del Pozo, Joan M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les ultimes lletres 
TRANSPARENCIA 
FILOSÓFICA ; ' i -
J. M. TERRICABRAS 
AtreveiX'te a pensar 
Edic. La Campana, Barcelona, 1998, 264 pagines. 
Josep M. Terricabras, en el seu darrer Uibre, ens interpel-la des 
d'un tito!, «Atreveix-te a pensar», que podria fer suspirar algú que 
hi ha un risc -potser desaconsellable- en aquesta discreta 
activitat. Perqué ningú no ens demana que ens atrevim a caminar, 
ni a menjar, ni a dormir. Ni tan sois a fer bé cada una d'aquestes 
funcions també essencials del viure huma. Per qué, dones, caldria 
demanar algún grau á'acrevment per a pensar? 
La resposta a aquesta qüestió, de ressó il-lustrat, només la pot 
donar de manera satisfactoria - i amb resultat engrescador- la 
lectura sencera del Ilibre. El seu sentit és justament el 
d'acompanyar el lector en el descobriment de Tinterés, les 
dificultáis i les possibilitats del nostre pensament, i a trobar les 
trampes i les sorpreses deis nusos que ens fem tot pensant: «pensar 
és desfer nusos contínuament; aixo sí, s'han de desfer amb compte, 
si no es vol que el fil del pensament es trenqui o que quedi mes 
nuat encara» (pág. 161). Aquest Ilibre busca amb un afany 
inequívocament filosófic -per aixo no és una simple divulgado. 
líU,' 
encara que es llegeix millor que moltes- el sentit d'aquesta 
activitat de la qual creiem espontániament i ingénuament que 
tenim tots els secrets. Pero la filosofía no hi és com a discurs 
acabat i altiu, sino com a esperit de recerca, com a motivació, com 
a piantejament, com a impuls per a l'análisi i el dialeg- Fer aixo, es 
pot dir -sematis seruandl'i- que és un Ilibre d'alé socratic: perqué 
espera del lector activitat, no pas passivitat; perqué desprén la 
ferma modestia del vell atenés, que burxava des de la seva 
suposada ignorancia -una docta ignorantia- la banalitat i la vanitat 
de tants suposats savis, que movia Tesperit deis seus deixebles cap 
a la respectiva i autónoma recerca del valor deis conceptes, tant 
com del concepte de valor -raretó/virtut del seu temps-. I és que 
el Ilibre s'acaba també amb una mirada cap a i'ética; no 
s'exhaureix en operacions de sobrevol epistemológic que ptxirien 
semblar formáis, sino que aterra en l'espai dur deis valors i de la 
Ilibertat, on I'autor demostra transparentment que pensar no és 
una funció autista, sino compromesa, vinculada ais punts clau i 
mes sensibles de la vida. 
La posició o perspectiva de Tautor es pot caracteritzar com la 
del pensador obert, seré i tranquiMitzador, que parteix no de 
l'enfílada pregunta del fílosof «qué és la veritat?» -amenazadora 
d'abruptes disquisicions- sino d'una aitra tan circumspecta com 
aquesta: «com ho faig per decidir qui té rao?» -prometedora de 
fiques estimulacions, tant com desactivadora d'angoixes 
metafísiques-. No és, dones, un estrateg de cap sistema dogmátic, 
sino un explorador de terrenys plurals i complexos, carregats de 
suggeriments, d'inesperades descobertes inteMectuals i vitáis. 
El Ilibre es desplega sense academ ¡cismes, sense pretensioses 
exhibicions erudites, lluny de la pesantor d'un tractat, prop del 
caliu d'un dialeg. Pero no solament peí que fa a la seiecció deis 
objectes de reflexió -pensar, creure, saber, la pretesa profiínditat 
del pensament, veritat i relativisme, la tolerancia, la 
desmoralització, entre altres-, sino també peí que fa al llenguatge 
mateix. El llenguatge és una mena de coptotagonista filosófic del 
Ilibre -podríem dir que hi son tan importants les coses del 
llenguatge com les coses de qué parla el llenguatge-. Pero el que em 
sembla especialment remarcable és que I'autor usa el seu 
llenguatge, la llengua catalana, amb una traga poc habitual entre 
fílósofs. Es un llenguatge net, sense estilismes de saló literari, sense 
embarbussaments retorics, pero de gran eficacia expressiva, Fa 
honor a la intenció filosófica que propugna -atrevir-se a pensar bé, 
a ser rigorós sense rigidesa, precís sense tecnicismes, raonador 
sense embulles- amb una llengua transparent, de període curt, 
juganera de tant en tant, perfectament ajustada en la seva 
construcció i equilibrada amb l'objecte que tracta en cada 
moment; un cátala, per cert, de qualitat poc freqüent. Tan poc 
freqiient com Texercici de transparencia filosófica que assoleix 
aquesta invitado a pensar. 
Joan M. del Pozo 
3441 112 Revista de Girona/ núni. 187 man; - abril 1998 


Transparència filosòfica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert