Munar i Munar, Felip

Revistes Catalanes amb Accés Obert

l i ~  Munar i Munar 
~rofessor de Cultura Popular Catalana de la 
Universitat de les llles Balears 
La cultura popular: 
passat i futur 
Q uan hom ha reprodu'it el centenar de definicions que sobre el mot cultura 
s'han fe t  al l larg dels darrers 
cent anys, ens adonam de la 
complexitat del terme, ja que 
abasta no tan sols el bagatge 
historie, sinó també tot  allo que 
és present i ,  f ins i tot, les pers- 
pectives de futur  que es puguin 
considerar. Si, a més, hi at iam 
I 'adjectiu popular, la cosa roman 
mol t  més disforja. Perque, 
vegem: qui  fa la cultura popu- 
lar?, i també, qui  n'és el propie- 
tari? Potser aquell qu i  I 'organitza 
i hi  posa els mi t jans i recursos?; 
o potser aquell  qu i  la recull  en 
una llibreta perque no es perdi?; 
o potser aquell qu i  la fa perque 
cap que h i  ha qualcú que la coor- 
dina i que es fa per un mot iu  ins- 
t i tucionali tzat?; o potser aquells 
qu i ,  amb tota la bona intenció 
del món, ensenyen la cultura po- 
pular per ta l  que les noves gene- 
racions, orfes de la tradició i la 
transmissió oral, puguin seguir el 
f i l  conductor d 'uns senyals d ' i -  
dentitat oblidats?; o potser 
aquells qu i ,  conscients de ro- 
mandre dins un context determi- 
nat, amb uns eixos sociocultu- 
rals, Iingüístics i histories 
definits, actuen d 'una manera 
espontania davant un esdeveni- 
ment assenyalat sense importar- 
los res més que I'expressió fugis- 
sera d 'un  sentiment comparti t?; i 
qu i  ho ha de di r  qu i  és el prota- 
gonista de la cultura popular? 
La cultura popular és, en ella 
mateixa: comporta una manera 
determinada d'actuar, de mou- 
re's en la vida quotidiana, de 
pensar, d'estimar, de sentir, de 
viure, en definit iva. I aixb pot  
esser, inicialment, f ru i t  del co- 
neixement teoric, pero mai no es- 
devindra una vertadera cultura 
popular si els procediments no 
formen la total i tat dels contin- 
guts: allo que aprenem, com ho 
aprenem, com ho uti l i tzam, qui-  
nes eines empram per fer-ho 
efectiu i ,  sobretot, com incideix 
en els comportaments indivi- 
duals i socials perque aquesta 
forma creativa i dinamica d'ac- 
tuar esdevingui compromesa, crí- 
t ica i creativa alhora. Sembla 
una paradoxa, pero és que la cul-  
tura popular no pot considerar-se 
mai ni estatica ni definit iva: aixo 
ja seria una altra cosa. D'aquí la 
complexitat que ofereix la defini- 
c ió del terme mateix. 
Sobre el terme cultura 
Diu Guy Rocher que «cul tura és 
un con junt  l l igat de maneres de 
pensar, de  sentir i d 'actuar més 
o menys formalitzades que,  
apreses i compart ides per una 
plural i tat  de  persones, servei- 
xen, d 'una manera a la vegada 
objectiva i s imbol ica,  per cons- 
t i tu i r  aquestes persones en una 
col. lectivi tat part icular i d ist in-  
ta.. A part ir  d 'aquí ,  la cul tura 
esdevé to t  el marc real i s imbo- 
l ic  que envolta un grup de per- 
sones i que, a més, en són cons- 
c ients.  La cul tura no és u n  
bagatge fossi l i tzat que hom pot  
fer-se seu sense que hi hagi una 
impl icació real i efectiva en el 
procés i en la interferencia que 
es produeix; és per aixo que 
deiem que la cul tura és d inami -  
ca,  viva, crít ica, reflexiva i es- 
pontania alhora, quan l i  apl icam 
I 'adject iu popular. 
Sobre el terme cultura popular 
ES veritat que el terme folklore 
connota una serie d'accepcions 
f ru i t  de I 'apl icació erronia i des- 
virtuada a esdeveniments que 
res no tenen a veure amb la cu l -  
tura popular -si més no, la 
nostra. Recordem com ha calat 
el terme folklóricas, per desig- 
nar una tropa de cantaoras, els 
bailes folklóricos, o f ins  i to t  
I 'expressió pejorativa ((aixo és 
un folklore)). No obstant aixo, 
Serra i Pages def in ia aquest 
terme dient  que ((folklore és 
I 'estudi  dels elements tradicio- 
nals en la vida dels pobles; és a 
dir:  elements autoctons i assi- 
mi lats,  transmesos per t radi-  
ció)). Aquest autor també es- 
menta que .per uns, folklore, és 
tot  a l lo que és tradicional; per 
altres és només al lo que pertany 
al poble baix; n 'h i  ha que el 
concreten a to t  a l lo que es ma- 
nifesta mi t jancant  la paraula, 
que ve perpetuant-se de pares a 
f i l ls ,  i f ins  alguns el consideren 
corn I 'etnografia dels pobles c i -  
vi l i tzats, reservant d i t  nom per 
la descripció dels pobles salvat- 
gesn. L'origen del mot  es deu a 
I 'arqueoleg anglosaxó Wi l l iam J.  
Thoms (1803-1885), que va re- 
copilar i estudiar les tradicions i 
Ilegendes antigues i ,  per def in i r  
aquest treball ,  ajunta la paraula 
folk i I 'arcaisme lore; la paraula 
resultant fou el 'saber popular'  o 
el 'saber del  poble'.  
En la def in ic ió dlAntonio 
Gramsci queda ben palesa que 
la cul tura popular -el1 en d iu  
folklore- és una cul tura no ela- 
borada, asistematica, múl t ip le  
en tots els sentits. Una cul tura 
del poble, entenent el poble 
corn -en paraules de Gabriel 
Janer Manita- el conjunt  d 'a -  
quelles persones que ((no han 
pintat  mai  una regadora., ((clac- 
ses subalternes i instrumen- 
t a l ~ ) ) .  Ara bé, és evident que,  
f ins  i to t  en les definicions, cal 
fer un  replantejament, ja que 
I 'evolució que s'ha esdevingut 
aquests darrers anys en les ma- 
nifestacions anomenades popu- 
lars fa que el terme també sigui 
d inamic  i múl t ip le.  Diu Gramsci 
que la cul tura popular ((és una 
concepció del món i de la vida, 
impl íc i ta en gran part de deter- 
minats  estrats de la societat en 
contraposició a les concepcions 
oficials del món, i ,  en sentit  
més ampl i ,  a les concepcions 
dels sectors cul tes de la socie- 
tat)). Pero tanmateix, sempre ha 
d'esser una concepció no elabo- 
rada, asistematica, perque el 
poble no pot tenir, per def in ic ió,  
concepcions elaborades, sis- 
temat iques i polít icament orga- 
nitzades i centralitzades en el 
seu contradictori  desenvolupa- 
ment .  ES per aixo mateix que, 
en un aspecte determinat de la 
cul tura popular, la can@ popu- 
lar dist ingeix entre: 
a) Cancons fetes pel poble, fetes 
pel poble mateix. 
b) Cancons fetes per al poble, 
fetes amb la intenció que el 
poble en sigui el receptor; en 
aquest cas, no necessariament 
les ha produi'des el poble. 
C) Cancons que no han estat 
fetes pel poble ni per al poble, 
pero que el poble se les ha fetes 
seves, les ha adoptades. 
Menéndez Pidal fa una dist inció 
entre al lo que és tradicional i 
al lo que és popular. Una cancó, 
per exemple, pot esser popular 
-o sia, admesa per la col. lecti- 
vitat- sense arribar a esser tra- 
dicional, que consisteix a esser 
no tan SOIS acceptada, sinó assi- 
mi lada pel poble i presa corn a 
patr imoni comú des de fa mol t  
de temps. Així, hi ha coses que 
poden haver estat populars en 
un moment determinat, pero no 
han passat a formar part del pa- 
t r imoni  tradicional; i a I' inrevés, 
pot haver-hi coses que foren po- 
p u l a r ~  i que han passat a esser 
tradicionals encara que avui ja 
no siguin populars. Ara bé, no 
tot  allo que és acceptat pel 
poble ha de pascar a esser ne- 
cessariament popular -com 
sostenen Gramsci i Menéndez 
Pidal. Així, tant  la misogínia o 
I 'antisemit isme que respiren 
moltes cancons populars i ron- 
dalles no s'ha d'acceptar sense 
cap crít ica i creure que pel fet  
d'haver estat popular i t radicio- 
nal ho hem de defensar corn si 
fos una part de la nostra identi- 
tat  actual. 
Una mica d'historia 
El folklore, entes corn a recopi- 
lació i estudi de les manifesta- 
cions que s'havien transmes 
oralment, va progressar mol t  a 
Catalunya durant el segle XIX i 
s'estengué f ins ben entrat el 
segle XX. Aquesta deria fou em- 
pesa i, alhora, reforcada pels 
moviments del Romanticisme i 
de la Renaixenca, que formaren 
un substrat idoni per al revisco- 
lament de les tradicions. El Ro- 
mant ic isme identif ica el poble 
amb les formes de vida rural i 
preindustr ial,  revaloritza la 
historia nacional i les parles 
autoctones i incorpora una vició 
conservadora i alhora naciona- 
lista a la cul tura popular. Per a 
la Renaixenca, la cultura popu- 
lar t é  una signif icació que va 
més enlla dels interessos 
romantics envers I'espontane'i'tat 
i la immediatesa representats 
pel poble; la cultura popular re- 
presenta, sobretot, la constata- 
c ió de la supervivencia corn a 
poble. Maria Aguiló, f igura cab- 
da1 de la Renaixenca i pioner 
del folklore catala, explicitava 
els mot ius per dedicar-se a 
aquesta activitat: ((Un l l ibre de 
cancons catalanes, dictades per 
gent que no cap de I letra, era el 
mi l lor  memorial de greuges que 
un poble entossudit per senti- 
ment  i per necessitat a conser- 
var sa llengua materna pogués 
presentar als f i l l s  que la rene- 
guen i a aquells que ens I 'han 
bandejada de nostres escoles.)) 
Empero, fou el moviment excur- 
sionista que va consolidar el 
moviment de la Renaixenca més 
enlla dels seus primers objec- 
t ius  literaris, representats pels 
Jocs Florals. L'excursionisme, 
en un temps en que les inst i tu-  
cions academiques vivien al 
marge de la cul tura catalana, 
consti tuia una veritable univer- 
Fotografia Gorga Lejargeci 
si tat popular en que trobaven 
cabuda les més diverses inquie-  
t u d ~  i iniciat ives cul turals.  L'ex- 
cursionisme inventaria, investi- 
ga, reconstrueix i acul l  els 
esperits més inquiets del  movi- 
ment  catalanista, en contraposi- 
c ió  del moviment exclusivament 
l i terari jocfloralesc. 
Dues figures cabdals: Manuel 
Mila i Fontanals i Maria Aguiló 
Mila i Fontanals ( 1 8 1 8 - 1 8 8 4 )  
comenca a estudiar la poesia po- 
pular pels seus valors literaris i 
estetics. Considera que el poble 
és el portador inconscient de tot  
el bagatge cultural que I 'erudit 
ha d'estructurar i estudiar. Les 
seves dues obres de recopilació 
-Observaciones sobre la poesía 
popular con muestras de roman- 
ces catalanes inéditos ( 1 8 5 3 )  i 
Romancerillo catalán. Canciones 
tradicionales ( 1  882)-  esdeve- 
nen el punt  de partida per als fu-  
turs estudiosos del folklore. 
Maria Aguiló (1825 -1897 ) ,  arxi- 
ver, bibliotecari, l ingüista, poeta 
floralista, estudiós de la literatu- 
ra popular, home de la Renai- 
xenca, pol i facetic infatigable, 
tenia I 'objectiu de r e d r e ~ a r  la 
llengua i la literatura catalana. 
Realitza una enorme tasca de re- 
copilació de cancons populars 
arreu dels Paisos Catalans. 
Només publica una obra propia- 
ment folklorica, el Romancer Po- 
pular de la terra catalana. 
Cancons feudals, cavalleresques 
(18931, pero el1 posa les bases 
per a la reconstrucció cultural de 
Catalunya. 
El moviment excursionista 
La Societat X ( 1 8 7 2 )  fou el ger- 
men de les futures associacions 
excursionistes. Formada per 
joves catalanistes, volia estudiar 
la geografia del país amb f inal i- 
tats estrategiques. Seguiren I'As- 
sociació Catalanista d'Excursions 
Científiques (1876 ) ,  I'Associació 
d'Excursions Catalana ( 1 8 7 8 )  i 
I 'emblematic Centre Excursionis- 
ta de Catalunya (18911, f ru i t  de 
la refosa de les dues anteriors. 
Aquestes insti tucions acolliren 
mul t i tud  d'estudis i edicions de 
materials folklorics, amb noms 
com Rosend Serra i Pages, 
Tomas Carreras i Artau, Josep M. 
Batista i Roca, fundadors 
aquests dos darrers de I'Arxiu 
dlEtnografia i Folklore Popular 
de Catalunya, embrió de I'Obra 
del Canconer Popular de Cata- 
lunya encarregada a IfOrfeó Ca- 
tala per Rafel Patxot i Jubert. 
En aquest context sorgeixen els 
grans noms del folklore catala, 
amb especial incidencia en el 
camp de la literatura popular i ,  
concretament, en la tasca de 
col.lecció de la poesia popular. 
Patxot i Jubert publ ica el Lle- 
gendari popular catala ( 1  9 2 5 -  
1 9 2 9 ) ;  pero també Aureli Cap- 
many publica e l  seu Canconer 
( 1 9 0 1 - 1 9 1 3 ) ;  Sebastia Farnés, 
I'Assaig de paremiologia catala- 
na comparada ( 1 9 1 3 ) ;  Valeri 
Serra i Boldú,  el Culte popular a 
la Mare de Déu ( 1 9 1 3 )  i I'Arxiu 
de Tradicions Populars, revista 
publicada des del 1 9 2 8  al 
1 9 3 5 ;  Cels Gornis i Mestre 
(1841-19151,  home de ciencia i 
de mental i tat oberta, publica 
Meteorologia i agricultura popu- 
l a r ~  ( 1 8 8 8 ) ,  Botanica popular 
( 1 8 9  1 ) ,  Zoologia popular catala- 
na ( 1 9 1 0 ) ,  La lluna segons lo 
poble ( 1 9 1 2 )  i La bru~xa catala- 
na (editat el 1 9 8 7 ) .  Ramon Vio- 
lant i Simorra ( 1 9 0 3 - 1 9 5 6 )  i 
Joan Amades i Gelat ( 1 8 9 0 -  
1 9 5 9 ) ,  amb més d 'un centenar 
d'obres publicades i t í tols com 
el Costumari Catala ( 1 9 5 0 - 5 6 ,  5 
vol ums), el Folklore de Catalun- 
ya (1950 -59 ,  3 volums): Ronda- 
Ilística, Canconer i Costums i 
Creences, que completen la Ilar- 
ga Ilista de recopiladors dels es- 
deveniments folklorics. 
A les llles 
L'interes per la poesia popular 
ha estat superior al d'altres ma- 
nifestacions de caracter etnogra- 
f i c .  El setmanari La Palma 
( 1 8 4 0 )  marca una f i ta puntual 
amb la publicació del romanq 
«Don Joan i Don Ramon)), per 
Josep M .  Quadrado. La iniciat iva 
de la recerca de canqons popu- 
l a r ~  fou de Maria Aguiló, que 
compta amb I 'ajut inestimable 
d 'un bon grapat de col.labora- 
dors, alguns d 'e l ls  de reconegut 
prestigi l iterari, com Tomas For- 
teza o Mateu Obrador. L'arxiduc 
Lluís Salvador d'Austr ia, entre 
els material5 etnografics reco- 
I l i ts  a Die Balearen in Wort und 
Bild geschildert (Leipzig, 1 8 6 9 -  
1 8 9  1)  ofereix algunes mostres 
de la canqonística mallorquina o 
les ((Rondayes de Mallorca)) 
(1895), publicades tot  just un  
any abans del primer t om de I 'A-  
plec de rondaies mallorquines 
de mossen Alcover. Francesc de 
Borja Mol l  perfila u n  Resum 
historic de la canqonística ba- 
lear en que h i  ha els noms més 
remarcables dels investigadors i 
col.lectors de la nostra poesia 
popular: Mn. Antoni M .  Alcover, 
M n .  Josep Rullan, Antoni No- 
guera, Mn.  Cosme Bauza, An- 
dreu Ferrer i Ginard, Antoni Gal- 
més, Sebastia Oliver, Antoni J. 
Pont, Mn.  Baltasar Pinya, An- 
dreu Estarellas . . .  a Mallorca; 
Francesc Camps i Mercadal - 
Francesc dlAlbranca- i Ferrer i 
Ginard mateix a Menorca; Mn. 
Isidor Macabich i Joan Castelló i 
Guasch a les Pitiüses. Moll  ano- 
mena la seva propia contribució 
i com a estudiós esmenta Josep 
Massot i Muntaner. Podem afe- 
gir-hi els estudis etnografics de 
Damia Duran i els reculls de Ga- 
briel Barceló; els valuosíssims 
estudis de Joan Miralles i de 
Damia Ferra-Ponq; els reculls i 
estudis de Gabriel Janer Manila, 
Baltasar Coll Tomas, Sebastia 
Cardell, Mn.  Antoni Gi l i ,  Antoni 
Riera, Vicenc Jasso; els reculls 
de F. Martí i Antoni Bonet a Me- 
norca; els estudis antropologics 
de Maria Torres i J. Castelló, i 
els reculls de Francesc Escan- 
del1 a les Pitiüses. ES evident 
que les f i tes ineludibles a I'hora 
d'engegar qualsevol estudi sobre 
producció popular són mossen 
Antoni M .  Alcover i el pare Rafel 
Ginard i Bauqa, I'obra dels quals 
esdevé un dels tresors més 
preuats de la nostra cultura. 
Els estudis del pare Gabriel 
Llompart sobre religiositat popu- 
lar; els de mossen Bartomeu 
Mulet  sobre roba, vestimenta i 
teixits; els arts i of icis d'antany, 
de J. Llabrés i J. Vallespir; les 
pinzellades de cultura popular 
d 'A.  Estarellas i d'A. Galmes; la 
recuperació dels instruments po- 
p u l a r ~  d 'A.  Artigues i d 'A.  Roig, 
així com I'esplet d'agrupacions 
musicals populars; els reculls 
d'adagis i refranys d 'A.  L lu l l  i M.  
Fuster; I 'estudi de la societat 
preindustrial de G. Valero; les 
aportacions antropologiques dlA. 
Ramis i A. Ginard, i els estudis i 
reculls de S. Trias; els estudis de 
música de X. Carbonell, J. Pa- 
rets, B. Massot i P. Estelrich; els 
estudis de literatura popular de 
M.  de la Pau Janer i R. Basca; 
els estudis sobre el carnaval de 
C. Valriu . . . ,  formen una base so- 
l ida que ens permetra dur enda- són tant ,  n i  tampoc no es pre- res, sinó que ha d'emplenar 
vant noves interpretacions més nen gaire seriosament. bui ts i ha d 'obr i r  nous viaranvs: 
globals, així com una vició més 
real del fenomen de la cultura 
popular en aquest tombant de 
mil. lenni. 
Per que és necessaria la cultura 
popular? 
Cultura popular sí, pero, dins 
quina cultura? Quan deim que la 
nostra situació cultural i lingüís- 
t ica és anormal, que volem dir? 
Un ciutada que gaudeixi d'una 
cultura oficial, establerta, defini- 
da, estudiada i transmesa en les 
escoles, en les universitats, que 
és acceptada pel poder establert 
i en que qualsevol persona que 
pertany a aquesta col.lectivitat 
se sent identificada i en que pot 
desenvolupar plenament tot 
t ipus d'aspiracions personals o 
col~lectives, té mol t  més faci l  el 
camí per determinar i fixar la 
cultura popular. 
La cultura popular no pot esde- 
venir el cul-de-sac en que es 
f ica tot  t ipus  de manifestació, 
en que es barregen els concep- 
tes d'estandardització cul tural  i 
creació espontania; aixo només 
succeeix en les societats deses- 
tructurades socialment, cu l tu -  
ralment i l ingüísticament. Jo 
vul l  una cul tura oficial arnb tots 
els parametres que pertoca a 
una cul tura que ha de regir els 
fonaments f i los6fics i existen- 
cials del grup al qual pertany; 
no vull  una cul tura manllevada, 
imposada per la victoria d'unes 
armes i que ens han d i t  que era 
la nostra; jo vul l  els nostres sím- 
bols i signes d ' ident i tat  i que, si 
bé hi pot haver pinzellades de 
cultura popular, t inguin la d igni-  
tat  del rang i la signif icació so- 
cial que els pertoca. Ara bé, el 
que fan els dir igents és posar 
tot  allo que pertany a la cul tura 
oficial que ens han el iminat  
d ins el sac de la cul tura popu- 
lar; per aixo els símbols ja no ho 
La cul tura popular no pot ser 
viscuda arnb els eixos arnb que 
ho feiem fa cent anys, o vint. La 
cul tura popular no ha de substi- 
tu i r  la cul tura oficial propia, 
sinó que ha d'esdevenir el com- 
plement per a la normalització 
cul tural  del nostre país. La cu l -  
tura popular ha d 'ut i l i tzar les 
estrategies arnb que la cultura 
de masses ha engolit  les perso- 
nes d 'una comunitat ,  i les ha de 
posar al servei de la gent del 
poble; ha de ser una cul tura 
mult i tudinar ia,  pero no massif i- 
cada; una cultura viva, d inami-  
ca, crít ica; una cul tura no Iliga- 
da a unes opcions ruralistes, 
pero sí arrelada a la terra; una 
cul tura que parteixi del bagatge 
creatiu de les persones que 
s'han fos en la col. lectivitat i 
I 'han feta progressar; una cu l tu -  
ra que refermi I l igams arnb el 
país al qual pertany, que des- 
pert i  ansies de superació; una 
cul tura que no ha de substituir 
, , 
una cul tura respectuosa arnb la 
diversitat, pero ferma en el  sen- 
t iment  de pertanyer a un poble i 
recelosa arnb les invasions que 
es venen com a multiculturalitat 
-una consellera de I 'anterior 
Govern de les I l les anava a visi- 
tar les casetas de la Feria de 
Abri l  vestida de pagesa mallor- 
quina, f ins i tot  va proposar que 
a les casetas es vengués pa arnb 
sobrassada i herbes dolces; 
aq uesta és la interculturalitat 
que desprenen segons quins 
grups de poder. 
Des de la Universitat intentam 
amarar I 'a lumnat de tots 
aquests proposits: h i  ha teoria, 
pero també uns deu tal lers de 
creació que formen la materia 
de cul tura popular catalana. 
Hem de coneixer tot  el que ens 
ha format com el poble que 
som. Només a part ir d 'aquí po- 
drem construir, dia rere dia, el 
futur  que desit jam. + 
Ililirrs prr a la rrfo~ma 
E ducació infantil 
E ducació primaria 
Educació secundaria 
Bmbat 
Llibres 
Pp Papa Joan BU1 i E Geranii Centre I Tel 71 33 i0 Fau i 2  01 44 1 fiM2 Palna de \ldorca 


La cultura popular: passat i futur

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert