Juanola, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

m 
u 
(A 
JZ 
El fKiiafrus.clknc Joan Miqud 
AvcUi i l'aL'many £¡'0.snaÍ7ri(cí< 
Enric Vincke Whchmeyer, 
crcuílurs, l'any /900, ti'un dds 
ccnircs d'md\ísirkdiizaci('i del 
simi nitís íiníJorwnLs del man. 
Armstronz: cronología 
d^un imperi surer 
Albert Juanola L^ k any 1860, T h o m a s Mor ton ^ Armscriing posa en marxii a ^ Pitcshurtí {Penntíilvania-EUA) un obrador per fer cls acahnts de A tota mena de taps Je siiro que ^ comcrcialitiava. Orit:;en t|iic fou 
de la poc després aiionicnaJa «Armstrony, 
Brothcr and Cumpany». Empresa que, pri-
mer en el sector siircr i després amb la diver-
sificació deis seus productos, no ha deixaf de 
créixer en l'ambit de la industria i el comeri^ 
mundial. 
Vides paraMeles 
Amb capital aJemany, el 1900 fou crea-
da la socictat regular coMectiva "Mii-jue! i 
Vinckc" peí palafrugellenc Joan M i q u d 
Avellí (Joanet Mario) (1879-1934) i l'ale-
many d'Osnabriick Enric Vincke Wischme-
yer (n. 1871) afegint-s'bi un any després 
com a soci el també alemany Pau Meyer 
Unmack (1873-1910), procedents tiits ells 
de l'empresa surera alemanya amb seu a Fra-
kenfnl, Bavicra, i fabriques a Snnt Fcliu de 
GuíxoLs, Palafrugell i Sevilla, Filis de H. A. 
Bender, fundada l'any 1851. Van canviar el 
6 d'abril de 1901 el nom de la societat peí de 
"Miquel, Vincke i Meyer» amb seu social a 
Sant Feliu de Guíxols, instal-lacions indus-
triáis a Palafrugell i Palamtis, fins i fot, entre 
alrres, amb casa a Méxic. 
A m b la i m por tac i ó de técn ica i 
maL[uinaria per a la fabricació de tota mena 
LIC taps de suro, i discs de suro per al crown-
cork o tap corona metablic, esdevinguercn 
un i,lels centres intlusirials trarticlcs de suro 
mes impottants del nn'in. 
Al coment^nment de l'any 1905 hi treba-
llaven 500 obrers; el 1907 n'eren ja el doble. 
El 1909 els socis hintladors varen ser guardo-
nats aiidt el tíiol «.le Cavallers de POrdre 
16141 34 Revista de Girona / ni'mi. 17 '"> niiVL-mliri.' - ikML'iiihrL' PJMí 
Reial d'Isabel la Católica, distinció que 
es donava a qiii aportava quantitar i 
qualitat a la industria cspanynla. 
Pels volts de l'any 1900, «Arms-
trong Cork Company» adquirí cls drets 
de patent per ais Estats Units d'Améri-
ca d'un material constituit per suro 
ag lomera t impregna t , d e n o m i n a t 
imj-irc^yilcd cork hoard que s'aplica pre-
ferentmcnt com a material aíllant en la 
industria del f'red. Immedia tament 
Armstrong construí una nova fabrica a 
Beaver Falls (Pcnsi lvánia) per a la 
manufacturació d'aquest producte. 
Aixo dura fins a l'aparició en el 
mercat d'un aglomerar de suro aVllant 
de millors característiques técniques, 
denominat suro aglomerat expansionat 
pur o aglomerat negre isolaiion cork 
board, que es va comercial i tzar en 
forma de -coquilles" o mitges canyes, 
per al recobrimcnt de tuhs i en blocs o 
planxes, aillants de sorolls, del fred t la 
calor, per a revestiments de parets, sos-
tres i sois. L'any 1904 Arms t rong 
adquirí la patent per a la fabricació 
d'aquest material. 
El 1906 -Miqucl. Vincke i Meyer-
obtingué la patent de fabricaeii» LIC 
paper de suro en forma mecánica a 
Espanya; compta Uavors amb la 
coblahoració técnica de renginyer 
anglés John Lowman, inventor de la 
maquina de tallar paper de fulla vertical. 
L'any 1914 Vincke compra una 
petita fábrica d'articles de cautxú i tubs 
flexibles a l'enginyer Manich, la qual, 
traslladada a Palaniós, es convertí en la 
«Vincke i CiaSL». 
Fou també l'any 1914 quan Aniis-
trong instal-lá a Sevilla una planta de 
preparació de suro, on pocs anys mes 
tard fabricaría també suro aglomerat 
negre per a aíUaments. Marques comer-
ciáis com vibracork i corkoustic es 
guanyaren rapidament un bon Iloc en 
el mercat deis materials per a la cons-
trucció. 
Per aquelles dates, un deis princi-
páis productos fabricats per Armstrong 
a Lancaster era el -linoleum», pavi-
ment fet a base de pt)ls de suro i oli de 
llinassa. 
El 1916, durant la 1 Guerra Mun-
dial, •<Miqucl. Vincke i Meyer» es 
transforma en «Manufacturas del Cor-
cho SA", amb seu social a Palafrugell, i 
incorpora a la seva fabricació el suro 
aglomerat negre i la «llana de suro» per 
oniplii- coixins i matalassos. 
Lti famosa torre 
de les insial-lackms 
d'Annstron^'a Palafrugell. 
;>rnn-tr,^^ 
RovistH do Girona / ni'ini. 17 i iiuvcdilnc - dL-s<.'inlMV I'-^'T 35 lOlSj 
Joan Miquel Avdií{M¿im>), a I'esquena, 
en un bar de Sevilla. 
Faqana de "Can Mano", noín |>o¡ii(líir 
de la fcúmca de Palafruaell 
Aviat dispüsa d'un important nom-
bre d'accÍon,s Je Trcfins SA Je Palatru-
gell i compra a la Corchera Internacio-
nal la seva fabrica de Palamós. 
En 1920 l'enginycr mecanic Josep 
Ma. Manich i Elias, entre altres inno-
vacions tecniques, inventa la maquina 
de fulla horizontal per fabricar papcr 
de suro, i mes tard la de paper continu. 
El 1923, el «suhermanich», fabricació 
de suro aglomerat de composició o 
aglomerar hianc, cambé en continu; 
millores i innovacions que conrinuarcn 
amb la saga deis Manich. 
En 1925 la firma palafrugellenca 
incorpora a la seva fabricació el suro 
aglomerar compost en blocs, per ser 
convertir en planxcs per a diverses 
finalitats i també en rajóles o «par-
quet» per a pavimentació. 
Les paral-leles es troben 
El 1928, aquelles dues vides indus-
triáis competitives paral-leles es troharen. 
«Araistrong Cork Industries», domicilia-
da a Lancaster (Pennsilvania), compra a 
Manufacturas del Corcho les fíibriques de 
Palamós i Palafrugell, es formalicza 
radquisició l'l de gener de 1930 i pren-
gué el nom de «Manufacturas del Cor-
cho Armstrong SA», amb domicili a 
Sevilla i sucursals a Palafrugell i Palamós. 
L'any 1974, Armstrong, a excepció 
deis caps de suro per tapar amptilles de 
cava o xampany, es desprengué de la 
resta de la seva producció industrial 
surera, que practicament era toca la 
gamma de productes surers existents 
(taps, aglomerats, especialitats). 
A par t i r del 1980 s ' anomena 
«Armstrong World Industries SA», 
amb domicili social primer a Madrid i 
íinalment de nou a Palafrugell. 
Avui (1995) Armstrong, conside-
rada entre les firmes eapdavanteres a 
escala mundial en la fabricació de taps 
de suro per a vins escumosos (cava i 
xampany) a través de la seva filial 
«Trefinos SA», es despren de tota rela-
ció amb el suro. Trefins (en plena acti-
vitat i amb una bona quota de mercar, 
cal Llir-hií) es ven. «Can Mario», nom 
po]">ular LJe la factoría ubicada en el mes 
céntric nucli de la vila de Palafrugell, ja 
fa temps que resta de.sert, mercadejat i 
venut . Tanr la seva solemne torre 
d'aigua (1904-05), amb uns 30 mctres 
d'al^ada, projectatia per l 'arquitecte 
General Guitart i construida pels tallers 
de Joan Torres de Barcelona, com el 
sen cspai, comencen a criar malves. Hi 
ha qui Ko reivindica, per salvaguardar 
la torre emblemática en perill de desfer-
,se, i perqué el seu espai sigui [lúblic. 
Adéu'siau ais orígens 
Armstrong trnsllada la seva divisió 
d'"armaflcx» (material que no té res a 
veure amb l'escort^a del Quercus Súber 
Ln) a una nova factoria de la carretera 
de Palafrugell a Rcgcncós, en el terme 
de Bcgur, i ln ara Trefins SL es rroha en 
el rerme tie Palafrugell, al camf tie la 
Panga, anant cap a Llofriu. 
Tot i que la vida i els temps can-
vien, ens dol pensar que la firma nord-
americana Armstrcing, auib un adéu-
siau ais seus orígens. ja no vulgui saber 
res mes amb el suro, quan tiurant tants 
anys, en el marc local i sohretot en la 
internacional, n'ha estar una indiscu-
tible referencia. 
A Palafrugell, sobretor, el huir de 
la fressa LICI corn de can Mario hi ha 
deixac rota una nostalgia. 
Allicrt JuanaJH és estudios 
ác la indústiiii snreía. 
16161 36 Rcvistii de Giron:\ / ui'iin. 17 5 ¡lovcinliiL' - ilL'scmbrL' l'-ÍMS 


Armstrong: cronologia d'un imperi surer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert