I 2 0 0 4 * - HISTORIA 
Un arbre de pedra a l'entrada 
de rajuntamenídeGirona. 
voluntarios de la Libertad. También 
asistirá a este acto el Comandante 
Militar con alguna fuerza del Ejército, 
en su consecuencia al deber de este 
dará Usted la contestación del resulta-
do de la contestación de! Alcalde^ El 
C^omandante Militar Pero Pastor= Sr. 
juez Municipal de Sta. Pau. En su 
consecuencia me dará U. contestación 
por el mismo con el... por si da licen-
cia para plantar el árbol de la Libertad 
para que en caso contrario pueda dar 
conocimiento de su negativa o insis-
tencia a... Sr. C^.omandante y al M.Y. 
Sr. Gobernador de esta provincia la 
que muy mucbo sentido. Dios guarde 
a Usted niucbos añíjs! Santa Pau, 10 
de Febrero de 1872. 
"Eljuez Municipal -José Plana» 
El dia 14 de febrer un grup de 
vei'ns es va adre^^ar al governador 
provincial de CJirona, davant el 
menyspreu mostrat per rAjuntanient 
del inunicipi, i li van fer la següent 
pet ic ió(2) : «M.Y, Los suscritos 
monárquicos liberales del pueblo de 
Santa Pau acuden respetuosamente 
ante la autoridad de Us. y esponen 
que deseosos secundar la expansión 
del espíritu liberal que empieza a 
desarrollarse en este pueblo ban 
resultado plantar el árbol de la liber-
tad en la plaza de la Constitución 
pidiendo para ello, de palabra y por 
escrito, la debida autorización de la 
autoridad local; y como quiere que 
esta, sin duda por sus tendencias a 
una situación reaccionaria ha desa-
tendido con protestas y evasivas la 
pretensión de los esponentes, es por 
ello que: A Vs. suplican se digne 
conceder facultad a los firmantes para 
realizar con la debida solemnidad la 
plantación de dicho árbol como 
signo de entusiasta adhesión a la 
Monarquía C^onstitucional de Ama-
deo 1. Así lo esperan de! patriotismo 
de Vs. M.Y.S. Santa Pau a los 14 de 
Febrero de 1872». L'escrit va acom-
panyat de les signatures de Carlos 
Coll, Juan Coll, Freo, Pagés, Pera 
Pagés, Juan Fexas, José Vilarrasa, 
Sidro Carits, José Plana, Esteban 
Pujólas, Jacinto Mateu, Salvador 
Roca, Martí Rigau, Mancl Carits, 
Bartolomé Badosa, Jacinto C~ol!, José 
Plana, Juan Comadevall i Isidro 
Jordá. 
Una setmana mes tard va arribar la 
resposca del governador, óbviament 
afirmativa:(3) «En vista del informe 
dado por V. en la instancia que remite 
a ese Ayuntamiento en 17 del actual 
relativo a conceder permiso para plan-
tar el árbol de la libertad en la plaza de 
la Constitución de esa villa, he acor-
dado acceder a lo que solicitan los fir-
mantes de dicha que a V... Gerona 
22 de febrero de 1872= Pedro 
Torres». 
Sorprenentment, pero, l'alcalde de 
la vila, en la seva contesta, va objectar 
que no havia rebut cap soMicitud en 
relacíó amb rarbre:(4) «En contesta-
ción a su oficio de hoy debo decirle 
que hasta el presente ningi'm vecino 
de este fíistrito me ha pedido licencia 
ni dia para plantar el árbol de la liber-
tad, ni el sitio donde se deseaba plan-
tar; de consiguiente cuando se nic 
pida la correspondiente licencia por 
individuos de este Distrito y el lugar 
donde se deseaba plantar, daré mi 
contestación». 
Vista, dones, aquesta contradícció 
(es deinana informació sobre un fet 
que des de la part soMicitant es creu 
imminent i el consistorí simula no 
estar-ne assabentat), arribem a la con-
clusió que la celebració d'un acte amb 
concurrencia institucional i dotat del 
simbolisnie que pretenien donar-hi 
un determinar sector de santapaucncs 
d'ideals monárquics constitucionals 
(majorítáriament habitants del nucH 
urba i proíessionals liberáis o nienes-
trals), amb el suport de les jerarquies 
militars, es veía contínuament frenada 
pe! mes ferní deis obstacles: la mateixa 
corporació municipal, cúpula mono-
politzada peLs terratinents i propietaris 
locáis, cadins de soca-rel. 
Malgrat els entrebancs, a! tombant 
del mes, una vegada rebuda l'autoritza-
ció del governador provincial, les auto-
ritats locáis devíen concedir el permís 
per plantar l'arbre, se suposa que a la 
pla^a major, entre els porxos i davant 
Fesglcsia. Desconeixem, tanmateix, les 
condicions en qué fmalnient s'hi va 
procedir, ja que no hem pogut identi-
ficar ni localitzar cap altre document 
relaeionat amb la plantada de l'arbre. 
L'arbre tallat 
Desgraciadament, pero, el mar^ del 
mateix any 1872 s'iníciá la Tercera 
CarÜnada, i entre els fets ocorreguts a 
HISTORIA - * R E V I S T A H K C I R O N A - v NM. 22S J I Í L Í O I . - A C D S T 2004 * ' l , - ; o í l39 
i 
L'arbre, centre d'una festa única a París. 
la Clarrotxa, una partida carlina dirigida 
per l'Estartús (un capitost carlí origma-
rí de Sant Privat d 'en Bas i protagonis-
ta d'algunes de les accions niés violen-
tes a la nostra comarca) i fonriada per 
uns 300 homes va entrar en el poblé el 
15 de juny del 1872. La seva primera 
acció va ser tallar l'arbre, coni s'afinna 
en un comun ica t a la comandanc ia 
militar de 12 de juny del 1872: <ÍA la 
e n t r a d a de esta a n o c h e c i e n d o ha 
entrado Estartús en esta villa con algu-
nos 130 [?| h o m b r e s y después de 
haber cortado el árbol de la libertad y 
haber conndo y bebido se han ido por 
la parte de Mieras de d o n d e parece 
habían venido. . .»;(5) en altres tonts 
que recullen R a m ó n Círabulosa i el 
doctor Danés es pot Uegir també que 
van tallar l'arbre, el van transfomiar en 
creu i el van cremar. 
La imatge c[ue suggercixen aquests 
fets és la d'uns homes armats envoltant 
l'arbret «crucificat» i cremat, cridant 
d'alegria i donant visques al seu «rei» i 
ais seus caps per la proesa aconseguida. 
Dcixant de banda l 'absurditat de 
l 'acció, pod r í em interpretar els seus 
possibles significats siinbólics. Q u é es 
volia demostrar tallant l'arbre de la lli-
bertat? Dones que no s'havia de res-
pectar un arbre que , només peí fet 
d'cxistir i ser qualificat «de la Ilibertat», 
era considerat un perill pels enemics 
declarats deis drets civils democrátics. 
N o n'hi havia prou, de tallar-lo: calia 
fer-ne mofa conver t in t - lo en creu i 
cremar-lo, en una escena niés propia 
d'un conclave del Ku Klux Klan que 
no pas de dirigents polítics que lluita-
ven per imposar el seu pretcndent a la 
monarquía espanyola. 
En una comarca com la Garrotxa (i 
cal insistir sempre que es profundament 
falsa l'ctiqueta que la Utlla de «comarca 
carlina»), acces com aquest deixen un 
regust mol t desagradable. Qualsevol 
intent de justificació cau peí pes de la 
rao. Precisament, aquesta mateixa rao fa 
impossible de justificar alguns deis fets 
ccHisiderats heroics i /o gloriosos de les 
tropes carliiies, com ara l ' incendi de 
Tortella, els afLiseDaments de les Preses 
o els actes salvatges de Llers i prop de 
Sant Joan de les Abadesses, on van ser 
afusellats 2 0 0 presoners captura ts a 
Olot. Es fa difícil imagmar-se una guer-
ra d'espardenya i barretina que causí 
una mortaldat tan gran entre innocents. 
Cx'rtament la guerra carlina ofe-
reix episodis q u e a v e r g o n y e i x e n la 
condició humana. Alguns, peí resultat 
final de tantes morts absurdes i m n e -
cessáries; d'altres, com l'atcmptat con-
tra l'arbre de Santa Pau, son, simple-
nient, un insult a la inteMigéncia i la 
sensibilitat, no rant peí seu carácter 
cruel i violent, sino per la seva cárrega 
simbólica. Per alio que explícitameiit 
volen significar, per la retallada deis 
drets i per la ncgació de la Ilibertat 
guanyada . Peí seu i n t e n t de negar 
l'íntima esséncia coMectiva ansiosa de 
recobrar la seva definició. L'arbre c o m 
a símbol és un valor universal. Els seus 
destructors o detractors es neguen ells 
mateixüs en la seva condició. 
D e fet, com s'ha dit abans, totes 
les grans revolución? han creat els seus 
propis símbois i / o estendards, des de 
banderes fins a elements abstractes que 
uncixen i donen identitat ais m o v i -
ments que les generen. Es tracta de 
manifestacions proxinies a valors de 
4 0 Isü4l • • I^F.VIS'IA DI: GuíONA -V NÜM. 22S .iULlOT - AC.OS'l 2004 * • HISTORIA 
carácter rcligiós i que , en alguns 
casos, es produeixen en substitució 
de la rcligió considerada oficial. 
El sígnificat deis símbols 
Aquesr fenoinen sociológic és coniú 
a tots els corrents socials i a tots eh 
n i o m e n t s h is tor ies , des deis n i o v i -
ments niés reaccionaris (el color blanc 
de k nionarquia , ¡'esvástica nazi, els 
¡ictors feixistes o el yugo y las flechas 
falangistes, per excmple), fins ais niés 
revolucionaris i radicáis (el color ver-
niell i la fali," i el martell deis grups 
coniunistes o el roig i negre deis anar-
quistes). 
Ainb tot, el significar conteniporani 
de la simbologia es va iniciar durant la 
Rcvolució Francesa, un nioment niágic 
i únic peí que fa a la creativitat i ais 
valors sücials, en part vinculats al procés 
de deniolició de l'estructura tradicional 
de la nionarquia absoluta i a la transfor-
mació de les societats agráries, que va 
obrir les portes a multitud de manifesta-
cions ideológiques, culturáis, socials i 
politíques, cadascuna amb la seva propia 
imatge i sinibologia. De tet, a la Fran(|:a 
de final del segle XVilI es vy produir 
una au tént ica explos ió de r e n g i n y 
liumá peí que fa la recerca cié nous sím-
bols: només cal recordar, per exeniple, 
el cuite A l'Ésser Suprem o l'intent fallit 
d'instaurar un calendan nou. En aciuell 
monicnt els revolucionaris van adoptar 
un sínibol comú: l'arbre. que a partir de 
llavors va representar la Ilibertat gua-
nyada. La Fran^:a de la Constitució de 
1791 es va oniplir d'arbrcs plantáis a les 
places de les poblacions en actos cívics 
de gran contingut sinibólic, auténtics 
rnonuments vius a Tcsperit revolucio-
nan, de transfonnació i de transgressió 
deis valors tradicionals, d\mden régime, 
convertits en demcnts laics d'una nova 
religió cívica i ciutadana. A Compycndre 
la Rí'i'olució francesa (Crít ica, 1983), 
Albert Soboul recull del llibrc de Ma-
A Franca, les monedes el'1 i 2 euros duen 
rarbrecomasímboldela Ilibertat. 
tbiez Les origines des cuites révolutionnaires 
l'afimiació següent; «Hi ha una religió 
revolucionaria l'objecte de h qual és la 
instituciü social en ella rnateixa. Aques-
ta religió Ce els seiis propis dognics obli-
gatoris (la F)eclaració deis í í re t s , la 
Coiisütució), els seus símbols envoltats 
d'una vencració mística (els tres colors, 
els arbi-es de la Llibertat, l'altar de la 
Patria, etc.), les seves cenmónies (les 
festcs cíviques), les seves pregánes i els 
seus cántics»- Aquests matcixos arbres 
de la Llibertat continúen presents enca-
ra avui a ía majoria de les pnncipals pla-
ces pLibliques franceses, aconipanyant 
els monuments ais caigtits fi-anccsos en 
les ducs grans guen-es del segle XX. Es 
possjble enllagar nu l lor els e lements 
simbólies de la historia contcniporánia? 
Fodem valorar, dones, quin es el 
seu sígnificat s iniból ic: Farbre está 
arrelat a la térra. Així, les seves arrels el 
Iliguen ais senriments mes profunds i 
primaris, els mes auténtics, així com la 
Ilibertat es creu vinculada a rcsséncia 
rnateixa de la condició humana, sensc 
la qual la seva qualitat perd la seva 
característica principal. Sabem, a mes, 
que l 'arbre creix a partir d 'un t rnnc 
comti , com no po t ser de cap altra 
manera, igual que la Ilibertat ha de ser 
una i c o m u n a per a t o t h o m , sense 
adjectivacions complementá r ies que 
només la limiten, la condicionen o la 
qualífiquen, sempre en sentit contrari a 
resper i t de la mateixa Ilibertat. I 
que creix fiírinant anells concéii-
trics que tan cngruixir el t ronc i 
l'asseguren, renforteixen i li donen 
estabilitat i seguretat. Sabem tanibé 
que , partint d 'aquest t ronc c o m ú , 
l 'arbre es «diversifica» en les seves 
mt'iltiples branques i que, per mes que 
caciascuna siguí autónoma, fomia part 
de la unitat comuna. L'arbre com un 
to t 1, a lbora , d ivcrs ; d e la rnateixa 
manera que els diferents scctors socials 
c o m p r o m e s o s en la Uuita p e r una 
societat mes justa i iliure es manifesten 
de formes diferents (partits, agrupa-
cions, sindícats) encara que tots csti-
guin Iligats peí desig del manteniment 
de la Ilibeitat social, que els uneix i els 
cohesiona. Fins ac]U!, cap deis seus sig-
nificats simbólies entra en contradicció 
amb els continguts de la familia libcnü, 
autentica protagonista del procés polí-
tic revolucionari francés. Fins aquí cap 
deis seus valors n o entra t ampoc en 
contraciicció amb el liberalisme cácala. 
N o m é s es p r o d u e i x la cont rad icc ió 
amb aquells c^ue es manifesten explíci-
tanient 1 oberta contraris a la Ilibertat. 
Jesús M. Gutiérrez i Albert Reixach 
son íiisloriaúors. 
Notes: 
(3) 
f 138 (Comunicat ;i U C'omaiidaiicia Mili-
tur) 12-06-1872. 
Dins Libro de Comías del Coma (I79.S-I844) 
- airpcta amb cobc-rtes de peiganií f.l31 -
"Albo! de la Libertad, Recurso presentado 
al Sr. Gübeniador en. 16 de Febrero de 
1872 finnadn por Carlos Coll y otros para 
plantar el Árbol de la Libertad rí;niitido a 
informe a eíte Ayuntamiento por la citada 
autoridad. I^ice lí-do. 48, fo.42» 
C;:orrespondéncia 1872 
1.2. Rcsposta del govemador provinciíil de 
G'nonü a ¡'alcalde de Santa Pau (22--2-1872) 
FJoc. 4.19 
f, 138 (Comunicat a la CÁmiandancia Mili-
tar) 12-06-1872. 


Els carlins i la simbologia liberal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert