Sansalvador, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

60 > revista de girona  288
Als anys vuitanta, 
la gran revifalla de 
la cultura popular 
va fer néixer colles 
geganteres arreu
E
ls veia ballar a la Rambla, 
davant de can Pijaume, 
d’on es deia que cada any 
obsequiaven amb un parell 
d’espardenyes cadascun 
dels membres de la colla de portadors. 
Per a mi, com a moltíssims gironins que 
cinquantegem i de més enllà, veure vo-
leiar aquelles faldilles era sinònim de 
festa molt assenyalada. Els gegants, a 
Girona, sortien per Corpus, per Fires i 
poc més. Igual passava a Olot, a Amer, 
a Cassà de la Selva, a la Bisbal i a les 
comptades poblacions que disposaven 
d’imatgeria festiva, sovint a càrrec mu-
nicipal. Feien festa, sí, però embolicats 
d’un aire de solemnitat sòbria. Des-
prés, als anys vuitanta, la gran revifalla 
de la cultura popular va fer néixer co-
lles geganteres arreu. Es van construir 
parelles de figures i capgrossos a dojo. 
Van convocar-se trobades aquí i allà 
i, de manera definitiva, els alts perso-
natges van veure’s protagonistes de 
festes grosses i petites, de fires i aplecs. 
ran a veure’s juntes. A aquesta mostra 
la va seguir un excel·lent suplement 
de paper. El llibre Faràndula. Cinc-
cents anys d’imatgeria festiva a Girona, 
editat per l’Ajuntament, ressegueix de 
manera exhaustiva la història dels ge-
gants, les comparses de capgrossos, el 
bestiari i tots els seguicis alegres que 
han corregut pels carrers enllambor-
dats durant tants segles. Darrere d’una 
Aquells tradicionals reis històrics 
de cartró-pedra, imponents, van 
cedir pas a parelles de pagesos, de 
pescadors, de fabricants i menes-
trals... va ser la «plebeïtzació» de 
la faràndula, que va fer créixer de 
talla tot de tipus populars, carac-
terístics de cada vila.
A totes les comarques es viu 
un veritable moment d’efemèrides 
notables. L’any 2013 es van comme-
morar els cinc segles de presència ge-
gantera a la ciutat de Girona. En escrits 
oficials consta documentat el primer 
gegant, l’any 1513, que precisament 
acompanyava la processó de Corpus. 
Al Museu d’Història es va organitzar 
una exposició antològica que va reunir 
peces d’èpoques diferents i de variades 
procedències, que difícilment torna-
JOSEP M. SANSALVADOR > TEXT I FOTOS
El record geganter més antic que conservo ve de final dels 
anys seixanta del segle passat: és el nas del Rei, el gegant 
vell de Girona. M’impressionava aquell apèndix nasal 
rotund, borbònic. I la cabellera, que semblava natural. La 
Reina, la geganta vella, duia trenes.
El moviment geganter viu un moment dolç de popularitat 
i de commemoracions històriques
patrimoni
Que no parin 
 de ballar!
>> El Cucut, un capgròs centenari 
del Museu dels Sants d’Olot.
revista de girona  288 > 61
L’any 2013 es  
van commemorar  
els cinc segles de 
presència gegantera  
a la ciutat de Girona
iniciativa i l’altra hi trobem Ramon 
Grau i Nuxu Perpinyà, comissaris de 
la mostra i autors del llibre. Perpinyà 
també és dissenyador de grans figu-
res, com ara en Gerió, aquell immens 
gegant de tres caps que evoca la fun-
dació de Girona. Estan vinculats a l’as-
sociació Fal·lera Gironina, tal vegada 
la colla més activa i professionalitzada 
dels Països Catalans. Al llarg de la tem-
porada fan dotzenes de sortides i par-
ticipen en tots els festeigs locals. No 
debades, la Fal·lera dóna acolliment i 
suport a un estudi insòlit: la Dra. Nina 
Kammerer, antropòloga de Massachu-
setts, de la Heller School (Universitat 
de Brandeis), fa llargues estades a les 
comarques, per elaborar, en conveni 
amb l’Institut Català de Recerca en 
Patrimoni Cultural, una anàlisi de la 
tradició gegantera catalana. («She con-
ducts anthropological field research on 
continuities and transformations in the 
Catalan giant puppetry tradition», diu 
al seu historial).
A propòsit de creadors i construc-
tors, a Navata, David Ventura i Neus 
Hosta menen un dels tallers més repu-
tats de manufactura de gegants, nans 
i bestiari popular. En David explica 
que el cost d’una parella de gegants 
nova de trinca pot pujar a 8.000 euros. 
A causa de la crisi, costa força rebre 
comandes noves però es fan 
un tip de rentar la cara i re-
passar-ne de vells. Pensant 
en el futur i en l’aprofita-
ment, proposen capgrossos 
que temps a venir podran ser 
reconvertits en gegants. Per des-
gràcia —cas aïllat—, també han 
rebut un encàrrec de restaura-
ció prèvia a l’emmagatzematge 
definitiu per dissolució d’una 
colla, esperant saba nova i 
energia renovada.
Seguint amb les commemoracions, 
arribem a Olot, que és parada obligada. 
Aquesta primavera s’ha celebrat el 125è 
aniversari de la construcció de la pa-
rella de gegants, que anà a càrrec dels 
escultors Miquel Blay (gegant) i Celestí 
Devesa (gegantessa), sota la direcció de 
Josep Berga, cofundador de 
l’Art Cristià. Els ge-
gants olotins no sur-
ten mai del municipi 
i només són visibles 
per Corpus i per 
les Festes del 
>> Gegants d’Olot a la plaça 
Major. Festes del Tura 2014. 
A sota, l’Àliga de Girona.
62 > revista de girona  288
És a Olot on el fet 
geganter es viu amb 
major passió. Hi ha 
una cua d’un miler de 
persones que esperen 
poder fer-los ballar 
algun dia
patrimoni QUE NO PARIN  DE BALLAR!
Tura. Aquest any, de manera excepcio-
nal, en ocasió de la celebració de l’aplec 
itinerant de la Vila Gegantera Gironina 
han ofert una ballada extra com a regal 
d’aniversari. És a Olot on el fet geganter 
es viu amb major passió. Hi ha una cua 
d’un miler persones que esperen poder 
fer-los ballar algun dia. La mainada és 
inscrita a la llista en el moment de néi-
xer. Primer cal passar pel ball dels ca-
vallins i pel dels cabeçuts, en una efer-
vescència gegantera garrotxina que ha 
aconseguit una enorme reputació els 
últims 30 anys. Cadascun dels il·lustres 
personatges d’Olot pesa 70 quilos i els 
balladors van perfectament uniformats 
amb un vestit negre amb ribet vermell 
i barretina. En acabat el ball, hi ha llar-
gues sessions fotogràfiques familiars: 
tothom vol tocar la mà als gegants.
En el conjunt de les comarques po-
dem comptar una vuitantena de colles, 
emparades sota la Coordinadora de les 
Colles Geganteres de les Comarques 
Gironines, que es cuida d’organitzar 
—des de fa més de vint anys— la Vila 
Gegantera Gironina, una trobada anu-
al que vol reconèixer la significació del 
fet geganter en una població concreta. 
A aquesta relació cal afegir-hi els grups 
d’animació i percussió o de grallers i 
timbalers que compten amb capgros-
sos o bestiari; o els que no estan fede-
rats, com ara les barriades i penyes 
olotines que disposen de gegants.
Seria interessantíssim poder arri-
bar a elaborar un inventari exhaustiu 
de tot aquest colossal patrimoni de 
cartró-pedra, determinar l’origen de 
cada peça, historiar la vida de tantes 
colles i documentar dècades de cer-
caviles, però estarem tots d’acord que 
això és una feinada més que hercúlia, 
titànica.
Josep M. Sansalvador forma part 
d’una colla i és portador de gegants.
S’han commemorat, també, els 
cent anys de vida dels gegants de Puig-
cerdà, el cinquantè aniversari dels 
capgrossos de Cassà de la Selva i, fruit 
de l’eufòria emergent dels anys vui-
tanta, hi ha moltes agrupacions que 
celebren les seves noces d’argent en 
aquests moments, com ara els Gegants 
de Lladó o els Amics dels Gegants de 
Sarrià de Ter; o l’Associació d’Olotins 
Amics del Porc i el Xai, amb el seu ge-
gant tan proteic.
>> Comparsa 
de cabeçuts 
olotins. A 
l’esquerra, 
capgrossos 
sortint del motllo al taller 
Ventura-Hosta de Navata.


Patrimoni - Que no parin de ballar!

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert