Torroella Prats, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

52 Is i ' i l f- íí-liV!,S'IA DI- GlRONA -> NÚM. 20.^ N<.)VliMliNt-|}i:.Sl,jVllil¡l-; 2000 -V 
Lletres 
*• LLETRES 
L^exili de Fred Uhlman 
a «la Babel de les arts» 
de Tossa 
Josep Torroelta i Prats 
Fred Uhlman és conegut de fa temps per molts 
estudiants d'ensenyament mitjá de casa nostra 
grácies a L'amic retrobat, una historia d'amistat 
emmarcada a rAlemanya nazi que té la virtut de 
saber combinar la denuncia d'un deis períodes 
mes esgarrifosos de la historia humana amb la 
bona literatura. Els protagonistes d'aquesta 
novel-la son un noi jueu i un altre d'alemany que 
han de separar-se a causa de la guerra. Anys 
mes tard, el primer, ja convertit en un home, 
descobreix que el seu amic alemany va morir 
defensant no només els jueus, sino també la 
democracia. Potser a no tots els lectors adults els 
sonará el nom de Fred Uhlman, peroelfetésque 
TeditorJal Columna ha hagut de fer unes quantes 
reedlcions de la tradúcelo catalana de L'amic 
retrobat. L'éxit que aquesta ha tingut explica que, 
ara fa un any, es traduís també al cátala 
Tautobiografia d'aquest escrlptor, i albora aixó 
explica que hágim pogut saber que Uhlman, 
fugint deis nazis, va refugiar-se a Tossa. 
LLETRES t' IÍ.L:VIS'IA Dn GUÍO.NA •* NÚM. 20^ 1 Novt'Mnni'-upsi-.Minti, iooo f- Isiyl 5J 
Nascut a Stut tgar t Tany 1 9 0 1 , Fred 
Uhlman se sentía primer de tot alemany, 
malgrat que era f i l l de famil ia jueva. 
De pintora escriptor 
Fred Ublnií in, que h-acassa en la 
seva ambició d'esdevenir un gran 
p in tor , aconseguí tannia te ix un 
n o t a b l e é x i t c o m a e s c r i p t o r . 
L'obra d'aquest narrador és breu i 
t a rda n a , p e r o , c o m s ' e s d e v é 
sovint en el m ó n de la creació 
l i teraria, d ' u n a rara qualicat. El 
sen p r i m e r Ilibre, L'ninic irtrobnl 
(1^66) , tbu mol t e logiat per la 
crítica, que el considera una pet i-
ta (el Ilibre es Uegeix en un parell 
d 'hores) jo ia literaria. Esperonat 
per l 'exit, Fred U h l m a n publica 
p o s t e r i o r m e n t dos pet i ts Ilibres 
niés {L'eiiiima naleuííj i El rctoyii), 
íín els quals continua la colpidora 
narració ijiiciada amb L'aniic KÍW-
fioi, una bella historia d 'amistat 
ambientada en TAlematiya nazi. 
A m b d u e s o b r e s a c o n s e g u i r e n 
també l 'aprovació de la crítica i 
i 'aplaudiuient del públic. 
Fa pocs mesos, el 1999, apare-
gué tradui'da al cátala Tau tob io -
grafia de Fred Uh lman . Es tracta 
d ' u n a o b r a b r e u (si t e n i m en 
compte la llarga extensió que, en 
general , t eñen aquesta mena de 
Hibres) i d'allo mes inceressant per 
'1 aquells q u e des i tg in c o n é i x e r 
niillor un deis períodes mes foscos 
de la h i s t o r i a c o n t e m p o r á n i a 
d'Europa. 
E n les seves m e m o r i e s U h l -
nian ens explica coses que els seus 
lectors mes fidels ja sabíem (o, si 
m e s n o , i n t u í e m ) i a l t r e s de 
noves, Entre aqüestes ultimes n 'hi 
ha de prou sorprenents, com ara 
c]ue l ' any 1936 , p o c a b a n s de 
Fesclat de la Guer ra Civil Espa-
nyola, el p i í i tor i e sc r ip to r a l e -
n i a n y passa u n a t e m p o r a d a a 
Tossa de Mar, ou conegué alguns 
artistes i inceMectuals i, altrament, 
la seva futura esposa. 
Fugintdelnazisme 
Fred Uhlman havia nascut a Stutt-
gart el 1901. Tot i que era fiU de 
familia jueva, se sentía pr imer de 
tot alemany. A principi deis anys 
vint, quan Hít ier era tot just un 
demagog de cerveseria, U h l m a n 
estudia dret a Friburg, a Munic i a 
T ü b i n g e n . A c a b a d a la ca r r e r a , 
exercí c o m a advocat socialista. 
Mentrestant, augmentaven les ten-
sions polítiques en el país i els nazis 
iniciaven la seva ascensió cap al 
poder (en les seves meniórtes Uh l -
man explica alguns deis mctodes, 
gens democrat ics , que empraven 
els portadors de crcus gammades 
en la seva Iluita política). L'escrip-
to r , b o n c o n e i x e d o r del m ó n 
penal, denuncia fms i tot Tactitud 
pronazi de la major part deis jutges 
alemanys durant aquells anys. 
A partir de 1933, quan Hitler 
a r r i b a al p o d e r , Fred U h l m a n 
co]není:á a sentir-se insegur dins 
d'Alemanya. A mes a mes de jueu , 
era un home d'esquerres, amic de 
polítics socialistes i de líders sindi-
cáis. Avisat del perill que corr ía 
per un j u t g e (que , s o r p r e n e n t -
m e n t , pe r t any i a al pa r t i t naz i ) , 
decidí fmalment fugir del seu país. 
N o torna a Stuttgart, la seva ciutat 
natal, fms després de Facabamenc 
de la guerra, i s'hi sentí com un 
foraster. En pocs anys les coses 
havien canviat molt a Alemanya. 
Després de romandre a Suissa 
durant algunes setmanes, Uhlman 
es dirigí a París. S'hi ínstaMa i hi 
visque durant uns anys. C o m que 
era un h o m e que estijnava l'art, es 
trobá prou bé a la capital francesa, 
malgrat la incerte.sa del futur i les 
pr ivacions materials que patí . A 
París comenta a pintar, freqüenta 
els a n i b i e n t s ar t í s t ics , c o n e g u é 
a lguns p i n t o r s , munca un pe t i t 
El relatautobiográfic 
de Fred Uhlman. 
ncgüci . . . Fins que es va cansar de 
la gran ciutac i decidí anar-se 'n . 
Les autoritacs li van donar un visat 
p e r a les F i l ip ines , To t d ' u n a , 
pero . Uhlman recorda que Zügel . 
un pintor de Sttugart a qui conei-
xia, tenia una casa a Tossa de Mar, 
i decidí d"anar-hi, A Espanya, si 
m e s no , la v ida e ra fori^-a m e s 
bara ta q u e a Par í s . A l t r a m e n t , 
Tossa era un racó de m ó n molt 
m e s t r a n q u i l q u e la c iu t a t del 
Sena, malgrat la colonia d'artistes 
catalans i forasters q u e hí havia 
acudit des de principi cié segle i 
que havia augmentat for^a els anys 
trenta —tant, que el pintor i tracta-
dista d 'art Rafel l íenet la batejá 
com «la Babel de les arts». 
L'estada a Tossa de Mar 
Fred Uhlman arriba a Tossa de Mar 
l 'l d'abril de 1936. U n deis capítols 
de la seva autobiografía esta dedicat 
a explicar la seva estada en aquest 
54 i.SI-'^ l *• INVISTA D t GiliONA •» N O M . 203 NOVIiMHIili-ni;si:.MllHl- 2 0 0 0 •* •r- LLETRES 
Quan Hitler arriba al poder, Uhlman 
comenta a sentir-se insegur; a mes 
de jueur era un home d'esquerres. 
La Tossa que va veure Fred Uhlman és la que Georges André Klein va fixaren aquest olí. 
bell i tranquil —llavors encara ho 
era— indret del litoral cátala. 
La m a j o r par t deis forasters 
q u e v iv i en a Tossa en aque l l a 
é p o c a e ren refugiacs a len ianys . 
A l g u n s deis ex i l i a t s hi h a v i e n 
m u n t ü t u n n e g o c i : un bar, un 
cafe, un hotel (rantic hotel Stey-
ner, mes card anoniena t Ancora, 
e ra p r o p i e t a t d ' u n a l e m a n y ) . 
Al t res en i ig ra t s e r en p r o u r ics 
com per poder viure de renda. A 
mes d 'a lemanys, t a mbé hi havia 
británics i franceses, Els escrangers 
que vivien en aquell indret de la 
Selva marí t ima no formaven un 
g r u p h o m o g e n i , bejí a v i n g u t ; 
entre elis Cambé hi havía divisions, 
motivades mes pels gustos artístics 
d 'uns i altres que no pas per les 
seves idees polítiques. Entre altres 
forasters, Uhlman conegué i tracta 
André Masson (pintor, gravador i 
d ibu ixan t francés), George Kars 
( p i n t o r , g r a v a d o r i d i b u i x a n t 
francés), George Kars (pintor txec 
d'origeíi j ueu , que a Tossa cultiva 
el paisatgisnie) i Paul L u d w i n g 
Landsberg (filósof alemany de ra^a 
j u e v a q u e m o r í el 1 9 4 4 en un 
camp de concentració nazi). 
«En general, la vida era agrada-
ble», explica Tescriptor de la seva 
estada a Tossa de Mar. «Pintava ais 
matins, anava a la platja a la tarda, 
i a les nits, al bar d 'en Marcus» 
{Marcus era un refugiat alemany 
que cenia un bar a la vila). U h l -
man es trobava tan bé en la petica 
població costanera que fins i tot 
deixa de preocupar-se peí futur, 
un futur que, tal com anaven les 
coses a Europa , cada vegada era 
mes negre. «Per pr imer cop en la 
vida em sentía relaxat i acceptava 
el present com si les coses hagues-
sin de cont inuar així indeflnida-
mentí>, explica. 
U n deis aspecces que mes cr i -
da r en l ' a t e n c i ó d ' U h l m a n fou 
ranciclericalisnie d'una part de la 
població autóctona! L'arribada al 
poblé d 'un escamot de menjaca-
pellans i cremaesglésies altera la 
vida quotidiana de la petica pobla-
ció. L'església es salva de la des-
crucció, pero no el sen concingut, 
que fou cremat a la platja. El refu-
giat a l emany es barre já a m b la 
p o b l a c i ó loca l i c o n t e m p l a 
l ' e s p e c t a c l e m i g s o r p r é s m i g 
espancat. Si a l'Espanya republica-
na puMulaven escamots anticleri-
cals ( U h l m a n els a n o m e n a saíis-
culottes) q u e ca l aven foc a les 
esglésies i inataven capel lans , a 
TAlemanva nazi que havia aban-
donat hi havia escamocs antisemi-
tes q u e destr i i i 'en s i n a g o g u e s i 
perseguien rabins. 
D u r a n t la seva estada t ambé 
conegué dues angleses d'aspecce 
discingit que viatjaven per Espanya. 
Una d'elles era Diana Croft, la seva 
futura esposa, filia d 'un aristócrata 
anglés. En esclatar la guerra civil 
gairebé tots els bricanics que resi-
dien a Tossa abandonaren la pobla-
ció. Uhlman decidí fer el maceix: 
Espanya ja no era un país segur. 
Així dones, se n'ana a Londres. A 
la capital británica retroba Diana 
Crof t , a m b qui es casa ma lg ra t 
Toposició del pare d'ella, un h o m e 
conservador que desitjava una altra 
mena de matr imoni per a la seva 
filia. Malgrat que era un antinazi 
declarat, durant la guerra Ulilman 
fou i n t e r n a t en un c a m p per a 
refugiats alemanys. 
N o fou fins molts anys després 
de l'acabament de la guerra que es 
posa a escriure la seva bren i com-
movedora obra literaria basada en 
experiéncies personáis. Fred U h l -
man, l'artisca que escapa de les urpes 
del nazisme, Thome que havia som-
niac a esdevenir un gran pintor i 
finalment aconseguí la fama escri-
vint, morí a Londres Tany 1985. 
JosepTorroella i Prats 
t''.í ¡ífojrssor li'hií^ióhíi. 


L'exili de Fred Uhiman a "la Babel de les arts" de Tossa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert