Costa, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

90 l u : ; | f-lí-EvisTA D E G I R O N A - » M 'M- j t í - ; MAU:-UIN^' zno}, Jp f- CRÍTICA 
MALLARACH I CARRERA, Josep Maria 
[ed.|. Actes de les Prímeres 
Jomades d'avaíuació d'im-
pacte ambienta! del pianeja-
ment urbanístic i territorial. 
Girona: Servei de Publica-
ciotis de la Universitat de 
Girona, 2002. 202 p. 
MARQUÉS I SUREDA, Salomó. 
L'Escoia a Catalunya 
úurant el segie >ÍX: eí testi-
moni de les germanas 
Macau Julié. Girona: Lleu-
re,2002.76p. 
MARQUES, Salomó. Josep Pallacti, 
petíagog: antoiogia de 
textos. Girona: CCG Edicions, 
2002,144 p. 
MARTÍ PUIG, Salvador. ReÍje/-I/ons, 
bananes j volcar)s: política 
social i societat a América 
Central. Vic/Girona: Eumo/ 
Universitat de Girona, 2002. 
316 p, 
MARTI PUIG, Salvador. Rebel-lior]s, 
bar]anes i i/o/cans," política 
social i societat a América 
CentraJ. Vic/Girona: Eumo/ 
Universitat de Girona, 2002. 
192 p. 
MARTÍN, Miquel. L'estratégia de la 
galana. Barcelona: Columna, 
2001.280 p. 
MASO I VALENTÍ, Rafael. Les (res 
dimensions de l'arquitecte. 
Girona: Col'legi d'Arquitec-
tes de Catalunya. 2002. 
139 p. 
MATAS, Josep; PBAT, Enríe: VILA, 
Pep. Les cartes de les famí-
lies Rogeri Roses. Noticies 
de Palafrugell deis segles 
XVfJ/fXfX. [Palafrugell]:Ar(iu 
Municipal de Palafrugell, 
2002.136 p. 
MERCADER I SUÑER, Martí. í.es 
mines de Surroca: íesfi-
moni tf'un temps. Ripoll: 
Centre d'Estudis Comar-
cáis del Ripollés, 2001. 
125 p. 
MiEHEs. Tomás [trad. Antoni Co-
bos]. Costums de Girona. 
Girona: CCG, 2001.272 p. 
•iiinpÍL', i c\ tbiiLioiniiiicnt LICI 
progr;)nia na ri^qucrL-ix cap 
Lipn.'[icii[;itLíc prt'vi, j;i L]IIC 
l lames s'li.in de SCLÍLHT les 
npeiaii'^ tie eaiisiill;:! que Lip.i-
reixen ;i h p;int;ili;i. Bs reea-
iii;ina li instil-heíó J1 dise IÍIM'. 
perqiiu el flincioniíinent rcsul-
i;i mes rápid que si es fa la lec-
tüiM de dades des del C D. O l 
.ulvertir que, kimencibleineiit, 
el pintir.im.i pot doiiLir prahle-
nies d'inswl-Liciú en Windows 
XI' . i filis i tat en veisinns 
alces de W i n d o w s 9H. És 
liesicjíililc que aqiiesD utilíssi-
nia eiii,i es reediti ben avi.il 
amb un luacar d'instal-hieiá 
eanipaciblc amb els reqiieri-
meiiLs deis l't^ actuáis. 
Dani Vivern 
. ^ 
Una correspondencia 
científica i humana 
TliAMlst:!). Fr;irKÍM.n: r i i l .n i ! , \ , 
Jii^i'p M.: Vil \Niiv,\. Pniiici'M.-. 
58 anys i 7 dies. 
Correspondencia de Pere 
Bosch Gimpera a Lluís 
Perkol {1919-1974). 
l'rfM.-nl,mii i l i jo .a i riii;¡nvs. I'iíik'n 
lie IS;ilv;nlor CÜ.inninmt. UTJÍVITÍÍI.U 
•Ái- ll.ucckm,». 211112. '17-1 I':LÍ,IIK-,. 
í^uaii resta. Í:ÜIII a brillant 
p rova dt>L'ui!ieiilal d \ i n a 
relució ciencílie::! i perstmal, 
la eo r r e sponde i i e i a e n t r e 
fiujures d"un prestitíi inter-
naeiiHiai i i idiseutible ea in 
líaselí Ciinipcra i l'enL-ot, és 
ev ide iu que s 'obren iiaiis 
haritzatis per ais iuvestiiia-
d (ir s !.[ u e ti i s p o sen , d e s 
d 'a ra , i,runa ric;i font de 
eane ixe inen l . El Ilibre 5[S' 
58 anys i 7 dies 
( nricKpiinili'iKinilc l'nr li.-nt\i camprní 
allunrcilcfi i t l y l * l«T^ l 
I rjnclirn i^uru In-^ p kl. Tull.ilt 
Vllanii..:! 
iii(}'>' í 7 íücs iransenu inte-
gra m u n t 2 7 6 ear tes q iie 
l*ere Uaseb CÜnipera va lia-
niecre a Lluís l'ericot entre 
els anys \')\'} i 1974. En 
eoneret, 5K atiys i 7 dies és 
Tabnst eronolÓLiie d"nqiiesta 
eo r i e sp ín i í dene í a , q u e es 
eauseiAM a la Biblinteca de 
Clataiunya de Bareelana. 
Pero, qué aporta ai|iicsta 
euirespoudéncia? De in;ine-
ra sintétiea i plañera podrí-
em dir i]iie j i rojeeta una 
lluiu resplendent a la hisiória 
de Tarquealagia catalana ¡ la 
seva iinbrieaciá en el LOU-
text eientitie iiilernaeianal. 
P e r a , les car tes de l íaseh 
Clinipcra van niolt mes enlla 
i esdevenen un apreciahle 
refles; de revalueió histanca 
i,le l'Estat espanyul. sobretnt 
a partir tle les vieissitiiLls i.le 
1.1 Cüiiumitat académica i 
c ient i l ica , no en va Pere 
liusch Cdnipera va ocupar 
cari'ecs de gran responsabili-
tat: rector tle la IJniversitat 
A111 ó n n ni a re p u b I i c;! 11 a i 
conseller tle Justicia tles tlel 
mes de juny de ]^)M. 
Les cartes ^latades entre 
els anys l<J|'; i l'J2r, recu-
lien let . ipa en L[iié IJoseb 
C!iinpcr;t está iiiimers en la 
ibnnació deis seus pnniers 
alunuies i de creaeió do les 
priineres instancies cieiitíli-
t | ues . e a n í .ira el Serve i 
tl ' lnvestigacions Art.(Lieola-
gi(.iues, adserit a r i i i s t i lu t 
d'E.studis C'-atalaiis i del qiial 
B (1 s e li C i i m p e r.i v a s e r 
nomenac director. Pero, ek 
e s d e V e n i ni e 111 s p u 1 í t i c s 
liavien d^iiiHuir t lecisiva-
nieii t en l ' a c t i v i t a t d ' u n 
p e r s o n a t g e , cu ni p r o m e s 
políticaniem com a militant 
d 'Aceió C^atalana, a qui la 
snblevació militar franquista 
el sorpreni^iié a les excava-
cians d'Lmpiiries. 
La victoria de Texércit 
l.icciñs no v.i de ixar mes 
alternativa a linselí (ninpera 
L]iie entilar un internnn.ible 
e>;ili. l /eiiynr per la llunya-
nia del país es vei.i micig.it 
per la relacin epístcíhr .mib 
el seu deixeble Pericat, que 
s'havia c|uei.Lu a i ' in ter inr 
en la segiiretat (.[ue \ii> 11 
calía marNar "perc |ué no 
liavia tei res» (en toe cas. 
re c o r de 111 q u e .iquest 
niatei\ raonament va resul-
tar m o r t a l pe r .i toar les 
K a l i a l a ) . Les car tes de 
IJoseb Climpera a Per ieo t 
posen al dcscnbert les bai-
\eses bumanes. La lepressió 
política eiidegatla eriielment 
peí general [-raneo va ]'>rü-
jectar una nininos.i luiibra 
entre moltissims eiutadans, 
allior.i ijiie pernietia Paseen-
sió meteñr ica de tunesCos 
personatges com Julio Mar-
tínez Santa í'>l.illa n Martín 
Almagro Oosclu t-iue amb 
I".!creiiit,1 c¡ó (ic la sev,i 
m i 1 i t a 11 ci a t"ala n ¡^ is t a i o u 
nomennt el mar*; de \')y) 
CRÍTICA -> •P-R^V•1ST,•^ n i : C u i í d K A -V X I M . J iS M A ! i : - | | l N V 2 0 0 ? ^ I ^ J í I l J I 
tl i i-L'L'Kir d o l M i i s i , ' n A n ] i K ' -
olÓEíico. Ln coiTL'spcíi idoii-
C'ÍJ de Bosc-h f u m p t ' r . i 
r f l lL 'ccL' iX I ' j n i n 1 LKIVCI'S¡ó 
qiiL- sciit i i i fXT ;iquests ; i r r i -
b is t fs . I baiTL'j.iva IL-S SCVL'^ 
cr íc iqí i fs per'ionnis ;mib k'^ 
(.•si->ci.íík-a)iu'nl L'iciicitlqviL's. 
La c r a n s c i i p c i ó de los 
cartL's enviudes per UOSL-1I 
Cümpcra a l 'cricoc s":iconi-
paiiy;i d ' i i i t aiHciitiL' ai'íaii.'ll 
c f í t i c cot is t ic i i í l ¡xT l .4 f i ' í 
¡uipresi'iiidilTlL's [UUL'S a pci i 
de pá i i i i i a - q u e a j i i d c n a 
Lti i i lcxtLial i tzar les usnieiica-
du^. l a r t f s - i d ' i i r i in teres-
sant L'stut l i i n t r u d i i e t i i n 
o b r a d e 1 p r o t u' ss o r ti e 
Prehistoria de la Ui i iversi tar 
de [ J a i c e l o n a | - r a i u i s e o 
C'i rae i a A1 (i n s o - n i i Ld 112 a 
essei ic i idmei ic la f i i í i i ra de 
Tere ISnsili i CÜti ipera-, ilel 
i ió t de Peiiet>t i c:uedratie 
de la mate ixa U i d v e r s i t . u , 
|<isep M . l-iillnla -e i is aeii-ica 
a In hLíiira de IJuis Perieui. 
s i ib re to t tles i l ' u n pun í tie 
vista i i i í i l l prnper i tan i i l iar -
i de Priineesc ViKuinva tie la 
U M Í - deseriii una a p r o \ ¡ -
inaeió de FEíseola t;atalatia 
d 'A rq i i eo lo i í i a - . 
]>es d ' m i punt de \-'\^i.\ 
Líiroii i . eal reniareai' l 'a r l i i le 
i i i t r o i l i i e t u r i de Jusep M . 
Hul lo la i P e r i e o l . i n t i t i d a t 
«LUiís Perieot: reenrds d un 
quan lie Neiíle tie eonv i ve i i -
cia". ates que dibuixa - i ens 
d e s c n b r e i x - e l p e i f l l de 
l'erÍLOt a |->.iriii i.le l ' i ipt i íM 
tLiiniliiii", i expiessa la deb i l i -
tat del eienl i t le [ler les sevex 
arrels, T u r i d e l l n de M o n l -
j ; r í , tÜn ina 1 Beü;iir. Keeor -
i.\.} que el sen avi explieava 
la l i i s i ó i i a de l eas le l l de 
Hei^iir i l ie r i í .n ipn ida i ie t a 
les n i i i es q u e e x e r c i e n el 
Servei Soeial al eonvent lie 
S.iTit.i Reparada, i deNenu, 
t a m b é , les in i í íd iades que 
teia l ' i l 'histre prebiscoriadnr, 
en el -^eu tenq-is d ' n e i . al 
jaidí de la seva easa lannl iar 
l ie l i e g u r . u n n b a t en una 
l iamaea, m e n t r e eseoltava 
i nús ie j elassiea ( p r e f e r e n i -
ment de Wat;nei-). i també 
la seva desedUOiinda a lee i ió 
peí eoi i reu de la poesia. 
La t \ ) i respo i idénc ia de 
Pere l i i iseb C¡iin]->era a Lluís 
Per iec i t r e p r e s e i u a u n 
nuísaii' eu i]né e^ letleeceix, 
entre d'alrres eoses, luia parí 
n io l l in ]pnrrani ile l 'arqueo-
loLíia eatniana, i 011 e^ et>iis-
t;ita que hiíures enni Lluís 
Perieot esdeviuLíiieren dec i -
si\'es en la seva t in ie i i ) i.ie 
poi i t enire P in ier ior i l 'ex i l i . 
Lluís Costa 
Una época 
pletórica i trágica 
l'-MI.MiUK. l'l.lllHM-, 
Un cátala a l'exércit roig. 
( ( t i Liluii.i is. Uihiv^di.'lst.li i,i i i. ' 
C.intniís.tliniiiJ, 2(102, 2l iSp, l'i.'.k'i; 
>lf M;inuel VA^qm-z Miint.iib.íii. 
Pa ^.^\^ p a r e l l d ' a n y s <.|ue he 
lU'ieeiat un CLinvi d ' i i c t i i ud 
en 1,1 Li e n e r a e i ó q u e \' a 
v i i i r e la Ckierr.i t ^ i v i l . Ara 
parlen. Plan estat molts anys 
tle si lenei, m i sileuei estrie-
le . un n i u r v ÍL ie iu tand ié 
din-- l ' an ib i t l am i l i i i r , que 
uuniés s"esquerdav;i de raiir 
en tant en ¡ornia il a i i e i í i o -
ces nienors, en i;eneral rela-
einnndes anib els b o n i b a i -
deiiís i la tani. Vs eerl que ta 
mis \ ' in r ,uivs l i i va i iaver 
i!n,i p r i m e r a nnad . i t le 
nienu' i r ies de la Líeneraeut 
que h¡i \ ia viseuc la iruerra; 
era una onuda en la qua l 
p r e d o n i i n a v e n els ex i l ia ts , 
els arities sirul iealistes que 
lia^'ien viseut les Iluices deis 
,niys v i n t i la g e n i de l 
m a q u i s . ,'\ra és d i f e r e n l . 
A v u i es tu ibeu amb perso-
nes, hoines i tlones arribats 
a mía eerta ed,Lt que exp l i -
quen qué van lér. i<i i i i \Mn 
[latir la i;uerr,i i la repressin 
lie la posi_L;uerra, les hnres. 
de \e i ; ; ides t e r r i b l e s , que 
van vim^e. les aeti\'L's 1 les 
passives. 
1 no noinés en ]-»,uHen. 
Linibé eseriuen, i aÍNÍ entra 
en la m e n i ñ r i a eop lee tu 'a 
i^iel segle X X la h i s t o r i a 
perstmal per ajudar a e i i t en -
dre tota una époea. [=1 Il ihre 
de Praneese Par,iro!s és mi 
d'aquests relats. unes «páij i-
nes visemles» eterices amb 
,iL!;ilÍ!at 1 amb l ' l i unun ' del 
d i s t a n c i a m e i U . P,s el L]ue 
sembla: un p r i m e r v n l u i n 
lie rei'ori.ls -Ác la i i i lantes. i 
Mus ,1 l ' a u y d e l r e t o r n a 
Espanya cal eoni m i avi ho 
pot explicar ais uécs i reeo-
llics per mis tllis ainateiics. 
¿t)ui m'havia de dir , ais 
anys setanta, quai i visicava 
l'esijjlésia de Sant Ju l i a de 
Boada. a i l i pu r ida leia poc 
per 1,1 1 >i]sutaei(') de Gi rona. 
que havia de conéixer qu i , 
d ' i n tanr . l i i jULí.iva? N o és 
poc:\ eosa ¡ iaver d isposat 
d"im pectc editiei eoni aquesc 
cnm a esp.ii d'esharjo. l 'ara-
roK deseriu l.i h is tor ia i la 
vida tamiliar amb tiraeia suf i -
e ient e o m per , idot iar - ] ios 
de rot el que va trene.ir ¡a 
L!;ueiT,L e iv i l espanvola. U n 
tieneamenc i]ue el \'a dur de 
t í i r o n a a ree t i r re r Liairehé 
m i l i n i ó n (uns 13l l m e r i -
dians!). En els seus it ineniris 
peí- Paiit iga U R S S . Pautor 
ens relaca vi.itiícs mareaLs per 
les a i i ^ o i x e s - c o n i ara la 
neeessitat d"einpreiKÍre \ma 
n o v a v i t l a després q u e 
raprenentatLie de p i k n , ae.i-
b,ida 1,1 ii,uerra d'Pspanya, lia 
p e r d 111 sencic: la 111 L;Ída 
eunuLí deis despl acamen es 
d'aLiijilis gnips huinans quan 
eonieni,M la invasió n;izi de 
la U n i ó Snviéciea; !a f'redor 
buroenitiea amb qué topa el 
desii; d ' ineorporar-se nova-
me iu a la Iluita contra el le i -
xLsiiie i que potser es re la-
ciona amb contlictes polícies 
incerns: els do rn i i t o r i s que 
eal disput,u ' a les raCes...-; 
mis viatLíes en els i,[uals les 
luncious ílit;estives adqinre i -
xen una imponñncia radical, 
pero t .ui ibé de ixen espai a 
les r e l a e i o n s h u m ¡ n i e s , a 
Pamistat - q u e e t impor ta la 
i iecessi i ,u de r e c o r d a r els 


Una correspondència científica i humana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert