Cortada Hortalà, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Josep Maria Capdevila: 
un punt de partida... 
JOAN C O R T A D A H O R T A L Á 
T i ^ a í^^wi 
JOSEP MARÍA CAPDEVILA I BALANDO VA NÉIXER A OLOT, EL 14 DE JUNY DE 1892, i FOU EN AQUESTA VILA ON VA iniciar 
la seva trajectoria inteMectual i espiritual de la má del seu mestre i amic j . M. de Garganta. De forma semblant a 
d'altres pensadors gironins, va trobar durant Tépoca universitaria (1908-1913) els referents culturáis a partir deis quals 
s aniria configurant la seva obra, amb una empremta mült particular(l). 
«g Cal destacar el seu nomenament, juntament amb Joan Crexells, com a professor assistent al Seminari de Filosofía 
íjue dirigia Eugeni d'Ors. J. M. Capdevila, tot i que en reconeix el mestratge, no es va casar mai amb l'ideari 
noLicentista projetat en el Glossari de Xcnius -íes palpitacions del temps, tal com cU les entenia, és a dir, en termes 
d'arbitrarisme i voluntarisme-, i prenia viratges nous amb els aires d'Alcover, Jouberc, De Sanctis, per exemple, en la 
critica literaria. 
¿ J. M. Capdevila ha estar qualificat com un inteMectual humanista -format en el context de Tchra cultural de la 
J^ Mancomunitat de Catalunva-(2), católic obert, de mira europea(3), crític literari de fi bisturí, pensador i filósof de 
I mena(4)... 
-; Aqüestes Uetrcs sobre J. M. Capdevila, Uuny de voler copsar cots els aspectes de la seva prodúcelo inteMectual 
i de la seva acció vital(5), intenten ser un mer esbós d'algun deis punts de partida del seu pensament, un punt de 
^: partida,..(6) 
F ' Ens trobem, pero, amb una doble dificultat: per una banda, el bagatge inteMectual(7) de J, M. Capdevila és 
f molt arapli i extcns. Compren estudis i assaigs de filosofía, ética, estética, pensament social, crítica literaria i 
j:, artística...; per altra banda, la seva obra no está compilada en uns quants volums concrets. Es una obra dispersa, 
i'f composta d'assaigs breus, notes personáis -moltes de les quals encara avui resten inédites-, nombrosüs arricies i un 
extens epistolari des d'on es mostra el diáleg que té amb els inceMectuals mes destacats de la Catalunya de principis 
de segle(8). 
I . Haurfem d'apuntar també una tercera dificultat que neix a l'hora de situar el seu pensament en qué genéricament 
P podem anomenar ámbics del saber: és innegable la valúa que té com a crític literari, pero queda mes al marge, potser, 
I l'originalitat deis seus assaigs i del seu pensament mes purament filosofic. 
I Maurici Serrahima assenyala, en la biografía que dedica a J. M. Capdevila: «L'obra purament filosófica de 
Z Capdevila és mes aviat escassa. Uns quants assaigs. 1 un Ilibre petit, si bé raonat; no pas un manual, sino una 
T introducció. I prou. El fet pot resultar sorprenent, perqué disposava d'una preparado filosófica excepcional, i tot el que 
va fer tenia com a base un fonament filosofic; sembla evident que a res mes no va dedicar tantes bores de meditació. 
Pero ho explica el fet que, per ell, la filosofía no era en cap sistema, sino en una recerca incessant de la veritat, per tots 
els camins possibles»(9). 
^ Serrahima apunta implícitament una possible línia d'estudi molt interessant. Es tracta d'analitzar les deus d'on 
"~ s'abeura el pensador, en qualsevuUa de les activitats en qué l'esperit s'hi manifesta. 1 n'obtindrem, així, les idees mes 
fecundes, que son la seva guia en el viure concret. «Ara voldria només parar esment a les idees mes fecundes, i tu 
desprcs ja sabries deduir o n'apendríem»(lO). L'exptessió del seu pensament s'ha de copsar des de la mateixa vida de 
I Vhome, en cadascuna de les seves manifestacions, S'esdevé així el Uigam natural entre el nivell teóric i el práctic(ll) 
i en l'ámbit del saber, el qual es retroba en l'cstreta relació entre fe i vida. 
Í96| 64 Revista de Girona / núm. 188 maig - jiiny 1998 
Itinerari contemplatiu i crític :: 
El pensament tindrá com a referent l'ítinerari contemplatiu que «'orienta envers una única veritat manifestadií en 
realitats diverses. Partim d'una posició realista. Els primers principis o conceptes del pensament es trohen ja en la vida 
i la intel-ligéncia té una funció ordenadora i explicativa, orientada envers la mateixa vida. D'aquí que J. M. Capdevila 
critiqui punts de partida com Testat de natura de Rousseau o el dubte metódic de Descartes: «cap mena de simulació, 
ni que siguí per pedagogia"{I2). Vida i veritat son dos pols indestriables que ens possibiliten 
['enteniment, la comunicació educativa en un projecte comü. «El que importa és no 
perdre's; el que importa és que amh un bon itinerari, sapiguem on som i on anem»(]3), 
No hi manca, en aquest proposit, l'element crític. Cal que el crític comprengui 
bé l'ohra i la concepció de la vida i de Thome que hi ha al darrere; i que tingui 
albora una noció vera i nítida de l'home i de la vida humana en general. 
Altrament, ha de saber discernir correctament les notes substantives de les 
accidentáis, sense menysprear ni les unes ni les altres: «Les paraules moren, 
les columnes de marbre cauen; les pintures s'esborren: tot es perd. Les idees 
romanen sempre les mateixes, i l'art, servint-se d'aquells accidents 
esvanivols, va passant les imatges de Íes idees d'uns segles ais altres, com 
una herencia sagrada»(14). 
Saber veure i'ordre i l'harmonia en les coses, la bondat en íes 
accions i la bellesa en les diferents manifestacions de la natura i de 
Tesperit s'assoleix a través de la contemplació, entesa com a amor a la 
saviesa. Un amor que no cerca el seu centre en ia propia rao: «Raonant 
només, de seguida l'activitat ultrapassaria l'acció, aleshores l'ánima és 
sólida i, closa dins ella mateixa es fa diferent de tothom, i l'home 
esdevé orgullos, solitari»(15). j . M. Capdevila contraposa la funció 
preceptiva de les máximes de la rao, és a dir, els mateixos límits dei 
discurs a la funció unificadora de Tamor, entes com a abandó, en termes 
i -"'• Humanisme i transcendencia *^.- "% 
En J. M. Capdevila hem de parlar d'un humanisme obert a la transcendencia. 
No només podem afirmar que en tot el que va fer tenia com a base un 
fonament filosofic, sino que aquest era enriquit per una fe cristiana que mai no 
va abandonar. Seguía, en aquest sentir i amb aires rcnovats, la dialéctica entre rao i 
fe. Etiquetat com a neotomista, és cert que seguía les línies de pensament d'un 
Sertíllanges, Gemellí, Maritain, Gilson, Martyndalc, entre d'altres, pero ho féu des d'una 
posició personal de pensament que el caracteritzava. 
Altrament, el cristianisme és la clan de volta per un pensament social que } . M. Capdevila assumí en la Página del 
Trehall del diari «El Mati», que ell funda i dirigí. Hi va dedicar mes d'un centenar d'articles que, juntament amb el seu 
estudi sobre els Principis de teoría política{l6), formaricn el corpus del seu pensament polític i social, encara desconegut 
i albora original en el context historie en qué sorgí. 
Aquests i d'altres temes i aspectes del pensament de Josep María Capdevila configuren una línia d'estudi d'un 
pensador gironí encara avui poc conegut. Moría Banyoles ia matínada del dia 3 de gencrde 1972(17). 
í: _: Joan Cortada Hortalá és 
r -f;' Ilicenciac en Filosofía i professor de Rcligió 
í d" de la Facultar de Cicncies de I'Educació de hi UdG. 
Notes 
1. Enrre e!s condeixehles i amics d'aquesta época destaquen J. M. de Segarra, Eudald Duran, Calles Riba, Joan Climent, Caries i 
Ferran Soldevila, jordi Rubio i Balaguer, entre d'altres. 
2. -La generació d'intel-lectuals formats amb I'obra cultural de la Mancomunjtat de Catalunya havia de ser, per for^a, una 
gencració d'íiumanistes. Homes que compattiren la disciplina técnica amb l'acció cultura!, formats entre l'any 1910 i I'any 
1920, a l'empara deis «Estudis Universiraris Catalans» i deis «Estudis Normáis» de la Mancomunitat: Crexefls, Nicoiau 
d'Olwer, Valls i Taberner, Rovira i Vii^ili, Riba, Capdevila, Bofill i Mates (...) homes la majoriadels quals es veurien formats a 
Revista de Girona / n ú m . 188 maig - j uny 1998 6 5 [297] 
Texili, encara no transeorreguts els deu anys de lliure i plena accivitat». Norberi Bilbcny, Joan Orexelb en ¡a filosofía del 
Noucents, IX:)PESA, la ed.. 1979, pág. 18. 
3. VegüU el que diu Josep Pía sobre Capdevila tant en el Qitíukm gris com en els Rctrats de Passaport, •:<Obra completa», Destino, . 
núm. 1, pág. 164-165, i nútn. 17, pág. 586-592, 
4. Vegeu el perfil de Vhrme genérieament ben plantejat dins: Maurici Serrahima, ¡oscp María Capdevila, assaig hiográfic. Barcino, 
Barcelona, 1974. 
5. Mn. Joan Carrere.^ i Pera sinreritza en la introducció del seti rreball en curs la partieipació de J. M. Capdevila en eis 
esdeveniments cabdais del país, durant la primera meicat de segle: «la fundació de la Federació de Música de Catalunya 
(1922), i de la Societar Catalana de filosofía (1923); el grup de resistencia contra el desmanta 11 ament de l'Obra de Cultura de 
la Mancomunitat (1924); la direcció de «La Paraula Cristiana» (1925); l'assessorament literari a la "Barcino* (1925), i una 
serie d'iniciatives edttorials i periodísdques a «La Paraula Cristiana», ••La Nova Revista» (1927), i ei diari «El Matf» -que ell 
fiíndá i dirigí (1929-1934). Participa, amh Ignasi Mallol i Joan RebuU, en la creació de l'«Escola-Tallerde Pintura i d'Escultura 
de Tarragona» (1934). fonná part de la Institució de les Lletres Catalanes (1938), fou mcmbre del '«Folguera» de poesia i el 
«Crexells» de noveMa, i, a l'exili, presidí els Jocs Florals dedicats a Verdaguer». 
6. Vegeu una visió mes elaborada deis punes de partida filosófics que fa Jordi Giró en la seva Introdúcelo a un recuU de textos 
antológics de J. M. Capdevila intitulats: Els principis de la civilkzació i alires escrits, barcelonesa d'edicions, 1992. 
7. Tenim constancia del magnífic coneixemenr que j . M. Capdevila cenia sobre temes de literatura, filosofía, lógica, psicología, 
pensament social, teología, art, historia ¡ fins i tot matemáciqíies i física. 
8. En l'arxiu Capdevila es conserva una extensa correspondencia amb inteblectuals de l'&poca, com ara: Joan Alcover, Tomas 
Carreras i Artau, Miquel EXJI^, Pare Miquel d'Esplugue.s. Tomás Garcés, Josep Maria de Garganta, Guerau de Liost, Enríe Jardí, 
Josep Maria Junoy, Josep Lleonart, Mariá Manent, Josep Miquel i Macaya, Manuel de Montoliu, Josep Pía, Caries Riba, 
Joaquim Ruyra, Maurici Serrahima, Garles i Ferran Soldevila, i Fermf Vergés, entre d'altres. 
Trobem, així, una doble dificultat: sobre el métode d'e.studi, ja que l'obra és extensa i variada; í sobre la possibilítat de recuperar les 
fonts matetials d'estudi. En aquest sentit, Maurici Serrahima diu: «Caldrá reunir el que havia publicat i retrobar els papers i la 
correspondencia dispersos, per veure d'arrodonir, així, l'obra, ja per sempre incompleta, que va deixar escrita. Pero, quan 
vindra l'hora d'estudiar-la, caldrá teñir mole present fins a quin punt ha de ser sempre interpretada com el rastre d'una renglera 
d'actes. VuU dir que caldrá veure-la en reíació amb l'acció, i amb les maneres com li va ser interrompuda». O.e., pág. 117. El 
treball que está realitzant l'amie Mn. Joan Carreres i Pera és d'un valor inapreciable, ja que posa remei a la segona de les 
dificuicats - ha compilat i arxivat, amb el do de la paciencia, la major part deis escrits de J. M. Capdevila-, albora que dona 
Uum a un estudi en preparació sobre 17deari i la poética de Josep Maria Capdcvüa. 
9. Maurici Sermhima, o .c . pág. 108. Aquesta idea també l'apuma Jordi Giró: o .c , pág. 19-35. | 
10. J, M, Capdevila, LíeCres de Filosofía, dins «Criterion». Revista ttimestral de Filosofía, faseicle XXI, 1930, pág. 139. • 
11. Segons Capdevila, «la filosofía ens ha d'explicar la vida, pero la vida no ens ha de servir per fer-ne teories». J. M. Capdevila, 
Líeíres de Fiiosofia, dins «Criterion». Revista trimestral de Filosofía, faseicle XXI, 1930, pág. 140. Aquest punt de partida el 
reprendrá en el sen Ilibre -fruir de la correspondencia que va teñir amb Maurici Serrahima duranc el seu exili a Colombia-: En 
eí/ííndarde ¡a/íloso/(a, Barcino, 1960. 
12. J, M, Capdevila, En el lUnAar de lafihsnfia, Barcino, 1960, pag. 32, -^ "-• '% 
13. J. M, Capdevila, En el ¡fÍTidar de la filosofía, Barcino, 1960, pág. 30 i 41. ' \ S 
14. J, M, Capdevila, Poetes i Crides, Llib. Catalónia, 1925, pág. 10-11, , ^^- \ . | 
15. J. M, Capdevila, Pñmeres reflexions (1913-1915), manuscrit. ''' 
16. J. M, Capdevila, Principia de teoría política, dins «La Paraula Cristiana», núm. 25, mar9 de 1927. 
17. Va rebre la mort «encarar a PAbsolut, i amb la "connaturalitat» -deia el seu fill- amh les coses de Déu amb ía qual havia 
encaminar tota una vida», Maurici Serrahima, o .c , pág. 117. 
* Em sentó deucor de l'ajuda que estic rebcnt de Mn. Viceni; M. C~apdevila, així com de Mn. Joan Carreres, els quals m'ofereíxeri 
els recursos i m'animen en el meu estudi sobre el pensament de ], M. Capdevila, També vuU agrair l'atenció i la dedicació que 
ha mostrar en toe moment el P Eusebí Cokimer, director de la meva tesi doctoial en curs, que ens ha deixat recencment... 
| 298j 6 6 Revis ta de Girona / n u m . 188 maíg - jnny 1998 


Josep Maria Capdevila: un punt de partida...

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert