Camprubí, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XIV (1989) 441-451. @ Facultat de Teologia de Catalunya. 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE* 
per Francesc CAMPRUB~ 
Facultat de Teologia de Catalunya. Barcelona 
En una miscel.liinia hi cap tot, oi més quan va dedicada a un amic i condeixe- 
ble. Entre tants treballs seriosos científics, sigui aquest articlet ilelustrat una nota 
d'humor, de «relax». 
De be11 antuvi convé distingir entre la presencia historica del bou i l'ase en el 
Naixement de Jesús i la presencia iconografica en 1'Arqueologia i Historia de 
l'Art, fins a arribar al Pessebre. Historia i Art són sovint fonts convergents com- 
plementhries. 
1. El que ens diu 1'Evangeli 
Sant Lluc, el cronista de la infancia de Jesús, no diu pas que hi hagués cap ani- 
mal, en el naixement de Jesús, pero tampoc no n'exclou la possibilitat. 
Reymond E. Brown, en el seu extens llibre' - e s tud i  crític definitiu (?) per a al- 
guns-, comenta així la frase de Lluc «Ella l'embolcallh i el posa en una menjado- 
ra». El mot grec cpazv11, pot significar tant estable com menjadora. Creu que l'es- 
cena d'embolcallar el nen i col.locar-lo escau millor a una menjadora. La menja- 
dora forma part també del «senyal» que ll'angel dona als pastors: «Trobareu un 
nen en bolquers posat en una menjadora.>) 
Per tant, pel testimoni de l'Evangeli, es pot admetre la hipotesi de la presencia 
d'animals al lloc del naixement de Jesús, pero no la tesi que realment hi eren en 
* Bibliografia 
H. LECLERCQ, Ane i Boeuf, dins Dictionnaire dlArchéologie Chrétienne. L'autor ofereix abundant do- 
cumentació, historica i iconografica. 
F. E. de URIARTE, El buey y el asno testigos del naciiniento de Nuestro Sefior, dins La ciencia cristiana 
XII (1879) 260-275; XIII (1880) 64-87; 167-188. Articles amb llargues divagacions en defensa apas- 
sionada de la realitat historica del bou i I'ase. 
Tracten a uest tema els llibres, dels uals he tret els gravats: Otfried KASTTNER, Die Krip e Linz 
1964;karl K o ~ s ,  Der ~ e i h n a c h f i j o ~ e n .  Wurzbiirg 1979; Gerhard BOGNER, Dar grosse RriPpen- 
Lexikon, Munic 1981; Claude et Jacqueline LAGARDE, La priere de Noel, Paris 1986. 
1 .  El nacimiento del Mesías, Madrid 1982. 
el moment de néixer; i molt menys que els animals fossin un bou i un ase. Ens ca- 
len altres proves per a justificar aquesta presencia. 
2. L a  profecia d'lsaies 
És l'única font de 1'Antic Testament que es pot adduir: Isaies recull, profetica- 
ment, el plany de Déu davant la ingratitud del poble escollit: «El bou coneix el 
seu propietari, i l'ase, l'estable del seu amo; pero Israel no em coneix» (1s 1,3). 
Referent a aquest «coneixement», creu Brown2 que el fet que els pastors veie- 
ren el nen a la menjadora i comencaren joiosos a lloar Déu, donaria a entendre 
que per a Lluc les paraules d'Isaies «ja no tenien vigencia». 
Sense ésser escripturista, jo no ho veig pas així. Malauradament, la incompren- 
sió i desconeixement del poble jueu, que es manifesta al llarg de lzvangeli, per- 
dura fins als nostres dies. Tal ingratitud i manca de correspondencia motivaren el 
plor i el plany de Jesús tot contemplant Jerusalem. 
3. L'evangeli apocrif del Pseudo-Mateu 
Encara que és un escrit tarda (s. VI), es fa ressb de les tradicions i llegendes 
d'altres narracions apbcrifes molt més antigues, sobretot el protoevangeli de Jau- 
me, del s. 11. Ha exercit una gran influencia en la literatura i en l'art medievals. 
En el capítol XIV, hi trobem aquest text cabdal, amb referencia explícita al bou 
i l'ase a l'estable: 
«Tres dies després de néixer el Senyor, Maria sortí de la gruta i s'allotja en un 
estable. Allí reclina el Nen en una menjadora, i el bou  i l'ase l'adoraren. Llavors 
s'acomplí el que havia estat anunciat pel profeta Isaies: "El bou coneix el seu pro- 
pietari, i 17ase l'estable del seu amo." 1 fins els mateixos animals entre els quals es 
trobava l'adoraren sense parar». 
Seguidament el Ps. Mateu cita una altra profecia: «Llavors s'acomplí el que ha- 
via predit el profeta Habacuc: "Et donaré a coneixer enmig de dos animals"». 
Pel que fa a aquesta profecia, Aurelio de Santos Otero3 fa notar: «Esta inter- 
pretación, que es de la Vulgata, sigue a la versión de los LXX (transcriu la frase 
en grec i la traducció llatina "in medio duorum animalium innotesceris"). San Je- 
rónimo, en cambio, intepreta de acuerdo con el texto hebreo: "Domine, opus 
tuum, in medio annorum vivifica illudn». 
No deixa d'ésser sorprenent, hdhuc pintoresc, la diferent traducció: «in medio 
duorum animalium», «in medio annoriim». 
2. Nacimiento 438. 
3. Los evangelios apócrifos, Madrid, BAC,  1985. 
4. Vegeu els llargs articles de H. LECLERCQ, Ane i Boeuf. 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE 443 
4. El testimoni dels Pares de 1'Església i d'escriptors antics i moderns 
Es poden citar Orígenes, Gregori Naciarizk, Ciril de Jerusalem, Ambrds, Agus- 
tí, Paulí de Nola, Prudenci amb referkncics al bou i l'ase en el pesebre4. 
Aquests autors es fonamenten unhnirnament en la profecia d'Isaies i donen una 
interpretació simbolica i al.legorica al bou i a l'ase. 
Orígenes veu en la parella d'animals símbols religiosos de puresa (bou) i d'im- 
puresa (ase), del poble jueu i dels pagans. Igualment Sant Agustí i Sant Ambrds 
hi veuen els símbols del poble escollit i gentil, per a treure'n la conclusió que Crist 
vingué per a la salvació de tots, tant per a la humanitat jueva corn per a la pagana. 
La simbologia -sobretot si hom es deixa portar per la imaginació- dóna per 
a tot. Fa més de cent anys que Wolfgang Wenzel al seu llibre Christliche Symbo- 
lik, doni una curiosa explicació: els dos animals formen parió amb els dos malfac- 
tors al costat de Crist en creu: el bou, les Animes sensibles a la salvació, l'ase, les 
animes que la refusen. Són corn la terra fkrtil i estkril d'una mateixa sement. 
Fent una digressió -i també recordant el Dr. Goma, «amic dels burros» (en té 
una col.lecció nombrosa), em sap greu qiie I'ase sigui, injustament, tan mal trac- 
tat. Sols corn a animal ja mereix respecte i simpatia: és pacient, bondadós, no és 
presumit - c o m  ho són altres animals-, iio s'irrita facilment; ho suporta tot: car- 
regues feixugues, trescant per serres i caniins estrets i pedregosos, al bat del sol o 
en mal temps ... i tot sense queixar-se. Pe:rd, corn a animal bíblic - e s  podria fer 
una tesi sobre aquest tema-, és digne de gran afecte per haver portat el Fill de 
Déu: de Natzaret a Betlem, a Egipte -artada i tornada- i, sobretot, en l'entrada 
de Jesús a Jerusalem el Diumenge de Rams. 
5. Influencies mitologiques i astrologiques 
Paganisme i cristianisme es relacionen sovint en la historia i ]';irt. La festa de 
Nada1 sembla que fou una cristianització de la festa romana del naixement del «sol 
invictus». Així la primera representació pagano-cristiana nadalenca es troba en el 
mosaic de la volta de la cripta de Julius --any 300- en la necrbpolis vaticana, on 
es representa Hklios, déu del sol, corn a Crist llum del món, «sol que ve del cel» 
(Lc 1,78). 
Hom ha volgut veure en el bou i I'ase del pessebre també reminiscencies del 
naixement dels «nens divins» del ixón mític que tenen corn a «llevadores» animals, 
que assisteixen, vigilen i protegeixen els mous reis nats». Se citen els exemples de 
Zeus a Creta, rodejat d'abelles i bocs, de Cir, rei dels perses, amb la gossa, fins 
a la lloba de Rdmul i Remus en la llegerida de l'origen de Roma. 
A Egipte molts animals foren venerats corn a sagrats; n'hi ha tot un museu a 
Alexandria. Així ho fou el vede11 d'or al peu del Sinaí, i a l'fndia encara és consi- 
derada la vaca corn a «sagrada». També I'ase, animal domestic, es consagrava en- 
tre els romans a la deessa Vesta, protectora de la llar. 
Adhuc s'han relacionat el bou i l'ase a records fantasiosos de temps prehistbrics 
en qilk l'home es veia amenacat, servit i alimentat per animals, que els represen- 
tava en pintures rupestres. El bou i l'ase del pessebre podrien ésser interpretats 
444 FRANCESC CAMPRUB~ 
com a prova d'agraiment de l'home envers els animals de chrrega i de treball dels 
quals més se servia. 
6. El testimoni de la iconografia cristiana 
Arqueologia i art -1locs histbrics i teolbgics- forneixen un argument fefaent. 
És una constant iconografica la presencia del bou i de l'ase en l'escultura i pintura 
de tot temps, fins a arribar al popular pessebre: plasmació plhstica, tridimensio- 
nal, del Naixement de Jesús, on no falten mai la parella d'animals. 
7 .  Comentari a les il.lustracions 
Com a simple mostra de la presencia del bou i l'ase en els monuments figura- 
tius, ofereixo a continuació diversos exemples il.lustratius, dels quals faig breu co- 
mentari. 
Fig. 1 - Relleu de sarcbfag paleocristia (s. IV), Museu Vatich. 
Hi veiem el prototip de les representacions del Naixement en I'art roma-cristih. 
Així es troba en nombrosos sepulcres dels museus de Roma, Milh i Arles. 
Al dessota d'un cobert campero1 amb teuladeta de rajola romana, hi ha com a 
centre de la composició Jesús embolcat posat en una menjadora, que té aquí for- 
ma de cistella de vímet. Drets davant del bressol hi ha, formants, la parella d'ani- 
mals. La figura del bou, brandant la cua d'anatomia perfecta, recorda el realisme 
de l'art classic. 
Com a figuracions complementaries, hi ha a la dreta un pastor amb gaiato -no 
és pas sant Josep, que entrara en escena més tard-, i la Verge Maria, asseguda 
com una matrona; a l'esquerra hi ha els tres Mags, com minyons oferents. 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE 
Fig. 2 - Fragment de. sarcofag. Any 343, Museu de Roma. 
Certesa de la data per la inscripció superior, amb lletra capital romana: PLACIDO 
ET ROMULO CO. Foren consols I'any 343. 
No hi figuren Josep i Maria, sinó dos pastors amb gestos de sorpresa i aclama- 
ció. La ma amb ram de llorer, en l'angle superior, fa pensar en un altre pastor. 
El bou i l'ase, seriosos, fan companyia a Jesús, que esta reclinat a terra, o en 
una menjadora de pedra. 
Fig. 3 - Fragment de relleu de Vaxos (s. V), Museu bizantí d'Atenes. 
Composició simktrica simplicíssima: no hi figuren ni Josep ni Maria ni pastors. 
El centre d'interks és Jesús, ben faixat, posat en una menjadora amb posts. Mal- 
grat el desgast del marbre es distingeixen bé, al fons, I'ase i el bou com contem- 
plant i alenant a 1'Infant. 
Als dos costats figuren dos arbres: un pi, a l'esquerra, i una parra amb raims a 
la dreta. S'han interpretat com a símbols de la nova vida que inaugura el naixe- 
ment del Fill de Déu. 
Fig. 4 - Placa d'ivori (s. V), Museu de Nevers. 
La placa consta de dues escenes: aquesta del Ejaixement i, a continuació, la dels 
Mags oferint els dons a Jesús en bracos de Maria. 
Per les arcades del mur del fons -fet d'obra ben reglada- s'atansen el bou i 
I'ase. Es miren mútuament com en un dihleg silenciós (la llegenda diu que per Na- 
da1 les besties parlen). 
Jesús esta posat en una menjadora de pedra. La palla forma com una aureola 
al seu cos. 
Fig. 5 - Hida-Codex de Meschede (any 1020)' Colonia, avui a la biblioteca de 
Darmstadt . 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE 447 
Aquesta miniatura respon a la iconografia oriental del Naixement, tal com es 
manifesta en els mosaics i les icones. Maria, és la figura més gran que centra com- 
posició, esta jacent (en l'art gotic ja estara agenollada, adorant). 
Nada1 a Orient és més la festa de la Theotokos, i l'Epifania, la del Logos encar- 
nat. Aquí Maria, recolzant el cap sobre el brac cobert pel mantell, té expressió de 
tristor. Aquesta mirada entristida es constata també en moltes Madones bizanti- 
nes, com presagiant ja «l'espasa de dolor)) que anunciara Simeó. 
El bou i I'ase -companys inseparables del bressol de Jesús també en l'art orien- 
tal- apareixen en canvi com a somrients, satisfets d'estar prop de 1'Infant diví, 
caracteritzat ja amb el nimbe crucífer. 
Fig. 6 - Plafó de fusta (s. XII), Capella de Sant Martí. Zillis. 
És un dels 150 compartiments que decoren el sostre representant la vida de 
Crist . 
El nen Jesús, amb el nimbe crucífer, esta posat a la menjadora, senzill caixó de 
fusta. És remarcable I'acurat embenat del seu cos, en forma d'espiga de blat. Vol 
simbolitzar que el Nadó de Betlem - c a s a  del pa- que és posat com en una pas- 
tera. Sanmgustí diu que «Crist en la menjadora és nostre alimenta: és el Pa bai- 
xat del cel. 
El bou i l'ase estiren freturosos el col1 fitant Jesús reconeixent-lo. Així ens re- 
corden la profecia d'Isaies. El segment circular del cel amb una estrella blanca sig- 
nifica la glorificació divina. 
Fig. 7 - Fragment del frontal d'altar romanic d'Avia (s. XII), Museu d'Art de 
Catalunya. 
Jo no conec en l'art un bou i un ase tan expressius. Amb els ulls grossos - c o m  
finestrals de l'esperit- les banyes i les orelles dretes, se'ls veu cofois d'estar tan 
a prop de Jesús. Lluny de temenca, Jesús se'l veu satisfet de tenir tan bona com- 
panyia: malauradament, els animals són a vegades més agraits que les persones. 
No es pot dir tant amb un dibuix tan senzill, pero que Picasso podria signar. Ko 
es pot dir més en tan poques ratlles. És la difícil i admirable simplicitat del Ro- 
manic. 
Fig. 8 - Repujat en argent i tapa d'evangeliari (any 1000), Tresor de la catedral 
d'Aquisgrh. Pot veure's el detall significatiu del bou llepant el nen: és el reconei- 
xement. Maria, incorporada, sembla com smeditant en el seu cor» (sense la tristor 
de la fig. 5). Jesús jau en una menjadora gran amb potes; alca el caparró mirant 
joiós la seva inare. 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE 449 
Fig. 9 - Vitral1 (s. XV), Catedral de Friburg (Alemanya). 
Tenim aquí un detall anecdotic rar. Maria, amb els braqos alcats, rep el seu fill, 
baixat de la menjadora. El bou i l'ase, retenint amb la boca els bolquers, s'hi opo- 
sen. Sant Josep, un xic enutjat, ha de donar un cop de bastó al morro del bou per- 
que cedeixi. Tan gelosos de Jesús eren els animals! 
450 FRANCESC CAMPRUB~ 
Fig. 10 - Vitral1 (s. XV), Catedral de Konigsfelder. 
En el detall d'aquest naixement hom podria pensar en el final de I'episodi ante- 
rior. L'ase té els ulls tapats, pero no pas per la bastonada de Josep, sin6 en sentit 
simbolic: és I'antiga Llei, la Sinagoga, amb la bena als ulls - c o m  es constata en 
altres monuments-, que no volgué reconkixer el Messies. 
Maria té ja als bracos el seu fill, que contempla amorosament. El bou i l'ase el 
miren enyorant de no tenir el nen més a prop, a la seva menjadora. 
És de remarcar també la forma d'altar, amb arcs, que té la menjadora aquí. En 
I'art oriental la menjadora es transforma en un altar; és el sacrifici de Crist que co- 
mensa a Betlem i culmina al Calvari. En aquest sentit simbolic, sacrificial, es pot 
interpretar també el petit anyell que es veu en molts Naixements, posat als peus 
de Jesús, ajagut i lligat -diferent dels bens que porten els pastors: al.lusió a Crist 
«Anyell de Déu». 
Fig. 11 - Dibuix detall d'un relleu d'altar (s. XVI), Museu de Linz. 
Com a darrera il.lustració veiem aquest detall del bou agenollat «devotament» 
davant del bressol de Jesús. Recorda la frase del Pseudo-Mateu: «Allí -a I'esta- 
ble- el bou i l'ase 1'adoraren.n 
8. Cloenda 
El bou i I'ase s'han representat en el pessebre prop de Jesús en diverses actituds 
i expressions: drets, vetllant i protegint el Nen; contemplant-lo, amb esguard 
atent; escalfant-lo, allargant el morro alenant, i llepant-lo, com a senyal d'afecte 
i reconeixement; i, finalment, adorant-lo agenollats. 
Pregunto: ~Aquests dos animals, companys fidels de Jesús en el seu Naixement, 
hi son en les obres d'art i en el pessebre popular sols perquk Jesús nasqué en un 
estable i fou posat en una menjadora? Podrien haver-hi estat presents realment? 
EL BOU 1 L'ASE EN EL PESSEBRE 45 1 
Hi ha intuicions de sants, humils i de pocs estudis, que valen tant com els raona- 
ments de savis: a Sant Francesc d'Assís -el Poverello, patró dels pessebristes- 
li va semblar la cosa més natural posar un bou i un ase en el pessebre vivent que 
escenifich en la Missa de Nadal a Greccio l'any 1223. 
Pero hdhuc com a mers símbols, poden tenir també en el nostre temps - d e  
tants hudio-visuals i de tant infatuament- una valida significació: cal tenir orelles 
d'ase - d r e t e s  i amatents- i ulls de bou -=ben oberts, contemplatius- per a cop- 
sar un xic, tot «rumiant» humilment, I'inescrutable emirabile mysterium)) de Na- 
dal. 
Francesc CAMPRUB~ 
Via Laietana, 38, 2, 1 
08003 BARCELONA 
Summary 
The paper reproduces and comments the eleven most ancient representations (from the lVth to the XVth Centuries) 
in which the an ox and a donkey are present at the Birth of Christ. As an origin of those representations stays the fact 
that the greek fatne, in the Gospel of Luke, can be interpreted as a manger. Furthermore, the application to the Birth 
of Christ of Is 1,3 (4attle know who owns them, and donkeys know where they master feeds them))), so as of a W( 
reading of Habakkuk: In medio duorum animalium innotesceris, as they appear in the Apokryphon o f  Pseudo-Matthew 
(Vlth Centuty). Many Church Fathers witness on that tradition. 


El bou i l'ase en el pessebre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert