Vivern, Dani

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA ^ ». REVISTA DE GiKONA •» Nü.M. 208 si-riiMHiíh-ocrruisDii 2001 *-[5611 97 
matéries diverses deis camps de la 
biología, la geología, el medí 
ambient, recolegía.., totes les 
quals coMaboreii amb un objectiii 
coniú: refer amb el maxitti 
d'eficácia i fiabílitat la vida deis 
ibers de TEniporda. 
M. Carme Doménech Puig 
^ 
Ixcrcici 
d * memoria 
CMLILIÍRAS I ARTAU, Tomás, 
Li mtva Cirona. Mtmári». 
Institut d'Estudis Gironiíis, Ajunta-
nient de Crirona, Patronat Francesc 
Eiximenis. Girona, 2001. 
208 pigiiití. 
Una ciutat és una auténrica suma 
de reaÜtatí, i és així coni esdevé 
testimoni natural de la historia. 
Pero el teixit de la ciutat necessita 
uns teixidors, que son els ciuta-
dans que lí donen vida; i, entre 
aquescs, exceMeixen aquells que 
es preñen la crónica deis fets de! 
seu cemps com una tasca de Le-
gal. Tomas Carreras i Artau 
(1879-1954), un gíioní que va 
escriure les seves menióries -iné-
dítes fins ara-, n'és un. 
Carreras va ser pedagog, 
historiador de la filosofía i etnó-
leg, home de caire pííblic i de 
serios compromís amb el país, 
tesrimoní de canvís de la socíetat 
catalana, diputac per Girona de la 
dreta catalanista al Pariament de 
Catalunya. El seu era un catala-
nísme lingüistic i literarí. Va 
contribuir a la millora del siste-
ma educariu des de la seva cáte-
dra a la Universitat de Barcelo-
na. Per a ell la filosofía era un 
saber útil, utia suma de sabers. 
L.A.\]EVAGIRONA 
\H.l|IIR¡h,silMOMÍSDIÍBbR\i, 
entre els quals incloía historia, 
dret, cosiums, llengua i moral. 
A Girona va ser testimoni 
d'una vida cultural molt singular, 
en répoca en qué la «seva« ciutat, 
per l'alenada del Modemisme i 
del Noucentisme, es va anar cou-
figurant com el segon nuclí cul-
tural de Catalunya, després de 
Barcelona. 
Quan aquesta pen;onalítat es 
va posar a escriure les seves 
memóries va sorgir-ne un Uibre 
document de primeríssim ordre 
per conéíxer unes realitats ciuta-
danes que han fomiac la historia. 
[ és que el Ihbre li devia vessar del 
cor, perqué el va escriure dírecta-
ment, com un exercící de 
memoria, sense consultes d'arxiu, 
durant la Guerra Civil i en un 
aniagatall, per evitar la persecució 
que hauriapatít. 
Un prefaci de Narcís-Jordi 
Angó i una introdúcelo i notes 
de Pep Vila ser '^eíxen i emmar-
quen la presentacíó de la rica per-
sonalítat de l'autor i de l'obra. 
Ambdós prologuístes posen el 
lector en la situació deguda per 
comprendre totalment l'encaíx 
del personatge en la seva época. 
És un Uibre espléndidament obert 
per a gironins apassionats peí 
pretént, amb una magnífica des-
cripcjó de quadre de costums, 
bairi per barri, que ha de figurar a 
les niíDors antologíes de Girona. 
Jordi Dalmau 
^ 
Esgrima 
mental 
REiXACM.Jaumc. 
El d i i que em va.\g conéixer. 
EdicLoiu de rAjiüicimeiit de RielLs i 
Viabiea, 2001. 258 pagines. 
La gent amb un niíním d'inquíe-
tuds íntelleciuals, o si niés no 
amb una certa sensíbíhtat peí seu 
entom, busca la conversa, fins i 
tot la controversia, i el planteja-
ment sense enibuts de qüesrions 
tnnscendenLs. Aquest ínipuls cap 
al debat, cap a 1'esgrima mental, 
provoca sovint una mena de 
catarsi que per a molts és mes 
noble i cnriquidora que -posenv 
hi- el gaudí passiu d'una noveMa. 
Aturar-se a reflexionar i a con-
trastar el pensament d'altri amb el 
propí és senipre un exercici sa i 
agrait, que no demana gaire res 
mes que les ganes de fer-ho. A 
vegades, cal només una perita 
empenta per tancar els utls al ver-
tigen exterior i descobrir -amb 
placídesa, sempre amb placídesa-
que encara conservem la capacitat 
de vibrar davant de la concrecio 
verbal, d'alló que constatem com 
a cert pero no tením ciar com 
expressar. De com donar aqüestes 
pedtes empentes. Jaume Reixach 
en sap un níu. E¡ dia qm cm mg 
ameixer -aparennnent un innocu 
recuU d'ardcles d'opinió publícats 
a divenos diaris tatalans- és capa^ 
de destapar immediatament la 
reaccíó del lector, d'impHcar~lo 
eti moltes reflexions sobre temes 
diversos, actuáis, per mes que el 
seu apriorisme pugui estar a les 
antípodes d'alló que e! lector 
venera o rebutja. A vegades 
maiéutics, a vegades delíciosa-
ment lineáis i simples, els seus 
arricies no s'estan d'enfi-ontar-se a 
temes polémics, ni d'adoptar pos-
tures compromeses, Hi trobareu, 
abundoses, Íes ret'eréncíes litera-
ries, cinéfiles i filosofiques que 
íMusiren i exemplifiquen el dis-
curs del veritable home de lletres. 
Aíxó si: mai com a Uuíment, sino 
com a suport, necessari bastimem 
o, fins i tot, génesi d'una reflexió 
o crítica presentada amb un estil 
ben pbner. 
Jaume Reixach s'aulodefi-
neix amb els seus propis escrits: 
com diu Miquel Pairolí al próleg 
del Uibre, estem davant d'un cris-
riá, home de lletres i catalanista. 
Hi afegiríem encara un quart atri-
but (que potser és inherent ais 
tres prímers): és un socratic pro-
vocador de reflexions que, sígui 
quina sígui la posició de partida 
del lector, no deixen mai indife-
rent. Al contrari: provoquen 
addicció. 
Dani Vivern 
El dia que eiti vaig conéixer 


Esgrima mental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert