Vilallonga, Mariàngela

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FuUs de la 
IMustracions de Lidia Masllorens 
Pñmeres frases 
Mariángela Vilallonga QUAN JOSEP PLA va encap^alar Eí Quadem gris amb aquella frase «CÍÍHI que hi ha tanta grip, 
han hagut de clausurar la Universitat» no sé pas si tenia consciéncia que estava escrivint una 
de les frases mes comentades de la literatura catalana contemporania. Una mostra ben recent 
de la quantitat de tinta que ha fet vessar aquesta sola frase és Tarticle que Lluís Bonada va 
dedicar-li en el número 180 de gener-febrer de 1997 d'aquesta mateixa revista. Bonada es 
preguntava peí signifícat de la frase i peí seu paper a Tinici de l'obra. Amb la seva análisi 
deixava ben palesa la fluídesa de la frase i la decíaració d'objectius que representa: informar 
d'un fet a! lector amb una gran economía expressiva i reflectir l'opció planiana que defuig 
l'afectació literaria, ta coMoquialitat i qualsevol moda literaria. 
Revista de Girona / núm. 187 tnar^ - abril 1998 107 ¡22.31 
Els autors antics sabien molt bé qué 
havien de fer a l'hora de donar inici a les 
seves ubres literáries, perqué s'havien de 
cenyir al canon establert. I així, sabien que 
podien utilitzar tot el ventall de possibilitats 
que els oferien e!s topics de Texordi. Podien 
fer ús de la captaiio beneuoknúae, de la falsa 
modestia, de la dedicatoria, de la invocació 
de l'ajut deis déus per dur a bon fi la seva 
tasca literaria o bé comen^r amb una síntesi 
de l'argument de i'obra. Catul, per exemple, 
es preguntava a qui podia dedicar el seu petit 
Ilibre que inaugurava un genere nou en la 
literatura Ilatina. Lucreci invocava la deessa 
Venus perqué l'ajudés en la tasca que s'havia 
imposat a l'hora d'escriure sobre l'origen del 
món. Horaci dedicava el primer vers de les 
seves odes a elogiar el seu protector Mecenas. 
Virgili ens informava que el propósit de la 
seva Eneida era cantar les gestes d'Eneas, el 
príncep trola fundador de Roma. 
Un repás a les primeres frases i primers 
versos de les obres publicades durant l'any 
1997, d'autors de les comarques gironines i 
deis guanyadors deis premis de creació de la 
Nit deis Bertrana, ens pot donar una idea del 
recurs que han utilitzat els nostres escriptors 
en comentar la seva obra, ens pot dir si es 
mantenen en la tradició literaria o no, ens pot mostrar el seu 
enginy o el seu talent, ens pot atrapar rápidament per continuar 
llegint o ens pot deixar absolutament indiferents. Avui proposo 
aquest joc al lector. 
En les pagines que segueixen hi ha una bona mostra de 
primeres frases i primers versos, recoUits estrictament flns al 
.primer punt i seguit posat per l'autor. Si mes no per curiositat, els 
convido a fer aquest menú de degustació de la bibliografía 
gironina de l'any 97. Els pot servir per escoUir alguns plats forts per 
degustar tranquiMament en tota la seva extensió mes endavant, 
Poesía 
»^iV 
r MS~'jrs^ -ruiif^ 
— Gabriel Planella, NY, oherl tota ¡a nit, Ediciotis de la Magrana, 
Barcelona. 
«Travessia 
No hem vist els deserts d'algues, 
ni brolladors, ni deixants en el blau 
de llandes, espases i llances, no: 
hem avanzar per foradades, 
coberts sempre de gel, 
fins que hem recobrat l'hora 
en el cabe^ ardent de l'astre, 
esgotats d'ales, bruts d'al^ada, 
febles de set i son.» 
— María Mercé Alabau, Anima rebel, Editorial Bíbláría, Barcelona. 
«Can^ons 
I 
Per un poblé Uiure 
D'enmigde lapols 
vaig alíar-me espaordit, 
les mans empolsegades i 
van cercar la meva cara.» 
— Dfdac Faig, No tot encar ho és tot, Edició de l'autor, Gírona. 
No tot encar ho és tot, ni d'arríbar-hi 
se'ns n'ha donat l'abast. 
— Lluís Freíxes, L'epifania de les cisternas, Editorial Columna, 
Barcelona. 
«Presagi 
Ara cau el silenci, sobtadament antic, 
mineral com abans del primer dia.» 
— Antoní Puigverd, Hivemacte, Edicions de la Magrana, Barcelona, 
Premi Flor Natural deis Jocs Floráis de Barcelona Í997. 
«Hivemacle 
Els ulls de Déu 
encerclen com un plástic: 
s'escalfa l'aigua 
i germinen els somnis 
que es podrirán a la plaga.» 
— Jordí Pagés i Josep N. Santaeuláíía, Marea baixa. Hmiciís de 
primavera i d'estiu, Edicions de la Magrana, Barcelona. 
«Llevo el poal.» 
— Xulio Ricardo Trigo, Far de llum ^sa, Edicions 62, Barcelona. 
Premi Miquel de Palol 1997. 
«Darrere els finestrals 
He somiat una alrra vida, 
estranyament despert, 
com un far de llum grisa.» 
12241 108 Revista de Girona/núm. 187 mar^ - abril 1998 
Prosa 
— Rafael Algarra Bernabeu, Eís fakons del reí, Brau edicions, 
Figiieres. 
«Una nic tempestuosa de negres presagis, un frare, mes ánima 
en pena que fill d'aquest món, caminava cautelós per sota deis 
claustres del paiau papa! d'Avinyó.» 
— M. Angels Anglada, Quatkm d'Aram, Editorial Proa, Barcelona. 
«Agama Stellio 
El meu nét Adriá sent una veritable passió pels animáis.» 
— jordi Arbonés, LEmporáü, ierra de pas, Editorial Flor de Vent, 
Barcelona " "-? 
«Tramuntana 
La primera vegada que la tramuntana em va afectar va ser 
durant un capvespre, anant en cotxe per la carretera de 
Torroella de Montgrí a Palafrugell.» 
— lordi Arbonés, L'ogiiíla de plata, Editorial Destino, Barcelona. 
«Sigmunde, amb má tremolosa, deixa el got sobre una tauleta, 
s'eixuga els llavis amb la punta de la mániga i es queda, 
immobil.» 
— Gerard Bagué, ÍM deriva deis gmmoiís, Llibres del Segle, Girona. 
«Diari d'en Gregori 
Dissabte, 27 de gener 
En obrir el llum, els escarabats s'amaguen dintre les escletxes.» 
— Pep Bertrán, La ribera, Editorial Empúries, Barcelona. Premi Jiist 
Casero 1996. 
«Introdúcelo i antecedents 
La Teresa no vol que em limiti només a escriure poesía, vol 
que vagi mes enllá.» 
— Narcís Comadira, Fónnuies magisírciís, Editorial Empúries-El País 
Aguilar, Barcelona. 
«Un dietari 
Quan érem petits i teníem mal de ventre ens posaven a dieta, 
que volia dir artos blanc, torrades amb olí, llucet de malak 
(simplement bullir amb un gra d'all, mitja ceba, una tomata, 
un raig d'oli d'oliva i un pessic de fulla de Uor), poma al fom o 
codonyat (que restreny).>' 
— Natalia Molero, Aquí hi ha el meu fiintaílaiJÍs, Edicions El Médol, 
Tarragona. 
«Els Bompiani 
Els Bompiani resultaven una mica estranys.» 
— Vicen^ Pagés, Carta a la reina d'Anglaterra, Edicions Empúries, 
Barcelona. 
«Presó de *****, Anglaterra 
Darreries del segle XX 
Reirta d'Anglaterra 
Buckingham Palace 
SWl Londres 
Mqi'esfat, 
Una successió d'errors funestos m'ha recios en una presó de 
maxiinü segurelat del vostre regne. >•> 
-— Miquel Pairolí, El retrat de Volteare, Pagés editors, Lleida. 
«Preambul 
El febrer de 1778, després de molts anys de viure a Ferney i de 
no trepitjar París, Voltaire retorna a la capital de Franca, 
empés pels seus familiars mes propers i amb l'excusa de 
l'estrena d'lréne a la Comedie,» 
— Daniel Palomeras, El temps /elig, Editorial CruíUa, Barcelona, 
Premi Gran Angular 1996. 
«L'hivern 
El xisclet de les gavines em va despertar 
encara lluny de la costa.» 
— Baltasar Poicel, UÜsses a aila mar, Edicions 62, 
Barcelona. Premi Pmdenci Bertrán,' 1997, 
«Son les sis del matí.» 
-— Agustina Rexach, El viatge, Edició de l'autora, 
Girona. 
«Aquella farda trobem la Cristina a la sala 
d'estar, darrere els vidres del baleó, fixant la 
vista, mirant sense mirar enlloc, com si es 
veiés l ' invisible, l 'aigua de TOnyar i les 
gavines joguinejant o batent les ales, volant 
per aquel ls indre i s fent t o t a m e n a 
d'acrohácies.» 
— Toni Sala, Encomoiográ, Edicions 62, Barcelona, 
Premi Documenta 1996. 
«Res de nou 
Al darrere de les quadres deis cavalls hi ha el 
femer.» 
Mariángela VilaUonga 
Revista de Girona / núm. 187 man; - abril 1998 109 1225 


Primeres frases

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert