El terme judeocristianisme s’atribueix a Ferdinand Christian Baur, malgrat s’utilitzés prèviament. En un article publicat l’any 1831 citava el grup judeocristià i el grup paganocristià de la comunitat de Corint per explicar les desavinences intracomunitàries. Baur subratllà la significativitat del col.lectiu judeocristià en la formació del cristianisme del segle segon, provocant un debat que encara avui manté la seva intensitat i vigència. Definir i acotar el judeocristianisme és un afer complexe atesa la varietat de grups i tendències en el seu propi interior, l’evolució d’aquests grups amb el pas del temps, la seva localització geogràfica i el tracte rebut pel rabinisme i pel cristianisme gentil. També compta, no podem obviar-ho, i aquí potser més present que en altres estudis, la sensibilitat religiosa del qui fa l’aproximació a aquest col.lectiu. Un recorregut històric sobre l’evolució del terme en els seus quasi dos-cents anys d’història ens ajudarà a constatar la seva dimensió calidoscòpica: segons com observem el terme, ens oferirà nous i bells matisos.
Complementem aquesta aproximació metodològica als cristians de matriu jueva amb un estat de la qüestió de l’arqueologia dita judeocristiana. Es tracta d’unes descobertes que pertanyen al període prebizantí de la història del cristianisme. El treball arqueològic que despleguen els frares menors de l’Studium Biblicum Franciscanum ens il.lustra un espai de temps del qual sols en teníem referències literàries i que a partir d’ara la dada arqueològica i la literària es reforcen mútuament. No obstant, la interpretació d’aquestes dades provoca enceses filies i fòbies.The term “Jewish Christian” is attributed to Ferdinand Christian Baur, although it was used before him. In an article published in 1831, he alluded to the Jewish-Christian group of Corinth as opposed to the Gentile-Christian group in order to account for the internal divisions of the community. Baur underlined the importance of the Jewish- Christians in the formation of 2nd century Christianity, stirring up a debate that continues in its intensity and force still today. Defining and identifying Jewish- Christianity is a complex business given the variety of the groups and tendencies within it, the development of these groups with the passing of time, their geographical location and the impact on them of Rabbinism and Gentile Christianity. A part is also played – one that cannot be ignored and perhaps more so here than in other studies – by the religious sensibility of the person who would seek to understand the group. Tracing the historical development of the term over almost 200 years of its use will help to reveal its kaleidoscopic dimension: according to the way the term is viewed, it will show new and fine shades of meaning.
This methodological approach to Christians of Jewish origin is complemented by a review of the situation of so-called Jewish-Christian archaeology. This involves discoveries from the pre-Byzantine period in the history of Christianity. The archaeological work undertaken by the “lesser brothers” of the Studium Biblicum Franciscanum throws light on a period otherwise only known from literature, and for which the archaeological and literary information now complement one another. That said, the interpretation of this information causes strong feelings of love and hatred
