Manresa, Ferran

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RCatT XXV (2000) 483-487 O Facultat de Teologia de Catalunya 
ESTATUT DE LA CREDIBILITAT 
EN LA TEOLOGIA FONAMENTAL 
Ferran MANRESA 
Al llarg dels últims anys, l'estatut de la credibilitat en Teologia Fonamental 
(TF) ha estat entes de diverses maneres. En aquestes breus línies es proposa 
esquematicament una forma d'entendre l'estatut de la «credibilitat» en la qual 
«realment s'integrin» -encara que implícitament- les exigencies de raonabilitat 
i les exigencies d'historicitat. 
Malgrat el canvi que s'ha produit els darrers anys entorn de I'objectiu i la 
manera de procedir de la TF, la «credibilitat de l'anunci cristih» continua 
essent el seu tema basic. Així i tot, ha variat la manera d'entendre-la i, per tant, 
també l'accés teolbgico-fonamental a ella.' 
Esbossem breument (1) alguns trets que han caracteritzat la manera d'enten- 
dre la credibilitat -en TF- i (11) el canvi que, segons el nostre parer, s'hi esta 
produint actualment, juntament amb les conseqüencies practiques que ha com- 
portat. 
a) Durant anys, la credibilitat de la fe cristiana es va argumentar a partir 
d'evidkncies metafísiques i/o histbriques, la qual cosa derivadament va com- 
portar un enfortiment no sols de la «llibertat» de l'assentiment creient, sinó 
també de la seva dimensió «escatolbgica». 
b) Durant anys el discurs teolbgico-fonamental es basava en un model «te& 
rico-informatiu» de revelació. El punt d'arribada d'aquest discurs quedava 
1. Cf., p. ex., TF corn a «herrneneutica» (E. Biser); TF «ecurn&nica» (P. Knauer); TF «prac- 
tican (J. B. Metz); TF «de la historia de la salvació~ (A. Darlap); TF com a «Teologia transcen- 
dental» (H. Fries), entre altres. 
484 FERRAN MANRESA 
marcat per una impostació substancialment <<intel.lectualista», que xocava amb 
una sortida practica de tipus «fidei~ta».~ 
Dit amb altres paraules: hom reivindica un «saber previ» a la fe i relatiu als 
seus «preambuls», als signes, als arguments pels quals hoin accedia a la certesa 
sobre la «possibilitat i el fet» de la revelació. Perb tot aixb quedava merament 
juxtaposat al «contingut» de la revelació, que únicament era cognoscible per la 
fe i, per tant, no disponible per a aquel1 «saber preambular~.~ 
D'aquesta manera l'intent de mostrar la «credibilitat de l'anunci cristih~ 
restava objectivament marcat per una tensió característica: la tensió entre un 
cert «compromís» amb la cultura del moment (cultura que postulava la certesa 
pel que fa al «fet» de la revelació, certesa a més assolida amb un cinstrument 
purament racional») i una «defensa» (apologetica) de la consciencia creient 
enfront de la consciencia crítica (defensa que es manifestava en la decidida 
afirmació que la cognoscibilitat del contingut de la revelació únicament era 
possible des de la fe). 
Com veiem i en resum: els camins presumptivament demostratius de la 
credibilitat de l'anunci cristib acabaven en allb que hom ha decidit d'anome- 
nar un «extrinsecisme», és a dir, en una separació o juxtaposició entre creure i 
saber. Es tractava, per tant, del que podríem anomenar una «credibilitat pream- 
bular» o exterior al mateix assentiment creient. 
c)  A poc a poc el panorama anh variant: la TF va anar «oscil.lant» entre una 
«assumpció» de la prospectiva transcendental i una «resolució» positivista de la 
figura de la fe: el primer cas (assumpció de la prospectiva transcendental) va 
donar lloc al que hom ha anomenat «model de la correlació» entre el desig 
antropolbgic i el seu acompliment en la dada revelada. Aquesta «correlació» 
constituya la raonabilitat de la fe cristiana i, per tant, l'eix de la seva credibilitaL4 
En el segon cas, la figura de la fe restava sostreta a la interrogació radical de 
la veritat, és a dir, hom renunciava de fet a justificar la fe, confonent l'eviden- 
cia d'aquesta amb una evidencia objectivista del succés revelatori. 
d) Potser podríem resumir així -brevíssimament formulat- alguna cosa 
d'allb que a distancia creiem haver apres al llarg d'aquest itinerari teolbgico- 
fonamental: 
Hem assistit en alguns moments -ja llunyans- a una areducció historicista» 
de la credibilitat de l'anunci cristia. Aleshores l'important era convalidar histb- 
ricament i críticament el «fet» cristia; més enr$ en el temps, hem assistit també 
a una manera d'entendre prhcticament la «credibilitat de l'anunci cristib en 
2. Cf. J. SCHMITZ, Die Fundamentaltheogie irn 20 Jahrhundert; en VORGRIMLER - R. VAN- 
DER GUCHT (eds.), Bilanz der Theologie im 20 Jahrhundert, 11, Freiburg 1969, pp. 203-223. 
3. Cf., p. ex., M. GELABERT, La Revelación, acontecimiento con sentido; cap:I: «La función 
teológica de la fundamental», Madrid: I.S.C. «S. Pio X» 1995, p. 20. 
4. Cf. A. DARTIGUES, ~L'attualitA del problema della credibilita)), en M. ANTONELLI - M. 
EPIS (eds.), Sulla credibilitb del cristianesimo (Scuola Cattolica 125 [1997]), p. 381. 
ESTATUT DE LA CREDIBLITAT EN LA TEOLOGIA FONAMENTAL 485 
virtut de la qual equivalia a «significativitat», és a dir, la credibilitat era entesa 
corn una conformitat correlativa entre dada revelada i demanda de sentit; no fa 
gaires anys hom interpretava la idea de credibilitat mitjancant la de «transfor- 
mativitab, és a dir, la validesa histbrico-practica de la fe per a la construcció 
d'una societat més justa era la columna vertebral de la cridibilitat del missatge 
cristih. 
e)  Resumint: la panorhica, tan breument evocada, ens parla almenys de 
dos punts: 
1) la acredibilitat de l'anunci cristih» -a través de les diverses formes de 
concebre-la i formular-la des del punt de vista teolbgico-fonamental- ha estat, 
al llarg d'aquests anys, el tema central de la TF; 
2) aquesta variació ens invita a examinar ara novament el significat del 
terme «credibilitat» en l'actual context teologico-fonamental. 
a) La credibilitat -en el discurs teolbgico-fonamental- es pot entendre o bé 
des d'una posició exterior a la fe o bé des de la interioritat de la mateixa fe. 
Originhriament la qüestió de la credibilitat nasqué <<de? dels afores» de la fe, de 
les objeccions dirigides al discurs cristih, al qual obligaven a elaborar i oferir 
l'argumentació de la seva propia legitimitat.5 
Nogensmenys, en la mesura en que aquestes objeccions afectaven el creient i 
se les prenia seriosament, es convertien -a través de la justificació que el discurs 
de la fe hi produia- en un element d'aquest mateix discurs. La fórmula ansel- 
miana &des quaerens intellectum» il.lustra aquesta posició. D'aquesta manera, 
el discurs creient a poc a poc va ser travessat per una dinamica de racionalització 
que cercava de fer-lo intel.ligible alhora tant al creient corn a d'altres. 
Breument: les dues cares de la qüestió de la credibilitat (exterior i interior a 
la fe) dendeixen a convergir» en la mesura que les dificultats formulades pel 
no-creient són tingudes en compte pel creient, el qual les assumeix per assegu- 
rar la plausibilitat de la fe als seus propis ulls. De tal manera que, a poc a poc, 
la qüestió de la credibilitat ja no pot ser considerada corn una qüestió «mera- 
ment preliminar o preambularn, sinó que cobreix tot el camp de I'expressió de 
la fe i acompanya les seves diverses afirmacions. 
La «credibilitat» és concebuda, d'aquesta manera, corn una «exigencia 
internan de la fe i deriva del mateix acte de fe en quant busca d'expressar-se 
lbgicament en un llenguatge assenyat. La «credibilitat» es va comprenent cada 
vegada més, no solament corn un camí d'apropament a la fe o corn un «sortir al 
5 .  H. BOUILLARD, «La Tache actuelle de la théologie fonamentale)), e n  Le Point 
théologique, 2, Paris 1972, p. 16. 
486 FERRAN MANRESA 
pas argumentativament» de dificultats davant les quals la fe pot ensopegar, sinó 
més aviat com una «conseqüencia necesshria» de la fe. 
Si cal que la fe s'expressi, ho ha de fer produint un sentit universalment 
comprensible. Quan la fe és articulada en el llenguatge comú a tots els homes, 
presenta la qualitat d'inteleligibilitat i de plausibilitat, propia del seu carhcter 
comunicable. 
b) Fins ara hem posat de manifest la insuficiencia d'una idea extrinsecista 
de credibilitat. Hem d'establir d'una manera quelcom més positiva el carhcter 
significant del discurs cristih. Podem fer-ho en dues direccions: 
1) en la direcció d'una «coherencia racional objectiva», coherencia tal 
vegada assolible mitjancant la recerca dels axiomes fonamentals que consti- 
tueixen la teologia com a ciencia de la fe i que li donen una unitat logica rigo- 
rosa (aquesta recerca és sens dubte legítima, pero no cobreix tot l ' h b i t  que la 
noció de credibilitat implica); 
2) en la direcció d'una «coherencia subjectivan en relació amb el fet que el 
discurs de la fe comporta per al subjecte una «crida» a autoimplicar-se. El fet 
és que, a més de la «coherencia racional objectiva» que emergeix de la seva 
exigencia logica, aquest discurs comporta també -en la seva significació- un 
«vessant subjectiu» que correspon a la recerca d'una «coherencia existenciah 
del ~ e n t i t . ~  
Aquest sentit no es desplega sol en una cadena argumentativa, exterior al 
subjecte i especularment representada davant d'ell. Al contrari, aquest «sentit» 
es desplega com un «mode d'existencia» del mateix subjecte; així, el subjecte 
se sent necesshriament coimplicat. El lloc de la credibilitat és aquí, no tant la 
forma del discurs cristih considerada en ella mateixa amb la seva propia logica, 
com, en el fons, el grau d'implicació de l'auditor o lector d'aquest discurs. 
Aixo no obstant, si per una banda és possible de tematitzar les «raons 
objectives» del creure, sense que arribem a saber si per elles mateixes han con- 
duit de fet a la conversió, per una altra no ens és possible de tematitzar el «lloc 
subjectiun de la credibilitat, «lloc» que roman lligat al misteri de la llibertat i 
de la gracia (és a dir, a «allo que no s'ha dit» del discurs cristih) on té lloc la 
conversió a f e ~ t i v a . ~  
c) D'acord amb tot aixo, distingim entre l'«exposició dels motius de credi- 
bilitatn -exposició legítima, pero una mica formal i abstracta- i la «narració de 
les condicions concretes» per les quals el destinatari del discurs cristih se sent 
implicat i descobreix un significat per a la seva propia existencia. 
Per tal de donar a entendre millor el que volem dir i per evitar de caure 
novament aquí en una nova versió d'aquell extrinsecisme de que parlhvem 
6. G. SOHNGEN, «Fundamentaltheologie», en Lexikon jiir Theologie und Kirche, Freiburg 
1960, pp. 450-459. 
7. Cf., p. e., C. IZQUIERDO URBINA, Teología Funamental, Pamplona: EUNSA 1998, cap. 
13, pp. 349-362. 
ESTATUT DE LA CREDIBILITAT EN LA TEOLOGIA FONAMENTAL 487 
abans, podríem valer-nos de la següent reflexió: Hi ha una analogia entre un 
judici estetic que implica una «representació objectiva~, pero que no pot ser 
deduit d'aquesta; i l'acte de fe que implica un eenunciat objectiu», pero que es 
produeix més enlla de l'esmentat enunciat. D'acord amb aquesta analogia, no 
podem separar en el discurs de la fe una dimensió «purament objectiva, repre- 
sentativa o positiva», d'una banda, i una dimensió «participativa, implicativa o 
significativa» d'aixb mateix, de I'altra. És en aquesta -més global, més her- 
meneutica, més integral- on s'inscriu l'altra.' 
De manera equivalent: hi ha, segons el nostre parer, un tercer camí en la 
recerca de la credibilitat del discurs de la fe. Més enlla de la direcció de la 
«coherencia autoimplicativa»; aquest tercer camí-en recerca de la «credibilitat 
integral o global»- transitaria per un procés de discerniment en el qual van 
emergint aquells «llocs teolbgics o fonts de la fe» que articulen la revelació de 
Déu amb la nostra historia concreta. 
Des d'aquest procés de discemiment, hom pot també anar elaborant i pre- 
sentant a poc a poc una visió de conjunt del discurs de la fe, de tal manera que 
la seva coherencia objectiva aparegui en aquel1 sabor capa$ de conduir-nos a 
una interiorització, que és condició bisica per a una universalitat que, si bé 
potencial, vagi creixent en autenticitat (credibilitat). 
Ferran MANRESA 
Cova St. Ignasi 
Apartat de Correus, 12 
E - 08240 MANRESA (Barcelona) 
Summary 
In recent years the status of credibility in fundamental theology has been unders- 
tood in different ways. This brief article proposes a schematic way of understanding the 
status of ((credibility)) in which -although implicitly- the demands of reasonableness 
and of historicity ((really become integrated,). 
8. Cf. H. VERWEYEN, «La credibilita della nvelazione», en Sulla credibilita del cristianesi- 
mo (Scuola Cattolica 125 [1997], pp. 517-519). 



Estatut de la credibilitat en la Teologia Fonamental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert