Huget, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESSONANCIA MAGNETICA. UNA ALTRA APROXIMACIÓ 
A LESTUDI CARD~AC 
M Huguet I Pañella 
Doctora en Medicina Centre Diagnostic Pedralbes CETlR Grup Medic 
L'impacte de la ressonancia magnetica (RM) en  la valoració 
clínica cardiovascular suesta incrementant. AqUeSt fet es 
deu en part a la millora del hardware i software i al desen- 
volupament de les tecniques diagnostiques per la imatge 
en els darrers anys. 
La RM p o t  utilitzar-se per a determinar l 'anatomia cardíaca, 
la funció ventricular, la perfusió miocardica, la viabilitat t is- 
sular, i I'anatomia i el flux coronar;. La RM pot ,  a més a més, 
visualitzar les arteries principals del cos, determinar-ne el 
grau d'estenosi i el flux. Ates que és una exploració mínima- 
m e n t  invasiva i és capac d'avaluar tants aspectes del siste- 
ma cardiovascular, la RM es proposa com una tecnica de ru- 
tina en els propers anys en malalts a m b  malaltia arterios- 
clerotica cardiovascular. 
ANATOMIA I MORFOLOGIA CARD~ACA 
La ressonancia cardíaca presenta un  alt contrast i resolució, 
mo l t  adient p e r a  valorar I'anatomia i la morfologia cardíaca. 
La RM permet  estudiar camps de visió grans i ,  al mateix 
temps, realitzar imatges en diferents plans. Aquest fet és 
especialment úti l en la valoració de les malalties congeni- 
tes. La RM permet  quantificar la mesura del shunt i estimar 
la magnitud del gradient. La informació funcional de la RM 
contribueix a plantejar el m o m e n t  de la cirurgia. A més, ates 
Fig. 1. Tornografía axial en sequencia spin eco Tí. Massa intrarnural (fibrorna) 
localitzada a la paret anterolaterl del ventricle esquerre, que es rea l~a després 
de I'administració de contrast paramagnetic. 
que la RM no  és invasiva, és facilment repetit iva i adequada 
per a realitzar estudis evolutius. 
La RM és la tecnica d' imatge d'elecció p e r a  valorar les mas- 
ses cardíaques i paracardíaques (fig. 1). La RM po t  determi- 
nar el nombre, la mesura i la localització de les masses. Pot 
definir 1"extensió de la masca en  relació a m b  les cavitats 
cardíaques i les estructures valvulars, c o m  la seva invasió 
extracardíaca (P.e. pulmó, ossos o grans vasos). 
La RM s'ha mostrat úti l p e r a  determinar processos infeccio- 
sos o displasics cardíacs. Per exemple, s'ha demostrat la se- 
va eficacia en  el diagnostic de la miocarditis i en  la displasia 
aritmogenica del ventricle dret. 
FUNCIÓ VENTRICULAR 
La RM por determinar la funció cardíaca mitjanqant imatges 
sequencials durant el cicle cardíac (fig. 2). La RM p o t  quanti- 
ficar els volums ventriculars i la fracció d'ejecció. En ocasions 
és superior a I'ecocardiografia, especialment en aquells ca- 
sos en els quals el ventricle esquerre no s'aproxima a una 
el.lipse, com en els casos d'aneurisme del ventricle esque- 
rre. Ates que la RM no  presenta restriccions en el camp de 
F i g .  2. Línia superior: irnatges en eix curt. Línia rnitjana: eix llarg vertical. Líniea 
inferior: quatre carneres. Es corresponen arnb irnatges individuals escollides en 
diferents eixos, obtingudes en cine. L'adquisició en cine obté imatges cardia- 
que8 en moviment que permeten veure la funció ventricular. 
9 
Volum 17, número 1, Gener-Abril 2002 
Fig. 3. imacges en quatre cámeres, on s'identfica. A) un jet destenosi aomica, 
sistolic de flux rapd i turbulent que sorigina a la valvula aorcica i sesrén a I'aor- 
ta. 8) Jet diasrolic d'insuficiencia aortica. que s'inicia a la valvuia aortica i s'esten 
al ventricle esquerre. 
visió, és una excel.lent alternativa a I'ecocardiografia en pa- 
cients que requereixen un  estudi funcional i tenen una po- 
bra finestra acústica, c o m  els emfisemes, la cifosi severa o 
I 'obesitat moderada. 
MORFOLOGIA 1 FUNCIÓ VALVULAR 
La RM p o t  avaluar les valvules cardíaques de diferents ma- 
neres. Majoritariament, les sequencies gradient d'eco detec- 
ten  la presencia d'estenosi (fig. 3A) o la insuficiencia valvular 
(fig. 38). Es po t  quantificar la insuficiencia valvular ( tant el vo- 
l u m  regurgitant com la fracció regurgitant). 
Es po t  determinar la viabil itat miocardica en  RM, seguint el 
procediment de I'ecocardiografia amb estrés, en  el qual es 
valora I 'engruiximent de la pared en  sístole després de I'ad- 
ministració de dosis baixes de dobutamina. Aquesta tecnica 
po t  predir la recuperació d'un teixi t  infartat despres de la re- 
vascularització. 
Una altra tecnica més senzilla per a avaluar la viabilitat 
miocardica es basa en la captació tardana de contrast, ja 
que existeix una excel.lent correlació amb especimens pa- 
tologics. 
El teixit no  viable capta més que el teixit viable. L'increment 
en el senyal de ressonancia del teixit no viable es creu que 
és degut al pas de contrast a I'espai extravascular (fig. 4). 
DETECCIÓ INDIRECTA DE LA MALALTIA CORONARIA 
Estudis d'estrés-funció 
La RM p o t  determinar la presencia de malaltia coronaria sig- 
nificativa de la mateixa manera que I'ecocardiografia. Les 
imatges RM s'adquireixen en I'eix curt  I eri I'eix llarg en 
repos i despres de dosis progressives d'estres farmacologic. 
L'aparició d'una anormalitat del moviment  de paret duratit 
I'estres indica isquemia a causa d'una lesió coronaria cignifi- 
cativa. D'acord amb la bibliografia, els estudis de dobutami- 
na-RM són adequats p e r a  detectar malaltia corot-taria signi- 
ficativa, de vegades amb millors resultats que I'ecocardio- 
grafia d'estrés. 
Estudis d'estres-perfusió 
La tecnica més  prometedora per a determinar la perfusió 
miocardica es basa en I'administració de contast  para- 
magnetic.  El  pr imer pas s'adquireix després d'estrés far- 
macologic (adenosina o dipiridamol) i poster iorment  en 
repos. Les arees poc perfoses apareixen c o m  a regions 
amb captació tardana de  contrast,  i es demostren hipoin- 
tenses en les fases inicials respecte de la resta del mio-  
cardi (fig. 5). L ' increment en  la resolució de  les imatges ha 
permes detectar infarts transmurals. La possibil itat de vi- 
sualitzar isquemia subendocardica converteix aquesta 
tecnica en  especialment út i l  en  la malalt ia de tres vasos, 
Fig. 4. lmatge T1 en eix curt despres de ladministracio de contrast SidentiFica una captacio tardana a la paret inferior a causa d un itifart ocorregut 21 hores abdns 
10 
M. Huget I Pañeila. - Ressonancla magnetita Una aitra aproximació a 1"estudi cardiac 
Fig. 5. imatge en eix curt de perfusió miocardica. Despres del primer pas del 
coritrast, s'icieritifica una area hipointensa subendocardica, sepral. indicadora 
d'hpoperfusid. 
on  les tecniques de medicina nuclear poden tenir proble- 
mes  per al diagnostic. 
Les arteries coronaries són els vasos més  difícils d'estu- 
diar mi t ja i icant  RM a causa de la combinació de la respira- 
ció i el m o v i m e n t  cardíac. La RM es mostra út i l  per a de- 
terminar arteries coronaries aberrants i la permeabi l i tat  
del bypass coronar¡. Es precisa de I'esforc conjunt ent re in- 
v e s t i g a d o r ~  i enginyers de les empreses dels equips de 
RM, per a dissenyar u n  nou  hardware  i u n  nou  software 
que permet i  obtenir imatges de resolució comparable a 
I 'angiografia radiologica. No obstant  aixo, a m b  la tecnolo- 
gia disponible a m b  els equips actuals, s 'han publ icat estu- 
dis que demostren aplicacions practiques de I'angiografia 
per RM, c o m  la valoració dels segments proximals dels 
Fig. 6. A) Ideritificacio de larteria coronarla drera B) imatge en le i x  curt a la 
base cardiaca que identifica ei tronc principal esquerra I la sortida de l arteria 
coronarla dreta 
troncs coronaris i la detecció de lesions, especialment del 
troc comú,  I 'estudi de la permeabi l i tat  coronaria després 
de la col.locació d 'un  stent,  I 'estudi d'anomalies coronaries 
i I 'estudi de la permeabi l i tat  dels empelts aortocoronaris 
(fig. 6). 
MALALTIES ADQUIRIDES DELS GRANS VASOS 
L'estudi de la patologia adquirida de I'aorta és, probable- 
ment ,  l'aspecte que major vo lum d'examens de  RM cardio- 
vascular genera actualment. La modal i tat angioressonancia 
es basa en la realització de seqüencies gradient-eco ultrara- 
pides, realcades amb l'administració de contrast para- 
magnetic. 
Aquesta tecnica permet  estudiar els aneurismes aortics 
localitzats a I 'aorta toracica, ja siguin fusi formes o sacu- 
lars, i p e r m e t  establir les seves dimensions, extensió i re- 
lacions a m b  estructures ve'ines. La RM és també una tec- 
nica opt ima per a seguiment dnaquests malalts,  ja que la 
decisió terapeutica quirúrgica es basa en  la mesura de  I'a- 
neurisme i en  el seu patró de creixement, especialment en  
els malalts a m b  síndrome de Marfan, en  els quals la dis- 
secció aortica és una complicació re la t ivament  freqüent 
(fig. 7A). 
En la patologia aortica, la RM demostra de forma acurada les 
coartacions aortiques i determina la presencia de circulació 
col.lateral (fig. 7B). 
Davant d'una dissecció aortica, es poden determinar el ni- 
vell, I'extensió i la presencia de la falsa llum, així c o m  les 
branques arterials dependents de la l lum veritable i de la 
l lum falsa. 
A més a més, la angioressonancia permet  avaluar les este- 
nosis o dilatacions d'altres vasos c o m  les arteries carotides, 
les arteries renals, les mesenteriques, I'eix aortoil.líac, femo- 
ropoplit i o tibioperoneal (fig. 8). 
Fig. 7. A) Aortografia SPGR3D amb con- 
rrasr. Dissecció daorta toracoabdomi- 
nal 6) Aortografia SPGR3D. Coarracic 
aortica. 
Volum 17, número 1 Gener-Abril 2002 
Fig. 8. Examen Angio-RM de tot I'eix arteria1 de les extremitats inferiors 
La ressonancia magnetica cardíaca proporciona informació 
de la morfologia i la funció miocardica, la funció valvular, la 
perfusió miocardica i I'anatomia coronaria. Per a adquirir la 
mateixa informació, al malalt se li hauria de practicar una 
bateria d'exploracions que incloguessin I'ecocardiografia, la 
gammagrafia amb Tali-201, el PET i el cateterisme coronari. 
La possibilitat que, en un futur proxim, la ressonancia pro- 
porcioni un examen complert en 30 minuts és esperanía- 
dor. Si els metges són entrenats en aquesta tecnologia, 
creiem que la resonancia cardíaca es convertira aviac en 
una tecnica de rutina dins de I'examen de la malaltia arte- 
riosclerotica. 
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES 
1 Roditi GH, Hartnell GG, Cohen MC. MRI changes in myocarditis-evaluation 
with spin echo, cine MR angiography and contrast enhanced spin echo ima- 
ging. Clin Radiol 2000;55:752-8. 
2. Friedrich MG, Strohm O, Schulz-Menger J, et al. Contrast-media-enhanced 
magnetic resonance imaging visualizes myocardial changes in the course 
of viral myocarditis. Circulation 1998,97:1802-9. 
3. Blake LM, Scheinman MM, Higging CB MR features of arrhythmogenic right 
ventricular dysplasia. Am J Roentgenol 1994;162:809-12 
4. Van der Wall EE, Kayser HW, Bootsma MM, et al Arrhytmogenic right ven- 
trcular dysplasia. MRi findngs Herz 2000:25.356-64. 
5. Martin ET, Fuisz AR, Pohost Gm imaging cardiac structure and pump func- 
tion. Cardiol Clin 1998;16:135-60. 
6. Yang PC, Kerr AB Liu AC, et al. New real-time interactive cardiac magnetic 
resonance imaging system complemenn arteriography. J Am Col1 Cardiol 
1998;32.2049-56. 
7. Nayak KS, Pauly JM, Kerr AB, et al Real-time color flow MRI. Magn Reson 
Med 2000;43:25i-8 
8 Ara1 AE, Epstein FH, Bove KE et al Visualization of aortic valve leaflets using 
black blood MRI. J Magn Reson Imaging 1999;10.77i-7. 
9. Baer FM, Voth E Schneider CA et al. Comparison of low-dose dobutamine- 
gradient-echo magnetic resonance imaging and positron emission tomo- 
graphy with [18F] fluorodesoxyglyxose in patiencs with chronic coronary ar- 
tery disease A functional and rnorphological approach to the detection of 
residual myocardial viability. Circulation 1995:91.1006-15 
10 Baer FM Theissen P, Schneder CA, et al Dobutamine magnetic resonance 
imaging predicts contractile recovery of chronically dysfunctional myo- 
cardium after successful revascularization. J Am Col1 Cardiol i99831:1040- 
8 
1 1  Kim RJ, Wu E, Rafael A, et al. The use of contrast-enhanced magnetic reso- 
nance imaging to identify reversible myocardial dysfunction N Engl J Med 
2000;343 1445-53. 
12. Fieno DS, Kim RJ. Chen EL, et al, Con~rast-enhanced magnetic resonance ima- 
ging of rnyocardium at of myocardium at risk: distinction between reversi- 
ble and inrreversible injury throughour infarct. Healing. J Am Coll Cardiol 
2000.36:1985-91. 
RESSONANCIA MAGNETICA: UNA ALTRA APROXlMAClÓ 
A L'ESTUDI CARDIAC 
L'lmpacte de  la ressonancia magnetica (RM) en la 
valoració clínica cardiovascular s'esta incrementant, a 
causa, en part, de la millora en el hardware i en el 
software aplicats en aquesta tecnica de  diagnostic per la 
imatge. La KM es  pot utilitzar p e r a  determinar I'anatomia 
i la morfologia cardíaques, la funció ventricular, la 
morfologia i les funcions valvulars, la viabilitat miocardica 
(tecnica que pot predir la recuperació d'un teixit infartat 
després de la revascularització) i la perfusió miocardica. 
D'altra banda, la RM és  útil pe ra  determinar I'existencia 
d'arteries coronaries aberrants i la permeabilitat d'una 
derivació coronaria, pero no é s  una tecnica adequada per 
a valorar I'estenosi coronaria. L'estudi de  la patologia 
adquirida de I'aorta (diseecció, aneurismes) és  I'aspecte 
que actualment genera un major volum d'examens de RM 
cardiovascular, en la modalitat d'angioressonancia. 
Aquesta tecnica permet avaluar les estenosis o dilatacions 
d'altres vasos, com les arteries carotides, renals, 
mesenteriques o els eixos aortoilíac, femoropopliti o 
tibioperoneal. un gran avantatge de la RM consisteix en el 
fet que pe ra  adquirir la mateixa informació s'hauria de  
practicar al pacient una bateria d'exploracions que 
inclogués un ecocardiograma, una gammagrafia amb tal¡ 
201, una tomografia per emissió de  positrons i un 
cateterisme coronari. 
RESONANCIA MAGNETICA: OTRA APROXIMACIÓN AL ES- 
TUDIO CARDIACO 
El impacto de  la resonancia magnética (RM) en  la 
valoración clínica cardiovascular s e  está incrementando, 
debido en parte a la mejoría e n  el hardware y e n  el 
M. Huget I Panella. - Ressonancla rnagnetica. Una altra aproximació a 1"estudi cardíac 
software aplicados en esta técnica de diagnóstico por la 
imagen. La RM puede utilizarse para determinar la 
anatomía y morfología cardíacas, la función ventricular, 
la morfología y función valvulares, la viabilidad 
miocárdica (técnica que puede predecir la recuperación 
de un tejido infartado después de la revascularización) y 
la perfusión miocárdica. Por otra parte, la RM es útil para 
determinar la existencia de arterias coronarias 
aberrantes y la permeabilidad de una derivación 
coronaria, pero no es una técnica adecuada para valorar 
estenosis coronaria. El  estudio de la patología adquirida 
de la aorta (disección, aneurismas) es el aspecto que 
actualmente genera un mayor volumen de exámenes de 
RM cardiovascular, en su modalidad de angiorresonancia. 
Esta técnica permite evaluar las estenosis o dilataciones 
de otros vasos, como las arterias carótidas, renales, 
mesentéricas o los ejes aortoiliaco, femoropoplíteo o 
tibioperoneal. Una gran ventaja de la RM consiste en que 
para adquirir la misma información al paciente se le 
debería practicar una batería de exploraciones que 
incluyera ecocardiograma, gammagrafía con talio 201, 
tomografía por emisión de positrones y cateterismo 
coronario. 
MAGNETIC RESONANCE IMAGING: ANOTHER APPROXIMA- 
TlON TO CARDIAC STUDY 
The impact of magnetic resonance imaging (MRI) in clinical 
cardiovascular evaluation is increasing, partly due to 
improvements in the software and hardware used in this 
diagnostic ventricular funaion, valvular morphology and 
function, myocardial viability (a technique that can predict 
the recovery of an infarcted tissue after revascularization) 
and myocardial perfusion. In addition, MRI is useful in 
determining the existence of aberrant coronary artenes and 
the patency of coronary bypass, but it is notan appropriate 
technique for evaluating coronary stenosis. Currently, the 
aspect generating the greatest number of MRI scan is 
investigation of acquired aorta1 defects (dissection, 
aneurysms) in the fom of MR angiography. This technique 
enables evaluation of stenosis or dilatation of other vessels 
such as the carotid, renal and mesenteric arteries or the 
aortoiliac, femoropopliteal or tibioperoneal axes. A great 
advantage of MRI is that to obtain the same information, 
the patient would need to undergo a battery of tests 
including electrocardiograms, 201-thallium scintigraphy, 
positron emission tomography and cardiac cathetenzation. 


Ressonància magnètica. Una altra aproximació a l'estudi cardíac

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert