Creus, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FULLS DE IA REVISTA -» *• !í,i;VlSTA DEi CilHÜNA •» N O M . 2IS NOVIi.MllUl·.-nl·SLMUHl· 2 0 0 2 * - | f> i J l l l l I 
Les últimes lletres 
Res no ha estat 
maleït 
COSTA-PAU, Roger. 
Perquè res no ha cstal nuildi. 
Tàndem Edicions. 
Valòiicia. 2002. 
Fa il·lusió de veure com la poesia catalana viu en nous noms, joves 
que sorgeixen amb tbrt,-a i amb una maduresa tècnica que a aquells 
que ens vam liaver de tbnnar en la precarictat clandestina de la 
postguerra ens trasbalsa, ens commou i ens anima. Són joves que 
volen mostrar-nos la seva visió del món servint-se de la tècnica 
ben apresa, com la nostra generació ho t'eia lluitant i Rirgant i in-
ventant-s'ho gairebé tot. Els joves d'ara ja s'han desempallegat 
d'aquell nianicrisnie d'aprendre obeint la tècnica d'imitar versos 
tòpics. Dit això, no és pas que jo cregui en maneres ni en genera-
cions, i menys pel que fa a la poesia: tant la generació del 27 com 
la del grup de literats dels anys 30 desbaratats amb l'exili, posem 
per cas, són sempre un cúmul d'individualitats quasi sempre diver-
gents, perquè són precisament les individualitats lliures les que ve-
ritablement fan evolucionar el pensament i els sentiments d'una 
societat. Últimament s'ha editat poesia de tres joves vinculats a te-
rres gironines, mostra de caràcters ben diferenciats; en poesia, com 
en tantes coses de la vitia, si no s'és original no hi ha raó de ser. 
Jaume Bosquet (Salt, 1956), que aproilindeix en el víncul cinètic 
fill-pare-pare-üll..,, un llarg fluir de baules sensibles que ens im-
porta a tots. Susanna Rafart (Ripoll, 1962), que es mou per l'en-
yor sense nostàlgia, l'enyor dels camins projectats i no acabats, 
abandonats pels malentesos o les guerres. I Roger Costa-Pau (Bar-
celona, 1966), del qual ara tenim el seu primer llibre. Perquè res no 
/lli cslol iiuileït, 1 Premi de Creació Poètica de Paiporta. 
En Roger és de familia empordanesa i amb dona i fill i casa 
gironins; actualment estan assentats a la vall de Sant Daniel. Li co-
neixíem poemes espanios en revistes i en antologies i. també, ha-
víem assistit a diversos recit.ils seus. L'autenticitat d'un poeta es 
dóna tant en la particularitat d'allò que ens comunica com en la 
manera de comunicar-ho. 1 en Roger és apas.sionat de fonna i de 
112 i()ij2l * . REVISTA DK GIRONA •» NÚM. 2i<, NOVIMMU—ÍH S\-M\ÍM. 2OUI •* «• FULLS DEU REVISTA 
fons. En cl seu recull llegim molts versos d'amor: «Saors d'un cos 
que es deixa endur...». Hi trobem cossos ritmats pel vaivé de les 
aigües del mar. «El amor es nadador, / desnudo y desnudador», 
cantava Qucvedo, i Roger es rabeja en el mar: «refrec entre les 
mans de sal i pedregani)>. Eii el seu frenesí, més que mans, en els 
seus versos trobem repetidament el mot dils. Les mam modelado-
res d'escultor sí que es troben en els apassionats poemes de Mi-
chelangelo Buonarroti i ens descriuen ets cossos enamoraLs com 
escultures de marbre mòrbid, però en els poemes d'en Roger res 
no és mai estàtic, i les mans s'obsrinen i de vegades les veiem «en-
cara enceses» i d'altres l'autor prega «cap més aiguat a les mans». 
Però el nostre poeta parla més de dits i de braços que no pas de 
mans, i trobem en els seus poemes: «els teus dits quan miro els 
teus dits», «els dits humits»; i dels dits passa als braços: «tot el vent 
en els meus braços», «tremolaven els teus braços», «tremolaven els 
meus braços», «un escull en els teus braços», «pedra i més pedra a 
les mans /i els dits nafraLs del teu viuren. «amb un cop de porta als 
dits». Però la passió i el drama no es troben només en els poemes 
amorosos, sinó també en altres textos, com en el poema en prosa 
Concentrats: "No t'Iii voldran a la taula, a la festa, si endevines, si 
mires», "No t'hi voldran a la taula, si encens, ara encès, contra-
dius». Ei poeta és humà i se sap feble, ens ho confessa en el pre-
ciós poema Esfondrament: "cerques en tu l'home nou que prego-
nes, / l'home airós que no ets... / que aquell infant que tu eres / 
-que ja ni recordes- /jugava tot sol a colgar-te de sorra». El poe-
ta, rhonie, es veu des de fora. profundament sol. dclerós i easor-
rant-se alhora. Ell, que es dóna donant-se en un altre poema 
-«predius el poema i t'hi llances / l'abraces / culls el poema i 
l'abraces / m'hi llances»-, apassionadament demana que t'impli-
quis perquè ell s'implica i és tan sincer que ens confessa: «Ni vol-
dna ara nialvendre'in a un únic vers immaculat». El d'en Roger 
és un primer llibre tan intens que ja conté tot un món tan inuna-
culat com viu que. n'estic segur, ens continuarà ampliant en pro-
peres entregues. Llanceu-vos-hi. Ah!, i un regal afegit, el bell Epi-
Ifii del llibre és un poema que li ofrena Jaume Bosquet, gest 
d'agrair no gens corrent entre lletrafents. 
Ricard Creus 


Res no ha estat maleït

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert