Gutiérrez i Perearnau, Cèsar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Bhllant la pila. Campanya de Í£.s Radones (Moniseny), navemiyre de J992. 
La represa del carhonei^ 
a ta Garrotxa i al Montseny 
César Gutiérrez 
i Perearnau 
ús del carbó és tan ancic com 
els primers avenaos técnics 
que féu la humanitat; grecs i 
romans , per cxemple , ja 
l'üsaven a bastament. Durant 
molts seglcs ha estat una font 
energética de primera magnitud, amb aplica-
cions molt diverses, des de les industriáis a 
les domestiques: ci>m a combustible indus-
trial, per a escalfar-se, per a cuinar i, fins i  
tot, com a combustible per a vehicles al 
temps de Sa postguerra {els gasogens). Les 
famoses fargues catalanes eren unes grans 
consumidores de carbó, tant que arribaren a 
devastar els hoscos de les valls pirinenques. 
Del carbó vivien moltes famílies, no 
només de carboners sino també de propieta-
ris, negociants, traginers, carreters... El car-
boneig articulava tot un món d'una gran 
riquesa i complexitat: consuetuds, tipus de 
tractos, formes de vida... Prou importants i 
conegudes son les emigracions temperáis 
que, cada any, molts habirants de la Cerdan-
ya i de la rodalia de Tortosa feien a bona part 
de Catalunya per tal de treballar a les cam-
panyes de carbó. Tant és així que, el 1877, el 
14,7% de la població de la Raixa Cerdanya 
era absent. A diferencia deis cerdans, els tor-
tosins estaven especialitzats en la cuita de 
carbó de branca i rabassa (obtingut a partir 
deis troncs i les rabasses de brucs i arbo(^os); 
migraven amb tota la familia i bastien a bosc 
unes barraques en les quals vivien durant els 
mesos que es perllongaven les campanyes. 
Els carboners a !a literatura 
El trehall de camp que hem dut a terme 
al Montseny(l) en el dccurs d'un any i mig 
ha ofert uns resultats sorprenents. Hom ha 
recollit prop de 250 mots o expressions rela-
cionats amb el carboneig, molts deis quals 
Revista de Girona / núin. 187 marc - abril !'-)98 49 n6SJ 
^,-f;;,5WB*i^*^ - i - . .,,,*»4.^/e^;¿ 
Barraca (a l'esquerra) i pila (a la dreía) en la cuita de l'associació 
de véíns el Sui, de Canoves, l'abrií de 1997. 
en son exclusius. Una bona proporció 
d'aquests, d'origen exckisivament oral, 
fins ara no fíguraven en cap obra escri-
ta. Una activitat económica, dones, 
d'una gran riquesa lingüística i etnoló-
gica, i prou important socialment Ci:>m 
per aparéixer a les noveMes deis escrip-
tors del país. Efectivament, a les obres 
de final del s. XIX - primer del XX 
(modernistes, naturalistes...) la figura 
del carboner és una constant, es un ele-
ment mes d'una societat rural: 
«Hi havia un feixinairc de l'Ensul-
sida que, quan estava segur de que no 
el podien veure dins la pineda ni pilers 
ni llenyataires, s'asseia quietó al peu 
d'una soca...» 
CASELLAS, 1981 (ELs sots ferés-
tees): 128-129. 
"I tota la setmana la passava a 
bosc, entre serradors i destralers, carbo-
ners, escorxadors i feixinaires» POUS i 
PAGÉS, 1979 (La vida i la mort d'en 
}ordi Fra^nals): 134-
El carboner tan aviat era mitificat 
com se'l feia dipositari de bona part 
deis vicis humans, potser a causa del 
tipus de vida tan desarrelada i singular 
que duien: 
«Els ulls negres i petits del bosque-
rol no participaven mai del riure de la 
seva boca. Reflectien la sempiterna 
tristesa de les solituds muntanyenques, 
foscors basardoses... [ ]; melangia de 
tardes rúfoles, de diades de neu, de nits 
gebrades i de matins boirosos; resigna-
ció de paria atropellat pels elcments; 
de transhumant soUtari, que dorm allí 
on pot i menja el pa sec de quinze dies; 
d'esguerrat que s'aparta deis homes i 
cerca la pau en un feinejar salvaCge, 
cruel...» BERTRANA, 1965 {L'hereu 
dins Obres completes): 308. 
No en va, hi ha una can^ó tradi-
cional, La modista de Bakiguer, una de 
les vcrsions de la qual diu: «Una 
modista de Balaguer, per quatrc quartos 
baila amb el pi ler». Val a dir que 
aquesta versió fou recoUida a l 'Alt 
Urgell, térra de carboners. 
Pero malgrat la gran importancia 
que tenia el carboneig en la societat 
catalana (i, és ciar, en la de molts altres 
paisos) de fa 40 o 50 anys, amb prou 
feincs hi ha estudis o cscrits que en 
parlin. Tanmateix, en els darrers anys 
s'ha cobert alguna mancan(;;a en aquest 
sentit (ZAMORA, CORTADELLAS í 
COSTA, GUTIÉRREZ...). 
La decadencia i la revífalla 
La creixent industrialització, l'ofer--
ta de feines menys dures i la generalitza-
ció de les noves fonts d'energia (huta, 
gas, etectricitat...) foren factors crítics 
per al carboneig. Passat mitjan d'aquest 
segle, el carboneig, que havia ressorgit 
amb for^a arran de les penúries de la 
postguerra, comengá a decaure. D'altra 
banda, l 'explotació deis hoscos poc 
accessibles era una de les raons princi--
pats del carbt)neig, de manera que la 
millora en les condicitíns técniques de 
desembosc va fer que el carboneig 
s'abandoncs a bona part del país. Només 
es va continuar carbonant en aquelles 
muntanyes de relleu aspre i costerut, sí 
fa no fa fins a mitjan deis anys 60, tot í 
que sabem que al principi deis anys 70 
encara es va fer alguna campanya (la 
darrera dada del Consorci Forestal de 
Santa Coloma de Famers correspon a 
l'octubre del 1973). De llavors en^á. 
fora del carbonet que es cou en un gra--
pat de localitats de Catalunya, no se'n 
va parlar gaire mes fins fa ben pocs anys. 
L'interés creixent per aquesta acti--
virat eminentment forestal i peí pro-
ducte que se'n deriva, el carbó, sembla 
relacionar amb una societat tecnificada 
i progressivament allunyada de Tentorn 
Traient carbó d'una oherta. Campanya de les 
Radones (Montseny), el novembre de ¡992. 
\166\ 50 Revista de Gírona / núni. 187 mari,-, - ahrÜ 1998 
natural. Des d'aquesta perspectiva, el 
carboneig permet una aproximació a la 
natura, un retom matisat amb pinzella-
des etnologiques, sociologiques... Tot 
plegat, en definitiva, curtos i interés-
sant per a un ciutada d'una societat ter-
ciaritzada, cada cop mes urbana i abo-
cada al Ueure de caire cultural. Del car-
boneig, a mes a mes, s'obté un combus-
tible molt preuat per a coure carn a la 
brasa, sigui per a particulars o per a res-
taurants. A hores d'ara, pero, el carbó 
que es consumeix a Catalunya sobretot 
s'importa de l'Estat espanyol o, fins i 
tot, d'akres páísos. 
El Montseny i la Garrotxa 
Amb tot, alguns pr(ípietaris de res-
taurants posseídors de boscos, si mes no 
al Montseny, de fa for^a anys en^á que, 
de tant en tant, carbonen Uurs alzinars. 
Aixo els permet d'explotar Uurs boscos 
i de poder coure la carn amb carbó 
d'abina, que, segons diuen, la fa mes 
gustosa. Can PatoUa (la Costa del 
Montseny), can Besa (Montseny), la 
Sala (Montseny) i can Coca (Mont-
seny) en son alguns exemples. També 
alguns particulars couen carbó, simple-
ment peí gust de veure pipar la pila o 
perqué ells i Uurs amics i familiars 
puguin fer una bona carn a la brasa; 
aquest segon cas és el de can Grau 
(Fogars de Montclús), la Cortada (el 
BruU) o Hostalric. 
Aquest interessant fenomen de 
revifalla a l 'entorn del carboneig té 
també, és ciar, un vessant mes lúdic i 
popular. El concurs de tallada de troncs 
de Sant Hilari Sacalm, per exemple, 
inclou una demostració d'empilada i 
enterrada d'una pila petita. D'altra 
banda, cada dos anys l'associació de 
veíns el Sui, de Cánoves, organitza una 
cuita de demostració. Enguany - l a 
quarta edició- s'ha cuit una pila de 
prop de 35 cárregues (la cárrega de 
carbó és, a pes vell, de 135 kg). El 
carbó obtingut s'esta venent a particu-
lars al preu de 160465 ptcs. la cárrega. 
A mes a mes, en alguns pobles de la 
Garrotxa, com ara Mieres o Sant Feliu 
de Pallerols, darrerament també s'han 
dut a terme cuites de demostració. 1 a 
Beuda s'ha celebrat, recentment, la pri-
mera trobada de traginers i carboners 
(n'hi assistiren 20 i 70, respectivament, 
d'arreu del país). Sabem que experién-
cies similars també s'han fet en d'altres 
Rescaldant la pila. Campanya del Koure (Pare Natural 
de la Zona Volcánica de la Qarrotxa). I'abril de 1997-
paisos, com ara Frang^a (a l'ecomuseu 
d'Alsácia, amb visites guiades per un 
arqueóleg i un guarda forestal). 
Una cuita experimental 
Pero un pas molt important en la 
consol idado d'aquest moviment de 
represa del carboneig és la cuita experi-
mental que el proppassat mes d'abril es 
va dur a termc a la propíetat el Roure, 
al volca de Santa Margarida (Pare 
Natural de la Zona Volcánica de la 
Garro txa) . A les zones de Reserva 
Natural del Pare els moviments de 
térra no son permesos, de manera que 
la impossibilitat d'obrir camins per al 
desembosc impedeix Texplotació fores-
tal. Essent així, els responsables del 
Sarria de carhó. Can Besa (Montseny), 
hivemde 1992-93. 
Pare van decidir d'cndegar una expe-
riencia interessant: carbonar les restes 
procedents d'una aclarida de bosc en 
zona de Reserva Natural. A mes de fer 
rendibles uns boscos sotmesos a limita-
cions exfractivcs, s'obté un productc 
elaborar i de qualiíat, i, per tant, pro-
porcionalment mclt mes car que la 
l lenya crua. Enfront de les 9-10 
PTA/kg que val aquesta, les 16 o 17 
cárregues obtingudes tn aquesta cuita 
s'han venut a un pareü de restaurants 
de la zona a un preu de 80-100 PTA/kg 
(val a dir, pero, que la carbonització 
representa una pérdua de pes de poc 
mes d 'un 8 0 % ) . U n vcll carboner 
garrotxí (Josep Serra i Moiset, de 79 
anys) va ser l'encarrcgat de dur a terme 
la cuita, amb la col laboració deis 
membres de la colla forestal del Pare, 
que p rengueren bona n o t a de les 
ensenyances del mestre carboner . 
Aquests serán els que, en el cas que 
l'experiéncia tingui uns resultats posi-
t ius, s ' encarregaran de menar les 
següents campanyes de carbó. 
Cal seguir amb esperanza iniciati-
ves d'aquesta mena, que pretenen fer 
rendible la represa d'activitats tradicio-
nals en el sector primari, a mes de recu-
perar una part tan rica del nostre patri-
moni cultural. 
César Gutiérrez i Pcrearnau és geograf 
1. GUTIÉRREZ i PEREARNAIJ, Ces;ir, 
1996, El carboneig. ¡.'exemple del MonLst'ny, 
Aita Fulla, Barcelona. 
Revista de Girona / núm. 187 mar;; - .ibril 1998 51 11671 


La represa del carboneig a la Garrotxa i al Montseny

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert