Blanchon, Jean-Louis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

G R R 
Puigcerdá 
sota les bombes 
[21 D'ABRIL DE 1938] 
Jean-Louis Blanchon 
J a vam parlar del bombardeig de Puígcerdá del 23 de gener de 1938 en la Revista de Girona de juliol-agüst de 1991. Aleshores unes bombes bavien caigut a la banda francesa i el bombardeig bavia conegut una ressonáncia internacional. Amic de 
l'Espanya republicana, el diputat nord-catalá esquerrá 
Joseph Rous n 'hav ia par la t a l 'assemblea nac iona l 
parisenca, volent despertar els sentiments nacíonalistes 
franceses contra l'exércit que Iluitava contra la República 
espanyola. 
Els avions italians volien pertorbar la introducció de 
material bél-lic des de Franca per la Tor de Querol 
bombardejant l'estació puigcerdanenca. 
Tres mesos mes tard, el 21 d'abril de 1938, un akre 
bombardeig de la capital cerdana dona la prova que els 
proveiments francesos no havien minvat , ja que els 
nacionalisies volien apagar-los. 
Curiosament, si s'ha parlat molt del primer bombardeig, 
el segon va passar quasi desapercebut. 
Sembla que no desvetllá aleshores cap reacció oficial 
francesa. N o se 'n parla en la premsa barce lon ina , 
probablement censurada. 
Per sort, un dossier de l'Arxiu Historie Comarcal de 
Puigcerdá, provínent de l'arxiu del Jutjat, ens en descriu els 
patiments humans, mentre que la premsa francesa ens 
n'explica les circumstáncies. 
Presencia aéria nacionalista ' 
i prudencia francesa 
L'aviació nacionalista mostra una Uarga presencia en 
el cel república. Un arricie de La Vanguardia de l'l de 
mar^ de 1938 dona compte de les seves accíons: 
"Los bombardeos Je la aviación facciosa sobre Cataluña. Las 
víctimas y los destrozas que iian causado. Según una estadística, el 
detalle de los bombardeos sufridos en toda la región catalana es el 
siguiente: 
Bombardeos por mar: Í7 
Número obiises: 398 
Bombardeos por aviación: 272 
Número bombas: 5.024 
Muertos: 1.542 
Heridos: 1.979 
Edificios destruidos totalmente: 361 
Edificios destruidos parcialmente: 1,495 
Poblaciones afeciadas: Barcelona, Tarragona, Lleida, Reus, Tortosa, 
Guíxols, Palamós, Cambrils, Figueres, Badalona, Portbou, Colera, 
Puificerdá, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Roses, Vendrell, Masnou, 
Hospitalet, Castelldefels, Aitona, Tremp, Vallcarca, Calella, 
Sarria de Ter, Premia de Mar, Camarasa, Mollet». 
Les bateries antiaéries franceses només fan tírs de 
semonce que no teñen cap intenció agressiva. 
El diari comunista nord-catalá Le Travailíeur Catalán 
denuncia regularment aquests trets inútils. L'l de febrer de 
1938, un avió italíá Caproni sobrevolant la Cerdanya 
francesa provoca aquests tirs de semonce; el 6 passa el mateix 
(1). Aquests trets molesten les orelles franceses, fins al punt 
que la població d'Enveig es plany del soroU: «en les escoles, 
la mainada, nerviosa, frement, no pot acomplir una feina 
seriosa» (2). Es per aixo que les bateries franceses de 
Cervera de la Marenda queden silencioses quan cinc avions 
feixistes sobrevolen el seu poblé el juüol de 1938? (3). 
Al contrari, les bateries de Puigcerdá donen prova de 
mes combativitat. «La matinada del 10 i 11 de maig de 
1938, un avió de nacionalitat "desconeguda" es dirigía 
cap a l'interior del territori francés. Tantost com l'apareíl 
va ser descobert pels milicians, un tir de barrage va ser 
executat contra Tintrús. S'ha dirigit cap a Franca com si 
anava a un pafs conque r i t . M e n t r e desapare ix ia a 
Revista de Girona / ni'nn. 18? jiiliol - ¡li^ost 1997 77 14251 
G U E R R A C I V I L I R E P R E S S I Ó 
Vista general de Puigcerdá. 
rhoritzó, hom va sentir dues tímides salves deis canons 
francesos de Naüja» (4). 
Fins un diari tan pnident com L'lndépendant de Peqiinyá 
imprimeix que la batería antiaéria de Banyuls de la Marenda 
només ha tirat rirs de semonce a dos avions italians (5). 
Per qué bombardejar Puigcerdá? 
Molts francesos volien ajudar la República pero, amb 
els imperarius de la no-intervenció i una forta oposictó 
dretana disposada a favor de Franco, havien d'amagar-se 
una mica. La línia ferroviaria de Tolosa de Llenguadoc a 
Puigcerdá era una solució, ja que la part occidental del 
Pirineu havia caigut des de feia molts mesos en mans 
nacionalistes. Es difícil de conéixer la quantitat exacta de 
material bél-lic que passa aleshores per l'estació de la Tor de 
Querol. Els records locáis no vaciMen a parlar de centenars 
de vagons esperant en les vies ferries de l'estació. La premsa 
de dreta francesa, com L'Éclair de Montpeller, denuncia el 
passatge de milers de tenes per Puigcerdá, Portbou i el 
Pertús (6). Somatent!, diari de la dreta extremista nord-
catalana, publica un article rabiós. Com sempre en les 
publicacions d'aquest tipus, les xifres poden ser exagerades: 
«Tanqucu lu frontera. 
Eís avions /ríiTiqnistes ja no la violaran. 
Es perqué Fnin^a intervé febrilment en henefici deis marxistes que 
PuigcetJá va ser hamhnrdejnc. Interrompeu els aviniallamenrs en 
municiona i intcrrompreu els bombardejos. 
No cal que francesas s'arrisquin a ser inatacs perqué uns magnais 
socialistes s'umplin la cartera. 
1JI inieTvenciú és certa 
en armes i miinicions per la Ifnia Tolosa-la Tor de Querol i per 
mitj& de C , instal-iat d'ara endavant a Bourg-Madame. 
en hornea i voluntaris per Millars, Llauró, Sr. Ferreol, i la frontera 
entre Ceret i Costuges... 
Puigcerdá va ser homhardejar per l'aviació nacionalista perqué és 
l'estació d'arribada deí material de guerra francés o txecoslovac a 
destinació de l'Espanya marxista. No h¡ ha cap dia sense que 
cinquanta o cent vagons carregats de municions no passin ía 
frontera roja vorejats per soldat-s en uniforme i en servei manat. No 
és intervenció, aixñ, Senyorjoseph Rous?- (7). 
El bombardeig 
Enfront deí s i lenc i de la premsa r e p u b l i c a n a 
espanyola , mes val demana r al diari pe rp inyanenc 
L'lndépendant la descripció de l'acció aéria nacionalista 
sobre Puigcerdá {8): 
"Des de quasi una setmana, la sirena d'alarma de Puigcerdá feia 
sentir els seus roñes advertiments. Pero, com hom no veía arribar 
res, les crides ja havien acabar d'emocionar la gcnt. 
Ara bé, a migdia exactamcnt, la sirena retrunyí. Vint segons mes 
tard, hom sentia la bonior deis mocors i, en el cel, a una altitud 
fixada técnicament a 1.700 metres, vuit grossos monoplans 
trimotors apareixien. 
Evolucionaren en dues añades, la primera de cinc aparells, la 
segona de tres. 
Venien de la direcció de Ripull. Hom sabrá mes rard que havien 
seguir la via ferria dea d'aquesta localitat i que havien deixat anar 
les bombes sobre ella. 
Quasi arribats per amunt d'aquesta ciutat, han rossolat a puc a pac 
cap a !a seva dreta i, de subte, mentre els cinc primers aparells 
sobrevalaven, sembla, la via férria a 150 o 200 metres de l'estaciá, 
la pluja terrible comenta, Íes bombes percudint l'objectiu. 
Manifesrament els pilots evitaven de bombardejar el car de !a 
ciutat. Rossolaven cada vegada mes cap a la dreta paral-lelament a 
la frontera,.. Els aparells prosseguien el seu camí cap a Ur i Age, 
pero sempre sobrevolant el territari espanyol. 
A un moment, van pareixer, amb una maniobra operada per virar 
en rodó, ser a punr de sobrevolar la térra francesa. De seguida, els 
soldats francesos del posta de carretera van encendre granades 
fumígenes, la llarga reguera de les quals va senyalar la línia 
fronterera. Els avions van rectificar la seva posició. 
14261 78 Revista de Girona / núni. I8Í julio! - a[;ost 1997 
G 1.1 E R R A C I V I L 1 R E P lí E S S 1 Ó 
Eis fotografs contemplen la columna de fum que s'aíxeca de Puigcerdci. 
Cinc minucs Jesprés de migdin, rcsquadrilLi víi [ornnr a passar, 
semprc a la matci.xa iilciriid, damiinc de Piiifícerdri. En lii valí van 
bomhardejar intL'nsameiii l'aeródrom d'Alp, on, diutn, hi liavia 
diposics d'avions. Pvro com mai hom va veure volar-nc en aquests 
paraCf^ es, hom diihta gcncralmcnt de la scva existencia. 
Sigui el que sigiii, els vuit aparells van tornar a prendre la direcció 
de Ripoil. El seu raid era acabat». 
Els puigcerdanesos sota les bombes 
A Tarribada deis avions, amb el soroll de la sirena, els 
tirs de la batería antiaéria instal-lada al campanar de la vila, 
les bombes que cauen, Piiigcerda coneix moments de panic. 
L'¡ndépendant explica que un obús explota dins l'anima 
d'un cano del campanar i en mata el servent. Com el 23 de 
gener, son molts els que fugen prectpiradament cap al pont 
de la Guingneta d'lx (Bourg-Madame) per acunseguir la 
inviolabilitat del ce! francés. Desgraciad amen t, durant el 
bombardeig del 23 de gener, uns puigcerdanencs coneguts 
per la seva relativa simpatía peí camp nacionalista bavíen 
aprofítat per guanyar definitivament la térra francesa. El 21 
d'abril, dones, els carrabiners bloquegen la passareMa de la 
Guingneta d'lx i eis fugitius ni) poden passar-hi. Mes 
afortunats son els que corren cap al poblé francés d'Ur; es 
parla de 54 nens i de 9 dones; diuen que la població i els 
soldats els han donat menjar abans de toniar a Puigcerdá. 
Entre ells, només una dona va refusar de tomar a l'Espanya 
republicana i va atényer la banda nacionalista amb el tren 
des de Testació de la Tor de Querol (8). 
Els avions sobrevolen la via ferria i fan caure seixanta 
bombes a partir del pont, que no toquen, pero si els vagons 
de municíons i d 'abastaments. Uns fan explosio. Un 
s'encén. Una bomba cau sobre la Granja Puigbo, on vivíen 
provisíonalment refugiats de Vinaced, provincia d'Osca, 
arribats pocs dies abans, entre els quals hi ha molta mainada. 
Puigcerdá ferit 
Després del bombardeig, no hi ha a Puigcerdá cap 
llum ni energía motora; la central eléctrica no funciona. 
Un ramat de dues-centes ovelles és anihílat. En un prat a 
la vora de l'estació, jeuen els cadávers de set eugues. 
Sobretot es compren onze morts capolats. Els metges, 
senyors Córdoba i Miquel Pomar, descriuen «grans 
perforacions de la cavitat abdominal, així com de la 
torácica, destrucció del crani, mutilacíó de membres etc. 
Püdem declarar», diuen, «que la mort de tots ells ha estat 
instantánia i deguda ais estralls produíts per la metralla». 
No es pot trobar el eos d'una petita aragonesa: 
«Con motivo del bombardeo se derrumbó la cicada Granja Puigbo 
sepultando a varias personas mayores y niños entre los cuales una 
niña hija del compareciente llamada María Luisa Herhera Cereza 
de 7 años y medio, natural de Vinaced (Huesca). Su madre se 
llama Pilar Cereza Domfngue:. 
El Compareciente se ha personado en el cementerio de esta 
piiblación y, entre los cadáveres depositados en el mismo 
procedentes del bombardeo, no fif^ ura su repetida hija, creyendo 
que haya sido evacuada a Francia junto con varios heridos que 
para su curación fueron trasladados a dicha nación en camión, o 
bien que se encuentre entre los escombros del edificio 
derrumbado». 
Podem imaginar l'horror de l'evacuacíó de feríts greus 
en un camió. Quant a la nena, el seu eos no va ser trobat 
tampoc en l'enderroc de la Granja Puigbo, efectuat el 18 
de maig. 
Les victimes 
Un Uaurador vidu de Ventajóla identifica el seu 
germá, Jaume Meya Estival, de 37 anys. 
Revista de Girona / uL'im. 183 jiiliol - agost 1997 79 1427] 
R R 
Fotografía aériad'un bombaríkiga Catalunya, d5 denovcmbre de 1938. 
"Es hermano de un joven al que el homhardeo que sufrió esta 
población ha sorprunJido en el trozo de carretera que desde dicho 
Caserío de Ventajóla conduce a éste de Puigcerdá guiando una 
tartana y que una de las bombas lanzadas cayó cerca de donde se 
encontraba, matándole así como a la yegua uncida a la tartana». 
Una bomba mata Margarida Vidal Palau, de 52 anys, 
en el bombardeig de la seva masia, Cal Reus. La porten a 
«cal Chaco, barrio de la Baronía». 
Josep Condomines Casanoves mor a l'hospital. Té 
catorze anys. El seu oncle, un paleta de Puígcerdá, de 53 
anys, l'identifica. 
En la Granja Puigbó, van caure 
José Chavarri Seser, de 5 anys. 
Vicente Chavarri Seser, de 16 anys. 
Es el pare mateix quí va al cementiri per identificar-los. 
Soledad Amaí Cereza, de 3 anys i mig, identificada 
t ambé peí seu pare ( 9 ) . Era n a t u r a l de Case r ra 
(Barcelona). 
Igualdad Herbera Verdala, de 5 anys. 
Rogelia Herbera Verdala, de 3 anys. 
Es el seu pare qui es presenta al cemen t i r i per 
identificar les nenes. 
José Morales García, un peón d'Almeria de 48 anys, i 
el seu fill de 16 anys, obrer, moren de costat. 
Per acabar aquesta terrible llista, hem de citar els 
soldats victimes de l'explosió del cano del campanar. 
Curen Ramón Pacífico Sola a la Guingneta d'lx i Rafael 
Aguilera Pérez a Puigcerdá. El comandant militar de 
Puigcerd^ descriu l'accident: 
"Por informe del Jete de la D.E.C.A. en el segundo bombardeo y al 
proceder a la colocación del peine de la pieza 120,5, se produjo la 
explosión de tres proyectibles que ocasionó la muerte del artillero 
2- José Navarro Clavero y las heridas de los artilleros 2° Ángel 
Parrilla Zamora, Tomás Luis Lázaro y Sargento Don Torcuato 
Peiáe: Aranda, que fue hospitalizado en un Hospital francés cuyo 
traslado a ifíual que el soldado de intendencia fué hecho por 
Guardias de Asalto, sin el previo consentimiento ni autorización 
del Comandante Militar". 
Després del bombardeig 
Vlndépendaní (8) descriu una escena observada a la 
Guingneta d'lx: 
"A Bourg-Madame, en una vorera, un Home té gestos de boig. Es 
píega les mans i, quan els dics es desajuncen, es posen a rremolar. 
Una infermera d'un sanatori pnssa amb una bicicleta. S'atura. Ha 
reconegut l'home. Li paria fluixet. Se'n va, capbaix, cap a la 
frontera: 
-Qu i és?, li vaig demanar. 
- Un refugiar d'Osca arribar amb els seus a Puigcerdá fa tres dies. 
Els seus filis van ser matats per la mateixa bomba, allá baix, a la 
vora de l'estació. 
Es esblaimada i els seus Uavis s'estremeixen». 
I la vida torna a venir a la capital cerdana. Les 
famílies de les victimes han de recuperar paquets irrisoris: 
«— Un paquete conteniendo documentación varia y 
una peseta. 
- U n a car te ra con una peseta n o v e n t a y c inco 
cént imos y documentac ión a nombre de Diego 
Morales además de un encendedor». 
El Govern república havia enviar a personalitats 
internacionals destacades telegramas per denunciar les 
agressions italianes i alemanyes. «Este patriótico y viril 
llamamiento ha hallado en el mundo entero un eco de 
h o n d a solidaridad con el pueblo español que lucha 
heroicamente por la defensa de sus libertades y de su 
suelo invadido» (10). Per a qué serveixen les respostes? 
«El pésame del Alca lde de N u e v a York por los 
bárbaros bombardeos fascistas» (11). 
Ni tan sois les aviacions no se n'amaguen: 
14281 80 Revista de Girona / iiiim. 183 jiiUol - agasc Í997 
G u R R C I 1 ü 
Bombardeig de Palamós, el ¡3 de seiembre de 1938. Bombardeigde Saní Feliudc Guíxols, el 5 de novemhre de 1938. 
"Los italianos se vanaglorian de los crímenes de sus 
aviadores» (12). La Vanguardia cita, en afecte, un article 
de Stampa Sera amb les fotos del resultat d'un bombardeig 
sobre T a r r a g o n a per l ' e squadr i l l a : els Sparvini de 
Mallorca. 
El comandament militar francés instalda dos o tres 
dies després del bombardeig del 21 d'abril un oficial i uns 
soldats en el pujol de Bell-Uoc, per damunt del poblé 
fronterer d'Ur, per, diuen, vigilar la frontera, prevenir 
una agressiü nacionalista o una fúgida deis milicians (13). 
La premsa republicana pot continuar les seves crides: 
«Los bombardeos de Barcelona son un ensayo para 
los de la guerra futura. 
Si al mundo le horrorizan los bombardeos, que nos 
envié baterías antiaéreas» (14). 
Qu i pensava en els onze o dotze mor ts de l 
bombardeig cerda de l ' l l d'abril? 
Jean'Louis Blanchon és historiador. 
Notes 
(1) Le Travailleur Catalán, 12 de fehrer de 1938. 
(2) Le Travailleur Catalán, 26 de mar^ de 1938. 
(3) Le Travailk-ur Catalán, 16 de julio! de 1938. 
(4) Le Travailleur Catalán, 21 de maigde 1938. 
(5) L'Indépendant. 26 d'abril de 1938. 
(6) L'Éclair, 29 de gener de 1938, 4 de febrcr de 1938, etc. 
(7) Somatenr!, 4 de febrerde 1938. 
{8) L'Indépendant, 22 d'abril de 1938. 
(9) Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villaroya i Fonr, en el sen Ilihre Cata-
lunya soca les bombes {19Í6-I939), Publicaciüns de l'Abadia de 
Montserrat, 1986, 371 pagines, diuen que tenia cinc anys, 
(10} La Vanguardia, 23 de mar? de 1938. 
(11) La Vanguardia. 27 d'abril de 1938. 
(12} La Vanguardia, 28 d'abril de 1938. 
(13} L'Indépendant, 26 d'abril de 1938. 
(14} La Vanguardia, 25 de mar^ de 1938. estü 
Revista de Girona / iu'iiii. !83 juliol - agost 19^7 81 14291 


Puigcerdà sota les bombes (21 d'abril de 1938)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert