Roda, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

«LLOMBRIU: QUADERNS DE LITERATURA» (1978-1981) 
Lluís Roda 
Tota fotografia té el seu negatiu. La història recent de la literatura al 
País Valencià té el seu negatiu en les revistes literàries. Seria molt difícil de 
justificar, tant en la teoria com en la pràctica, l'ús del gentilici valencià aplicat 
a les revistes literàries. La cosa convida a dir-ne cadascú la seua. Tanmateix 
el dossier en fa ús del nom, i sembla que hi ha alguna cosa. La història re-
cent de les revistes literàries valencianes, que ha donat lloc a revistes tan 
dignes con Daina o el mateix L'AIGUADOLÇ actualment, o a revistes com 
Lletres de Canvi o Cairell en el passat, té un precedent clar i precís en 
Llombriu. 
Llombriu no sols fou la primera revista de literatura i solament de lite-
ratura a aparèixer al País Valencià, sinó que a més en fou l'única fins a 
l'aparició de Lletres de Canvi i Cairell, a la tardor de 1979; un any i mig, 
doncs, de llarga marxa en solitari, fins a veure'n assegurada la continuïtat 
i fer una passa més enllà. Ja aleshores la xifra constituïa tot un rècord, no 
superat encara per cap altra revista literària al País Valencià, 9 números, 
que encara continuarien apareixent durant dos anys més, fins a arribar al 
número 17, en què deixà de publicar-se'. Més de tres anys i mig de presència 
de tants escriptors actuals, molts dels quals vam publicar per primera vega-
da a Llombriu. Molts també passarien a engrossir les files i les pàgines de 
les mostres antològiques Brossa Nova' i L'Espai del Vers Jove\ 
La revista comença a publicar-se en 1978, en què apareixen quatre números, sense da-
tar. Els núms. 5, 6, 7, 8, 9 són publicats l'any següent. En 1980 es publiquen sis números més. 
En 1981 apareixen el 16 i el 17, els últims dos números de la revista. 
^ Josep Manuel Blasco, Josep Joan Conill, Manuel Joan i Arinyó, Jaume Morell, Lluís 
Roda, Biel Sansano, Joan Carles Martí. 
^ Manuel Joan i Arinyó, Jaume Morell, Lluís Roda. 
— 15 — 
L'esforç de continuïtat i la voluntad de ser de Llombriu adquireix unes 
proporciones més reals, socials i humanes, a més de les estrictament literà-
ries, quan els contrastem amb la realitat actual, on les actituds més o menys 
heroiques han deixat pas a d'altres una mica més normals. El primitivisme 
i la modèstia de les 12 pàgines dels seus primers sis números es veu pràctica-
ment triplicat per les 32 pàgines dels últims números yi'augment de pàgines 
paral·lel a l'increment qualitatiu dels propis continguts, a la maduració li-
terària dels col·laboradors, a la diversificació dels materials aportats, i a 
la seua presentació dins la revista. 
Aquest augment considerable de pàgines a què s'arriba a partir del núm. 
14 resulta tanmateix ridícul si pensem que Lletres de Canvi ja des del seu 
primer número ix amb aquesta quantitat de pàgines, Gairell al seu primer 
número ja en té 48, o que només el número 1 de Daina, amb 122 pàgines, 
en té més que els nou primers números junts. 
Tanmateix, Llombriu no solament fou la primera revista de literatura 
a aparèixer al País Valencià, sinó que fou també la primera levista total-
ment en català, indicant doncs quin hauria de ser coherentment el model 
a seguir (la mateixa Lletres de Canvi encara acceptava el castellà al seu pri-
mer número). 17 números, tres anys i mig de presència literària ininterrom-
puda, o el fet de ser la primera revista de literatura en català al País Valen-
cià justifiquen àmpliament la presència de Llombriu en aquest dossier. 
El valor, però, més important de Llombriu fou demostrar que era pos-
sible fer-ho, i el que és més important, fer-ho en català, amb una societat 
que no llegia, i gens en català, i que era possible fer-ho sense esperar més 
temps, i que a poc a poc s'aniria fent millor... I ens ho vam demostrar a 
nosaltres mateixos, perquè Llombriu, d'alguna manera, fou una il·lusió com-
partida per molts. Al seu únic editorial, aparegut al número 2, hom deia: 
Però no hem d'oblidar que el moment en què viu la literatura catalana 
encara no és normal. Per això l'únic que pretenem en aquestos moments 
de tanta penúria de publicacions en català, és donar a conèixer a aquelles 
persones que fan literatura en la nostra llengua. Volem per últim que aques-
ta revista siga tant dels que la fem com dels que la llegiu, per això esperem 
els vostres suggeriments, parers i col·laboracions... 
53 poetes, la major part dels quals inèdits i completament desconeguts, 
van poder pubhcar i fer-se conèixer a les pàgines de Llombriu. Sense cap 
" Números 1, 2, 3, 4, 5, 6: 12 ps. Núms. 7, 8, 9, 10: 16 ps. Núms. 11, 12: 20 ps. Núms. 
13, 15: 26 ps. Núms. 14, 16, 17: 32 ps. 
— 16 — 
criteri ideològic o estilístic predeterminat, les pàgines de Llombriu eren ober-
tes especialment a la gent que començava. 53 poetes, evidentment, en són 
molts; però la majoria d'aquells noms, avui dia, ens resulten familiars, per 
un 0 altre motiu. Molts d'ells han abandonat el conreu de la poesia (Adolf 
Beltran, J. M. San Abdon, Josep-Lluís Seguí, Biel Sansano, Manuel Joan 
i Arinyó). D'altres, a poc a poc, han anat bastint una obra sòlida i d'un 
gran valor literari, en alguns casos es tracta d'autors ja força coneguts ales-
hores (Manel Rodríguez-Castelló, Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Jau-
me Morell, Josep Piera, Miquel Martí i Pol, Jordi Pàmias, Marc Granell, 
Susanna Toledo, Olga Xirinachs, Josep Manuel Blasco, Josep Albertí, Ju-
lià Guillamón...). D'altres com Josep Joan Conill o Joan Carles Martí han 
callat, i res més no se n'ha sabut. El panorama en conjunt resultava espe-
rançador, i potser siga ara, deu anys després, que n'estiguem rebent els fruits. 
8 poetesses en garantien la participació, si bé escassa, femenina. 
16 narracions, i 13 narradors, acabaven de completar aquest panorama 
literari ^ Tot això adobat amb algunes tímides notes de lectura d'Immacu-
lada Penades i Josep Manuel San Abdon', alguna ressenya teatral de Josep 
Lluís Sirera i Lluís Roda% i algunes reflexions assagístiques per part del ma-
teix Sirera, d'Adolf Beltran, i de Vicenç Altaió^ 
Però, per damunt de tot, Llombriu fou un punt de referència per a tots 
aquells que començàvem amb il·lusió a escriure, un punt de referència ne-
cessari, l'únic accessible i públic. La veritat és que tampoc no es demanava 
molt. Els números apareixien plens de bona voluntat. Més que no pas el 
nivell d'exigència per part dels que la fèiem, allò que va anar pujant veloç-
' La primera narració que apareix és al número 5, el gener del 79, coincidint amb l'aban-
dó de la impressió amb lletra de màquina d'escriure, i l'ús de portades de cartolina, en lloc 
de les de paper usades fins aleshores. A aquesta narració de J. Falgarona, en seguiria una de 
M. Rodríguez-Castelló al núm. 6. És a partir del número 10 que tornem a trobar narracions 
entre les col·laboracions, ja de manera ininterrompuda fins al número 17: T. Escuder al núm. 
10, R. Santapau als núms. 11 i 13, J. M. San Abdon als núms. 12 i 17, M. Baixauli al núm. 
14, J. L. Navarro, M. Joan i Arinyó, i A. Beltran al núm. 15, M. de Pedrolo i M. Bauçà al 
núm. 16, i P. Rosselló, R. Crespí, i el ja esmentat J. M. San Abdon al núm. 17. Val a dir 
que és únicament a partir del número 15 que la proporció de col·laboracions en prosa i en 
vers s'iguala. Únicament Cairell començà amb una proporció semblant des d'un principi. 
' Únicament foren ressenyades tres novel·les: Rondalla del retorn, de J. Piera al núm. 
3, per part de J. M. San Abdon; Això diu que era..., de R. Ferrando, i Mari Catúfols, d'Isa 
Tròlec, als núms. 4 i 6, respectivament, per part d'Immaculada Penades. 
' J. L. Sirera ressenya ^«tev/a«a de DagoU-Dagom al núm. 7 de la revista, i L. Roda 
Laetius d'Els Joglars al núm. 15. 
' J. L. Sirera reflexiona sobre el panorama teatral valencià d'aleshores a Tres notes so-
bre teatre, núm. 12. A. Beltran al núm. 14 ens parla amb motiu de l'atorgament del Premi 
d'Honor de les Lletres Catalanes a Mercè Rodoreda de «La tendresa d'una escriptora». Final-
ment, al núm. 16, V. Altaió ens transcriu unes reflexions enregistrades sobre el quefer poètic: 
«Poeta arquetípic». 
— 17 — 
iiOMBUIU 
Quaderns d'o Li:8='cí'i;ra 
i h ' f t i^ 
:2.^ -
•-. y ' . 
18 
ment, com pot ser contrastat al llarg de la revista, fou la preparació de la 
gent i la qualitat de les col·laboracions. Una millora paral·lela a la del ma-
teix suport físic de la revista, i que enllaçava amb la competència lingüística 
cada vegada major de la societat. 
S'ha dit sovint que la literatura és un reflex de la societat, i que la histò-
ria de la literatura és la història de la humanitat. Si al principi havia gosat 
dir que a través de les revistes tenim una fotografia de l'estat d'una literatu-
ra en un moment determinat, això, en el cas de Llombriu, esdevé encara 
més evident. Observant l'evolució d'una revista com Llombriu, per poc que 
ens esforcem, recordarem el que ha estat la nostra literatura en un moment 
determinat. Es tracta d'un passat tan recent que l'evolució hi ha restat en-
registrada i es tracta, certament, de la nostra prehistòria. La història co-
mença amb Lletres de Canvi i Gairell. Totes dues aparegudes pràcticament 
alhora. Un començament bicefàlic, doncs, com la nostra llengua. No seria 
comprensible l'aparició sobtada de dues revistes alhora, amb uns elements 
de normalitat tan necessaris com desitjables (criteri estètic i ideològic dis-
tint, interès intrínsec deies col·laboracions, adequada presentació, correcta 
distribució i difusió, etc.) sense un camí prèviament recorregut. De fet, molts 
dels membres dels seus consells de redacció publicaren a Llombriu: Josep 
Piera, Marc Granell, Josep-Lluís Seguí, Adolf Beltran, per part de Cairell, 
i Manel Rodríguez-Castelló i Jaume Pérez Muntaner per part de Lletres de 
Canvi. 
Llombriu havia demostrat l'existència, amb totes les matisacions que vul-
gueu, d'un mercat^, reduït i limitat, però real, i d'uns col·laboradors que 
no fossen només els membres del consell de redacció. O potser, com dirien 
els americans, l'havia obert, amb la venda ambulant entre els companys de 
classe (atès l'origen universitari, concretament de l'estament estudiantí, del 
seu consell de redacció'"), la subscripció moralment obligada dels col·labo-
radors, i la venda aparentment senzilla a familiars, amics, intel·lectuals, i 
militants antifranquistes. La distribució però es feia a peu, i per bé que l'apa-
rició de Cairell i Lletres de Canvi en un principi completava més que no 
' De fet, i com a dada anecdòtica i inversemblant, direm que el número 1 s'esgotà ràpi-
dament i hagué de ser reeditat. La reedició fou feta en febrer de 1979, és a dir, poc més de 
sis mesos després d'haver aparegut la revista, tot coincidint amb la publicació del núm. 6. Un 
fet absolutament insòlit per a una revista d'aquestes característiques, si bé és cert que el tiratge 
inicial no devia superar els 200 exemplars. 
'" El consell de redacció de Llombriu inicialment estava format per Rafael Santapau i 
Josep Manuel San Abdon, dos estudiants de Benicarló a la Facultat de Filologia de la Univer-
sitat de València. Jo, també estudiant de Filologia a la Universitat de València aleshores, m'hi 
incorpore més tardanament; d'una manera directa, a partir del núm. 14, tot i que indirecta-
ment la meua vinculació a la revista es produeix pràcticament des del principi. 
— 19 — 
interferia la noble causa que havia estat encomanada a Llombriu, publicar 
aquells que tot just començaven, esdevenia, després de l'aparició d'aques-
tes dues revistes, més meritòria, però menys necessària. De fet, en arribar 
al número 15, aproximadament després d'un any de convivència amb les 
altres dues revistes, s'imposava una segona època, un canvi formal impor-
tant, tendent a l'eliminació del dirty work. Potser el lector especialista con-
tinuaria comprant Llombriu, un lector normal, però, per poc espavilat que 
fos, no crec que ho dubtàs a l'hora de gastar-se els diners. El que calia fer, 
ja s'havia fet. La continuïtat, després d'un any d'aquestes dues noves revis-
tes, semblava garantida. L'esforç d'igualar-les tant en els aspectes formals 
com en els dels continguts hauria estat ridícul. El pastís no donava per a 
tant. Tres revistes competint pel mateix públic lector, escassíssim, no treia 
cap trellat. De fet, no donava ni per a dues, com es va demostrar. És així 
com Llombriu decidí deixar d'existir ". La inèrcia de material acumulat, i 
el compromís amb els subscriptors encara férem aparèixer un parell de nú-
meros més al llarg de 1981. A ningú no se li va dir. Ningú, tampoc, no ho 
va notar. 
" ÍNDEX D'AUTORS I COL·LABORADORS: ABAD, Lluïsa (n. 14); ALBERTI, Josep 
(n. 16); ALTAIÓ, Vicenç (n. 16); ARMANGUÉ JORBA, Sílvia (n. 6); BAIXAULI, Manuel (n. 14); 
BAUÇÀ, Miquel (n. 16); BELTRAN, Adolf (ns. 3, 4, 5, 14 i 15); BENAGES, Manuel (ns. 2, 4, 5 
i 7); BLASCO, Josep Manuel (n. 14); BORRÀS I SAURA, Carles (n. 9); BORELL-XERRIC, Josep 
(n. 14); CAMILLERI, Joan (n. 16); CAMP, Marina B. (n. 7); CENTELLES, Rito (ns. 2, 5, 6 i 13); 
CONILL, Josep Joan (ns. 6, 7, 10 i 13); CORTELL, Josep (n. 14); CRESPÍ, Rafael (n. 17); DO-
MÍNGUEZ, Olga (n. 10); ESCUDER, Tomàs (n. 10); ESTELLER, Xavier (ns. 3, 4 i 10); FALGARO-
NA BOSCH, Jordi (n. 5); FERRER, Josep V. (n. 9); FLIX, Alexandre (ns. 1 i 3); GARCÉS, Arnau 
(ns. 13 i 15); GÓMEZ I PÉREZ, Manuel (n. 1); GONZÀLEZ, Carme (n. 2); GRANELL, Marc (n. 
14); GUILLAMON Julià (n. 17); HERRERA, Olivier (n. 7); JOAN I ARINYÓ, Manuel (ns. 14 i 15); 
MARTÍ I CASANOVA, Joan Carles (n. 17); MARTÍ I POL, Miquel (ns. 11 i 12); MAS I USÓ', Pas-
qual (n. 12); MATUTANO, Antoni (ns. 3, 4, 5 i 7); MONFERRER, Lluís (ns. 1, 3 i 6); MORELL 
I GARRIGÓS Jaume (ns. 10, 11 i 15); MORRO, Jaume (n. 13); NAVARRO, Josep Lluís (n. 15); 
PÀMIAS, Jordi (n. 13); PARRAMON, Jordi (n. 13); PEDROLO, Manuel de (n. 16); PENADES, Im-
maculada (ns. 4 i 6); PÉREZ MONTANER, Jaume (n. 6); PEZUELA, Josep Maria de la (n. 14); 
PIERA, Josep (n. 10); PRIETO I NÚNEZ, Antoni (n. 9); RODA, Lluís (ns. 7, 8, 10, 11 i 15); 
RODRÍGUEZ-CASIELLÓ, Manel (ns. 5 i 6); ROIG, Emili (n. 8); ROSELLÓ I BOVER, Pere (n. 17); 
SAEZ, Jordi (ns. 8, 9 i 10); SAN ABDON, Josep Manuel ns. 3, 6, 12 i 17); SANSANO, Biel (n. 
14); SANTAPAU, Rafael (ns. 1, 4, 8, 11 i 13); SEGUÍ, Josep-LIuís (n. 10); SEMPERE, Josep (n. 
12); SIRERA, Josep Luís (ns. 7 i 12); TOLEDO, Susanna (ns. 14 i 17); VERDAGAL, Joanma (ns. 
1, 2, 3, 4, 7, 9 i 13); VIEL Vicent (ns. 15 i 16); VILATÀ, Antoni (n. 3); XALER, Antoni J. (n. 
7); XIRINACHS, Olga (n. 14) i ZAERA, Rosanna (ns. 2, 3 16). 
— 20 — 


"Llombriu. Quaderns de literatura" (1978-1981)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert