Pi, Elara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

72 > revista de girona  288
 
Durant els primers anys d’estada al Seminari ja es decantà 
cap a la música, malgrat que en aquell temps no era una 
disciplina especialment valorada i s’hi dedicava poca gent
Mossèn Frederic Pujol, actual organista i mestre de capella, 
és qui vetlla per la música a la Catedral de Girona
perfil
Frederic 
Pujol i Tarrés
Compositor i organista al servei de la recuperació musical
Frederic Pujol i Tarrés va néi-xer a Vilanova de la Muga (Alt Empordà) la nit de Nadal de 1939, en el si d’una família de 
sòlida tradició pedagògica, ja que diver-
ses generacions familiars havien exercit 
de mestres a tota la província de Girona. 
A diferència de les seves germanes, que 
seguiren amb la tradició, Frederic Pujol 
demanà, quan només tenia onze anys, 
d’ingressar al Seminari de Girona. Els 
seus pares, sorpresos per la crida de la 
vocació a tan tendra edat, el feren espe-
rar un any més per assegurar-ne la con-
vicció. L’any 1951 entrà al Seminari i hi estudià dotze anys, 
fins al 7 de juliol de 1963, data en què fou ordenat sacerdot.
Durant els primers anys d’estada al Seminari ja es de-
cantà cap a la música, malgrat que en aquell temps no era 
una disciplina especialment valorada i s’hi dedicava poca 
gent. Mossèn Frederic en recorda, sense recança, les hores 
d’esbarjo i de temps extraescolar que havia de dedicar a 
l’estudi del piano i del llenguatge musical per dur les lliçons 
al dia i ben apreses. De fet, alguns dels companys que ha-
vien començat, com ell, instrument 
i solfeig, anaren abandonant pro-
gressivament la música, i va quedar 
mossèn Frederic com un dels pocs 
sacerdots amb estudis musicals su-
periors de la seva promoció.
L’octubre de 1969 es desplaçà 
a Roma per ampliar coneixements 
al Pontificio Instituto di Musica 
Sacra. Tot i que quatre anys abans 
havia obtingut el diploma de pro-
fessor de música al Conservatori 
Superior del Liceu a Barcelona i 
de professor de piano, no se li re-
conegueren ni convalidaren els títols que ja tenia. Durant 
sis anys pogué perfeccionar els camps de cant gregorià, 
harmonia, contrapunt, fuga, composició, musicologia i or-
gue amb professors de renom, com Domenico Bertolucci, 
director de la Capella Sixtina; Armando Renzi, director de 
la Capella Giulia, o Vieri Tossatti, compositor i director d’or-
questra, entre molts d’altres. A Roma també estudià teolo-
gia, tot i que ho féu d’amagat, ja que no estava permès estar 
matriculat a dues universitats alhora. Mossèn Frederic tam-
ELARA PI > TEXT
revista de girona  288 > 73
 
bé ens explica que visqué aquesta etapa com una de les més 
intenses i atrafegades de la seva vida, ja que en sortir d’una 
facultat entrava a l’altra, fet que li deixava molt poques esto-
nes per al temps personal.
Finalitzats els estudis, retornà a Girona, on va combinar 
l’exercici del ministeri sacerdotal en parròquies de la diò-
cesi amb la direcció de corals com la Croscat, d’Olot, o la 
Retorn Planenc, de les Planes d’Hostoles, direcció que ha 
abandonat recentment després de trenta-set anys de labor 
fecunda.
Quan, l’any 1989, fou nomenat organista de la Catedral 
de Girona i responsable del cant en les celebracions, s’ado-
nà que calia renovar la dinàmica musical en la litúrgia, ja 
que la Catedral havia quedat òrfena de capella titular. An-
teriorment s’encarregava de les funcions litúrgiques musi-
cals l’Schola Cantorum, cor de nens del seminari que havia 
dirigit mossèn Geli, però, amb el pas dels anys, la falta de 
vocacions i l’empetitiment del Seminari a partir de la dèca-
da dels setanta van provocar que la Catedral perdés l’acom-
panyament coral.  
Fou mossèn Frederic qui intentà la restauració de la 
capella mitjançant els serveis esporàdics d’algunes corals 
de Girona, fins que decidí crear uns integrants més esta-
bles que poguessin acompanyar les festivitats majors, com 
Nadal o Pasqua. El conjunt musical quedà reinstaurat l’any 
1995, i recuperà definitivament el nom de la Capella.
Ara bé, l’activitat musical de mossèn Frederic ha anat 
més enllà de la consolidació d’aquesta institució: arranja-
dor, organista, compositor prolífic de notables sardanes —
com Princesa del Collsacabra—, nadales i, de recent com-
posició, tres llibres de salms en català per als corresponents 
anys litúrgics, n’ha editat també la gravació en CD, i actual-
ment està preparant un altre llibre de cants de comunió. 
Treballador inesgotable, director perfeccionista i exigent, a 
la seva edat continua fent corredisses quan abandona l’or-
gue de la Catedral per arribar a la seva parròquia i complir-
hi amb les funcions litúrgiques. Però el tràfec de la feina en-
cara li deixa lloc per buscar la inspiració, tant musical com 
artística, i és un excel·lent pintor paisatgista, en un poblet 
costaner de l’Alt Empordà.
Com és habitual amb els músics de casa nostra, caldrà 
prendre distància històrica perquè es valori com es mereix 
l’aportació de mossèn Frederic en la història de la música 
de la nostra ciutat.
Elara Pi és historiadora i cantant.
Quan, l’any 1989, fou nomenat organista de la catedral de 
Girona i responsable del cant en les celebracions, s’adonà 
que calia renovar la dinàmica musical en la litúrgia


Perfil - Frederic Pujol i Tarrés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert