Fradera, Josep M.

Illes i imperis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EN RECORD DE MANUEL MORENO FRAGINALS 
ELS MARINERS QUE ANAVEN A LES ANTILLES necessitaven una carta per navegar; 
pcr a molrs dc nosaltrcs, El  Ingeizio. Complejc económico-social cubano del aadcar, 
obra magna de Manuel Moreno Fraginals, va ser la carta de navegació que ens va 
permetre arribar 3 la historia de Cuba. Obra de gran abasr, de prosa d'eiioriiie qua- 
litat, de gran capacitar d'evocació, era molt mts  que una historia convencional de la 
plantació sucrera a I'illa, cra una intcrprctaciú dcl lluc dc Cuba al rnón. La intcr- 
pretació pcrsunal i intransferible de l'autor. 
Aquella era la histbria de Cuba vista arnb els ulls de Manuel Moreno Fraginals, 
els ulls d'un memhre dcsracat de la generació d'historiadors i intel.lectuals cubans 
que es va formar abans de la Revolució. Era la generació dels Pérez de la Riva, Ce- 
pero Bonilla o Le Riverend. De tots ells, Manuel Moreno Fragiiials va ser qui va 
aportar una obra n ~ é s  acabada 1 sedimentada, dins la qual aquel1 llibre Iluminós 1 
dens era només la punta de I'iceberg. Amb els anys hem entes que la poderosa visió 
del gran historiador era el fruit d'eleccions intel.lectuals inolt precises, alhora per- 
soiials i generacionals. Alguiies de les niés importaiits ereti molr discutibles: una vi- 
rió de la mecanització del sector sucrer inanllevada de manera massa inecanica de 
la literatura anglesa dels anys cinquanta sobre la revolució industrial; una idea de 
Irs capacitats del treball esclau massa deutora dels esquemes liberals clissics, amb la 
carrega d'huiiianitarisme i de paternalisme que els era propis. La suma d'anibdues 
servituds -que han de ser situades en el context de I'epoca- va llastar perillosament 
la manera d'entendre iMoreno Fraginals el final de I'esclavitud cubana, la manera 
que va identificar en el factor tecnologic I'explicació del fenomen, amb una exclu- 
sió deliberada dels aspectes polítics generals i de les coiitradiccions internes del pro- 
pi model esclavista (la m2s imporrant rli Ics qiials r r a  la prrssió del? propis isclaiis i 
exesclaus per alliberar-se de la condició servil formal o encoberta). Cap d'aquestes 
obscrvacions no cnrerboleix, pero, la forsa impressionanr de la seva desrripció de la 
gran etapa de la plaiiració sucrera, ni les itifiiiires obscrvacinns de gran qii;ilirnt i pc- 
nctració sohrc qiicstions parcials d r  gran importancia. 
La nostra visió del Moreno Fraginals historiador va molt mes inlla d'iin llihre i 
d'una obra. Hi ha alrres clemeiits que ara que ens lia deixat ens véneii al cap, re- 
cords d'una personalitat inigualable. Tothom que va tractar cn ~Manucl Moreno po- 
dria cxplicar un grapar d'anecdores rcveladores d'una personalirat poliedrica. En 
voldria recordar dues. 1.a primera fa referencia a ['estada a rasa nnstra (siva, raldria 
dir) en ocasi0 d'un curs sobre el curnrrc colunial, rl julio1 de 1985. Molts recurdem 
I'apassionada rcccrca dels avantpassats catalans, des del Mataró i I'Arcnys del segle 
XVIIl fins al Sanr Pere de Vilamajor de dos segles abans. Acabar el curs, es va ern- 
barcar a I'aeroport del Prar cap a L'Havana amh un barril que li va regalar l'arxiver 
iIr Mararó. Es difícil oblidar la cara d'estupefacció del personal de l'aeroport. La se- 
gona va succcir deti anys despres, en ocasi6 d'un dcbat electoral espanyol que el1 va 
seguir amb un grup d'atiiics i col.legues. En un moment d'iiria verllada molt diste- 
si, s'inicii uiia discussió molt eiiccsa sobre el rkgini castrista. L'arqurblrg perui Luis 
1.iimhreras insisria sobre els avcncos socials aconseguirs per la revulució, iiicnrre 
Maniicl Mnreno cls relaiiv~rrava tot explicatit cl lloc de I'economia cubana d'abans 
de 1959. Lunibreras v i  citar coni argirment d'auiorirat posicions d'un llihre que ha- 
via llegit on es donava informació sobrc la miseria dc la polilaciii. Lumbreras va pre- 
cisar que recordava encara la portada: unes mans emmanilladcs. Moreno, que havia 
deixat el pes dc la discussi6 al sru interlocutor, el va interromprc dc cop amb una 
cxclaniació: "pero si lo escribí yo!" Havia estar un encirrec d3F.rnesto Ckic Guevara 
pcr ari,ar a Piinra del Estc. Quan discutícm aquestes coses, Manuil Moreno i tota la 
scva família ja renien un peu fora dr Cuba o, dit aiiib mCs precisió, d i  la Cuba in- 
sular 
No és facil imaginar la Iiistoringratia cubana scnse Moreno Fraginals, ni sera fi- 
cil treballar en la histbria de Cuba n d r  Ics relacions cntrc Cuba i Espaiiya sense pen- 
sar rorii hauria vist els nnstres esforsos. ES més senzill, en canvi, saber quC volia 
comuriicar-tios luan  va acccptar de manera generosa la nostrii bospiralitat: que la 
histhria cubana Cs Iiart de la de Cataliinya i de la d3Espnya,  de la mareixa manera 
que la dc les societata pcriinsulars ho SS de la de Cuba. Que hi hnvia, en definitiva, 
una AtliritiJa Rrtil on ens poJíeiii trobar si estivcrn disposats a pensar les interre- 
lacions que el1 havia siriiar al cor d'uria obrn ingent. lller z I rnpr~i~  assaja dc iiioiire's 
en aqucsta direcció asseriyalada pcl mestrr, avangar vers aqurst rerritori de corifiris 
que noiiiés ruiieixe-ii completa~iiciit cls demiürgs cotii Manuel Moreno Fraginals. 


En record de manuel Moreno Fraginals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Directory of Open Access Journals